Esquí als Pirineus dels Països Catalans

Bony de la Pala de Jan (2.525 m.)

Des del cim contemplant els pics de Cabaneta, Sarrera i Coma de SenyacCom a "descans actiu" de la dura jornada anterior enfilem un cim menor, senzill i de curta durada, però alhora un bon mirador de la vall de Ransol i rodalies. Es tracta d'un petit cim, arrodonit, situat enmig de la vall i separat del cordal principal, fet que li ofereix una interessant perspectiva.

Els tres cims del Port del Comte

El Ferran progressant al Cap de les PedrusquesRepetim una sortida ja realitzada aquest any que ens porta a recórrer els 3 cims principals del massís del Port del Comte. Una fàcil matinal amb pendents moderats i turons arrodonits. La qualitat de la neu s'ha ressentit greument de l'ascens fulgurant de les temperatures.

Puigmal (2.910 m.)

Arribant al cim

Pujant pel vessant francès, el Puigmal és un dels cims més agraïts per pujar amb esquís de muntanya, ja que en una simple matinal es pot assolir un dels cims més elevats dels Pirineus orientals en un itinerari d'uns 1.000 metres de desnivell, que comença pujant i acaba baixant, sense grans dificultats, però amb prou pendent per ser ben divertit, especialment amb bona neu.

Pic de la Colilla (2.835 m.)

Pic de la Colilla vist tot baixant

Encarem els esquís vers un cim discret amb tres noms diferents: Pic de la Colilla, Tosseta de la Caülla o Pic dels Estanyols. Un recorregut fàcil però força llarg, amb una aproximació i tornada feixucs. L'entorn és molt bonic, especialment a partir dels estanys de la Pera i des del cim, amb una gran perspectiva de l'andorrana vall de Madriu.

Els tres cims del Port del Comte

La Queralt baixant del Pedró dels Quatre Batlles

Sortim amb els esquís i les raquetes a recórrer els tres cims més elevats del massís del Port del Comte: el Tossal de l'Estivella, la Tossa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles. Una ruta fàcil pràcticament circular que permet recórrer una bona part d'aquest massís de formes suaus i arrodonides.

Esquí de travessa a Aigüestortes

La Sílvia creuant l'estany de la Llastra

Dediquem el llarg cap de setmana de l'1 de maig a recórrer la zona sud-est del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb base al refugi Josep Maria Blanc. Una zona bonica i exigent, amb cims alts i escarpats, valls profundes i amb una munió d'estanys totalment coberts de neu.

Estrenem els Kong Grimper Ski a Pal

Kong Grimper Ski

Aquest cap de setmana la majoria d'estacions d'esquí ja han tancat, però encara queda molta neu. Ens acostem fins a Pal per aprofitar la comoditat de les pistes buides i provar la nova adquisició: els esquís Kong Grimper Ski. No són uns esquís de muntanya pròpiament, sinó uns esquís curts d'aproximació, a mig camí entre les raquetes de neu i els esquís de travessa.

Intent al Bastiments

Pujant per sota del refugi d'Ulldeter

Cercant un temps acceptable ens arribem al peu de l'estació de Vallter amb la intenció d'enfilar-nos fins al Bastiments (2.883 m.) Sortim de la part baixa de l'estació. Els núvols corren de pressa, i al coll de la Marrana ja no es veu absolutament res. Girem cua sense ni poder haver vist el cim.

Circ d'Aixeus

Sotllo i Pica d'Estats

En la més absoluta solitud hivernal ens dirigim cap a una de les zones més ferésteges, i alhora interesants dels Pirineus: l'extrem nord de la Vall Ferrera. La intenció inicial de pujar el Monteixo amb esquís queda reduïda per la llarguíssima aproximació, el temps dubtós i la gran quantitat de neu nova que dificultava la progressió, i alhora es mostrava inestable.

Pic Alt del Cubil (2.831 m.)

Pujant amb el Pic Alt de Cubil al fons

Situat al nord-est d'Andorra, aquest cim no té cap gran dificultat més enllà dels últims metres, una petita cresta, fàcil, però molt aèria. No pugem pel camí habitual sinó per la coma que baixa de pic d'Ensagents, un camí més llarg i difícil.

Pàgines