Strada dei Cannoni (II)

Completem el tram occidental d'aquesta bonica pista de muntanya que recorre la carena entre les valls de Maira i Varaita. Ens enfilem fins al coll de Sampeyre, un dels punts accessibles amb vehicle des dels dos vessants. Des del mateix coll, gairebé a 2.300 metres, hi ha una gran panoràmica cap a totes bandes. Marxem cap a l'oest amb un primer tram que planeja i més endavant baixa per damunt del petit poblet d'Elva que contemplem a sota. Tot seguit pugem lleugerament fins arribar al final de la pista, el coll de Bicocca, on tenim una visió frontal magnífica del Mont Viso, el cim més elevat dels Alps Cotians, situat cap al nord a poca distància. Tornarem per la mateixa pista, tot gaudint d'un paisatge alpí magnífic, amb una pista per damunt de prats alpins molt inclinats que cauen més de 1.000 metres sobre les valls.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Colle di Sampeyre Sampeyre, Cuneo, Piemont (Itàlia)
• Distància: 12,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 200 metres
• Temps: 1:35 hores
• Dificultat: IBP=10 / Verda
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Val Pellice, Valle Po, Val Varaita Fraternali (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Tal com comentàvem en l'article anterior, la Strada dei Cannoni és una antiga pista construïda pels militars piamontesos el segle XVIII per protegir la frontera amb França. És una pista que recorre la llarga carena que separa les valls de Maira i Varaita, a la zona de Cuneo, al sud dels Alps Cotians, gairebé al límit amb els Alps Marítims. Actualment aquesta insfraestructura s'aprofita sobretot per al lleure, i també com a via de pas per als ramaders de la zona. Com passa en altres zones d'Itàlia, es planteja una modificació dels usos per fomentar el turisme a la zona. Actualment hi accedeixen turistes en tot terrenys, molts motoristes i també ciclistes i senderistes. La convivència de tots no sempre és fàcil, però sembla que es vol buscar una forma de compatibilitzar els usos, per exemple prohibir alguns dies els vehicles a motor, com passa en altres zones, i alhora fomentar el turisme esportiu i més sostenible.

La ruta principal té més de 40 km., uns 30 de pista de terra o sterrato, que és la que farem nosaltres. Els pobles de les dues valls fomenten rutes en bicicleta que surten des dels diferents nuclis i pugen cap a la carena, però això implica 1.000 metres de desnivell només en pujar més el tram que després es faci a la carena. Nosaltres preferim concentrar-nos a gaudir només de la part superior, ja que és més espectacular, i amb els dies que tenim no podem abarcar-ho tot. La jornada anterior vam fer una bona part de la ruta per la banda oriental, des del Colle della Ciabra, fins al Colle Sampeyre (uns 45 km.), i avui farem un dia de descans actiu amb una ruta curta i de poc desnivell recorrent el tram que ens faltava, el sector més occidental, des del coll de Sampeyre fins al coll de Bicocca.

El coll de Sampeyre és l'únic lloc on es pot accedir a la Strada dei Cannoni des de les dues valls per carretera asfaltada, o més aviat pista asfaltada, ja que és estreta, llarga i plena de revolts pels dos cantons. Per la vall de Maira es pot pujar des del poble d'Stroppo, i des de la vall de Varaita des del poble de Sampeyre, que dona nom al coll. Nosaltres triem aquesta última opció, i pugem el dia anterior al vespre per la carretera estreta i plena de revolts fins als 2.283 metres del coll, on hi ha una zona d'aparcament que ens permet passar-hi la nit. Al vespre contemplem una bonica tornenta de llamps i trons a la llunyania. De bon matí ens llevem amb un dia més clar que l'anterior, tot i que es mantenen algunes boires. A mesura que el dia s'aixeca gaudim d'una panoràmica preciosa del Mont Viso, el cim més important dels Alps Cotians, de més de 3.800 metres, un cim que vam pujar ja fa uns anys.

Quan el sol comença a escalfar ens posem en marxa. Avui la ruta serà curta, però paisatgísticament intensa. Com dèiem, el coll és el punt d'unió de les dues valls per una carretera molt estreta, un coll on per cert el Giro d'Itàlia hi ha passat en dues ocasions, l'última el 2.003. Nosaltres no agafem l'asfalt sinó la pista de terra que marxa cap a l'oest. Avança de pla pel vessant de la vall de Maira (sud) entremig d'unes pastures d'alçada fortament inclinades. Passem al peu d'algunes cabanes de pastors, però el més interessant és la vista que tenim cap a les muntanyes que formen la muralla fronterera entre França i Itàlia, que s'endevina enfront nostre. Planegem uns minuts i fins i tot baixem lleugerament fins als 2.200 metres, on veiem a l'esquerra una pista que puja des de poble d'Elva, un poble format per petits nuclis alpins molt bonics situats a diferents nivells del coster.

Sempre pel vessant sud de la carena anem avançant a poc a poc, assaborint un amplíssim paisatge. Pedalem suaument de flanc sota el Monte Morfreid, i de seguida assolim el Colle Terziere, de nou al fil de la carena. Seguim uns metres més ara per damunt de la carena fins assolir el coll de Bicocca, on s'acaba la pista. Bé, continua uns metres més avall fins a les restes d'uns antics barracons militars. Però el més interessant és contemplar la preciosa vista del Mont Viso des d'aquest punt, una vista pràcticament frontal i sense cap destorb. Passem uns minuts gaudint del paisatge, i tot seguit tornem enrere per la mateixa pista, sempre entre els 2.200 i els 2.300 metres, contemplant les profundes valls que cauen mil metres avall a banda i banda, i les grans muntanyes que les rodegen.