Bastiments (2.881 m.)

Aprofitant l'abundant neu d'aquesta temporada, ens dirigim cap a un dels cims més populars del Pirineu oriental. Sortim del cap d'avall de l'estació d'esquí de Vallter i remuntem el curs del Ter acabat de néixer. Passem al costat del refugi d'Ulldeter i avancem suaument al pla de la Calma. Sota el circ d'Ullteter anem girant cap a la coma que ens portarà al coll de la Marrana després d'un tram més dret. Tombem cap al nord-oest i pugem suau fins a la base de la muntanya, on comencem a pujar més fort traçant llargues zetes per la pala sud. Un últim tram força dret i amb la neu ventada ens deixa dalt del cim, on gaudim d'àmplies panoràmiques. Descens pel mateix camí sobre neu canviant, però que es deixa esquiar força bé.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Estació d'esquí de Vallter Setcases (Ripollès)
  • Distància: 9,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 905 metres
  • Temps: 04:35 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Vall de Núria Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Estació d'esquí de Vallter 00:00 00:00 0
Refugi d'Ulldeter (prop) 00:45 00:45 1,1
Coll de la Marrana 01:15 02:00 2,9
Cim de Bastiments 01:20 03:20 5,0
Pausa 00:15 03:35
Inici 01:00 04:35 9,7

Crònica

Ens reunim una bona colla d'amics amb la intenció de fer una volta amb esquís, i alguns amb raquetes, per la zona de Vallter. Al matí gairebé havíem descartat pujar cap cim i ens conformàvem en fer una volta i gaudir de la neu, ja que el dia era força tapat i apuntava que nevaria. Però més aviat va ser el contrari, i tant el dia com el nostre ànim es van anar aixecant. Aparquem a la part més baixa de l'estació de Vallter, on ja tenen un aparcament habilitat per la gent que fa muntanya, que gairebé sembla tanta com la que fa pistes. Ens reunim tot el grupet: la Montse, l'Àngel, la Carolina, la Pilar, el Pep, la Sílvia i jo mateix. La ruta d'avui és fàcil, i el fet de passar per zones amples i obertes facilita la conversa. Així doncs comencem pujant tot xino-xano gaudint de la companyia dels amics, rient i fent petar la xerrada.

Sense pràcticament trepitjar les pistes entrem en un torrent estret que trobem a la dreta. És el riu Ter, encara incipient, i l'anem remuntant fent zetes curtes, ja que el barranc és força estret. Pugem sobre una notable capa de neu que pràcticament tapa el curs fluvial, el qual només es deixa veure en algunes finestres a neu. Després d'una estona de pujar enclotats, mica en mica anem sortint a una zona més oberta, i ens situem a pocs metres del refugi d'Ulldeter. El voregem per la dreta i creuem transversalment una pista d'esquí. Seguim avançant cap l'oest ara sobre un terreny obert i força pla. Creuem al pla de la Calma, a la base nord del Gra de Fajol, que s'aixeca vertical a la nostra esquerra.

Mica en mica anem entrant al circ d'Ulldeter, concretament a la seva banda sud (esquerra tot pujant), i es va endevinant la coma que haurem de remuntar fins al coll de la Marrana. El circ forma un gran mur entre la base del Bastiments i el Gra de Fajol, i l'únic punt relativament fàcil per superar-lo és el coll de la Marrana. Comencem a pujar per la coma, que es va redreçant a mesura que ens enfilem cap a la part alta. També es va estrenyent, i cadascú enfila com pot: alguns amb els esquís posats fent mil-i-una volta maria curtíssimes i d'altres amb els grampons. Superat aquest petit obstacle, arribem dalt d'un gran plató que separa la zona d'Ulldeter, per on venim, de la gran coma del Freser, que tenim davant. Enfilats dalt del plató veiem a certa distància el cim del Bastiments en direcció nord. Ens en separa una gran zona de poc pendent, i tot seguit la pala sud, que s'enfila fort.

Virem cap al nord nord-oest i iniciem una llarga travessa per aquest gran plató, on un vent incòmode ens fueteja impertinent. No és un vent molt fort, però sí desagradable. Tot i ser força llarg, el plató es recorre fàcilment ja que el poc pendent i la neu endurida pel vent fan que la travessa sigui ràpida. Mica en mica ens anem apropant a la base de la gran pala sud. És una pala amplíssima i amb un pendent considerable i constant. Hi ha una bona traça, ja que per davant tenim un bon grapat d'esquiadors. Seguim la traça i encadenem unes quantes zetes molt amples que aprofiten aquest extens vessant. Enfilem fort durant uns minuts i anem guanyant metres. Sense ser molt dret, el pendent és considerable, especialment en els últims metres que fem amb una mica de compte ja que la neu és ventada i molt dura.

Arribem a la Creu de Bastiments, que no està situada ben bé al cim, sinó uns metres per sota al vessant est. Acabem de pujar al cap d'amunt, on hi ha un vèrtex geodèsic que assenyala el cim del Bastiments, de 2.881 m. Extensíssim panorama blanc cap a totes bandes. El Canigó presideix el sector nord i nord-est, amb la seva característica silueta punxeguda. A l'oest el sector del Puigmal i els cims de l'Olla de Núria. Al sud la bonica coma de Freser i el Balandrau. El vent no convida a entretenir-nos gaire estona al cim, el just per gaudir del panorama i fer el canvi de pells.

Iniciem el descens baixant el tram més dret, la sortida del cim. Al primer tram hi trobem una neu molt dura i ventada, que fa xisclar els cantells dels esquís. Poc més avall la neu continua ventada, però ja no llisa sinó més tova i irregular. No és una neu òptima, però és fàcil i força agradable deixar-se lliscar i encadenar amples girs. El pendent és considerable, però la pala és tan ample que és fàcil traçar esses amb més o menys gràcia. En pocs minuts desfem la gran pala, el tram de descens més intens i interessant. Tot seguit ens deixem lliscar pel gran plató en lleugera baixada. Ens acostem de nou al coll de la Marrana, on cadascú baixa com pot. La millor opció és fer un curt flanqueig fàcil però una mica exposat que ens permet creuar per la part ampla del coll. Un cop creuada la barrera natural de que forma el circ, baixem per la coma que cau des del coll de la Marrana, amb uns primers metres més drets, i tot seguit ja molt més suaus als plans d'Ull de Ter, a pocs metres d'on neix el riu.

Fem un flanqueig descendent que ens acosta a les pistes d'esquí, i gaudim d'uns últims metres fàcils lliscant per la neu extraordinària de les pistes. Arribem al punt d'inici i tanquem una jornada molt agradable que ens ha portat al cap d'amunt d'un dels cims més emblemàtics dels Pirineus orientals. Amb un temps incert i poca expectativa, ens hem anat animant mica en mica fins assolir el cim. Un cim clàssic per fer amb els esquís, habitualment castigat pel vent, però que amb bones condicions és fàcil i molt agradable.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari