Resta dels Països Catalans

Penyal d'Ifac (327 m.)

En una punta de la Mediterrània enmig de la població alacantina de Calp, s'aixeca en vertical i directament des del mar una gran mola calcària d'aspecte inexpugnable. Des del mateix nucli urbà surt un camí que puja fins a la falda de les parets, i allà on sembla que el pas esdevé impossible trobem un túnel que permet travessar a l'altre cantó. El vessant marítim del penyal és més progressiu, i amb l'ajuda de cadenes en diversos punts es pot anar pujant fins el punt més alt, on trobem un magnífic mirador natural. Observem la costa exageradament urbanitzada i les platges que l'envolten, però també un reguitzell de muntanyes ben a prop, com la serra d'Oltà, la serra Gelada, la serra de Bèrnia, la serra d'Aitana o el Puig Campana.

Bèrnia (1.126 m.)

Perpendicular a la Mediterrània entre les poblacions de Calp i Altea, s'aixeca un llarg crestall rocós que culmina al cim que avui pujarem. Sortim des del vessant nord, a les cases de Bèrnia, per una pista que planeja fins a la font, on continua un caminet que traça una diagonal sota els espadats de roca fins al famós Forat de Bèrnia, un túnel natural que ens permet creuar a l'altre banda de la serra. Amb vistes al mar, continuem cap a l'oest fins al Fort de Bèrnia, un antic castell del qual queden només vestigis. Prenem tot seguit un corriol que puja fort fins a la cresta, on cal fer algun pas de grimpada fins assolir el cim des d'on es poden contemplar extenses vistes. Baixem de nou fins a prop del fort on un caminet acaba de fer la volta completa fins al punt d'inici.

Roques de Benet

Ens enfilem fins al cap d'amunt de les espectaculars moles de roca ben visibles des d'Horta de Sant Joan amb un itinerari circular que ens permet gaudir de diferents racons ben interessants. Comencem revoltant pel peu de les immenses parets fins a trobar un camí que s'enfila fort per canals i tarteres fins al peu del Cap de Gos, una gran roca que sembla desafiar la gravetat. Acabem de pujar fins el Castell, el punt més alt d'aquest petit massís de roca conglomerada. Tot seguit baixem pel pujador de la Roca Grossa, i allarguem la ruta cap al coll de Membrado on comença una pujada forta fins a l'altiplà del coll de Botana. Planegem uns metres i baixem per camins estrets que passen per la cova de Benaixa, i més endavant per sota de la Pena de Gall.

Tossal de l'Abadia i Espills

Explorem tot pedalant la subcomarca natural de la Terreta, un terreny rost, inhòspit i aspre regat per la Noguera Ribagorçana. Sortim del Pont d'Òrrit i avancem sota el poble abandonat fins al també despoblat d'Esplugafreda. Aquí comença una llarga pujada tot fent esses fins al Tossal de l'Abadia, un turó molt panoràmic que ens ofereix grans vistes de la serra de Sant Gervàs i del massís de la Maladeta. Resseguim una bona estona la solitària carena i baixem damunt d'uns barrancs fins al fantàstic despoblat d'Espill, un antic poble construït sobre una cinglera que feia de muralla natural. Des d'aquí baixem per una pista precària fins al peu del riu a la Ribereta, i el remuntem amb trams de camí i pista fins al punt d'origen.

Serra de Mont-roig

Des del bonic poble de Sant Llorenç de Montgai sortim pedalant per una bona pista en direcció a la Mare de Déu de Montalegre, situada en una de les puntes de la serra de Mont-roig. La primera part de la ruta puja per una pista fins a l'entrada de Vilanova de la Sal. Tot seguit un corriol molt bonic entre camps de cereals i ametllers ens porta al peu de la serra, on comença la pujada més forta fins a l'ermita. Un cop a dalt contemplem el paisatge, i de baixada seguim una pista que ressegueix tota la serra fins al refugi lliure del Pletiu de l'Extrem. El descens és ràpid, en direcció sud i amb un tram de corriol que té alguns passos més difícils.

Montsec d'Estall. Lo Graller (1.330 m.)

Iniciem una ruta per terreny aspre i ignot des del nucli pràcticament abandonat de Girbeta i fins al punt més alt del Montsec d'Estall. Planegem uns metres entre camps de cereals fins passat el barranc de les Canaletes, on comença una dura pujada per terreny pedregós fins al despoblat de Montgai, bastit sota una cinglera. Després d'uns metres de descans continua la pujada amb una llarga diagonal pels Rasos de Montsec fins al cim de lo Graller, al límit de la cinglera i amb vistes cap al pantà de Canelles al sud, i bona part del Pirineu cap al nord. Desfem el primer tram i després fem un descens directe per una antiga pista molt trencada que segueix una línia d'alta tensió. Abans de tornar a l'inici, fem una escapada fins al castell de Girbeta que ens ofereix una gran visió del Congost de Mont-rebei.

Sant Mamet (1.391 m.)

Fem una llarga pujada pedalant des d'Alòs de Balaguer fins al cap d'amunt d'aquest cim arrodonit que és un gran mirador del Montsec. La pujada és llarga i constant durant 15 quilòmetres. La primera part és més dura, i llavors es suavitza fins passada l'antiga mina de bauxita, on torna a pujar més fins al cim. A dalt hi ha un refugi i una petita ermita, però sobretot una extraordinària vista del Montsec i dels cims pirinencs si hi ha bona visibilitat. Fem el primer tram del descens per la mateixa pista, i més avall prenem el trencant que ens porta al barranc de la Granolla, una variant més pedregosa però salvatge i divertida.

Tragó de Noguera

Visitem bona part d'un poble que va quedar abandonat arran de la construcció del pantà de Santa Anna a mitjans del segle passat. Sortim del nucli d'Alberola i baixem per una pista que creua el vertiginós Pas del Llop, i seguim baixant fins a l'entrada de l'antic nucli de Tragó. Reculem uns metres i ens entretenim visitant les restes de l'església de Santa Maria de Vallverd. Després d'un tram de corriol seguin planejant al peu de l'embassament fins a l'àrea recreativa de l'Horta de Boix, i tot seguit el nucli abandonat de Boix, bastit al peu d'un cingle des del qual es pot contemplar una bona vista de les aigües que cobreixen la zona. Queda encara la tornada per la pista que flanqueja per la base del cim dels Picons i ens torna al punt d'origen.

Puig de Millà (1.025 m.)

Des del petit nucli de Millà ens enfilem per una costa amb pendent pronunciat fins al gran altiplà que ens separa de la Noguera Ribagorçana. Fem una visita ràpida a la cova del Biot i planegem fins al llavi del cingle, on la muntanya es trenca bruscament sobre les aigües del pantà de Canelles i ens ofereix una visió fantàstica del congost de Fet i el riu embassat formant grans meandres. Caminem uns minuts pel límit de la cinglera i contemplem un paisatge amplíssim amb el riu 500 metres per sota i el Montsec al fons. Reculem cap a l'immens Pla de les Bruixes, i per terreny obert anem tancant el cercle tot passant per l'ermita de Sant Llobí abans de tornar al punt d'inici.

El Balconet i Sant Pere de Queralt

Comencem a trescar al petit poble de Santa Linya i prenem una llarga pista que marxa en direcció est i va pujant mica en mica. Al cap de poc més d'una hora de caminar arribem al Balconet, un mirador natural des del cap d'un cingle que mostra una fantàstica perspectiva del meandre que forma la Noguera Pallaresa en un tram embassat pel pantà de Camarasa. Bonica vista cap al Montsec i les cingleres que envolten el pantà. Seguim per un bonic camí damunt de la cinglera i anem trobant restes del Front del Segre. Baixem molt fort amb trams equipats fins a la curiosa ermita de Sant Pere de Queralt, suspesa sobre un cingle. Baixem al barranc de Sant Pere, i amb trams equipats amb cadenes anem pujant fins a l'altiplà des d'on ja només queda planejar per un camí empedrat fins al poble.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Països Catalans