Maze i Belabarze

Al nord de la localitat navarresa d'Izaba, enmig de la vall de Belagua, iniciem una ruta que remunta el barranc de Maze. Pedalem primer per una bona pista entre pastures i bordes, i més amunt dins d'un bosc espès. Deixem la pista i per un corriol amb algun tram complicat seguim pujant fins al coll de Maz, punt més alt de la ruta. Iniciem un divertit descens per dins d'una fageda que se'ns fa curt. Enllacem amb una pista fins a prop del refugi de Linza, i per asfalt baixem fins a Zuriza. Prenem un corriol prou ciclable que puja fins al coll d'Argibiela, on comença el segons descens per dins d'un bosc obac i preciós. Arribem al pla de Belarze i anem desfent la vall per GR, un corriol força ciclable però amb trams on posem el peu a terra. Enllacem de nou amb la vall de Belagua i remuntem els últims quilómetres per un corriol al peu del riu.

Mintxate i Belagua

A prop de la localitat navarresa d'Izaba neix un bonic engorjat a la desembocadura del riu Mintxate. Remuntarem tota la vall del mateix nom per una pista que guanya alçada entremig de boscos frondosos. La collada de Lapatia és el punt més alt de la ruta, entremig d'extenses pastures d'alçada. Iniciem el descens per un divertit corriol enmig d'una fageda que baixa fins al pla d'Arrako, on enllaçem amb la vall de Belagua. En comptes de seguir la carretera que ressegueix la vall, prenem un corriol, el GR, que va en paral·lel per dins del bosc. És un camí força ciclable per on anem baixant seguint el riu fins al punt d'origen.

Tuquet (1.699 m.)

Entremig de les boires que cobreixen el pla de Lhers, comencem a pedalar costa amunt per una pista tancada al trànsit enmig d'un bosc d'avets i faigs. La pujada és constant i amb algun pujador fort fins un collet uns metres per sota del cim, on es pot arribar pedalant. Des del vèrtex geodèsic i la base d'unes antenes contemplem les boniques agulles d'Ansabère i la resta de muntanyes que envolten el circ de Lascun. Carenegem tot seguit per un camí que ens porta fins al coll de Barrancq, on tornarem per un camí obac fins a sota mateix del cim. Desfem un tram de pista, i tot seguit entrem al GR-10 que baixa directe per un bonic corriol molt ciclable entremig de falgueres fins al punt d'inici.

La Raca (2.278 m.)

A la base de l'estació d'Astún comencem a remuntar per fortes rampes fins al sector central on hi ha un trampolí de salts d'esquí. Uns metres més amunt assolim el modest cim però de grans panoràmiques cap a totes bandes: vall de Canal Roya, Canfranc, el Midi d'Ossau o el pic d'Aspe. Tot seguit una pista llarga i suau ens acosta fins a l'ibón d'Escalar o de las Ranas, i ja de tornada fem una visita ràpida a l'ibón d'Astún o de las Truchas. Només queda tornar per bona pista fins al punt d'inici.

La Trapa

Al poble de Villanua, enmig de la vall de Canfranc, surt una pista que puja durant 13 quilòmetres fins al refugi de la Trapa, al peu mateix de la Collarada. Remuntem la pista còmoda que puja de forma constant i amb algun tram dur fins al refugi del Cubilar de la Espata, lloc on gira del tot i acaba d'enfilar-se fins al punt més elevat. Al final dels prats girem cua, i al cap de poc prenem un divertit corriol que sense grans dificultats baixa fins a enllaçar de nou amb la pista. Continuem fins al bonic racó de la Fuente del Paco, on pedalarem per una bonica avetosa obaga que acaba amb un divertidíssim corriol pel qual baixarem directes al poble.

Garcipollera

Des de Bescós de Garcipollera, un petit poble abandonat al principi de la vall del mateix nom, comencem a pujar per una pista que creua una àmplia zona forestal. Ens enfilem progressivament cap a la Sierra Cruz, el punt més alt de la ruta, i tot seguit baixem fort per una pista trencada fins a la vall de Iguacel. Remuntem la pista principal de la vall fins a la magnífica església de la Virgen de Iguacel, un magnífic monument romànic ubicat enmig d'una gran extensió boscosa i que havia format part d'un antic monestir. Baixem per la pista principal de la vall tot passant pel poblet abandonat d'Acín de Garcipollera, i acabem de desfer la vall per un tram asfaltat fins al punt d'inici. Una ruta fàcil i curta per un entorn boscós de mitja muntanya.

Las Blancas

A cavall entre les valls d'Aísa i Canfranc, l'arrodonida serra de las Blancas neix als peus del pic d'Aspe i s'allarga força quilòmetres cap al sud. Recorrerem pedalant una llarga pista que segueix el seu llom des del coll de la Sierra fins al refugi López Huici, on s'acaba al peu dels pics de Lecherín. És una ruta fàcil tècnicament, ja que farem una llarga pujada per bona pista i un cop arribats al final tornarem pel mateix camí. El més destacat de la ruta són les impressionants vistes sobre les valls i encara més els pics de la capçalera, dominat per l'Aspe i els seus veïns just damunt de la petita i estètica vall d'Igüer.

Ribera Salada

Visitem aquest afluent del Segre ben conegut pels seus bonics trams engorjats i zones de bany. Arrenquem la pedalada baixant suaument des de Lladurs cap a la rasa de Cinca, on comença la primera pujada cap a la carena del Soler i el mas Sarri, punt més alt de la ruta. Baixem cap al petit nucli de Timoneda i ens enfonsem per l'engorjat de la riera de Canalda fins a Aigüesjuntes, on comença la Ribera Salada. Emprenem la segona pujada per una dura pista encimentada fins al nucli de Montpol, on tornarem a baixar cap al pont del Clop i ja seguirem uns quants quilòmetres avall la riera per bona pista. A la urbanització del Pla dels Roures prenem una pista trencada que puja fort cap al serrat de la Trinxera i la masia de la Mosella, on enllacem amb una pista asfaltada fins al punt d'inici.

Puig d'Estaques (2.061 m.)

Planegem des de la Guingueta d'Ix cap a Oceja on comença una pista que remunta el serrat del Bou, des d'on tenim àmplies vistes de la gran plana cerdana. Seguim cap als refugis forestals de Naüja i Santa Llocaia, on canviem de direcció i pugem més fort cap al pla Lloser per pistes secundàries, i finalment deixem les bicicletes uns metres per sota del cim i hi arribem a peu. Contemplem el paisatge i baixem per uns ròssecs fins a Cotzé, on hi havia la base de l'antiga estació d'esquí de Puigmal. Sota el circ que forma el gran cim comencem el descens per un corriol fàcil i divertit fins a l'entrada d'Er. Queda encara una llarga tornada seguint el GR amb trams de pista i camí cap a Naüja i el riu de Nèrvols.

Enclar (2.388) i Carroi (2.333 m.)

Resseguirem la carena que uneix dos pics modestos en alçada però que ens permeten contemplar gairebé tota l'extensió del Principat d'Andorra, des del fons de les valls fins a les muntanyes més altes. Per damunt de Sispony comencem a remuntar la coma del riu de Montaner fins a la collada del mateix nom, i aquí pugem més fort fins al primer cim. Continuem cap a l'est per la panoràmica carena contemplant les grans muntanyes andorranes i el fons de les profundes valls més de 1.000 metres ensota. El segon pic està situat damunt mateix del centre d'Andorra la Vella, i just aquí comença un feixuc descens per una pista llarga i de fort pendent que ens torna al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS