Resta dels Països Catalans

Tossal d'Engrilló (1.072 m.)

L'últim dia de l'any el dedicarem a enfilar-nos fins al punt més alt del Montsagre d'Horta, una punta panoràmica abocada a una impressionant cinglera amb vistes sobre tota la Terra Alta. Iniciem la ruta per sobre de la conca del riu Canaletes i ens enfilem cap a les curioses roques Cambretes. Al cap de poc trobem el Pas de la Mala Dona, un grau que permet enfilar-nos dalt de la carena. Carenegem una bona estona per terreny obert fins al coll de la Gilaberta, amb vistes cap al sector de Paüls. Pugem més fort cap al coll d'Antans i ja busquem la carena definitiva fins al cim, on contemplem extenses panoràmiques cap a totes bandes amb un gran precipici sota els nostres peus. Per baixar resseguim la carena fins a l'intrèpid pujador de Valero, que creua la cinglera per l'únic pas factible. Planejant acabem d'arribar al punt d'inici.

Falconera (798 m.)

Fem un recorregut aeri que ens permet contemplar els Estrets d'Arnes i la cresta de les Gronses des de les alçades de les Moles del Don. Es tracta d'un itinerari curt, però intens, ja que cal superar una petita via ferrada. Sortim des de l'aparcament del Mas Lliberós i entrem a la bonica conca dels Estrets, però aviat ens enfilem cap a buscar la Canal del Magí, amb un tram curt i molt encaixonat equipat com a ferrada. Un cop superat el tram equipat pugem cap a la carena de les Moles del Don i anem seguint el fil per sobre del precipici fins al cim, contemplant en tot moment una bonica panoràmica. Seguim carenejant cap al coll del Xato, i acabem de baixar per bon camí cap al punt d'inici.

Coscollet (1.610 m.)

Ens enfilem al punt més alt de la serra d'Aubenç des del seu vessant sud, remuntant la cinglera per un camí intrèpid a la canal de la Jaça. Sortim des del mas Torrent, més amunt de Peramola, i al cap de poc de començar a caminar ens desviem fins a la curiosa masia troglodítica de la Roca del Corb. Tornem al camí i avancem fins al coll de Mu, just a les portes de les roques de Sant Honorat. Baixem fins al torrent de les Caubes i anem pujant progressivament fins a la base de la gran cinglera d'Aubenç. Un camí marcat ressegueix el peu del cingle i ens porta a la canal de la Jaça, molt pendent i amb un tram aeri equipat amb cordes. Un cop a dalt planegem per terreny obert i acabem de pujar al cim, des d'on cau un espectacular precipici cap al sector del pantà d'Oliana. Baixem cap a la casa abandonada d'Aubenç, on dinarem, i anem desfent la carena fins al Tossal de Coll de Prat. Baixem tot seguit als prats de Cortiuda i tanquem una llarga ruta circular.

Gavarres, Sant Sebastià i Montgrí

Aprofitem uns dies de vacances al Baix Empordà per fer diverses rutes curtes en bicicleta i el clàssic itinerari a peu fins al castell del Montgrí. Activitats curtes i fàcils poc rellevants indivitualment, però un bon conjunt per uns dies d'hivern. El primer dia enfilem el vessant sud de les Gavarres fins a Fitor, amb tornada per Mont-ras. El segon dia també sortim amb bicicleta des d'arran de mar i pugem al far de Sant Sebastià, sobre Llafranc, amb tornada pel cap Roig. Fem una pausa en la bicicleta i el quart dia pugem a peu fins al castell de Montgrí, amb tornada més llarga pel Montplà. El quart i cinquè dia tornem a la bicicleta, primer tornant a Fitor amb baixada per Vall-llobrega, i finalment la ruta més llarga i ressenyada, pujant fins al sostre de la serra, el Puig de les Gavarres amb tornada per Romanyà de la Selva i la riera de Molins.

Avenc de l'Espluga

A ponent del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac trobem un avenc de considerables dimensions que ens permet observar l'erosió de les aigües subterrànies en un massís de conglomerat. Sortim de l'aparcament de l'Alzina el Salari i caminem una hora fins a trobar la boca, on preparem els estris per la cavitat vertical. D'entrada cal superar dos pous curts, i tot seguit avançar per una galeria horitzonal fins a l'inici del segon tram, que comença amb un pou vertical de 17 metres i un segon més espectacular de 28. Després d'un breu tram pla trobem l'últim gran pou, una vertical de 23 metres. Gairebé al cap d'avall es pot pujar per una corda fixa, i baixar fins al punt més enfonsat seguint un meandre més estret i incòmode.

Castells de l'Alt Gaià

Prenem una pista que surt des de les Piles i s'enfila cap al sud per unes costes fins arribar a Biure de Gaià. Creuem el petit nucli i passem al costat del bonic castell, d'ús privat i ben conservat. Sortint del poble comencem la llarga pujada, primer suau i després més decidida per la serra dels Clots, que culmina amb uns últims metres molt drets i pedregosos que fem a peu fins al cim de Montclar (947 m.) Al cim hi ha l'ermita de Sant Miquel i les restes del castell. Baixem un primer tram a peu i llavors per pista planera cap a Vallespinosa. Seguim cap al sud i pugem molt fort cap a les Agulles, i planegem vora la cinglera fins al castell de Selmella, en ruïnes. Baixem cap a la base dels cingles i planegem cap al bonic castell de Saburella, amb les seves característiques torres. Anem tombant, i combinant pujades i baixades ens arribem al petit poble de Seguer, amb restes de l'antic castell. Tot seguit avancem per asfalt per sobre del riu Gaià fins a Santa Perpètua, amb el seu castell dalt de la cinglera. Per asfalt i bones pistes tornem al punt d'inici.

Aigua de Valls

A la falda del Pedraforca neix un curs fluvial que aviat s'encaixona entre les serres d'Ensija i del Verd, alhora que forma un impressionant congost on hi ha el conegut Pont Cabradís. Avui farem una circular amb bicicleta que sobrevola el congost a través de pistes que connecten petits nuclis, miradors i restes d'un passat ric, amb masies, esglésies romàniques i construccions civils. Sortim del nucli de Valls i pugem per asfalt fins al mirador natural del Cap de Balç, d'on es pot gaudir d'una panoràmica cap a Sant Llorenç de Morunys, la Llosa del Cavall, els Bastets i Busa. Més suaument avancem cap al Pratformiu, i al fons contemplem les curioses Terreres. Una pujada infernal ens enfila cap a la part superior dels cingles, on visitem la curiosa Espluga, una balma encara habitada puntualment. Planegem cap a Vilacireres i Can Blanc, i tot seguit baixem fort cap al Molí de Güell, on creuem el riu. Després de reposar uns minuts tornem a pujar fort enfilant ara el vessant est fins al despoblat de Bonner, amb bona panoràmica del gran engorjat. Seguim pujant fins als peus d'Ensija i tot seguit ja baixem cap als nuclis de Montcalb i Sisquer. Un últim tram de pista molt pendent i trencada davalla cap al punt d'inici.

Gavarres orientals

Després de creuar l'ample pla de Calonge sortint arran de mar, comença una pujada notable i constant que remunta el sector marítim de les Gavarres fins al Puig Cargol. Poc després un divertit corriol talla la pista i permet arribar fins a l'emblemàtic paratge de Fitor. Tot seguit comença una baixada fàcil al principi per pista, i més endavant encadenant diversos corriols també fàcils i més divertits fins arribar als afores de la Bisbal d'Empordà. Continuem cap a Fonteta, i tornem a pujar tot seguit cap a les Gavarres per pistes de pendent moderat. De nou prop de Fitor, sense acabar d'arribar-hi, creuem una zona alta i planera i tot seguit comencem a baixar per una pista en fort pendent cap a Vall-llobrega, i planejant cap al punt d'inici.

Puig d'Arques (533 m.)

Sortim arran de mar des de Sant Antoni, i creuem tot el pla de Calonge fins a les primeres estribacions de les Gavarres. Prenem una pista que s'enfila primer al Puig Cabrer, amb algun pujador força dur. Anem enllaçant pistes secundàries fins arribar a la principal, que puja fort cap al Puig Cargol, on hi ha un vèrtex geodèsic. Planegem fins a Fitor, punt emblemàtic de les Gavarres amb el seu gran pla i la bonica església de Santa Coloma. Enllacem trams de camí fàcil i pista fins al coll de la Ganga, el creuem i tornem a pujar per bones pistes fins a Sant Cebrià dels Alls, i seguidament el punt més alt de la serra després d'una forta pujada. Dalt del Puig d'Arques hi ha el radar meteorològic, un enterrament prehistòric i un mirador sobre la plana empordanesa. Baixem per pistes cap a la vall de Molins i Calonge, i acabem d'arribar per carretera per fer via.

Torreta de Cadí (2.562 m.)

Ens enfilem al cap d'amunt del cim més occidental del Cadí per una pista llarga, pedregosa i de pendent constant que surt des d'Adraén i ens deixa als peus del cim, on acabem d'arribar caminant. Des del poblet baixem per la carretera fins a crear el riu de Bona i tot seguit prenem la pista pedregosa que comença a pujar per l'obaga dibuixant fortes llaçades. La pujada és dura i constant, sense treva, però el paisatge d'alta muntanya i l'ombra dels arbres fa més fàcil el pedaleig. A partir dels 2.000 metres desapareix la vegetació i avancem per terreny obert. Passem al costat del Prat Major, una pastura d'alçada, i la pista segueix sobrevolant la vall de la Vansa, amb vistes cap al Pedraforca. Un últim tram encara més dret ens porta fins al final de la pista, ja a la carena del Cadí, a 2.355 m. Aquí ja cal deixar la bicicleta i caminar poc més de mitja hora fins a coronar el cim, on podem gaudir de les espectacular parets retallades de la cara nord del Cadí. Descens pel mateix camí fins a la collada del Pelat, on prenem una pista que baixa molt dreta fins a trobar la solitària vall de Sant Salvador que desfem fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Països Catalans