Resta dels Països Catalans

Ferrada Cala del Molí

Pas atlètic sobre el mar gairebé al final de la ferrada

Als afores de Sant Feliu de Guíxols trobem una de les vies ferrades més peculiars de Catalunya, ja que el seu itinerari transcorre sobre el mar. Des del port caminem uns minuts fins l'estreta i fonda Cala del Molí, envoltada d'illots i esculls per on ens mourem. Baixem arran de mar i comencem a progressar entre les diferents agulles que l'itinerari va unint. La via és principalment horitzontal, amb diversos ponts que ens porten d'una penya a una altra, i sempre molt a prop de l'aigua. La ferrada és molt estètica i assequible, tot i que té diversos trams en desplom on caldrà tibar de braços.

Carcaixells d'en Dalmau

Pont els Arítjols

Un conjunt d'agulles i turons de granit s'aixequen a l'est del massís de les Cadiretes, un espai protegit del Baix Empordà. Sortim del petit nucli de Solius i pugem per camins fàcils cap a les Roques Bessones. Hem de baixar i creuar la riera de Solius abans d'emprendre la carena dels Carcaixells, amb boniques agulles unides per un camí intrèpid, amb alguns trams equipats amb cadenes. Continuem cap al petit cim del Montclar, les runes de Sant Baldiri i fins i tot trobem la petita cova dels Lladres. Enfilem el punt més alt al Puig de les Cols, amb vistes cap al mar, i emprenem el camí de retorn fent parada al poblat ibèric de la Plana Basarda i al castell de Solius.

Roc de Sant Aventí (1.480 m.)

Rocs de Queralt

Per sobre de la Pobla de Segur una llarga carena es dibuixa cap al nord fins al punt més alt, on hi ha un vèrtex geodèsic i un excel·lent mirador. Seguirem aquesta llarga carena tornant, però d'anada fem marrada per vorejar per sota els montserratins Rocs de Queralt. Pugem per l'intrèpid pas equipat de la Canalissa, i per la carena de Roques Roies arribem al poble abandonat de Montsor, dalt d'un morral. Per pendents suaus coronem el cim, i tornem per la carena creuant la cresta de Gelat, el Salt del Llop i fent una breu parada a la curiosa Roca Foradada.

Rocalta (1.489 m.) Cingles de Pessonada

Mirador natural als cingles de Pessonada

Ens situem al poble pallarès de Pessonada, sota la cinglera del mateix nom, i pugem suau fins la Mare de Déu de la Plana. De sobte el camí enfila molt fort buscant els passos entre les feixes de la cinglera, i en un parell de punts trobem els Escalirons, uns passos equipats amb esglaons per superar els ressalts verticals. Gairebé al capdamunt contemplem un antic refugi de la Guerra Civil, i acabem de pujar fins al cim panoràmic. De tornada fem una breu parada a l'ermita troglodítica de Sant Joanet.

Cova del Tabac

Petita cambra lateral

Una cavitat de considerables dimensions s'endinsa a les entranyes dels feixants vermellosos del Mont-roig. Des de la presa de Camarasa un caminet va guanyant alçada pel vessant dret de l'embassament fins a vorejar la cinglera. Ja a la cara sud, per sobre del congost de Camarasa, un tram equipat ens permet arribar al peu de la gran boca. Entrem a l'àmplia galeria, amb trams de més de 20 metres d'altura i encara més amplada. Recorrem la cova fins al fons, fixant-nos en les escasses formacions litogèniques i en les peculiars formes d'alguns racons profunds.

Pics de Tristaina (2.882) i Estany Forcat (2.855 m.)

Equilibris sobre la cresta

Al final de la carretera d'Arcalís comencem a caminar per un sender ben fresat fins els estanys de Tristaina. Voregem l'Estany del Mig per la dreta, sota l'imponent pic. El camí es redreça, i més amunt hem de mig grimpar per accedir al cim. Prenem ara la cresta oest, baixant fort fins una bretxa i tornant a pujar primer al Pic de Costa Rodona, i deprés a l'escarpat Pic de l'Estany Forcat. Grimpades fàcils (I i II) per terreny aeri i amb vistes espectaculars. Tanquem el cercle seguint la cresta fins al Port de Tristaina i baixem cap als estanys.

Busa en BTT

Pujant cap a la base dels cingles

Al Pont de Llinars comencem a pedalar resseguint el riu de l'Aigua d'Ora, amb algun fort pujador fins al mirador del President, i llavors baixant fins a Sant Lleïr. Comença tot seguit una duríssima i constant pujada fins al pla de Busa, que recorrerem fins al seu extrem occidental, a la coneguda Presó de Busa, excel·lent mirador de la Vall de Lord. Creuem tot el pla direcció est i pel grau de les Collades baixem fort fins al bonic nucli de Valielles, encaixonat entre els Bastets i les parets de Busa. Un tram de pista planer i tanquem el cercle.

Gorgs d'Estiula

Gorg de la Bauma

Resseguim pràcticament tot el torrent d'Estiula, des d'on desemboca al riu Merdàs, al berenedor de la font de Querol, fins a la seva capçalera. Tot remuntant el torrent ens entretenim contemplant els set magnífics gorgs que les aigues clares del torrent va formant, amb petits saltants d'aigua. Alguns dels gorgs conformen racons de gran bellesa, amb tolls d'aigua turquesa, petites cascades i trams abalmats. Arribem fins a Sant Feliu d'Estiula i tornem ràpid per la pista davant l'amenaça imminent de tempesta.

Serra de Taús i les Piques (1969 m.) en BTT

Baixant amb les Piques al fons

Pugem fort ja des del poble de Taús per una pista secundària que ens enfila fins a la serra homònima. Per bona pista anem resseguint la carena pel vessant nord, i al punt més proper acabem de pujar caminant fins al cim de les Piques en pocs minuts. De nou sobre rodes baixem cap al poble abandonat de Sant Sebastià de Buseu, i continuem baixant molt fort fins prop de Baén. Per asfalt remuntem fins al petit nucli de Sarroca, i de nou per pista continuem pujant fins al collet de la Mare de Déu de la Guia, on comencem la baixada definitiva.

Serra de Cuberes en BTT

Espluga de Cuberes

Comencem a pedalar als afores de Taús i per pistes secundàries enfilem fins al Roc dels Quatre Alcaldes. Baixem fins un coll on trobem la carena de la serra de Cuberes, i la seguim fins al l'ermita i el refugi d'Esplà. Baixem camp a través fins a la pista que ens porta al poblet de Solduga, quasi abandonat, al peu d'una cinglera. Anem a peu fins l'Espluga de Cuberes, un antic nucli troglodític. De nou en bicicleta pedalem per bones pistes creuant-nos amb diversos cèrvols.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Països Catalans