Resta dels Països Catalans

Rocafort - Balmes Roges - Puig de la Balma

Acompanyats per un bon coneixedor del territori, pedalarem per la zona nord-occidental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, en un triangle delimitat per les poblacions de Rocafort, Mura i el Pont de Vilomara. Sortim de Rocafort i després d'una breu pujada baixem cap al torrent del Flequer, i resseguim la riba fins les curioses tines del Ricardo. Ens enfilem tot seguit de forma progressiva cap a la serra de Puig Gili, i ens acostem a visitar les Balmes Roges, que havien estat habitades antany. Fem diversos puja-baixes pel solei de la serra de Casassaies, i remuntem una forta pujada fins al coll de la Creueta. Des del punt més alt anem baixant vorejant el Castellot i en fort descens cap a l'espectacular Puig de la Balma, una masia troglodítica habitada per la mateixa família des de fa més de 1.000 anys. Prenem un divertit camí estretíssim de 2 km. que ens acosta de nou a Rocafort.

Busa, cara sud

El gran altiplà de Busa està envoltat de cingleres talment un castell amb muralles infranquejables. Avui recorrem el vessant sud, enfilant-nos-hi a través de la característica escala d'Orriols. Sortim del peu de l'Aigua d'Ora, i pugem per un camí ben fresat cap a la base de la cinglera. Ens desviem cap a la Rua Alta per fer una ràpida visita al Xalet de Busa, una balma que utilitzaven els emboscats durant la guerra i la postguerra. Tornem al camí i pugem cap a l'escala vella, un pas equipat que ens permet superar la verticalitat del cingle. Ja a dalt comencem a contornejar la cara sud de la cinglera seguint el fil, des del Turó de l'Escala fins al mirador de la Creu. Entretant gaudim de la verticalitat sota els nostres peus, i la gran esplanada prop de les cases de la Bartolina i ca l'Artiller. Baixem per la canal del Rial en fort pendent, i fem una visita a la Moreria, una balma obrada que servia de punt de vigilància durant la guerra del Francès. Retorn per la pista per fer via.

Cova de la Taverna

Tram inicial de la cova, amb petits tolls

Des del pantà de Margalef fem una curta aproximació fins a la desembocadura del barranc de la Taverna, on trobem a pocs metres la boca inferior de la cavitat. Es tracta en realitat d'un tram subterrani del torrent en la seva part més baixa. Té tres boques principals d'accés, i permet un recorregut linial de gairebé 500 metres. La zona superior es caracteritza pels grans blocs, on cal anar grimpant per progressar. Fins i tot en alguns punts trobem cordes i alguns trams equipats amb esglaons. La part inferior manté un curs permanent d'aigua, i trobem bonics racons amb tolls i parets modelades pel pas de l'aigua. Tanquem la jornada visitant la curiosa ermita troglodítica de Sant Salvador.

La Cogulla (1.063 m.)

Arribant al cim de la Cogulla

Voltem per les barranqueres i cingles del vessant nord de la serra del Montsant fins assolir el punt més alt d'aquest sector. Arranquem des de la presa del pantà de Margalef, paradís mundial d'escaladors de nivell. Voregem el pantà i ens enfilem pel solitari barranc de la Falconera, on prèviament hem visitat una curiosa cova troglodítica on encara actualment algú hi passa temporades. Visitem el curiós toll de la Cadolla dels Forats, i més amunt el bucòlic Racó del Teix, on es resguarda un arbre monumental. Per camins poc definits acabem de pujar fins al cim, i tornem desfent la carena de la Rovellosa.

Puig d'Arques (533 m.) i les Gavarres en BTT

Arribant a Fitor

Sortim des de Sant Antoni de Calonge, arran de mar, i ens enfilem fins al punt més elevat de la serra de les Gavarres, passant abans pels petits poblets abandonats de Fitor i Sant Cebrià dels Alls. Des del cim contemplem tota la plana baixempordanesa i l'extensa sureda d'aquesta petita serra mediterrània. Baixem fort cap al nord fins a la la Bisbal, capital del Baix Empordà, i amb el temps just accelerem per carretera fins a Palafrugell, on enllacem amb el punt de tornada per la via del Tren Petit, una Via Verda remodelada fa pocs anys.

Puigsacalm (1.514 m.)

Carena del Puigsacalm amb el Canigó al fons

Fem una ruta linial que ens porta a recórrer pràcticament tota la carena del Puigsacalm de sud a nord. Sortim de la collada de Bracons i de seguida deixem el camí més fresat per enfilar molt fort per passos equipats amb cordes i cadenes fins el primer cim de la carena, el Tosell Gros. Carenegem entre la cinglera, prats d'altura i una bonica fageda en direcció cap al sostre de la serra. Al cim gairebé ni ens aguantem pel vent, i comencem a baixar fins trobar el tercer pic, el Puig dels Llops. Seguim la carena amb vistes cap al Canigó i el Basegoda, i sense adonar-nos-en trepitgem el Puig Corneli, sobre els bonics plans de Santa Magdalena del Mont. Baixem cap al Barret i fent llaçades pel bosc fins a Joanetes.

Santa Magdalena (1.132 m.) i Torrent Fondo

4t ràpel del Torrent Fondo

Des de Collbató comencem a remuntar el vessant sud de Montserrat per la drecera de Fra Garí, un camí molt dret que ens obliga fins i tot a mig grimpar en algun punt. Arribem a l'ermita de Sant Joan, pugem a Sant Onofre i per unes escales costerudes ens enfilem a la Miranda de Santa Magdalena, punt més alt de la ruta. Tornem a baixar pel mateix camí fins trobar-ne un que flanqueja per la base, i seguim fins al coll de les Garrigoses, on ens fiquem dins del barranc. Caminem una estona fins a trobar els trams equipats, on encadenem 8 ràpels, alguns de ben bonics per unes cubetes molt engorjades. Tornem pel camí de les Feixades fent una petita parada a la cova Freda.

Montcabrer (1.390 m.)

Castell de Cocentaina, gairebé al final de la ruta

Ens situem a l'extrem oriental de la Serra de Mariola amb la intenció de pujar el seu punt més alt. Sortirem des de l'àrea recreativa de Sant Cristòfol, a la part alta de la capital del Comtat, Cocentaina. Acompanyats del vent i la boira anem remuntant cap a l'oest per terreny de carrasques. Passem la font de les Huit Piletes i pugem més fort cap a la base del cim. Passem l'ensorrat mas de Llopis i arribem al coll on flanquegem cap a sota del cim. Ens hi enfilem tot i no gaudir de les vistes per culpa de la boira. Tornem seguint la carena, i allarguem la ruta més del que voldríem per un camí per terreny cremat als incendis del 2012. Abans de tornar al punt d'inici ens enfilem fins a l'icònic castell de Cocentina que presideix la població.

Serra de Milany en BTT

Bonic tram per la carena de la Serra de Milany

Des del vessant ripollès de la serra iniciem l'ascensió per pistes amb un pendent molt fort i constant. Entre masies, prats i boniques fagedes pugem sense descans fins al castell de Milany, sostre de la serra i gran mirador panoràmic dels Pirineus orientals. Seguint la carena i per camí poc ciclable ens arribem a l'ermita de la Cau, i tot seguit baixem pel vessant osonenc, amb fondalades obagues, fangoses i sobre un llit de fullatge a vegades traïdor. Fem una aturada obligatòria a les grans Balmes del Teixidor, i prop de la cinglera baixem cap al petit nucli encimbellat de Llaés, just abans de l'última i ràpida baixada. Una ruta dura per pistes secundàries no sempre fàcils, solitària, salvatge i amb bonics paisatges tardorals.

Lloret de Mar - Tossa de Mar

Illots a la cala dels Frares

Prenem el camí de ronda direcció nord des de Lloret, i passat un petit túnel ja ens sorprèn l'estètica cala dels Frares, amb petits esculls que emergeixen de l'aigua i trenquen l'onatge. Avancem un tram bonic a peu de costa, i més endavant un llarg tram molt avorrit entre urbanitzacions, lluny del mar. Retrobem el mar a la platja Canyelles, i el perdem de nou en haver de voltar la polèmica finca Joncadella. A la cala Morisca ja seguim la costa per un bonic camí salvatge al peu dels penya-segats, amb fortes pujades i baixades. Voltegem la gran cala Llorell i encarem un darrer tram abrupte fins al cap de Tossa. Tanquem la ruta amb una volta per l'interior de les muralles de la vila vella.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Països Catalans