Des del coll de Pimorent comencem a pedalar tot planejant cap a la coma d'en Garcia, però de seguida la deixem i prenem una pista que puja endimoniadament, enllaçant un bon grapat de revolts fins al peu d'un petit cim molt panoràmic, i que ens ofereix vistes sobre el sector de Porté, del Pas de la Casa i la capçalera de la vall de l'Arieja. Fem els últims metres a peu fins al cim i contemplem l'àmplia perspectiva. Retrobem les bicicletes i baixem per la mateixa pista fins al coll, on prenem una altra pista cap a l'est que puja suaument sempre per damunt dels 2.000 metres primer cap al cortal Rossó, i finalment a l'ampla Coma Rossa, on s'acaba al final de l'esplanada a sota de la serra de Font Viva. Tornem pel mateix camí tot contemplant la fonda vall de Porté i la zona de l'estació d'esquí.

Comencem a pedalar des del coll de la Llosa planejant cap al nord per les pistes on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. Pugem lleugerament al coll del Dormidor i arribem al coll de Torn per un caminet fàcil. Passem al costat del refugi i uns metres més endavant girem a la dreta per iniciar un descens cap al poble de Caudiers de Conflent, on arribem per un bonic corriol dins del bosc. Des del poble prenem una altra pista que va pujant progressivament de nou fins al coll de la Llosa, on fem una escapada d'anar i tornar fins al Puig de la Tossa, on hi ha un antic fort militar.

Aquesta muntanya d'alçada modesta situada als Pirineus bearnesos té una característica molt especial, ja que té al peu un circ glacial amb un bonic estany en forma de cor. És una de les excursions més habituals en aquest vessant nord pirinenc gràcies a l'atractiu i la potència visual d'aquesta imatge. Sortim dels afores d'Aidius i pugem primer per una pista fins a trobar el camí que va remuntant una ampla coma fins al coll de Taillandère, on comença la forta pujada que ens deixa al peu del llac. Però la visió més bonica tant de l'estany com de l'entorn la trobarem si seguim caminant fins a coronar alguna de les muntanyes que envolten el circ. Contemplem el bonic paisatge des del cim ben escarpat, i tornem per una llarga ruta més a l'oest que baixa pel Coig Arras.

Entre la serra de Madres i les gorges de l'Aude hi ha una petita serra coberta de bosc i ben solitària amb una pista que la vorega i que permet una pedalada fàcil i agradable. Des del poble del Bosquet pugem cap al coll de Malagrède, i comencem a contornejar a mitja alçada la serra. Entrem al vessant nord i arribem a la cabana forestal dels Escalibats, on surt una pista d'anada i tornada que en fort pendent puja fins a la carena de la serra de la Calma, a gairebé 1.600 metres. De nou a la pista principal passem per un bonic balcó sobre les gorges de l'Aude, a sota de les parets del Tuc del Castel. Seguim pel vessant nord fins al coll de Planes on anem tombant i encarant l'última baixada que ens torna al petit poble.

Trobem la sol·litud al vessant nord de la serra de Madres, amb una ruta gairebé circular fins a les pastures d'alçada on hi ha una cabana de pastors i un petit refugi lliure. Sortim del petit poble del Bosquet, al departament de l'Aude, i baixem lleugerament per una pista gairebé abandonada que ressegueix un rierol. Creuem un pont i avancem per una pista en bon estat que va pujant cap al sud, primer per unes pastures i més endavant per un magnífic bosc d'avets. Voregem per l'est el tuc de Montnaie pujant sempre per una pista agradable enmig d'un bosc d'alta muntanya. Arribem a la cruïlla del Pountarrou i pugem més fort cap als amplíssims prats d'alçada, enmig dels quals trobem el refugi. De nou a la cruïlla, baixarem més cap a ponent passant pel refugi de la Resclosa, el pla de l'Home Mort i un caminet més secundari que ens porta per dins del bosc fins al punt d'inici.

A llevant de la vall de Cardós trobem la petita coma de Sant Miquel on hi ha els probles de Boldís Jussà i Boldís Sobirà. Des d'aquest últim surt una pista que s'enfila fins aquest petit estany on hi ha una cabanya de pastors. Comencem a pedalar pujant per la pista i aviat deixem la pista secundària que puja a les bordes de Folguero, que tenim just a sobre. La pista tomba cap al sud fent una llarga marrada fins a sota del roc Bataller, on gira cap a l'est. Seguim pujant per la pista i fem dos revolts més abans d'emprendre una llarguíssima diagonal de més de 3 km. per damunt de l'embut de la coma, i que ens porta fins al petit estany, on acaba la pista. Contemplem el paisatge, amb el petit estany i una bonica cabana de fusta dels pastors. Baixada per la mateixa pista, amenaçats per la tempesta, amb una petita pausa al roc Bataller per contemplar un panorama sobre la vall de Cardós.

Des de l'estació d'esquí de Tavascan, a la Pleta del Prat, surt una pista d'alta muntanya que s'enfila fins un cim arrodonit i amb vistes panoràmiques. Sortim des de l'aparcament de l'estació i prenem la pista que neix sota el refugi i va seguint l'itinerari de raquetes de neu. Per pendents moderats pugem enmig d'un bosc d'alta muntanya, i després d'un parell de quilòmetres arribem al bonic mirador del Corbiu, amb bones vistes cap al sector del pic de Certascan. Passat el mirador fem un tram força planer, i més endavant comença la part dura de l'ascensió, amb una successió de revolts en zig-zag, un fort pendent i un terreny més trencat. L'últim tram és el més dur, i finalment arribem al petit cim, un altiplà envoltat de muntanyes. Baixem pel mateix itinerari contemplant des de dalt el reguitzell de revolts tancats.

Fem un rodatge suau enmig d'un entorn excepcional, seguint la riba de la Noguera Pallaresa des del refugi del Fornet fins al santuari de Montgarri. Comencem a pedalar al refugi, més amunt del poble d'Isil, on s'acaba l'asfalt. La pista avança entaforada entre cims altius, i sempre al peu del riu que rega un entorn d'alta muntanya amb prats alpins, avets i bedolls. Passem al costat de les boniques bordes d'Isil, i seguim tot planejant fins a les Cases de Bonabé, on creuem el riu. La pista ara puja més intensament, i passem al costat dels plans de Clavera i el pont de Marimanha, on entrem a la Val d'Aran. Al cap de poc arribem al magnífic santuari de Montgarri, un indret de singular bellesa. Tornem enrere per la mateixa ruta, amb l'única variant del curt tram de pista que retalla pels prats de la borda de Perosa.

Al bonic poble de Llessui, a la capçalera de la vall d'Àssua, iniciem una ruta en bicicleta que ens enfilarà per immensos prats alpins fortament inclinats fins als peus del Monsent de Pallars. La primera part de la ruta puja de forma constant tot fent giravolts fins a la carena de Comamenre. El pendent es suavitza una mica als altiplans d'alçada, i torna a pujar fort fins enllaçar amb la pista principal que ve d'Espot, gairebé a 2.200 metres. Tombem cap al sud i planegem per damunt de l'ampla coma del barranc de Pamano, que deixem sempre a la nostra esquerra. Passem a tocar del coll del Triador i baixem cap a les antigues pistes d'esquí de Llessui. Ja només queda l'última baixada ràpida fent diversos revolts fins al petit nucli pallarès.

La serra de la Gritella forma un altiplà llarg i estret entre els pobles de Siurana i Prades. Sortim des de la bonica població del Priorat encimbellada al límit sud dels cingles, i prenem una pista que recorre la serra cap al nord fins al seu punt més alt situat damunt mateix de Prades. Una última pujada molt forta ens condueix al mirador del Pla de la Guàrdia, una extensa zona alta i pedregosa que acaba en un cingle des d'on tenim una visió completa del Montsant, i també de les muntanyes de Prades. Reculem uns metres cap al sud, i fem la segona part de la tornada per un corriol molt estret que té força trams difícils on hem d'empèyer la bicicleta una bona estona. Tot tornant visitem la cova troglodítica de l'Església, al peu del camí.