Resta dels Països Catalans

Castell de Lluçà

Al costat del magnífic monestir de Santa Maria de Lluçà comencem a caminar planejant cap a ponent entre camps fins al peu d'una gran alzina, on baixa el caminet de la gran balma dels Bous. Ens fixem en la curiosa font i seguim endavant sota la masia del Vilaró. Pugem per una pista seguint el rec de Miralles fins que girem al a dreta a la costa del Collet i comencem a baixar ara cap al sud. Arribem a la masia del Castell, bastida sobre una gran roca, i tombem a l'esquerra per començar una pujada curta i intensa fins al castell. Arribem a la bonica ermita circular de Sant Vicenç i acabem de pujar a les restes del castell, amb bones vistes de la contrada. Baixem pel mateix camí i tornem al petit nucli de Lluçà que tenim ben a prop.

Rocaguinarda

Sortim des d'Oristà per fer una plàcida caminada que ens portarà fins al mas on va néixer el popular bandoler Perot lo Lladre. Comencem planejant al peu de la riera Gavarresa i passem al costat de la gran masia la Quintana. Tot seguit ens enfilem cap al peu del cingle dels Tres Còdols per contemplar uns antics grafits sobre la roca. Seguim pujant fins a les restes del mas de Rocaguinarda, que es troba en estat de ruïna. Tot seguit planegem per bones pistes dalt l'altiplà i passada la casa de la Gallinera baixem fort cap al torrent de la Gavarresa fins a retrobar la pista principal per on ja havíem vingut.

Pla de la Guàrdia

La serra de la Gritella forma un altiplà llarg i estret entre els pobles de Siurana i Prades. Sortim des de la bonica població del Priorat encimbellada al límit sud dels cingles, i prenem una pista que recorre la serra cap al nord fins al seu punt més alt situat damunt mateix de Prades. Una última pujada molt forta ens condueix al mirador del Pla de la Guàrdia, una extensa zona alta i pedregosa que acaba en un cingle des d'on tenim una visió completa del Montsant, i també de les muntanyes de Prades. Reculem uns metres cap al sud, i fem la segona part de la tornada per un corriol molt estret que té força trams difícils on hem d'empèyer la bicicleta una bona estona. Tot tornant visitem la cova troglodítica de l'Església, al peu del camí.

Albarca, Ulldemolins, Cornudella

A cavall entre les serres del Montsant i de Prades, fem una ruta en bicicleta que traça un triangle entre tres poblacions del nord-est del Priorat. Sortim d'Albarca i pugem suaument cap a les ermites de Santa Madalena i Sant Antoni, a prop d'Ulldemonins. Passem el poble i avancem cap a l'est fins a sota de la serra de Gritella, on trobem una pista sinuosa que va baixant cap a Cornudella. Tot seguit pugem fort fins a Sant Joan de Codolar per una pista encimentada, i allà continuem pel camí dels Cartoixans que avança per damunt de les cingleres amb algun pas difícil i trams aeris, fins al bonic poble d'Albarca.

Penyal d'Ifac (327 m.)

En una punta de la Mediterrània enmig de la població alacantina de Calp, s'aixeca en vertical i directament des del mar una gran mola calcària d'aspecte inexpugnable. Des del mateix nucli urbà surt un camí que puja fins a la falda de les parets, i allà on sembla que el pas esdevé impossible trobem un túnel que permet travessar a l'altre cantó. El vessant marítim del penyal és més progressiu, i amb l'ajuda de cadenes en diversos punts es pot anar pujant fins el punt més alt, on trobem un magnífic mirador natural. Observem la costa exageradament urbanitzada i les platges que l'envolten, però també un reguitzell de muntanyes ben a prop, com la serra d'Oltà, la serra Gelada, la serra de Bèrnia, la serra d'Aitana o el Puig Campana.

Bèrnia (1.126 m.)

Perpendicular a la Mediterrània entre les poblacions de Calp i Altea, s'aixeca un llarg crestall rocós que culmina al cim que avui pujarem. Sortim des del vessant nord, a les cases de Bèrnia, per una pista que planeja fins a la font, on continua un caminet que traça una diagonal sota els espadats de roca fins al famós Forat de Bèrnia, un túnel natural que ens permet creuar a l'altre banda de la serra. Amb vistes al mar, continuem cap a l'oest fins al Fort de Bèrnia, un antic castell del qual queden només vestigis. Prenem tot seguit un corriol que puja fort fins a la cresta, on cal fer algun pas de grimpada fins assolir el cim des d'on es poden contemplar extenses vistes. Baixem de nou fins a prop del fort on un caminet acaba de fer la volta completa fins al punt d'inici.

Roques de Benet

Ens enfilem fins al cap d'amunt de les espectaculars moles de roca ben visibles des d'Horta de Sant Joan amb un itinerari circular que ens permet gaudir de diferents racons ben interessants. Comencem revoltant pel peu de les immenses parets fins a trobar un camí que s'enfila fort per canals i tarteres fins al peu del Cap de Gos, una gran roca que sembla desafiar la gravetat. Acabem de pujar fins el Castell, el punt més alt d'aquest petit massís de roca conglomerada. Tot seguit baixem pel pujador de la Roca Grossa, i allarguem la ruta cap al coll de Membrado on comença una pujada forta fins a l'altiplà del coll de Botana. Planegem uns metres i baixem per camins estrets que passen per la cova de Benaixa, i més endavant per sota de la Pena de Gall.

Tossal de l'Abadia i Espills

Explorem tot pedalant la subcomarca natural de la Terreta, un terreny rost, inhòspit i aspre regat per la Noguera Ribagorçana. Sortim del Pont d'Òrrit i avancem sota el poble abandonat fins al també despoblat d'Esplugafreda. Aquí comença una llarga pujada tot fent esses fins al Tossal de l'Abadia, un turó molt panoràmic que ens ofereix grans vistes de la serra de Sant Gervàs i del massís de la Maladeta. Resseguim una bona estona la solitària carena i baixem damunt d'uns barrancs fins al fantàstic despoblat d'Espill, un antic poble construït sobre una cinglera que feia de muralla natural. Des d'aquí baixem per una pista precària fins al peu del riu a la Ribereta, i el remuntem amb trams de camí i pista fins al punt d'origen.

Serra de Mont-roig

Des del bonic poble de Sant Llorenç de Montgai sortim pedalant per una bona pista en direcció a la Mare de Déu de Montalegre, situada en una de les puntes de la serra de Mont-roig. La primera part de la ruta puja per una pista fins a l'entrada de Vilanova de la Sal. Tot seguit un corriol molt bonic entre camps de cereals i ametllers ens porta al peu de la serra, on comença la pujada més forta fins a l'ermita. Un cop a dalt contemplem el paisatge, i de baixada seguim una pista que ressegueix tota la serra fins al refugi lliure del Pletiu de l'Extrem. El descens és ràpid, en direcció sud i amb un tram de corriol que té alguns passos més difícils.

Montsec d'Estall. Lo Graller (1.330 m.)

Iniciem una ruta per terreny aspre i ignot des del nucli pràcticament abandonat de Girbeta i fins al punt més alt del Montsec d'Estall. Planegem uns metres entre camps de cereals fins passat el barranc de les Canaletes, on comença una dura pujada per terreny pedregós fins al despoblat de Montgai, bastit sota una cinglera. Després d'uns metres de descans continua la pujada amb una llarga diagonal pels Rasos de Montsec fins al cim de lo Graller, al límit de la cinglera i amb vistes cap al pantà de Canelles al sud, i bona part del Pirineu cap al nord. Desfem el primer tram i després fem un descens directe per una antiga pista molt trencada que segueix una línia d'alta tensió. Abans de tornar a l'inici, fem una escapada fins al castell de Girbeta que ens ofereix una gran visió del Congost de Mont-rebei.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Països Catalans