Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m.)

Pugem en bicicleta fins al cim del Port del Comte atacant-lo des del vessant nord. Sortim de l'estació d'esquí de fons de Tuixent - La Vansa i anem seguint pistes en pujada moderada fins al Prat Llong. El travessem longitudinalment i a la part alta enllacem amb una pista que aviat comença a pujar amb trams força durs fins a l'Estivella. Un cop dalt l'altiplà iniciem un tram molt bonic seguint pistes precàries i pedregoses que remunten els diversos turons fins arribar al punt més alt. Contemplem un bast paisatge cap al Pedraforca, el Cadí i la Serra del Verd, i comencem el descens per les mateixes pistes. Un cop a la Serreta, baixem cap als Clots de Rebost i anem enllaçant pistes en desús entremig d'un bosc d'alta muntanya fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Estació d'esquí Tuixent - La Vansa Tuixent (Alt Urgell)
• Distància: 20,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 530 metres
• Temps: 2:55 hores
• Dificultat: IBP=41 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes. Algun tram pedregós i de fort pendent
• Cartografia: Vall de Lord Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El Port del Comte és un massís prepirinenc situat al nord de la vall de Lord (Solsonès), i al sud de l'Alt Urgell. És un massís calcari arrodonit per la majoria dels seus vessants, tot i que té una cara sud més abrupte. Té diversos cims, tots ells promontoris arrodonits amb poca diferència d'altura. Hi hem pujat en diverses ocasions, a peu i amb esquís, i també amb bicicleta, tot i quan vam anar-hi no vam acabar d'arribar fins al cim principal, ja que uns núvols amenaçadors ens van fer desdir. En aquella ocasió vam pujar des de l'estació d'esquí homònima, i avui ho farem des d'una altra estació d'esquí, en aquest cas d'esquí nòrdic i pel vessant nord, l'espai de Tuixent - La Vansa.

Així doncs ens desplacem fins a les instal·lacions de l'estació de Tuixent - La Vansa, on a mig octubre hi ha molt poca activitat, només alguns boletaires. L'avantatge de sortir des d'aquí és que començarem a molta alçada (més de 1.900 m.), i per tant el desnivell fins al cim és moderat. També coneixerem un altre vessant, i no haurem de repetir bona part del terreny ja conegut. Farem la primera part de la pujada per les pistes on a l'hivern hi llisquen els esquiadors. Passat el Prat Llong ja enllaçarem amb el vessant est i pujarem cap a la part alta de l'estació del Port del Comte, on arriben els remuntadors del sector de l'Estivella. Un cop allà ja només caldrà recórrer l'altiplà per terreny obert i pedregós.

Sortim la Sílvia, el Fum i jo mateix des de l'aparcament de l'estació d'esquí de fons i avancem cap al sud per una pista molt bona que en pocs metres ens acosta fins al refugi de l'Arp. Des d'aquí la pista continua endinsant-se als boscos de pi negre amb una pujada constant però moderada. És una pista ampla i ben trepitjada molt còmoda per circular, de fet sembla que l'hagin arreglat fa poc temps. Avancem i descartem diverses pistes que neixen a banda i banda de la ruta principal. Imagino que són diversos itineraris d'esquí nòrdic. Després de poc més d'un parell de quilòmetres creuem l'obaga de la Serreta i arribem a la pleta dels Sisqueresos, on deixem la pista principal i prenem un ròssec que entra al Prat Llong.

Anem tombant cap a llevant i entrem al Prat Llong, una gran coma inclinada i oberta ,on a l'estiu hi pastura el bestiar. Creuem aquest llarg planell de gairebé 2 quilòmetres que comença planejant, i al final s'enfila una mica més fort fins arribar a la part superior on hi ha un refugi de pastors. Arribem a la part més alta del planell que ja s'aboca cap a l'est a través del torrent dels Carbassers, que baixaria directament cap a coll de Port. Des d'aquest punt tenim una bonica vista del Pedraforca i la Serra del Verd. També al final dels prats enllacem amb una pista i la seguim tot planejant cap a la dreta. Aquesta pista ens portaria cap a l'estació del Port del Comte, i la seguim de pla durant uns minuts. Al cap de poc gira cap a la dreta i baixa uns metres. Poc més avall trobem una cruïlla i aquí haurem de deixar la pista principal que continuaria cap a l'estació d'esquí, i prendre la que puja cap a la dreta després d'una tanca.

Iniciem una de les pujades més dures de la ruta, ja que el pendent és considerable i el terreny pedregós i trencat. La pujada no s'allarga gaire més d'un quilòmetre per la Costa Dreta, un nom ben escaient per aquest vessant de fort pendent. Aquest tram més dur ens deixa a la part alta de l'estació d'esquí del Port del Comte, a prop d'on hi ha el bar de l'Estivella, obert només quan funciona l'estació d'esquí. Planegem uns metres i encarem una altra pujada molt dreta i curta fins al Clot Rodó, on conflueixen els remuntadors que venen dels dos vessants de l'estació. Ja som a l'altiplà del Port del Comte, gairebé a 2.300 metres, i ens queda només acabar d'arribar fins al punt més alt.

Des del Clot Rodó prenem un indici de pista que marxa cap a la zona de les Pedregueres, direcció oest. El nom també és ben escaient, ja que entrem en un terreny gairebé lunar, un pedregar sense a penes vegetació. Avancem per un paisatge molt bonic, obert, àrid, extrem. Una mena de pista possiblement utilitzada només per ramaders amb els tot terrenys avança pel pedregar encarada al turó més alt d'aquest gran altiplà summital., Cap dels cims destaca, ja que tots ells són arrodonits i amb una altura similar. Deixem enrere el tossal de l'Estivella, i més endavant deixem a la dreta la Tosa Pelada, el segon punt més alt. Un pujador curt i intens ens enfila al punt més alt del massís, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2.386 metres.

Reposem uns minuts i gaudim d'un paisatge ampli cap a totes bandes. Fantàstic contemplar la Serra del Verd, el Pedraforca i el Cadí en una única mateixa ullada. Dalt del cim hi ha unes taules d'orientació que ajuden a identificar molts cims, alguns llunyans com el Turbó o alguns pics d'Andorra. Passem uns minuts al cim, però com que és una zona oberta l'aire és fred i ens convida a emprendre el retorn. Baixem per les mateixes pistes pedregoses per on havíem pujat, i reculem una mica més de 5 km. fins a la part superior del Prat Llong. Aquí seguim per la pista que s'enfila uns metres a la Serreta, i tot seguit enllacem amb una altra pista en desús que creua uns prats fins al Clots de Rebost, unes característiques dolines càrstiques. Anem seguint una pista abandonada que gairebé és un camí entremig d'on bonic bosc de pi negre, i més endavant continuem per pistes d'esquí de fons fins arribar a la base de l'estació on tanquem una interessant jornada de bicicleta d'alta muntanya, amb un recorregut curt però intens fins al sostre del Port del Comte.