Tossal d'Engrilló (1.072 m.)

Pedalem fins al cap d'amunt d'un dels pocs cims dels Ports que es poden assolir en bicicleta, i que alhora és un extens mirador de bona part del massís i de la Terra Alta. Sortim de Prat de Comte per una pista entre oliveres i ametllers. Anem tendint cap a la base de la gran paret de la feixa del Salt, i emprenem una dura pujada per una pista que zig-zagueja per un terreny molt abrupte. Assolim l'altiplà de la Refoia i remuntem els últims metres fins al cim, la punta d'una llarga cinglera molt vertical i exposada cap al nord. Contemplem un extens paisatge i tot seguit iniciem el descens que ens portarà primer per un caminet paral·lel al pla de la Refoia, i més avall per un corriol força assequible i divertit.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Prat de Comte (Terra Alta)
• Distància: 24,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.100 metres
• Temps: 4:10 hores
• Dificultat: IBP=85 / Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana Pujada dura però assequible. Algun pas difícil en la baixada
• Cartografia: El Port Editorial Piolet (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Aquest és un cim que tenim prou ben conegut, ja que hi hem pujat 2 vegades, i una tercera va quedar en intent. La primera vegada vam pujar pel vessant dels Montsagres d'Horta i el curiós pas de la Mala Dona; la segona vegada vam fer un recorregut molt més aventurer grimpant per terreny aeri a la Cresta de l'Artigó; i vam fer també un tercer intent precisament en bicicleta, però un vent molt fort ens va impedir arribar al cim. Avui hi tornem amb la intenció de tornar a pujar pedalant fins al cim. Com deia a la introducció, al massís dels Ports hi ha pocs cims ciclables, ja que l'orografia és complexa i abrupta. Es pot pujar evidentment fins al punt més alt, el Caro, ja que hi ha carretera asfaltada, i també el segon cim, el Negrell, on també vam anar fa un temps.

El Tossal d'Engrilló està situat al nord del massís, gairebé a sobre de Prat de Comte i Horta de Sant Joan. És molt abrupte, i des de la plana s'observa una gran cinglera que s'aixeca amb parets espectaculars. Des de baix sembla difícil que s'hi pugui pujar pedalant, però els habitants de la zona van trobar els punts de debilitat enmig d'aquestes costes per construir-hi una pista agosarada que serpenteja entre els cingles. Val a dir que també hi ha una altra pista que puja més tranquil·la des del sector de Paüls, i conflueixen al pla de la Refoia. Avui però ens centrarem en l'accés des de Prat de Comte, el petit poble on després de fer el cafè al bar comencem la ruta.

Sortim per la carretera en direcció Horta, però al cap de pocs metres prenem una pista que marxa en paral·lel entremig d'uns camps d'oliveres i ametllers. La pista transita a prop de la carretera i ens permet arribar tranquil·lament al pont del Veter, on ja trobem la pista que s'encara cap a les parets. Seguim avançant amb una pujada suau entremig de bancals pel camí dels Masos, on hi ha una granja. Seguim la pista cap al sud pel camí dels Viloubàs fins a l'estret del mateix nom, on ja s'acaben els camps i entrem en un terreny més muntanyós. Fem algun pujador exigent, i un tros més endavant canviem de direcció i baixem uns metres fins a confluir en una altra pista. De baixada tornarem a passar per aquí i prendrem un corriol, però ara girem a la dreta i comencem la dura pujada.

La pista puja fort i s'aproxima ràpidament al llarg frontal de cinglera que tenim per davant. Encara costa d'imaginar quin serà el punt de debilitat, ja que tot es veu molt dret. La pujada és accentuada sense ser extrema, i el terreny tot i ser pedregós es troba en bon estat. Fem una primera diagonal ascendent més llarga, i tot seguit encadenem diversos revolts en zig-zag sota la cinglera de la Carrasqueta. Aquest és el tram més dret, amb algun tram que supera el 20% de pendent. Després d'uns quants revolts encadenats superem el coll de la Carrasqueta i entrem en una zona molt més plàcida. Pugem molt suaument fins al gran pla de la Refoia, un extens altiplà on a l'estiu hi pastura bestiar. Uns metres més endavant hi ha un aparcament, just al punt on conflueix la pista que puja des del cantó de Paüls.

Passada la Refoia la pista continua pujant amb pendent moderat. Avancem per damunt d'un gran altiplà ja a les envistes del cim. La pista traça una llarga diagonal cap a ponent, supera el coll Roig, i finalment amb un pujador més contundent acaba d'arribar fins a una petita edificació que hi ha just uns metres per sota el cim. Aquí s'acaba la pista i deixem les bicicletes. Només cal pujar 10 o 15 metres a peu fins al vèrtex geodèsic situat a la punta del cingle que s'aboca cap al nord i obre grans perspectives cap a la zona del Tossal d'Horta i tota la vall que separa Prat de Comte i Horta de Sant Joan. Enllà s'albira la zona més planera de la Terra Alta i els pobles de l'entorn. És un lloc de singular bellesa, sobretot per la verticalitat de la cinglera damunt la qual ens trobem.

Els núvols van corrent, i deixen entreveure algunes ullades de sol. Contemplem el vast paisatge i reposem uns minuts. Tot seguit reprenem la ruta i iniciem el descens. Baixem per la mateixa pista fins poc abans de l'entrada del pla de la Refoia. Prenem un caminet que marxa a l'esquerra, indicat amb una fita. El corriol és totalment ciclable, i passa per l'esquerra del pla de la Refoia, per damunt del corral. És fàcil i distret, i connecta de nou amb la pista gairebé al coll de la Carrasqueta, on comencen els revolts encadenats i la forta baixada. Anem baixant poc a poc, ja que em Fum ve amb nosaltres, i adaptem la velocitat al ritme que ell marca. Baixem fins a la cruïlla de pistes, i girem a l'esquerra fent una lleugera pujada fins un mas abandonat. Just aquí deixarem la pista i prendrem el corriol a la dreta.

Comença tot seguit la part més lúdica de la ruta, ja que farem un bon descens per un corriol molt divertit i en general fàcil, tot i que té algun passatge que ens farà baixar de la bicicleta, o diversos on posarem el peu a terra. El corriol baixa per les valls del Jaumet fins a les valls de Badòquio, on hi ha uns masos. El primer tram és un camí ben definit que baixa pel bosc. Més avall segueix una rasa i té algun punt una mica més difícil, però en general és molt divertit i sense grans complicacions. És força llarg, amb un pendent moderat. Més endavant fins i tot fa una breu pujadeta fins al collet de Roc, i tot seguit continua baixant fins enllaçar amb una pista que ve de Prat de Comte.

Som a la pista del camí vell entre Tortosa i Prat de Comte, i anem marxant de pla alhora que contornegem per la base la serra dels Corrals, tombant de sud cap a oest fins arribar a l'àrea recreativa del Molí, ja a l'entrada mateix de Prat de Comte. Creuem la riera i pugem fins al poble on acabem aquesta ruta ben distreta. Estem ben satisfets d'un itinerari bonic i variat, amb una pujada per pista amb trams força durs i entremig de grans parets, un cim espectacular en una cinglera abocada a l'abisme, i un descens per corriols ben divertits. Una ruta ben recomanable a la zona nord del massís dels Ports.