Pic de la Coma de Varilles (2.759 m.)

  • Foquejant sobre vessants amplis

  • El Joan obrint traça al tram superior

  • Enfilant la canaleta final

  • Vista cap al pic de la Serrera

  • Fent esses a les pales superiors

  • Esquiant amb un gran paisatge al davant

  • Últimes traçades abans del bosc

Al cap d'amunt de la vall de Ransol comencem a foquejar per la pista coberta de neu fins a trobar un petit pont. El creuem i marxem cap a l'oest sortejant un tram de bosc. S'acaba la vegetació i fem una llarga diagonal per pales amples i pendent moderat. A mesura que anem pujant el pendent augmenta, i fem unes quantes zetes al tram superior, el més dret. Coronem el cim i gaudim d'àmplies vistes abans d'encarar la baixada. Esquiem les amples pales amb neu variable, entre pols ventada i crosta. Desfem com podem el tram de bosc i tornem al punt d'inici satisfets d'una bona matinal d'esquí.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Capçalera vall de Ransol Canillo (Andorra)
  • Distància: 8,40 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 925 metres
  • Temps: 5:15 hores
  • Dificultat: S2 / BE / F
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Canaleta superior més pendent (S3 puntual)
  • Cartografia: Andorra Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Capçalera vall de Ransol 00:00 0:00 0
Pic de la Coma de Varilles 03:20 03:20 4,4
Pausa 00:25 03:45
Inici 01:30 05:15 8,4

Crònica

Coincidim un bon grupet per fer una sortida matinal d'esquí a Andorra en un diumenge assolellat i força fred. Som el Joan, la Teresa, el Pep, la Pilar, la Sílvia i jo mateix, i fem via cap a la vall de Ransol passant pel port d'Envalira, on la temperatura és de -10º. Quan arribem a la vall de Ransol la temperatura és més agradable, i mentre ens abillem arriba el sol que atempera el clima i reanima l'esperit. Comencem a foquejar seguint l'últim tram de pista que està coberta de neu, fins arribar al fons de la coma, on a l'estiu hi ha una petita zona recreativa.

Deixem la majoria de traces que marxen cap a l'oest per la coma de Meners, direcció cap als pics de Serrera o Coma de Senyac. Girem cap a la dreta (est) i travessem un petit pont de pedra que creua el riu dels Meners. Comencem a pujar per un bosc amb trams més esclarissats i d'altres més espessos. Sense una línia clara ens anem obrint pas pel lloc que ens sembla més obert, i anem enfilant-nos esquivant com podem la vegetació. Poc més amunt els arbres van desapareixent i entrem en una zona oberta de pendent suau.

Anem avançant cap a l'est per terreny obert, traçant una línia recta fins a trobar la cometa del riu de les Portelles, ben cobert de neu. Creuem el torrent i seguim la diagonal ascendent, just fins a la coma del riu dels Planells de Caraup, que forma una ampla i desdibuixada cubeta. Comencem a pujar per l'esquerra del torrent amb un pendent que augmenta progressivament però que encara ens permet traçar fent llargues llaçades. A la nostra esquena deixem l'ampla coma de Meners, amb el pic de la Serrera que despunta al fons, amb la seva característica piràmide blanca.

El cim on volem arribar costa d'endevinar, ja que el vessant és molt ampli, i tenim poca perspectiva. Davant nostre tenim amplíssimes pales que arriben dalt la carena, i el Joan, que es coneix el cim d'altres ocasions ens indica que el cim està al costat dret d'un petit promontori rocós, després d'una canaleta que s'endevina des de baix. Així doncs anem dibuixant una línia que s'encara cap a l'objectiu tot resseguint els amplis lloms. Fem una pausa per menjar uns ganyips sota una petita cornisa de neu que ens arrecera del vent que comença a ser molest.

Arribem a una cometa on segons el mapa hi ha d'haver un petit estanyol, però cobert de neu ni ens en adonem. Tenim davant les pales més dretes que ens permetran guanyar la carena. Buscant sempre el pendent més progressiu, anem guanyant alçada, amb el Joan que incansablement va obrint traça. Avui encara no ha passat ningú, i el vent ha esborrat les traces antigues. Per sota veiem que un altre grup va pujant, però els tenim força enrere. Passada la petita cometa s'acaba això de traçar de dret i cal començar a fer algunes zetes per superar el desnivell.

Seguim enfilant per pendent cada cop més intens, amb un vent fred que no convida a aturar-se. Arribem sota el promontori rocós que vèiem molt lluny des de la part baixa. A la seva dreta hi ha una canaleta per on haurem de pujar. Es tracta d'una canal ampla amb un pendent més fort, que superem enllaçant una successió de zetes. Arribem al collet previ al cim i ens rep una bona ventolera. Només ens separen una vintena de metres del cim, que la majoria fem a peu. Sorpresivament dalt del cim no hi fa vent, i els podem delectar uns minuts amb les àmplies vistes que el cim ens ofereix.

El cim està situat entre les valls de Ransol a l'oest, Incles a l'est i la Coma de Varilles al nord. És per tant un vèrtex amb extraordinàries vistes. Sobresurten cap a l'oest els grans cims andorrans, i cap a l'est destaca sobretot el pic de Rulhe i les diverses puntes rocoses i espadades de la zona de Juclar. En tot aquest sector hi ha força neu, fins i tot més de la que ens pensàvem. La neu té una consistència variable, pols ventada en les orientacions més nord o en les fondalades, crosta lleugera allà on hi ha fet sol i s'han produït cicles de transformació, i neu dura en els trams ventats.

Amb la variabilitat de la neu no promet una baixada fàcil, però buscant en cada moment el tram més òptim ho anem resolent. El primer tram de la canaleta és el més dret, i cal fer alguns girs més forçats fins que el pendent remet. El propi pendent facilita però els girs. Aquest primer tram la neu és més fàcil, i es deixa esquiar bé. Més avall anem trobant molts trams més encrostats on els esquís s'encarrilen més fàcilment. Busquem però les zones on el vent ha portat neu, ja que aquesta és més lleugera i permet un esquí més plaent.

Desfem les llargues i amplíssimes pales de pendent moderat, que permeten traçar per tot arreu. Trobem el torrent del riu dels Planells de Caraup, i tracem per l'esquerra seguint algunes traces velles i la lògica del terreny. Desfem algunes pales més curtes entremig de pins esclarissats que comencen a fer-se presents. Més endavant trobem un bosc força espès que cal sortejant fent eslàlom entre el brancatge. Possiblement més al nord, per on hem pujat, era una mica més net, però no es veu un pas evident, sinó que es pot traçar per on es vulgui buscant allà on el bosc és més clar.

Tanquem la ruta on l'havíem començat després de baixar una última pala curta en un tram de bosc esclarissat i ja amb neu més humida. Satisfets d'haver passat un matí de muntanya hivernal gaudint del paisatge i de la neu, a estones més bona i a estones més delicada. En tot cas el paisatge hivernal s'ha arreglat força en relació als últims dies, i amb el fred d'aquestes jornades sembla que podrem seguir gaudint de neu unes quantes setmanes més.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari