Esquí als Pirineus dels Països Catalans

La Carbassa (2.736 m.)

Arribem per la carretera de Meranges a Malniu fins al Pla de Campllong, ben nevat per la neu del dia anterior. Calcem esquís i comencem a foquejar per un caminet que després enllaça amb una pista fent una diagonal. Trams amb sol, trams amb boira, anem pujant i entrem en un bosc espès, que sortegem buscant el pas més lògic. S'acaba la vegetació i arribem als plans de Matons, uns pendents suaus que es van enfilant fins a la carena de la serra de Comaermada. Tracem una diagonal oberta per sota la carena, evitant el vent que comença a bufar fort. Per terreny obert i poc pendent anem remuntant fins al cim, on només ens estem uns minuts ja que el vent és fred i empipador. Iniciem el descens pels pendents suaus i progressius, gaudint d'una neu recent, amb algun tram ventat. Un esquí fàcil i plaent amb vistes a la Cerdanya que ens porta fins a la zona de bosc. La salvem baixant per una llarga pista que fa una forta marrada i ens obliga a un últim tram llarg i feixuc.

Puigpedrós (2.915 m.)

Ens enfilem amb els esquís fins al cim d'una de les muntanyes més altes de la Cerdanya tot i que els seus vessants són suaus i arrodonits. Prenem la pista de Meranges a Malniu fins a la tanca, on comencem a caminar. Més endavant seguim la drecera que retalla la pista, i poc abans del refugi calcem els esquís. Voregem l'estany Sec i seguim uns minuts el GR fins a trobar una canal ampla que puja direcció nord. Tot seguit enfilem l'ample, llarg i suau serrat de les Perdius Blanques, que ens porta fins a les Molleres. Creuem una zona pràcticament plana i encarem l'última pala que dibuixa una gran piràmide de base molt ampla. Amb un pendent una mica més fort arribem amb esquís fins al cim, on contemplem els cims de la Cerdanya, d'Andorra, el Capcir, el Cadí i fins i tot el Canigó. Descens suau i agradable pels amples vessants de pendent suau sobre neu primavera, una mica pesada a causa de la calor.

Pessons (2.864 m.) i Montmalús (2.781 m.) en travessa

Iniciem una ruta de dos dies sobre les neus del sector sud-est d'Andorra en què assolirem dos cims, un cada dia, i farem nit al refugi de l'Illa. Sortim des de l'estació d'esquí del Grau Roig i seguim un camí balisat que puja suau per dins del bosc seguint un torrent fins l'Estany Primer. Creuem el llarguíssim circ dels Pessons amb pendent suau, i ens situem sota l'espectacular canal dels Isards. Remuntem el tram superior amb els grampons (40º). Arribem a la collada i per terreny suau assolim el cim de Pessons. Descens per pales amples fins a l'estany i el refugi de l'Illa. L'endemà sortim amb els primers rajos de sol, pugem un collet i descendim fins el gran pla de Vallcivera. Tornem a enfilar uns metres fins als estanys i el refugi de Montmalús, on fem una pausa. Creuem el circ de Montmalús i per un pendent incremental arribem a la collada i seguidament al cim. Descens còmode pel vessant nord i les pistes d'esquí.

Bastiments (2.881 m.)

Aprofitant l'abundant neu d'aquesta temporada, ens dirigim cap a un dels cims més populars del Pirineu oriental. Sortim del cap d'avall de l'estació d'esquí de Vallter i remuntem el curs del Ter acabat de néixer. Passem al costat del refugi d'Ulldeter i avancem suaument al pla de la Calma. Sota el circ d'Ullteter anem girant cap a la coma que ens portarà al coll de la Marrana després d'un tram més dret. Tombem cap al nord-oest i pugem suau fins a la base de la muntanya, on comencem a pujar més fort traçant llargues zetes per la pala sud. Un últim tram força dret i amb la neu ventada ens deixa dalt del cim, on gaudim d'àmplies panoràmiques. Descens pel mateix camí sobre neu canviant, però que es deixa esquiar força bé.

La Tosa (2.536 m.)

Les capçaleres de la Cerdanya s'han tenyit de blanc amb una capa de neu primerenca i generosa. Aprofitem un curt matí de diumenge per enfilar-nos fins un dels punts més concorreguts a l'hivern ceretà, gràcies als bons accessos i la comoditat de poder prendre un cafè al mateix cim. Així doncs sortim des de l'aparcament de la Coma Oriola i pugem per la vora de les pistes de la Masella. Als rasos de Das tendim cap a la dreta per pujar fora de les pistes, i amb un tram de pendent moderat i continu assolim el popular cim. Just a sota fem una parada al refugi del Niu d'Àliga, un dels més alts dels Pirineus i que ens ofereix des dels seus grans finestrals una bonica estampa hivernal.

Pic dels Pedrons (2.715 m.)

Remuntant el llarg llom cap al pic dels Pedrons

Ens enfilem avui a una de les muntanyes més clàssiques, fàcils i típiques de la temporada d'esquí de muntanya. Situada a la capçalera del riu Arieja i fent frontera amb Andorra, el vessant nord de la muntanya és un llarguíssim llom, suau i molt progressiu, que es pot recórrer en la seva totalitat sense haver de fer cap gir. Amb força vent arribem al cim, on tenim una excel·lent perspectiva dels abruptes pics de la Font Negra. El descens és molt fàcil, desfent la suau carena, primer sobre neu força ventada i mes avall sobre una crema molt agradable.

Mont Llaret (2.376 m.)

Pujant el Mont Llaret

La boira ens fa canviar la inicial de pujar el Petit Peric des dels Angles, i ens conformem amb una part del recorregut previst. Sortim de la part superior de la població i seguim el camí indicat de la Balmeta. Amb suaus pendents per un bosc esclarissat arribem al refugi del mateix nom, i iniciem l'aproximació a l'objectiu inicial, però un cop a la base del cim reculem per culpa de la boira. De nou al refugi prenem el caminet que va pujant el vessant nord del Mont Llaret. Fem diversos revolts fins assolir la carena, i la creuem transversalment seguint per sort una traça oberta, ja que ens movem sense visibilitat. Arribem a les pistes d'esquí i baixem còmodament al punt d'inici.

Pic de la Coma de Varilles (2.759 m.)

Esquiant amb un gran paisatge de muntanyes davant

Al cap d'amunt de la vall de Ransol comencem a foquejar per la pista coberta de neu fins a trobar un petit pont. El creuem i marxem cap a l'oest sortejant un tram de bosc. S'acaba la vegetació i fem una llarga diagonal per pales amples i pendent moderat. A mesura que anem pujant el pendent augmenta, i fem unes quantes zetes al tram superior, el més dret. Coronem el cim i gaudim d'àmplies vistes abans d'encarar la baixada. Esquiem les amples pales amb neu variable, entre pols ventada i crosta. Desfem com podem el tram de bosc i tornem al punt d'inici satisfets d'una bona matinal d'esquí.

Tuc de Bacivèr (2.645 m.)

Creuem el circ de Bacivèr

Calcem els esquís a l'inici del Pla de Beret i comencem a remuntar la coma de l'Arriu Malo fins arribar a l'Estanh de Baish de Bacivèr, que voltem per sobre. Anem tombant cap al nord guanyant alçada suaument fins assolir l'amplíssim circ de Bacivèr, on creuem els estanys superiors. Enfilem més fort fent llargues llaçades per la gran pala oest, i amb una última diagonal molt llarga assolim el cim que ens mostra una vista zenital sobre Beret i més enllà les grans muntanyes de l'Aran. Baixem traçant una línia més directa sobre bona neu ja força transformada.

Pic de Noè (2.745 m.)

Avancem sota el Pic d'Escobes

Creuem tota la Vall d'Incles des de l'inici amb els esquís als peus. Planegem per bosc fins al pont de la Baladosa, i després pugem al peu del riu fins al refugi de Juclar. Entre els dos estanys busquem pales en fort pendent cap a la collada, i continuem pujant fins a la base del pic de Noè, on ens calcem els grampons per encarar el fort pendent fins sota el cim (45º). Ja a la tarda baixem amb les últimes llums enterbolides pels núvols i el fort vent. Fem nit al refugi de Juclar, gairebé colgat de neu, i el dia següent tornem enmig de la nevada.

Pàgines