Canals de Catllarí

Situats al petit nucli de Llinars comencem una pedalada que ens enfilarà als peus de les parets de Ferrús. De camí voltarem, d'anada per ponent i de tornada per llevant, el profund engorjat de l'Aigua de Llinars. Iniciem la ruta al càmping Aigua d'Ora, i ens enfilem per unes pistes més complicades al principi i més fàcil després fins a Montcalb, on fem una petita pausa. Amb vistes cap a las serra del Verd i el Pedraforca anem remuntant fins a la font del Pi, sota l'espectacular paret de Ferrús, el vessant més ferotge d'Ensija. Pugem fort fins a la collada de Peguera i prenem una pista en desús que baixa cap a un fons de rasa fins arribar a Canals de Catllarí, on contemplem l'antiga masia i l'església a certa distància. Seguim baixant per bona pista i passem per la Mare de Déu de la Mata abans de tancar l'itinerari.

Pont de l'Afrau de Cortalets

Tornem a visitar un dels accidents geològics més curiosos del Parc Natural Cadí Moixeró, un espectacular arc natural de roca situat al solei de la Muga. Comencem la ruta al pont de Monnell, al peu de les majestuoses fonts del Bastareny que aquests dies ragen ufanoses. Resseguim la llarga pista de la Muga i quan s'acaba prenem un corriol que s'enfila pel vessant solei en forta pujada fins als prats de Cortalets. Baixem al torrent i el creuem seguint les fites. Queda ja només una pujada dura i pedregosa fins arribar al peu d'aquest magnífic pont de roca de generoses dimensions (uns 30 metres d'alçada). Fem una pausa per contemplar el curiós indret i tornem xino-xano pel mateix camí.

Costes de Gisclareny

Tornem a enfilar-nos a la bicicleta i triem una ruta fàcil però molt panoràmica, ja que a la part alta gaudirem d'extraordinàries vistes del Pedraforca, la cara sud del Cadí i un bonic entorn d'alta muntanya en plena efervescència cromàtica primaveral. Sortim de Sant Joan de l'Avellanet per asfalt, i el deixem aviat per prendre una pista que va pujant direcció oest i que passa a tocar de Santa Magdalena, Sant Martí del Puig i Murcarols. Un últim zig-zag en pujada més intensa ens porta fins al coll de la Bena, on hi ha un petit nucli d'habitatges. Prenem l'antiga pista que avança entremig de pastures fins al nucli de Gisclareny. Des del seu mirador hi ha una vista excepcional. Farem un tram per asfalt i prendrem la pista que puja fins a la collada de Turbians, punt més alt de la ruta. Ja només queda baixar per bona pista, i finalment un agradable tram planer seguint la Via del Nicolau.

Vall d'Angostrina

Fem una pedalada curta per l'Alta Cerdanya i ens endinsem en una petita vall que neix a sota mateix del Carlit i es dilueix dins la gran plana cerdana sota el monestir de Bell-lloc, prop de Puigcerdà. El punt de sortida de la ruta d'avui és l'enclavament de Llívia, on sortim sota el castell per una pista que remunta el riu de Targasona, el qual forma al peu de la nostra ruta unes boniques cascades. Pugem direcció nord fins a la central solar Thémis i entrem per damunt de la vall d'Angostrina seguint la pista d'una canalització d'aigua. Contemplem la vall des de dalt, i baixem fins a creuar el riu i ens acostem a la bonica ermita de Sant Martí d'Envalls. Fem una forta pujada fins un revolt on prenem un preciós corriol cap al sud que baixa directe a Vilanova de les Escaldes. Creuem de nou el riu d'Angostrina i prenem un bonic camí empedrat que entre camps ens retorna a Llívia.

Vall de Montmelús i Valltova

Des del nucli d'All comencem a pujar per una pista en bon estar que ens porta a Gréixer, i continua amunt després del poble per uns vessants oberts, amplis i sense vegetació. Enfilem direcció nord seguint uns serrats amples per sobre de la vall de Montmelús. Arribem al petit nucli del mateix nom, ara poblat, i seguim amunt fins al Clot del Botàs, on hi ha una bonica cascada. Reculem uns 50 m. i prenem una pista cap a ponent que supera un llom al punt més alt de la ruta, i tot seguit baixa al coll de Posa. Aquí comença un corriol preciós i fàcil que traça una diagonal de 2,5 km. fins a Meranges. Creuem el riu Duran i comencem a desfer la Valltova a certa alçada. Arribem a Éller i seguim per pista fins a Cortàs, on prendrem un corriol més difícil en descens fins a Olopte. Baixem a la plana i tornem a All creuant les Guilleteres, els badlands cerdans.

Vall de la Llosa

Amb el Cadí sempre de protagonista a certa distància, comencem a pedalar a Martinet on el riu de la Llosa s'uneix amb el Segre. Enfilem per pista cap a la masia de la Serra i el petit nucli d'Ardòvol. Seguim pujant per asfalt fins a Coborriu de la Llosa, on agafem una pista que segueix amunt per la vall a certa alçada del riu. Passem vora l'espectacular masia de Cal Jan de la Llosa, i per pista més precària seguim pel tram més alpí i estret de la vall uns 3 km. fins que la neu ens impedeix el pas. Tornem a cal Jan i prenem una pista que puja suau fins a Viliella. Deixem el bonic poble i remuntem una carena que ens permet saltar de vall. Baixem per un corriol deliciós fins a Sant Cosme, i continuem fins a Arànser. Creuem el nucli i a la part baixa una pista ens porta al panoràmic poblet de Músser, gran aparador del Cadí. Seguim baixant per pista i algun tram curt de camí difícil fins al mateix poble de Martinet.

Muntanya de Santa Fe

Sota la magnífica església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó comencem a pedalar en forta pujada fins a Coll Piqué, punt de trobada de molts escaladors. Seguim pujant fort per una pista força trencada fins a les envistes de Montanissell, on arribem per terreny més suau. Després d'una pausa tornem a pujar fins al grau del Pitarell, on hem de superar una gran esllavissada. Seguim pujant per damunt de les cingleres fins al coll d'Espies, punt més alt de la ruta, i tot seguit planegem amb vistes precioses cap al Cadí i el Pedraforca. Al grau de Santa Fe deixem les bicis i pugem a peu fins a la petita ermita penjada al cingle sobre mateix d'Organyà, un gran mirador de la contrada. Baixem per un camí difícil i poc ciclable fins al coll Marí, i ja per pistes agradables entre camps acabem d'arribar al peu del Segre. Ja només queda tornar per la carretera secundària de Figols, contemplant la muntanya on hem pujat i la riba del Segre.

Volta a Lletó

Fem un itinerari preciós que surt des de la ribera del Segre prop de la Seu d'Urgell i s'enfila fins al peu de les parets del Cadí. Sortim pedalant des d'Alàs i ens enfilem primer a la bonica església de la Mare de Déu de les Peces. Seguim pujant per terreny obert cap al petit nucli de Banat, i uns metres més amunt arribem amb un tram d'asfalt a Vilanova de Banat, des d'on ja tenim una bona vista del Cadí. Pugem més fort sota el Turó Galliner i contemplem les magnífiques parets solcades per canals cobertes de neu. Arribem al petit nucli despoblat de Lletó, i acabem de pujar fins a la collada on fem una pausa per gaudir del paisatge. Comença una baixada còmoda i panoràmica amb vistes cap a les muntanyes de l'Alt Urgell i Andorra que ens porta al poble d'Artedó. Baixem per asfalt fins a Cerc, i ens desviem fins a la bonica ermita encimbellada de Sant Antoni. Acabem planejant per la plana del Segre entre camps i pastures fins al punt d'inici.

Serra de Turp (1.620 m.)

En un matí que es lleva rúfol comencem a caminar poc més amunt del petit poble de Llinars i avancem planejant cap als plans de Tilló on podem contemplar la característica forma piramidal i rocosa del vessant oriental del pic. Seguim un caminet perdedor per sota la carena, amb certes dificultats per la presència de neu, i enfilem fins al coll de la Coma. S'acaba una pista precària i comença un camí que puja fort seguint la carena fins al punt més elevat, el pic de Turp. Iniciem la segona part de la ruta resseguint la carena cap al sud pel fil d'una cinglera vertical i sense camí, amb alguns trams emboscats i incòmodes. Bones vistes cap al pantà d'Oliana, el Coscollet i la serra d'Aubenç. Al collet del Grau baixem per un bonic camí que fa una diagonal cap a sota els cingles i arriba al nucli despoblat de Sant Joan de les Anoves. Pugem cap a la masia del Soler i per un caminet que puja fort per dins del bosc tornem a arribar al punt d'origen envoltats de camps de patates i les tradicionals trumferes.

Cingles del Reu (1.263 m.)

Sortim de la Nou decidits en direcció nord fins a la casa del Puig, i uns metres més endavant deixem la pista enmig d'un revolt per enfilar-nos sense camí per dins del bosc fins assolir la cinglera. Pugem un tram força emboscat fins que trobem el fil, i comencem a seguir-lo sense camí, però ja amb bones vistes cap a la vall del Llobregat. Passem per diversos collets on hi ha parades dels caçadors, i sempre seguint per la punta de la carena anem enfilant fins assolir el cim, el cap del Reu (1.263 m.) o Tossal del Puig, segons els mapes. Excel·lents vistes cap a la vall del Llobregat, el pantà de la Baells, Ensija, els cingles de la Garganta, el Pedraforca, el Cadí i el Moixeró. Deixem el cim i ara sí per camí continuem cap al nord fins que gira prop de Coma-rodona. Anem tornant per una pistota que puja lleugerament fins la collada de Sant Isidre, i finalment baixa fins al punt d'inici. Una ruta amb trams d'aventura i sense camí, però amb vistes molt boniques.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS