Mont Agnelino (2.201 m.)

Marxem pedalant des del coll de Tenda per la pista que entra a França en direcció al poble de Casterino. És una antiga pista militar en molt bon estat, força freqüentada per vehicles a l'estiu. Passem ben aviat per sota del turó on hi ha el Fort Pernante, i després d'una lleugera baixada passem per davant del Fort Marguerie. Planegem una estona a la falda de la imponent Rocca dell'Abisso, i després de creuar un pont comencem a pujar primer cap a les antigues casernes militars de Peïrefique, i després als amplis planells de la Baisse de Peïrefique. Deixem aquí la pista principal i en prenem una altra que planeja sota el Mont Chajol fins als prats de la Baisse d'Ourne, on tornem a pujar i encadenem uns revolts en zig-zags en fort pendent al costat d'uns antics búnquers i fins arribar al petit cim on contemplem una esplèndida panoràmica. Tornarem pel mateix camí.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Coll de Tenda Limone (Itàlia) / Tende (França)
• Distància: 27,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 650 metres
• Temps: 3:40 hores
• Dificultat: IBP=47 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pista en bon estat
• Cartografia: Vallée de la Roya IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Seguim a l'entorn del poble de Limone de Piemonte i sobretot el Coll de Tenda, des d'on tenim un munt de feina per fer en forma de rutes en bicicleta. Al coll, fronterer entre Itàlia i França i també entre els Alps Marítims i els Alps de Ligúria, hi conflueixen diferents pistes cap a totes bandes. Estem a gairebé 1.900 metres, enmig d'un panorama magnífic i amb nombroses opcions per fer rutes totes elles ben interessants. No es pot pas demanar més. Avui decidim fer una ruta curta que no teníem prevista. L'activitat en bicicleta més popular a la zona, sens dubte és l'Alta Via del Sale, que marxa cap al sud. Els dimarts i dijous aquesta via està reservada als ciclistes, i la resta de dies hi poden passar vehicles tot terreny pagant un peatge. Per aquest motiu, com que és dilluns i hem fet força activitats els darrers dies, decidim fer una ruta fàcil i curta, i ens reservem el dia següent per anar a l'Alta Via del Sale tranquil·lament.

Així doncs pugem al coll de Tenda des del vessant italià, des de Limone Piemonte, una localitat alpina turística ben animada a l'estiu, i suposem que també a l'hivern ja que té una estació d'esquí. Aparquem al mateix coll i preparem els estris per sortir. Tot i que venim del vessant italià, tota la ruta d'avui serà dins de territori francès. Al coll hi ha la frontera, i nosaltres prenem la pista que marxa direcció nord en lleugera pujada fins als peus del turó on hi ha el Fort Pernante, al petit collet anomenat la Colletta. A partir d'aquí la pista comença a baixar suaument. Cal tenir en compte que aquesta pista és força transitada per vehicles, ja que està en bon estat, i és una via de comunicació amb el vessant francès a través del poblet de Casterino, ja que el que seria la ruta més normal a través del túnel de Tenda està tancada a causa d'una esllavissada del túnel antic i la construcció del nou, i la pista asfaltada des del coll cap al poble de Tende està restringida només a veïns i persones amb autorització.

Així doncs caldrà conviure amb alguns vehicles que van i venen per la pista, principalment per motius turístics, la que la zona és molt bonica. Des de la Colletta, sota el Fort Pernante que vam visitar el dia anterior, la pista comença a baixar suaument en una llarga recta fins al proper Fort Merguerie, una antiga construcció militar de notables dimensions, actualment en ruïnes però força ben conservat. Cal recordar que tots aquests forts van ser construïts pels militars italians entre els segles XVIII i sobretot XIX, ja que aquesta zona pertanyia a Itàlia fins els acords de París de 1.947 després de la II Guerra Mundial que va modificar algunes fronteres, i aquests terrenys es van incorporar a França. Davant del fort Marguerie la pista gira a la dreta i inicia un llarg tram planer en forma de semi lluna cap als peus de la magnífica Rocca dell'Abisso.

Flanquegem la base de la bonica muntanya d'aspecte sever i rocallós, i al pont de Peïrefique, al costat d'una cabana de pastors, comencem a pujar de forma una mica més decidida. Aviat passem per sota de les antigues casernes militars de Peïrefique, on emprenem una pujada curta però intensa per dins d'un bosc espès que ens condueix fins a la gran esplanada de la Baisse de Peïrefique. Creuem la llarga esplanada envoltada de pastures, des de la qual, si girem la vista enrere, contemplem una bonica vista frontal de la Rocca dell'Abisso, de 2.755 metres (Roche de l'Abisse en francès). Al mig de l'esplanada hi ha un petit aparcament i uns cartells indicadors. Acabem de creuar el pla fins a una bifurcació de pistes. La principal gira a la dreta i comença a baixar en direcció a Casterino, però nosaltres en seguim una de secundària que marxa de dret (en tendència a l'esquerra), i que està prohibida al trànsit de vehicles a motor.

Aquesta nova pista, més precària, neix al final dels prats, ben a prop d'un conjunt de búnquers, que com tots els altres miren cap al cantó francés. La pista comença baixant lleugerament per dins d'un bosc ben bonic, però aviat planeja i va girant a l'esquerra per la base del Mont Chajol. Aquest tram és molt agradable, solitari i sense vehicles. A la dreta veiem la fonda vall de Casterino entremig dels arbres, principalment avets. Seguim endavant fins que el bosc torna a donar pas a la gran esplanada de la Baisse d'Ourne, a 2.040 metres. La Sílvia i el Fum es queden uns metres abans d'arribar al collet, on la pista es torna a bifurcar. Es queden perquè hi ha un ramat d'ovelles amb gossos de protecció de grans dimensions, i preferim evitar conflictes, ja que aquests gossos a vegades quan veuen un altre gos interpreten que és una amenaça pel ramat. Com que ja som a prop del destí, la Sílvia i el Fum s'esperen al començament dels prats.

Creuo els extensos prats de la Baisse d'Ourne, i passo amb compte a prop del ramat. Em surt un gos immens, un patou amb un collar de punxes al coll per evitar ser atacat per llops. Sembla amable i tranquil, però baixo de la bicicleta i intento allunyar-me i que no em vegi com una amenaça. Al mig dels prats descarto la pista que gira a l'esquerra i baixaria cap al poble de Tende. Continuo cap a la dreta, faig un revolt en zig-zag i segueixo per una pista molt secundària que creua una bretxa a la roca. Poc més endavant comença una successió de revolts curts en zig-zag que pugen fort. Són 10 revolts molt tancats, curts i encadenats, al límit de les meves forces. Al cap d'amunt de l'últim hi ha un parell de búnquers mig amagats. Acabats els revolts, la pista gira a la dreta i continua pujant per una última recta que em deixa a sota mateix del cim, on acabo pujant per un corriol d'una cinquantena de metres.

El Mont Agnelino té una alçada discreta, 2.201 metres, però permet una vista excel·lent cap a les muntanyes del sud dels Alps. El lloc és molt tranquil i no hi circula ningú. La ruta d'avui té dues cares: el tram de pista principal, on passen força vehicles, ja que no hi ha restricció, i l'últim tram des dels prats fins al cim, totalment solitari. Contemplo el paisatge i descanso uns minuts al costat de la fita de pedres que hi ha dalt del cim. Tot seguit baixo per la mateixa ruta fins als prats de la Baisse d'Ourne, on ens retrobem amb la Sílvia i el Fum. Tornarem pel mateix camí, pujant lleugerament cap als prats de la Baisse de Peïrefique, i tot seguit la llarga pista de poc desnivell que ens torna al punt d'inici. Al coll de Tenda tanquem una ruta fàcil i plàcida, poc exigent i amb extensos panorames. Demà seguirem cap a l'Alta Via del Sale.