Resta dels Països Catalans

Serres de Pàndols i Cavalls

Creuem pedalant dues petites serres situades al sud de la Terra Alta, i que tenen com punt més elevat el Monument de la Pau, un gran mirador tant cap a l'Ebre com cap a les muntanyes dels Ports. Sortim de l'antiga estació de Prat de Comte i baixem cap al santuari de Fontcalda, on comença una pista asfaltada que puja fort i sense descans fins al sostre de la serra de Pàndols, on hi ha el gran mirador. Tot seguit baixem cap a l'àrea de la Fonteta, creuem la carretera i voregem pel vessant occidental l'estirada serra de Cavalls. La revoltem pel nord i també per l'est a través de camps d'oliveres i ametllers. Arribem al Pinell de Brai i fem una llarga baixada per trobar la Via Verda, per la qual anirem tornant al punt d'inici.

Tossal d'Engrilló (1.072 m.)

Pedalem fins al cap d'amunt d'un dels pocs cims dels Ports que es poden assolir en bicicleta, i que alhora és un extens mirador de bona part del massís i de la Terra Alta. Sortim de Prat de Comte per una pista entre oliveres i ametllers. Anem tendint cap a la base de la gran paret de la feixa del Salt, i emprenem una dura pujada per una pista que zig-zagueja per un terreny molt abrupte. Assolim l'altiplà de la Refoia i remuntem els últims metres fins al cim, la punta d'una llarga cinglera molt vertical i exposada cap al nord. Contemplem un extens paisatge i tot seguit iniciem el descens que ens portarà primer per un caminet paral·lel al pla de la Refoia, i més avall per un corriol força assequible i divertit.

Creu de Santos (942 m.)

Des de l'antic balneari de Cardó iniciem una interessant caminada que ens portarà a assolir el sostre de la serra del mateix nom. Engeguem al peu de l'edifici abandonat, i per un camí estret i ombrívol pugem cap a les ermites ensorrades de Sant Josep, Sant Roc i Santa Agnès. Contemplem boniques vistes del baleneari abans de seguir la ruta que comença a pujar fort cap al curiós pas de la cova Lluminosa. Seguim amunt fins una altra curiositat geològica, la roca Foradada, un gran arc natural de roca. Reprenem el camí de la Cassola del Diable, pugem al cingle dels Martells i fem una última pujada fins al sostre de la serra de Cardó, des d'on s'arriba a veure el Delta de l'Ebre. Baixem per un camí congost que passa per les ermites de Sant Onofre i Sant Simeó.

Serra del Tallat

Comença la pedalada al petit poble dels Omells de na Gaia, i de seguida anem pujant per una bona pista fins a la carena de la serra del Tallat, just a sota del Tossal de Vallbona. La pista ressegueix la carena i ofereix bones vistes de la plana de la Conca de Barberà. Planegem una llarga estona per dalt l'ampla carena sota els molins del parc eòlic. Passem el cap del Coll i seguim sempre en direcció llevant fins a la cruïlla del santuari del Tallat, per on arribem en una forta pujada asfaltada. Dalt del turó hi ha el notable castell que domina la contrada. Fem una curta visita i seguim la pista encara per sota els molins de vent fins arribar a Belltall. Creuem el poble i prenem una pista a la sortida que planeja per uns camps direcció oest, i finalment baixa cap a Vallbona de les Monges. Passem al costat del bonic monestir cistercenc i encarem l'última pujada fins al punt d'inici.

Castell de Lluçà

Al costat del magnífic monestir de Santa Maria de Lluçà comencem a caminar planejant cap a ponent entre camps fins al peu d'una gran alzina, on baixa el caminet de la gran balma dels Bous. Ens fixem en la curiosa font i seguim endavant sota la masia del Vilaró. Pugem per una pista seguint el rec de Miralles fins que girem al a dreta a la costa del Collet i comencem a baixar ara cap al sud. Arribem a la masia del Castell, bastida sobre una gran roca, i tombem a l'esquerra per començar una pujada curta i intensa fins al castell. Arribem a la bonica ermita circular de Sant Vicenç i acabem de pujar a les restes del castell, amb bones vistes de la contrada. Baixem pel mateix camí i tornem al petit nucli de Lluçà que tenim ben a prop.

Rocaguinarda

Sortim des d'Oristà per fer una plàcida caminada que ens portarà fins al mas on va néixer el popular bandoler Perot lo Lladre. Comencem planejant al peu de la riera Gavarresa i passem al costat de la gran masia la Quintana. Tot seguit ens enfilem cap al peu del cingle dels Tres Còdols per contemplar uns antics grafits sobre la roca. Seguim pujant fins a les restes del mas de Rocaguinarda, que es troba en estat de ruïna. Tot seguit planegem per bones pistes dalt l'altiplà i passada la casa de la Gallinera baixem fort cap al torrent de la Gavarresa fins a retrobar la pista principal per on ja havíem vingut.

Pla de la Guàrdia

La serra de la Gritella forma un altiplà llarg i estret entre els pobles de Siurana i Prades. Sortim des de la bonica població del Priorat encimbellada al límit sud dels cingles, i prenem una pista que recorre la serra cap al nord fins al seu punt més alt situat damunt mateix de Prades. Una última pujada molt forta ens condueix al mirador del Pla de la Guàrdia, una extensa zona alta i pedregosa que acaba en un cingle des d'on tenim una visió completa del Montsant, i també de les muntanyes de Prades. Reculem uns metres cap al sud, i fem la segona part de la tornada per un corriol molt estret que té força trams difícils on hem d'empèyer la bicicleta una bona estona. Tot tornant visitem la cova troglodítica de l'Església, al peu del camí.

Albarca, Ulldemolins, Cornudella

A cavall entre les serres del Montsant i de Prades, fem una ruta en bicicleta que traça un triangle entre tres poblacions del nord-est del Priorat. Sortim d'Albarca i pugem suaument cap a les ermites de Santa Madalena i Sant Antoni, a prop d'Ulldemonins. Passem el poble i avancem cap a l'est fins a sota de la serra de Gritella, on trobem una pista sinuosa que va baixant cap a Cornudella. Tot seguit pugem fort fins a Sant Joan de Codolar per una pista encimentada, i allà continuem pel camí dels Cartoixans que avança per damunt de les cingleres amb algun pas difícil i trams aeris, fins al bonic poble d'Albarca.

Penyal d'Ifac (327 m.)

En una punta de la Mediterrània enmig de la població alacantina de Calp, s'aixeca en vertical i directament des del mar una gran mola calcària d'aspecte inexpugnable. Des del mateix nucli urbà surt un camí que puja fins a la falda de les parets, i allà on sembla que el pas esdevé impossible trobem un túnel que permet travessar a l'altre cantó. El vessant marítim del penyal és més progressiu, i amb l'ajuda de cadenes en diversos punts es pot anar pujant fins el punt més alt, on trobem un magnífic mirador natural. Observem la costa exageradament urbanitzada i les platges que l'envolten, però també un reguitzell de muntanyes ben a prop, com la serra d'Oltà, la serra Gelada, la serra de Bèrnia, la serra d'Aitana o el Puig Campana.

Bèrnia (1.126 m.)

Perpendicular a la Mediterrània entre les poblacions de Calp i Altea, s'aixeca un llarg crestall rocós que culmina al cim que avui pujarem. Sortim des del vessant nord, a les cases de Bèrnia, per una pista que planeja fins a la font, on continua un caminet que traça una diagonal sota els espadats de roca fins al famós Forat de Bèrnia, un túnel natural que ens permet creuar a l'altre banda de la serra. Amb vistes al mar, continuem cap a l'oest fins al Fort de Bèrnia, un antic castell del qual queden només vestigis. Prenem tot seguit un corriol que puja fort fins a la cresta, on cal fer algun pas de grimpada fins assolir el cim des d'on es poden contemplar extenses vistes. Baixem de nou fins a prop del fort on un caminet acaba de fer la volta completa fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Països Catalans