Creu de Santos (942 m.)

Des de l'antic balneari de Cardó iniciem una interessant caminada que ens portarà a assolir el sostre de la serra del mateix nom. Engeguem al peu de l'edifici abandonat, i per un camí estret i ombrívol pugem cap a les ermites ensorrades de Sant Josep, Sant Roc i Santa Agnès. Contemplem boniques vistes del baleneari abans de seguir la ruta que comença a pujar fort cap al curiós pas de la cova Lluminosa. Seguim amunt fins una altra curiositat geològica, la roca Foradada, un gran arc natural de roca. Reprenem el camí de la Cassola del Diable, pugem al cingle dels Martells i fem una última pujada fins al sostre de la serra de Cardó, des d'on s'arriba a veure el Delta de l'Ebre. Baixem per un camí congost que passa per les ermites de Sant Onofre i Sant Simeó.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Balneari de Cardó Benifallet (Baix Ebre)
• Distància: 11,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 715 metres
• Temps: 4:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Serra de Cardó Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Crònica

No és la primera vegada que pugem aquest cim, i espero que no sigui l'última. De tant en tant tenim certa tirada a conèixer les muntanyes del sud, en aquest cas la serra de Cardó. Avui però ho faré amb una companyia poc habitual, el meu nebot Jofre. Part de la família fan una rogaine (cursa d'orientació) a Miravet, i el Jofre amb poca motivació però sense altra alternativa ens acompanyarà a mi i al Fum en aquesta ruta. En primer lloc pugem des de Miravet cap a Rasquera i seguim per la carretera estreta fins a l'antic balneari de Cardó, un bon punt per començar rutes a la serra.

En aquest indret hi havia hagut l'antic monestir de Sant Hilari, bastit el segle XVII i envoltat per 14 ermites en diversos turons d'un terreny força abrupte. La comunitat carmelita va buscar una zona allunyada de pobles i ciutats per garantir la seva forma de vida eremítica i retirada. El monestir estava situat en un balcó natural sobre l'espectacular penya-segat del salt del Frare, punt on desemboquen les aigües dels 4 torrents de l'amfiteatre natural de Cardó. Arribant amb el cotxe és molt bonic de contemplar les antigues construccions encinglerades damunt de l'abisme.

Al voltant del monestir primigeni, més endavant s'hi van construir fins a 14 ermites per als monjos que anhelaven una vida encara més retirada. A mitjans del segle XIX, després de la desamortització de Mendizábal, uns empresaris van restaurar i reedificar alguns edificis i van crear un balneari per aprofitar les aigües mineromedicinals que hi brollen. Encara més recentment, s'hi va construir també una planta embotelladora d'aigua, però actualment també està abandonada.

Aparquem al peu mateix de l'antic monestir i amb el Jofre i el Fum ens disposem a començar la ruta. Al principi costa una mica de trobar el punt d'inici, ja que surten diversos camins. Marxem per una pista que s'aixeca per damunt de la carretera d'accés i avança direcció sud fins a l'entrada del camí de la font de la Columna. Aquí ens confonem momentàniament, i prenem el camí de tornada. Val a dir que l'absència d'indicacions no ajuda gaire. Aviat ho veiem, gràcies al GPS, i reculem uns metres. Cal prendre el camí de més a l'esquerra que avança per un terreny molt espès i humit. Seguim l'estret caminet que va pujant per damunt del barranc de Sant Roc fins a l'ermita de Sant Josep, abandonada i sense sostre.

Seguim endavant i al cap de poc trobem la font del Prior, envoltada d'un banc d'obra de forma circular. Costa poc imaginar la vida plàcida dels monjos en aquesta zona fa dos o tres segles, amb un reguitzell de camins, ermites i fonts al voltant del monestir. Un tros més amunt trobem la font de Sant Roc, i l'ermita enrunada situada uns metres per damunt. Aquí el camí canvia de direcció i s'encara cap a ponent. Avancem en diagonal i pendent moderat fins a la propera ermita, la de Santa Agnès, també mig ensorrada. És un gran balcó sobre el monestir de Cardó i fem una breu pausa per contemplar les vistes. Tot seguit cotinuem avançant sempre en pujada, ara més intensa, fins un dels punts més interessants de la ruta: la cova Lluminosa.

La cova Lluminosa és un túnel natural en una paret de roca, i el camí el travessa. Per facilitar el pas, s'hi va construir un accés amb murs de pedra seca. El lloc és molt bonic i sobretot peculiar. Creuem la cova i uns metres més amunt trobem un altre mirador natural, des d'on contemplem de nou el monestir, ara de força més amunt. El camí segueix cap a llevant gairebé planejant, i al cap d'una estona trobem la cruïlla per pujar fins a la roca Foradada. És un gran arc natural de roca molt bonic. Fem una breu pausa i aprofitem per fer algunes fotografies. Reculem uns metres per reprendre el camí i marxem cap al sud, ara en baixada, fins a la Cassola del Diable, un fons de barranc on hi ha una cruïlla de camins. Girem a la dreta i pugem fort uns minuts fins arribar als Martells, un cap de cingle que és tam´be un altre mirador natural on hi ha unes curioses formes rocoses en forma de martell.

La ruta és ben distreta, ja que tot sovint anem trobant punts d'interès. Passats els Martells seguim amunt fins a la punta dels Rebolcadors, on tornarem a baixar lleugerament cap al Replà del Llerer, i més endavant el Portell de Xàquera. A partir d'aquí comença un camí força costerut d'anada i tornada fins al cim. Així doncs tornem a pujar per un terreny més assolellat i obert fins a coronar el cim de la Creu de Santos (942 m.) De fet són dos cims, el punt més elevat (942,3 m.) situat més a llevant, amb una creu i bones vistes cap al mar i el Delta de l'Ebre, i l'altre cimet, on hi ha el vèrtex geodèsic tot i que és uns centímetres més baix (941,9 m.) Des d'aquest segon cim, on hi ha el vèrtex i una altra creu, té bones vistes cap al balneari de Cardó i els barrancs per on hem pujat.

Iniciem el descens, que serà més ràpid del que pensàvem, ja que des del cim el balneari es veu molt avall i molt lluny. Uns metres per sota del cim hi ha una petita construcció, imagino que una mica de refugi, tot i que està tancat. La baixada és molt directa, per les costes dels Argelagars, un nom que ja indica el tipus de terreny que trobarem. El camí és ben definit, i en alguns punts contemplem el balneari de Cardó i el perfil accidentat d'aquest sector del Baix Ebre que és tot menys pla. Després d'una bona estona de baixada força còmode, arribem a l'ermita de Sant Onofre, també un mirador natural sobre el balneari. Si arribem a una ermita vol dir que ens anem aproximant al destí final.

Seguim baixant per un camí força dret fins al barranc de la Columna, on ens desviem uns metres per pujar fins a l'ermita de Sant Simeó, possiblement la més curiosa dels contorns. Està bastida dalt d'un cap de roc i té forma circular. S'hi accedeix per unes estretes escales. També està en estat de ruïna, però s'aprecia l'estructura de la construcció. Tornem al camí principal que baixa per la font de la Columna i en pocs minuts ens retorna al balneari, on tanquem una ruta ben entretinguda per les muntanyes de Cardó. Hem gaudit de l'entorn de l'antic balneari i monestir, les seves ermites i fonts. Hem pujat cap al punt més alt, la Creu de Santos, i de camí hem passat per indrets ben curiosos com la cova Lluminosa o la roca Foradada.