Alta Via del Sale (I)

Fem un bon tram del popular itinerari sortint des del coll de Tenda i fins al refugi Don Barbera sempre per bones pistes a gran alçada. Des del coll fronterer comencem una primera pujada força intensa passant pel Fort Centrale i per damunt les pistes d'esquí de Limone fins al Colleto Campanin. Tot seguit un llarg tram planer i obert que permet contemplar quilòmetres de pista enmig d'un paisatge de muntanya amb prats alpins i cims rocosos. Tornem a pujar fins al Col della Boaria, just passat el revolt més conegut que està penjat damunt d'una cinglera. Tot seguit una baixada i un tram planer entremig d'un paisatge càrstic fins arribar al refugi Don Barbera, on fem una pausa amb molts altres ciclistes que aprofiten el dia sense vehicles. Tornem per la mateixa ruta, contemplant ara en sentit invers un paisatge fabulós.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Coll de Tenda Limone (Itàlia) / Tende (França)
• Distància: 36,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.140 metres
• Temps: 3:25 hores
• Dificultat: IBP=92 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pista
• Cartografia: Cuneo, Valli Monregalesi, Val Vermegnana, Val Pesio, Alta Val Tanaro Fraternali (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Tercer i últim dia fent rutes amb inici al coll de Tenda, i avui amb un plat fort: l'Alta Via del Sale. Com ja hem comentat, la Via del Sale és un conjunt d'antigues rutes que connectaven el mar Mediterrani amb els Alps, i que constituïen el camí per al transport d'aquest mineral cobejat a l'antiguitat. Més recentment, part d'aquestes rutes es van modificar per a usos militars. Ens situem en la llarga carena que separa Itàlia i França a la zona dels Alps Marítims i els Alps Lígurs, i per tant una zona que els dos països volien protegir davant dels intents d'invasió d'uns o altres. Especialment els militars italians van construir unes infraestructures faraòniques, amb nombroses fortificacions i una extensa xarxa de comunicacions entre elles. Avui aquelles antigues pistes pensades per a usos bèl·lics s'han convertit en un recurs turístic per a la zona.

L'Alta Via del Sale és un recorregut que aprofita una part d'aquestes antigues pistes. Concretament aquest recorregut connecta el poble de Limone Piemonte (al Piemont), amb Monesi de Triora (a Ligúria), en un itinerari d'uns 56 quilòmetres, una part dels quals per asfalt. Recórrer de cap a cap l'itinerari és una activitat ben atractiva, però poc convenient per a nosaltres, primer perquè anem amb gos, i segon perquè la logística és complicada. Les comunicacions d'una localitat a l'altra són llargues i difícils, i no és viable per nosaltres fer tot el recorregut d'anada i tornada d'una tirada. Així doncs decidim fer-lo en dues parts: avui farem el tram més occidental des del Coll de Tenda fins al refugi Don Barbera, i uns dies més tard farem la part que queda des de l'altre cantó.

La Sílvia i el Fum avui no vindran, ja que en ser una ruta ràpida per pista, prefereixen descansar de bicicleta i fer una ruta a peu des del coll, una bona opció ja que hi ha caminades ben interessants. Jo exploraré aquesta primera part de la ruta Alta Via del Sale i podré anar a un ritme més ràpid. Cal recordar que l'Alta Via del Sale està obert al trànsit motoritzat tots els dies excepte dimarts i dijous, i són nombrosos els vehicles tot terreny i motos que fan la ruta. Precisament havíem esperat a dimarts per poder gaudir de l'itinerari en tranquil·litat, i així serà. Surto des del coll de Tenda (de fet en el track es pot veure que surto una mica més amunt perquè vam trobar un bon aparcament al collet superior) i em dirigeixo cap al proper Fort Centrale, on ja havíem passat fa un parell de dies en la ruta dels Forts del coll de Tenda. Passat el fort baixo cap a la pista principal de la ruta i avanço planejant en direcció est.

Planejo uns metres per la pista, però de seguida comença a pujar, primer més moderadament, però després de creuar un torrent s'enfila fort fins a l'arribada del telecadira Baita 2.000. Aquí hi ha una caseta on els vehicles paguen per poder passar (20 € en l'època que vam passar), però avui no hi ha trànsit motoritzat, i només circularem bicicletes. De fet les bicicletes hem de pagar un simbòlic peatge d'1 € bàsicament per tenir un control. Passada la caseta la pista continua pujant fort i fa un parell de revolts de 180º i en fort pendent abans d'arribar el Colletto Campanin. Aquests dos revolts són molt estètics, construïts sobre parets damunt de la cinglera. Des del collet hi ha una bona vista cap al lloc d'on hem vingut, el coll de Tenda, i les muntanyes que hi ha més enrere sobretot la monumental Rocca dell'Abisso que presideix la zona.

Passat el collet la pista canvia radicalment, i entrem en un gran altiplà. S'acaba la pujada forta i planejo en un tram plàcid i obert, fins i tot en lleugera baixada fins al Col della Perla. Aquí la pista torna a enfilar-se i s'encara cap al nord fins al revolt més conegut de la zona, construït literalment sobre un cingle de roca suspès al buit. Aquest tram és molt estètic, i m'aturo a fer algunes fotos. Passat el revolt baixo uns metres fins al Col della Boaria, a 2.100 metres. Passat el coll, després d'un altre revolt pronunciat torna a començar la pujada. Aquesta serà més llarga, però amb un pendent moderat. Una quilomètrica diagonal ascendent en sentit nord, visible des de lluny, que es va enfilant per un terreny càstic i obert fins més amunt dels 2.200 metres sobre la valleta de Malaberga, que queda a sota a la dreta. Tot aquest tram des del Col della Boaria es fa tot per dins de territori francès. De fet es canvia diverses vegades de país sense que te n'adonis.

Des del punt més alt de la ruta la pista comença a baixar i fa diversos revolts en una zona molt oberta i arrodonida, Durant el trajecte em vaig trobant amb molts ciclistes, val a dir que principalment amb bicicletes elèctriques, que van i venen per aquesta antiga pista militar avui dedicada a usos lúdics. Baixo diversos quilòmetres suaument fins als 2.000 metres aproximadament, i de sobte trobo una última pujada curta però dreta fins al Colle dei Signori. El coll torna a marcar la frontera entre els dos països, i després d'uns quants quilòmetres per França, entro de nou a Itàlia just al damunt del Rifugio Don Barbera, que queda uns metres a sota. Baixo fins al refugi, ple de bicicletes aparcades i de gent fent un mos. El refugi està situat a la llarga base de la Punta Marguareis, el cim més destacat d'aquest sector, de 2.652 metres.

L'Alta Ruta del Sale continua cap a l'est, però m'havia fixat l'objectiu de venir fins aquí i deixar la part que queda per un altre dia des del sector oposat a Monesi de Triora. Així que giro cua i començo a desfer el camí ja conegut. La tornada, igual que l'anada, és trencacames, ja que tan aviat puges com baixes. A part de la primera, no hi ha cap pujada forta, però l'acumulat supera els 1.000 metres de desnivell. Vaig desfent el camí, gaudint del paisatge tot i que el dia es va fent cada cop més gris, fins i tot arribo a pensar que pot ploure. En general la pista és ràpida, tot i que alguns trams són força pedregosos i cal parar atenció. No es veuen gaire bicicletes gravel, ja que son pistes d'alta muntanya amb trams de pedra grossa. En sentit contrari el paisatge es veu diferent, i em vaig fixant en els cims i les valls que m'envolten. Finalment de nou al Colletto Campanin ja veig el destí, i em deixo anar a l'última baixada fins al coll inferior, on hauré de pujar uns metres fins al punt d'inici. Una ruta molt interessant resseguint a gran alçada la frontera alpina entre Itàlia i França, a través d'antigues pistes militars molt panoràmiques.