La Carbassa (2.736 m.)

Arribem per la carretera de Meranges a Malniu fins al Pla de Campllong, ben nevat per la neu del dia anterior. Calcem esquís i comencem a foquejar per un caminet que després enllaça amb una pista fent una diagonal. Trams amb sol, trams amb boira, anem pujant i entrem en un bosc espès, que sortegem buscant el pas més lògic. S'acaba la vegetació i arribem als plans de Matons, uns pendents suaus que es van enfilant fins a la carena de la serra de Comaermada. Tracem una diagonal oberta per sota la carena, evitant el vent que comença a bufar fort. Per terreny obert i poc pendent anem remuntant fins al cim, on només ens estem uns minuts ja que el vent és fred i empipador. Iniciem el descens pels pendents suaus i progressius, gaudint d'una neu recent, amb algun tram ventat. Un esquí fàcil i plaent amb vistes a la Cerdanya que ens porta fins a la zona de bosc. La salvem baixant per una llarga pista que fa una forta marrada i ens obliga a un últim tram llarg i feixuc.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Pla de Campllong Meranges (Cerdanya)
  • Distància: 15,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.020 metres
  • Temps: 5:20 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Tossa Plana - Puigpedrós Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Pla de Campllong 00:00 00:00 0,0
Pla de Matons 01:00 01:00 2,2
La Carbassa 01:45 02:45 6,4
Pausa 00:15 03:00
Inici 02:20 05:20 15,7

Crònica

El dia anterior ha estat nevant a la Cerdanya fins a cotes força baixes. El diumenge es lleva esplèndid, assolellat i amb una bonica capa blanca a partir de mitja alçada. Ens reunim un bon grupet, amb la Teresa, el Joan, la Yolanda, el Jordi, la Sílvia i jo mateix, engrescats de passar un matí fàcil d'esquí de muntanya fent via cap a un cim suau i arrodonit ben visible des de la plana central ceretana. Pugem amb cotxe per la carretera de Meranges, i seguim amunt direcció Malniu fins al pla de Campllog, on aparquem com podem, ja que hi ha força neu, i preparem els estris.

Sortim amb els esquís calçats des del mateix pla, i comencem a avançar cap al sud per un caminet que creua el pla. Ens dirigim cap a la base d'un bosc que es presenta espès, i que no tenim molt clar per on creuarem. Al cap d'uns minuts el caminet s'uneix a una pista, i aprofitem la seva línia oberta per avançar més còmodament. Ens engoleix una boira orogràfica, fruit de la pròpia humitat del terreny. Seguim avançant per la pista uns minuts fins que trobem una traça de camí que s'endinsa al bosc i comença a pujar més decididament. Pugem per dins d'un bosc espès amb els arbres curulls de neu. De pujada anem sortejant els arbres com podem, però de baixada serà més complicat. Un tros amunt trobem una altra pista, i també la seguim. Fem un zig-zag, i seguim pujant suau fins al pla de Matons.

A partir del Pla de Matons el bosc espès comença a remetre i es fa més esclarissat. S'acaba la pista i seguim pujant direcció oest per pendents suaus amb arbres dispersos. El Joan i el Jordi, que estan més forts que la resta, es van tornant per obrir traça. Amb la nevada del dia anterior el paisatge està preciós, immaculat, sense cap més traça que les dels isards. Anem traçant una línia pràcticament recta cap a la llarguíssima carena de la serra de Comaermada. Però no acabarem d'arribar al llom de la carena, ja que a mesura que pugem i entrem en terreny obert, el vent fueteja més fort. És vent d'oest, i si ens mantenim al vessant est per sota de la carena, esquivarem les ratxes més fortes.

Així doncs anem guanyant metres en direcció a la carena, i abans d'arribar-hi anem girant a la dreta per avançar per sota. És una carena llarga i amplíssima, i permet traçar per qualsevol lloc. El cim encara queda lluny, tot i que fa estona que avancem per sota la carena. Mica en mica, ben abrigats pel vent, seguim endavant ara encarats cap al nord. Passem sota el turó de Clots, una de les protuberàncies de la serra, i avancem sobre un immens mantell blanc en direcció cap al cim que s'endevina al fons d'unes llargues pales de pendent suau. Seguim doncs avançant per sota la carena i sense més entrebanc que el vent coronem els 2.736 m. del cim de la Carbassa, un dels clàssics de la Cerdanya.

La Carbassa és un cim molt arrodonit, amb poc interès muntanyenc, més enllà de les vistes àmplies vistes de l'entorn, ja que la serra de Comaermada, orientada de sud a nord, està situada entre els dos gegants de la zona, la Tossa Plana de Lles a l'oest i el Puigpedrós a l'est. Havíem pujat la Carbassa en una altra ocasió, en format semi-hivernal, caminant però amb grampons el tram final, però en aquella ocasió no vam pujar des del pla de Campllong, sinó que vam començar des de Talltendre. Des de Talltendre la ruta és encara més llarga, i permet seguir tota la carena de Comaermada. Avui amb els esquís hem pujat des del vessant est, primer per terreny boscós i espès, i després per vessants suaus i oberts.

Fem una breu pausa al cim, el temps just per fer la típica foto i treure les pells dels esquís. No convida gaire a romandre al cim, ja que el vent és fort i molest. Bufa un vent fred de ponent i només pensem en perdre una mica d'alçada per tornar a una zona de confort. Deixem baixar els esquís des del mateix cim per un tram molt pla, amb el pendent just perquè els esquís llisquin. Uns metres més endavant s'acaba el pla summital i comencem a baixar per una gran pala, amplíssima, i de pendent suau, com tot el descens que farem. La neu és molt bona, fresca del dia anterior, potser una mica pesada, com toca en època de primavera avançada. Alguns trams també està una mica ventada, però sense que s'hagi arribat a endurir. Fem doncs un esquí fàcil i plaent per aquestes grans pales obertes cap al sud i est.

Baixem el tram superior per les pales que s'obren en direcció est per sota de la carena. Anem baixant més o menys per la mateixa zona per on hem pujat gaudint de les pales suaus, obertes i amb bona neu. Mica en mica anem deixant la carena i girem una mica més a l'esquerra per encarar-nos cap al fons de la vall de Fontova (Meranges). Tot baixant gaudim d'una bona vista de la plana de la Cerdanya, que ja llueix un verd primaveral. Enfront la Tosa, el Moixeró i el Cadí, que només veiem d'esquitllada. Tot baixant també gaudim d'una bona vista del Puigpedrós, que tenim força a prop, en direcció est.

Comencem a trobar arbres, al principi esclarissats. Creuem un gran pla inclinat, amb plançons de pi, i acabem baixant cap al pla de Matons, on comença el bosc més dens. Fem un tram una mica més pendent i divertit en una petita pala entremig dels arbres, amb neu fonda i cada cop més pesada. Comencem a esquivar els arbres, buscant el millor pas i el terreny més obert. Acabem baixant fins una bassa on trobem una pista. Aquesta pista marxa molt cap al sud, i tenim un dilema. Tenim dues opcions: o bé baixem per dins d'un bosc espès que ja hem vist que serà poc esquiable, a més a més la part baixa té poca neu; o bé seguim la pista que marxa molt cap al sud i al final fa una llaçada per tornar fins al punt d'inici. Triem aquesta última opció.

Segurament baixar per la pista no va ser molt bona opció. Deixem lliscar els esquís molta estona per la pista que baixa molt suau cap al sud, al límit que es esquís llisquin sense haver de remar. Baixem en direcció cap a la plana de la Cerdanya, que veiem entremig dels arbres. Baixem en una línia pràcticament recta aproximadament dos quilòmetres. Llavors la pista fa un gir de 180º a l'esquerra i s'encara cap al punt d'inici, direcció a la base del Puigpredrós, que veiem enfront. Però aquí la pista deixa de baixar i és totalment plana. Haurem de fer més de tres quilòmetres totalment plans, a més a més, amb poca neu. Baixem un tros amb els esquís, i finalment ens els traiem i acabem de fer la inacabable pista caminant. Aquest últim tram es fa feixuc, i arribem cansats al pla de Campllong.

A part d'un últim tram de pista pla, feixuc i avorrit, hem gaudit d'un magnífic matí d'esquí al vessant sud de la Cerdanya. Amb la neu acabada de caure hem gaudit d'una pujada llarga però fàcil fins a la Carbassa, traçant una línia per sota la carena de la serra de Comaermada. I encara hem gaudit més de la baixada, fàcil i plaent, amb una neu fresca tot i que una mica pesada, sobretot a la part baixa. Les pales superiors són molt agradables, tan amples que pots traçar per on vulguis, fins i tot, essent 6 persones, podíem cadascú obrir la seva pròpia traça sense fer-nos nosa, trepitjant sempre neu nova. Un tros més avall hem fet un tram divertit entremig dels arbres esclarissats, i finalment hem acabat arribant per la pista. La Carbassa, un d'aquells cims agradables i fàcils amb neu recent.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari