Pessons (2.864 m.) i Montmalús (2.781 m.) en travessa

Iniciem una ruta de dos dies sobre les neus del sector sud-est d'Andorra en què assolirem dos cims, un cada dia, i farem nit al refugi de l'Illa. Sortim des de l'estació d'esquí del Grau Roig i seguim un camí balisat que puja suau per dins del bosc seguint un torrent fins l'Estany Primer. Creuem el llarguíssim circ dels Pessons amb pendent suau, i ens situem sota l'espectacular canal dels Isards. Remuntem el tram superior amb els grampons (40º). Arribem a la collada i per terreny suau assolim el cim de Pessons. Descens per pales amples fins a l'estany i el refugi de l'Illa. L'endemà sortim amb els primers rajos de sol, pugem un collet i descendim fins el gran pla de Vallcivera. Tornem a enfilar uns metres fins als estanys i el refugi de Montmalús, on fem una pausa. Creuem el circ de Montmalús i per un pendent incremental arribem a la collada i seguidament al cim. Descens còmode pel vessant nord i les pistes d'esquí.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Grau Roig Encamp (Andorra)
  • Distància: 18,10 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.325 metres
  • Temps: 10:00 hores
  • Dificultat: F / S2 F+/PD- a la canal dels Isards (40º)
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Canal dels Isards bastant dreta (40º)
  • Cartografia: Andorra Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Dia 1. Grau Roig - Pessons - Refugi de l'Illa
Grau Roig 00:00 00:00 0
Estany Primer 01:00 01:00 2,0
Portella de Pessons 02:45 03:45 5,2
Pic dels Pessons 00:15 04:00 5,5
Pausa 00:30 04:30
Refugi de l'Illa 00:50 05:20 7,9
Dia 2. Refugi de l'Illa - Montmalús - Grau Roig
Refugi de l'Illa 00:00 00:00 0
Pla de Vallcivera 01:00 01:00 2,0
Refugi de Montmalús 01:10 02:10 4,2
Collada de Montmalús 01:05 03:15 5,6
Pic de Montmalús 00:15 03:30 6,0
Pausa 00:20 03:50
Grau Roig 00:50 04:40 10,1

Crònica

Gairebé ja és una tradició de fer una sortida de muntanya a l'hivern amb els nostres amics manresans fent nit en un refugi lliure. Ho hem fet els últims hiverns, i avui hi tornem en un cap de setmana anticiclònic i amb bones condicions de neu. Plantegem una sortida fàcil, que fins i tot es podria fer en un sol dia anant per feina, però que nosaltres fem a ritme suau, gaudint de la conversa i del paisatge hivernal. Així doncs amb el Jordi, el Xavi, el Francesc, la Sílvia i jo mateix ens dirigim cap a l'aparcament del Grau Roig, replè de cotxes al zènit d'una extraodrinària temporada d'esquí. Aparquem i preparem els estris. La Sílvia i jo anirem amb esquís, i la resta de l'equip amb raquetes. Marxem molt carregats amb tots els estris necessaris per passar una nit hivernal en un refugi lliure.

Dia 1. Grau Roig - Pic dels Pessons - Refugi de l'Illa

Darrere la base dels telecadires marxa un camí balisat que s'enfila cap al circ de Pessons. El marcatge d'aquest camí va ser un encert per part dels gestors de l'estació d'esquí, ja que d'aquesta manera els excursionistes i esquiadors de muntanya tenim un una opció fàcil sense haver de trepitjar les pistes d'esquí. Pugem més tranquis i alhora no molestem ningú. El camí és molt agradable, i va giravoltant dins d'un bosc de pins seguint més o menys el torrent que recull les aigües de la gran coma de Pessons. Després d'una bona estona de pujar per aquest camí plàcid arribem a l'Estany Primer, a l'entrada de la llarga i ampla coma que coneixem com al Circ de Pessons. El nom d'Estany Primer és ben encertat, ja que és el primer d'un reguitzell d'estanyols, ara ben coberts de neu i glaç, que cobreixen la part més baixa de la coma.

Deixem definitivament l'estació d'esquí, ja que al costat de l'estany hi ha un restaurant i l'inici d'algunes de les pistes. Entrem ja en una zona salvatge i tranquil·la, sense sorolls de remuntadors mecànics ni la cridòria dels esquiadors. Comencem la travessa de la coma, que farem pràcticament seguint la línia més baixa. Estem envoltats de muntanyes, amb els pics de Cubil al nord, i la línia de cresta dels pics de Pessons, Ríbuls i Montmalús al sud. La coma és força plana, per això hi ha diversos estanys, i anem pujant molt suaument contemplant un paisatge obert i ampli.

Passem una bona estona foquejant sobre la neu del circ de Pessons, sempre en direcció sud-oest. Ens anem acostant a la base del pic dels Pessons, que es mostra abrupte i vertical. De lluny sembla difícil que hi hagi un pas raonable, però hi és. Ens anem acostant a les parets de roca i neu, i es va dibuixant davant nostre una evident canal situada a l'est del cim, al punt més baix equidistant entre els cims dels Pessons i de Ríbuls. Ens anem acostant a la canal, que té forma d'embut invertit. Si fins ara ens havíem estat movent al sol, ara entrem a l'ombra d'una canal tancada on pràcticament no hi entren els rajos solars en tot el dia.

La canal dels Isards va incrementant el pendent a mesura que pugem. La part més ampla de la canal, el gran con de dejecció, l'anem remuntant amb els esquís i les raquetes. Més amunt, quan es va estrenyent, el pendent també s'incrementa, i la neu s'endureix força. L'equip de les raquetes posa grampons. Amb els esquís equipats amb les serretes forcem la pujada al màxim, però els últims metres desistim i acabem posant grampons. L'últim tram té uns 40º sostinguts, i amb els grampons pugem còmodament els últims metres fins a sortir a la Portella dels Pessons. Es trenca bruscament el fort pendent i ens situem dalt d'uns altiplans immaculadament nevats. Un bonic contrast entre els pendents abruptes i foscos del vessant nord, i els altiplans suaus, amplis i assolellats del vessant sud. Canviem també de paisatge, i obrim la vista cap al sector sud, amb l'estany de l'Illa al fons i les muntanyes de la Cerdanya a l'altra banda.

Sortim de la canal i girem a la dreta (oest). Avancem suaument vora el cingle encaminats cap al cim. El cim és indefinit des d'aquest punt, ja que és tan pla que costa de veure. Pugem suaument durant gairebé un quart d'hora fins al pic dels Pessons (2.864 m.), el punt més elevat d'aquest sector. Fem una pausa i contemplem el paisatge. Als nostres peus l'extens circ de Pessons, per on hem pujat. Més a l'oest la carena continua cap als pics d'Ensagents, l'Alt del Griu i també els pics de Cubil, que tanquen la capçalera del circ. Cap al sud tenim la coma per on haurem de baixar, amb l'estany de l'Illa, disminuït i glaçat, al fons. Molt més enllà sobresurten a la línia fronterera amb la Cerdanya la Tosa Plana de Lles (pic de la Portelleta des d'aquest vessant), i el piramidal pic de la Muga, molt estètic.

El Jordi, el Xavier i el Francesc, que van amb raquetes, comencen a baixar directament des del cim traçant una línia recta cap al sud. La Sílvia i jo mateix evitem aquest primer tram més rocós i baixem de nou fins prop de la portella dels Pessons, buscant la millor neu. Al tram superior hi trobem neu molt dura, però fàcil d'esquiar. Una mica més avall un tros amb la pitjor neu, encrostada i difícil de gestionar. Finalment quan entrem ja plenament en la gran pala de sota la portella, trobem una neu transformada al punt just. No hi ha traces, i gaudim d'una baixada força dreta però fàcil, ample i amb bona qualitat de neu, amb una capa primavera sobre un substrat més fort que permeten gaudir del descens. Tracem esses amples gaudint en solitari de la baixada. Arribem a un petit clot on hi ha un estanyol, ara cobert per la neu. Tot seguit una altra pala, més curta però també força dreta. Acabem de gaudir del descens i arribem als peus de l'estany de l'Illa.

L'estany de l'Illa normalment té unes dimensions més notables, però ara es troba molt baix de nivell. Fins i tot podem observar grans blocs de glaç a les vores, possiblement a causa d'un dessecament parcial per a usos hidroelèctrics. Flanquegem per sobre l'estany per evitar perdre alçada i haver de remar fins a la presa. Arribem a la petita presa que tanca l'estany, i a sota mateix ja veiem el gran edifici del refugi de l'Illa, recentment reformat. Baixem uns metres més fins a l'entrada de l'edifici. Fins fa poc el refugi de l'Illa era un refugi lliure força gran, precari però amb molt d'espai. L'any passat s'hi van iniciar unes considerables reformes, i s'hi ha afegit una enorme estructura d'acer inoxidable al damunt, de forma que ha crescut dos pisos. L'aparatosa infraestructura té moltes finestres orientades al sud, i s'ha construït amb criteris de sostenibilitat. Ens expliquen uns andorrans que també passaran la nit al refugi que les obres han costat 2 milions d'euros. El refugi serà guardat a partir de la primavera, i aquests dies només hi ha oberta la petita part lliure.

Ens reunim tots al refugi i descansem una estona. Un grup d'andorrans amb motos de neu ocupen gairebé tota la part lliure del refugi. Estan preparant un bon àpat i una petita festa amb tots els ets i uts. Nosaltres arribem ben suats i amb les motxilles carregades. Al costat de la part lliure del refugi hi ha una altra habitació que també està oberta, i on ens quedarem nosaltres. Es tracta d'un espai on deixen els estris els treballadors. Hi ha una llitera i una estufa. Estarem molt estrets, però els 5 ens encabim en aquest espai, ja que l'altra part està ocupada pel grup andorrà. Com que hi ha fusta, encenem l'estufa i passem una vetllada ben agradable fent petar la xerrada fins que el cansament ens fa tancar els ulls.

Resum del dia:

  • Distància: 8,0 km.
  • Desnivell positiu: 950 m.
  • Desnivell negatiu: 595 m.
  • Temps: 5:20

Dia 2. Refugi de l'Illa - Montmalús - Grau Roig

Ens llevem al nostre petit cau al refugi de l'Illa. La nit no ha estat gaire freda, i encara menys amb l'estufa que ens va proporcionar un clima comfortable les primeres hores. Tot i això el poc espai, la música dels veïns andorrans de les motos de neu i la precarietat d'aquesta part del refugi ens va dificultat conciliar el son. No matinem gaire, i esperem l'arribada dels primers rajos de sol per sortir. Entretant esmorzem i organitzem les motxilles. Sortim del refugi i pugem fins a la presa. Enfilem uns metres més fent un flanqueig ascendent en què anem girant cap a la dreta (sud-est). Busquem un coll ample que ens permeti saltar cap a la coma de Vallcivera. Després d'uns minuts pujant seguint l'itinerari del GR-11 arribem al coll, que ens obre la vista cap a Vallcivera i també cap a la bonica piràmide de la Muga, un cim molt bonic però amagat als confins de la Cerdanya.

Els que anem amb esquís traiem pells al coll i fem un primer descens per una pala curta però força dreta. A més a més el sol encara ha impactat poca estona sobre la neu, la qual es manté encrostada i difícil d'esquiar. Uns metres més avall, al tram més pendent, la incisió més perpendicular del sol afavoreix que la neu s'hagi estovat, i podem girar amb més facilitat. En pocs minuts arribem a l'ample Pla de Vallcivera, una coma oberta i preciosa, tota nevada i envoltada de cims. És un lloc plàcid, lluny de tot arreu, on només s'arriba caminant, o ara a l'hivern amb esquís. Malauradament també s'hi arriba fàcilment amb motos de neu, i tota la gran planície està solcada pels rastres de les motos a totes bandes. Creuem el pla de Vallcivera, però abandonem el GR, que seguiria cap a la cabana dels Esparvers, i anem tombant cap a l'esquerra (nord-est) per buscar una canaleta que s'enfila al torrent per on desguassen les aigües dels estanys de Montmalús.

Hi ha dues canaletes per on es pot pujar, una més a l'est que s'enfila al coll de Ríbuls (no confondre amb el pas Alt de Ríbuls, suspès a molta alçada), i l'altra, la que nosaltres seguirem, una mica més a l'oest. Anem seguint traces d'esquiadors i motos de neu, mirant el mapa per buscar el pas més lògic. Aquesta zona és oberta, però quan comencem a enfilar entrem en una àrea boscosa, i cal orientar-se. Amb neu els itineraris no són tan evidents, ja que no tenim rastres de camins. En tot cas amb la intuïció i el mapa ens movem sense problemes i encertem un bon pas per anar remuntant gairebé uns 150 metres de desnivell. Anem pujant entremig del bosc, contemplant el gran pla que anem deixant a sota, i els pics de la Muga i la Tosseta de Vallcivera per sobre seu.

Acabem la pujada en un ample collet al peu d'un primer estanyol. Uns passos més endavant trobem una immensa esplanada on a l'estiu hi deu haver les aigües de l'estany principal de Montmalús, ara una gran pista de neu amb traces de motos que trenquan la blanca harmonia. Podríem traçar pel dret creuant la gran coma del circ de Montmalús, però fem una marrada a l'esquerra per arribar-nos fins al refugi. Avancem per un llom ample per sobre de l'estany, i en pocs minuts arribem al refugi, un edifici auster però ben conservat, amb llar de foc i lliteres (sense matalassos, com la majoria de refugis andorrans). Fem una petita pausa i mengem uns ganyips sota un sol de justícia que s'agraeix un cop aturats, però que ens fa suar de valent quan estem en marxa.

Després de la breu pausa ens posem de nou mans a l'obra. Estem dins del circ de Montmalús, i n'hem de sortir pel vessant nord. Creuem un primer tram més planer i ens anem encaminant cap a l'evident collada situada equidistant entre el pic de Montmalús (oest) i dels Colells (est). Pujarem per una pala amplíssima que es va redreçant a mesura en ens acostem al coll. La seva orientació sud fa que la neu s'hagi estovat, i podem pujar amb els esquís als peus fins a la mateixa collada, sense necessitar ni les serretes. Com deia, el pendent és fort, sobretot els últims metres abans de la collada, i hem d'anar traçant zetes ben marcades. La pujada és dura sota un sol de justícia, i arribem a la collada ben suats. A la collada hi ha força ambient, ja que el Montmalús és un cim molt freqüentat gràcies a la seva facilitat d'accés i la bona esquiada que ens proporciona des del Grau Roig.

Des de la collada molta gent puja amb grampons, però les condicions de neu són molt bones, i seguim amb els esquís posats fins al mateix cim. Els primers passos des de la collada són drets, però amb la neu tova es fan fàcilment, i el terreny no és exposat. Després per terreny més planer acabem d'arribar als 2.781 metres d'aquest característic cim que separa el circ dels Pessons al nord del circ de Montmalús al sud. Fem una pausa, fem fotos i fem petar la xerrada amb altres esquiadors i excursionistes que hi ha al cim. Els qui han pujat amb grampons van desfent el camí fins al coll, i amb els esquís baixem fàcilment un tram que sembla dret, però és fàcil.

Des del cim tenim gairebé 900 metres de desnivell de descens directe fins a l'estació d'esquí. La gràcia precisament del Montmalús, a part de la proximitat, és que la baixada és sostinguda. El primer tram és el més dret, però està tan trepitjat pels esquiadors i les motos que es baixa sense cap dificultat. Més avall encara més més fàcil, amb pales tan trepitjades que sembla que esquïs per dins d'una pista tractada. A mitja baixada arribem al domini de l'estació d'esquí, al punt més alt d'un remuntador. Prenem les pistes i baixem còmodament per una neu en condicions òptimes, tant de qualitat com de quantitat. En aquest descens ens avancem als compays que baixen amb les raquetes per fora de les pistes.

Arribem al Grau Roig al migdia, en ple bullici d'esquiadors. Aquesta temporada d'esquí és extraordinària, i en un matí de diumenge amb un temps tant bo com el que fa avui ningú no s'ha volgut perdre una bona jornada d'esquí. Ens reagrupem tot l'equip i tanquem aquí una fantàstica ruta transfronterera de dos dies. Hem lligat un itinerari que ens ha portat a recórrer indrets tan bonics com el circ dels Pessons, els estanys de l'Illa, el pla de Vallcivera i els estanys de Montmalús. Hem creuat diversos colls i ens hem enfilat fins al cap d'amunt de dos cims ben significatius, el Pessons i el Montmalús. Extrardinàries vistes cap a les muntanyes d'Andorra i del nord de la Cerdanya, en un ambient hivernal solitari només trencat per la presència de les motos de neu. Una ruta bonica, que es podria fer en un sol dia anant per feina, però que amb dos permet gaudir-la relaxadament, contemplant els paisatges hivernals i estirant les converses amb bons companys de muntanya.

Resum del dia:

  • Distància: 10,1 km.
  • Desnivell positiu: 545 m.
  • Desnivell negatiu: 960 m.
  • Temps: 4:40

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Comentaris

    Afegeix un nou comentari