Strada dei Cannoni (I)

La llarga carena que separa les valls de Maira i Varaita està solcada per una quilomètrica pista a gran alçada que ens regala excel·lents vistes dels Alps Cotians i els Alps Marítims. Es tracta d'una antiga pista militar que actualment permet gaudir tot pedalant d'un gran ambient de muntanya, ja que ens mourem entre els 1.700 i els 2.300 metres. Sortirem des del Colle della Ciabra i anirem marxant en direcció oest, primer tot planejant, i passat el coll de Birrone en pujada decidida i pedregosa tot flanquejant el Monte Nebin. Arribem fins al coll de Sampeyre, on després de més de 22 quilòmetres girarem cua al peu d'un momument i emprendrem la tornada. Fem el retorn pel mateix camí, ara principalment en baixada que ens permet gaudir més tranquil·lament de l'ampli panorama.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Colle della Ciabra Roccabruna, Cuneo (Itàlia)
• Distància: 44,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 905 metres
• Temps: 4:55 hores
• Dificultat: IBP=49 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pista. Algun tram força dur i pedregós
• Cartografia: Val Pellice, Valle Po, Val Varaita Fraternali (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Es coneix com a Strada dei Cannoni la pista que recorre la carena que separa les valls alpines de Maira i Varaita. Era part d'una ruta que creuava aquest sector dels Alps i es va començar a construir a mitjans del segle XVIII amb finalitats militars, tot i que sembla que mai no va ser utilitzada en cap enfrontament. La posició propera a la frontera francesa va motivar als militars piamontesos a construir aquesta gran infraestructura al voltant del 1.740, tot i que el traçat actual va ser creat a finals del segle XIX pels militars italians. El seu nom deriva d'una antiga llegenda que explica que hi va passar l'exèrcit de Napoleó amb els seus canons, però és només això, una llegenda. Pròpiament la Strada dei Cannoni comença el petit poble de Rossana i continua fins al coll de Sampeyre en un recorregut linial d'uns 40 quilòmetres. Però els trams més baixos a prop de les poblacions han estat asfaltats, i decidim fer només la pista de terra, o com en diuen aquí a Itàlia: l'sterrato.

Tant des de la vall de Maira com des de la vall de Varaita hi ha diverses rutes de bicicleta indicades que surten des dels pobles de la vall, pugen fins a la carena i després fan un tram de l'strada, però cal assumir molt desnivell, uns 1.000 metres fins a trobar la pista, més el tram que es vulgui fer un cop a dalt. En el nostre cas preferim fer només el tram de la carena, ja que és el més panoràmic, i no les llargues pujades des de la vall. Així doncs pugem amb la furgo fins un dels punts on es pot accedir per asfalt, en aquest cas ens enfilem fins al Colle della Ciabra, o s'acaba l'asfalt pel vessant oriental. S'hi puja per una carretera molt estreta des de la vall de Varaita tot passant pel santuari de Valmala, que mereix també una visita. Arribem al vespre al Colle della Ciabra, on passarem la nit. Abans de sopar ens enfilem caminant fins al Monte Roccerè (1.829 m.), on hi ha un antic jaciment prehistòric, i també una excel·lent vista cap a totes bandes.

Tot i que només farem la pista de terra, és igualment molt llarga, i haurem d'anar i tornar pel mateix recorregut, ja que per fer-la circular cal pujar i baixar de la vall, o tenir algun segon vehicle d'assistència. Com que no és el cas, decidim fer un bon tram de ruta avui, i l'endemà farem el que queda des d'un dels altres accessos. Així doncs comencem a pedalar des del Colle della Ciabra, on comença la pista. El primer tram és molt planer, fins i tot en lleugera baixada. Avancem pel vessant sud de la carena, passem sota el Monte Cornet i també al peu d'una petita granja on els surten uns gossos bordant. Avancem encara de pla fins a sota mateix del Monte Birrone, on hi ha el coll del mateix nom, amb una creu de color blanc. Aquí trobem la cruïlla d'una pista que puja des de la vall de Maira, concretament surt de San Damiano Macra i puja cap a uns poblets fins a enllaçar amb la pista que s'enfila fins al coll.

Descartem aquesta pista que puja des de la vall de Maira, i seguim endavant per la pista principal, que ara creua al vessant nord de la carena. Si fins aquí la pista era ben plàcida, a partir d'ara es complica. La pista és més trencada i pedregosa, i comença una pujada forta per dins del bosc. Els propers quilòmetres són durs, amb un fort desnivell i un terreny que requereix tota la concentració i una pedalada ferma. Avancem per aquest vessant boscós, sempre pujant, i fem un parell de llaçades llargues que ens fan guanyar alçada fins al collet Rusciera, on tornem a saltar al vessant sud. De fet la pista va seguint la carena, però mai per dalt, sinó tan aviat per una banda com per l'altra. Portem 13 km., i la Sílvia i el Fum es queden aquí per no fer un excés de quilometratge. Jo segueixo endavant i més tard ens retrobarem.

Passat el collet Rusciera la pista segueix pujant molt fort, i encara amb un terra pedregós i gens fàcil. Vorejo la falda del Monte Rascias pel sud, fins al collet del mateix nom. El pendent es suavitza momentàniament, i segueixo endavant per un tram molt obert que permet veure quilòmetres de pista enllà, tot i que avui no fa un dia clar, i les boires tapen bona part de les vistes cap a les altes muntanyes que ens envolten. Avanço tot flanquejant l'ample Monte Nebin, i la pujada continua fins a la Bassa dell'Ajet, ja per damunt dels 2.300 metres. Ara la pista gira a la dreta i encara l'últim tram planer fins al Colle Sampeyre, on ja tenia pensat girar cua. Arribo al coll, amb boires que van i venen. Al coll s'hi arriba amb pista asfaltada pels dos vessants, tant des de la vall de Maira com la de Varaita. Sempre hi ha gent, turistes, motoristes, ciclistes,... Faig una foto al monument, però les vistes que em consten que són fabuloses, avui estan tapades per les boires.

Giro cua i vaig tornant per la mateixa pista ja coneguda. De tornada faig parada en una font que hi ha al costat de la pista, i faig petar la xerrada amb un ciclista italià. Tot i això em sorprèn la poca gent que fa aquesta ruta, ja que és fabulosa i en tot el dia hem trobat 3 o 4 ciclistes, algun motorista i un parell o tres de tot terrenys. Possiblement el dia avui no hi acompanya, ja que les boires tapen el més interessant: les vistes. Vaig tornant, amb la baixada pedregosa fins al Colle Birrone, i després una lleugera pujada fins al Colle della Ciabra, on ens retrobem amb la Sílvia i el Fum. Ha estat una jornada molt agradable per l'antiga pista militar a gran alçada, malgrat les boires que ens han acompanyat. Tornem a la vall de Varaita, i més tard pugem amb la furgo per la pista asfaltada fins al coll de Sampeyre, on passarem la nit, i el dia següent farem una ruta curta però molt bonica pel tram de l'strada que ens falta.