Resta dels Països Catalans

Serra del Corb

Sortim amb una colla d'amics des de les Preses i ens enfilem pel vessant nord de la serra del Corb fins a l'antic cràter del volcà del Racó. Tot seguit planegem per una espessa fageda cap a la bonica ermita de Sant Miquel del Corb, on ens refugiem de la pluja. Avancem un tram més fins al preciós indret de Sant Martí del Corb, on comença una pujada curta però intensa cap a la part alta de la serra. Amb una incessant pluja avancem per carena i baixem cap a l'àrea recreativa de Xenacs, i finalment de nou al poble.

Grau de Barrots i Roca Falconera

A la falda de les cingleres del Montsant comencem a caminar i tracem una llarga diagonal des de la Morera fins als peus de les parets. Entremig dels murs verticals farcits de vies d'escalada hi ha un curiós pas que busca una debilitat del terreny. Una gran esquerda al cingle permet enfilar-se mig caminant mig grimpant, i amb un tram equipat des d'antic amb esglaons metàl·lics pugem sobre una lleixa a la part superior de la cinglera. Un caminet aeri continua fins al Balcó del Priorat, que és el cap d'una agulla lleugerament separada de les parets, i des d'on tenim una gran vista de la contrada. Seguim el preciós camí aeri fins al racó dels Boixets, i pugem uns minuts més cap a la Serra Major. Seguint fins al límit del cingle arribem al sostre de la Roca Falconera, amb grans vistes, i iniciem tot seguit el descens pel grau de l'Agnet fins al punt d'inici.

Ferrada del Montsant

Situats a la falda del Montsant, ens disposem a enfilar-nos directament per les cingleres verticals del vessant sud a través dels esglaons i l'equipament ferrat. Sortim de la Morera de Montsant un grup d'amics, amb un excursionista molt jove que també s'enfilarà per la ferrada. Avancem de pla cap a ponent sobre les vinyes característiques del Priorat fins a trobar l'indicador on deixem el camí principal del grau de Salfores i marxem cap a l'inici de la ferrada entre grans blocs. Comencem el tram equipat amb un mur vertical i tot seguit entrem en una canaleta que ens porta a la base d'una curiosa agulla que remuntarem fins al cap d'amunt. Un pont tibetà connecta el cap de l'agulla amb la paret principal de la cinglera del Montsant, i finalment un mur més llarg i continuat ens enfila fins dalt la Serra Major. A l'altiplà ens reunim amb la resta el grup, i baixem de nou a la Morera pel grau de la Grallera.

Volta a Formentera

Amb una bona colla d'amics marxem cap a Formentera per fer la volta a l'illa en dos dies per un itinerari força aventurer el més a prop possible de la costa. El primer dia recorrem el sector de ponent. Sortim des de la zona portuària de la Savina i voregem l'estany des Peix. Avancem cap a la punta de sa Gavina i l'agresta Punta Rasa. Entrem a l'interior i sempre cap al sud assolim el punt més meridional de l'illa, el far des Cap de Barbaria. Uns corriols divertits ens acosten a les platges de Migjorn, on tornem per l'interior cap a l'allotjament prop de la Savina. El segon dia tornem planejant cap a les platges de Migjorn i les resseguim fins el salvatge racó des Ram. Aquí comença un sender pedregós i tècnic que puja fins a Sa Talaiassa, el punt més alt de l'illa. Per bones pistes a l'altiplà de la Mola arribem al far, punta oriental de l'illa, i seguim cap a trobar uns corriols divertits i ràpids a la zona des Monestir. Girant de nou cap a ponent fem el descens per Sa Pujada, una antiga calçada romana, i arribem a les plàcides platges del Caló de Sant Agustí. Creuem la màniga central de l'illa per la carretera i descobrim la zona nord des des Pujols cap a ses Illetes. Acabem la ruta voltant per l'estany Pudent fins al punt d'inici tancant així una completa ruta al voltant d'aquesta fantàstica illa d'aigües turqueses.

Gavarres sud-nord

Des de la línia de la costa mediterrània comencem a remuntar els primers pendents del vessant marítim del massís les Gavarres, i per una bona pista pugem fins al seu punt més alt, el Puig d'Arques (533 m.) Ens endinsem tot seguit al vessant nord, més humit i salvatge. Creuem la bonica castanyeda de Genoer i baixem en direcció nord fins passat el Mas Mates. Tornem a pujar fort per bona pista fins arribar a un dels punts neuràlgics del massís, els Metges o Sant Cebrià de Lledó, on fem una pausa a la terrassa del bar rural sota un lledoner centenari. Seguim pujant per pista fins al coll del Matxo Mort, on tornem al vessant sud, i anem planejant fins a Romanyà de la Selva. Passat el poble prenem el PR i baixem ràpid fins a la riera dels Molins on enllaçarem amb un bonic corriol de ribera fins a Calonge.

Bassegoda (1.373 m.)

Sortim pedalant de Sadernes entre grans cingleres i fondalades tot iniciant un dur ascens entre els boscos ufanosos del bac de Riu. De camí fem parada a les boniques esglésies de Sant Feliu de Riu i la Mare de Déu d'Agulles. Passat el coll de Riu seguim pujant per una pista pedregosa fins al pla de la Bateria, on deixem les bicicletes i encarem a peu l'últim tram que culmina amb uns passos equipats amb esglaons i cadenes. Dalt del cim esplèndides vistes cap als Pirineus i les terres garrotxines i empordaneses. Comencem el descens i aviat fem pausa al nucli abandonat de Bassegoda. Passat el bac de can Menera tornem a pujar fort fins al coll de Faja. De nou ens aturem a contemplar la magnífica església panoràmica de Sant Andreu de Gitarriu, i ràpidament encarem la definitiva i intensa baixada tot contemplant l'abrupte paisatge.

Corriols de Fitor

Sortida ràpida i divertida sortint des de Sant Antoni de Calonge fins a Fitor, i tot seguit encadenem diversos corriols per la zona est de les Gavarres fins a tornar per Vall-llobrega. Ens enfilem per la ruta clàssica del Puig Cargol, i aviat prenem el primer corriol que passa per Can Puig i fins a Fitor. Després tram trial·ler pel PR i camins divertits per les Planes d'en Torroella. Pel descens encadenem diversos corriols ciclables que ens porten directament a Vall-llobrega.

Parcs del Foix i d'Olèrdola

Al peu del pantà de Foix iniciem una ruta pedalant que connectarà les dues zones naturals a cavall entre el Penedès i el Garraf. Sortim del bonic poble de Castellet i baixem cap al pantà, on vorejarem la riba dreta fins a la presa. Comencem a pujar per una pista bona però amb algun tram dur que ens enfilarà dalt d'una llarga carena que culmina al Puig de l'Àliga. Seguim carenejant, ara de baixada fins al castell d'Olèrdola, on fem una pausa per visitar el conjunt monumental. Baixem cap a la plana, uns metres per asfalt, però aviat prenem un corriol que enllaça amb altres en un tram molt divertit. Tornem a pujar uns metres fins a santa Llúcia i llavors ja planegem cap a Penyafel, Santa Margarida i la Ràpita. Trobem el riu Foix i l'acompanyem uns quants quilòmetres fins que aboca les seves aigües al pantà, on tanquem una ruta entretinguda de 40 quilòmetres.

Tossa de Tivissa (718 m.)

Tot i la seva modesta alçada, des del cim podem gaudir d'una gran vista de les muntanyes de Tivissa, la conca final de l'Ebre, els Ports i fins i tot el Mediterrani. Però el més divertit és la forma d'enfilar-nos a la muntanya, ja que ho farem mitjançant la via ferrada del Barranc de la Foix. Sortim del mateix poble i anem a buscar l'entrada del barranc. De seguida trobem un primer tram vertical equipat. La ferrada discorre per dins del barranc, amb diversos murs preparats amb cable de vida i alguns esglaons. És una ferrada fàcil, encaixonada i divertida, on cal utilitzar les preses naturals de la roca. Un cop sortim del barranc prenem el caminet que ens acaba de pujar al cim panoràmic, on hi ha un vèrtex geodèsic. Baixem pel camí normal gaudint de les vistes.

Mont-redon (864m.) i Cavall Bernat (840 m.)

Amb un vent empipador que ens acompanya tothora, sortim caminant des del nucli de Pratdip en direcció a la serra de Llaberia. Ens enfilarem cap al nord per un recorregut carener amb alguns passos intrèpids a les crestes de la Seda, equipats amb cordes o cadenes. Un cop a la part superior carenegem fins a coronar el panoràmic cim del Mont-redon, que ens ofereix una bona panoràmica de la capçalera de la serra de Llaberia cap al nord i la costa mediterrània del Baix Camp cap al sud. Continuem cap al peu del Cavall Bernat, un gran monòlit de roca que superem tot grimpant. Seguim per la part alta de la serra contornejant la capçalera del barranc de la Dòvia, al qual acabarem baixant per un únic pas possible entre la cinglera. Desfem la vall arrecerats del vent fins a Pratdip, on pugem al castell i passegem pel seu nucli.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Països Catalans