Iniciem la ruta amb un breu descens des de Molló fins a creuar el Ritort, on comença una pujada constant i amb alguns trams força durs per una carena de lloms amples que ens porten al coll d'Ares. Creuem al vessant francès i prenem una pista que primer baixa i després torna a pujar moderadament fins a la torre del Mir, extraordinari mirador cap al Canigó i la vall del riu Tet. Seguim pujant per amples carenes amb un temps incert fins al Puig de la Clapa, sostre de la ruta, des d'on continuem planejant a notable alçada per pastures alpines. Baixem cap al nuclis de Fabert i tot seguit Espinavell, on comença un corriol estret que ens fa baixar momentàniament de la bicicleta, però tot seguit gaudim d'un descens bonic i divertit fins al punt d'inici.

Comença l'itinerari a Vallcebre per la pista que marxa cap al barri de la Barceloneta i va pujant en direcció oest voltant la serra de Mata-rodona. A la font Freda continuem pujant per la pista que voreja l'obaga nord d'Ensija fins a la roca del Llamp, i gira pel vessant occidental fins al Portet. Entremig dels preciosos planells d'alçada, a més de 1.800 m. s'inicia un fort descens primer per camí i després per pista fins a la font del Pi, des d'on es pot contempla la impressionant roca de Ferrús. Torna la dinàmica ascendent per pista fins al despoblat de Peguera, i tot seguit per un camí fàcil avancem cap al coll de Fumanya, on hi ha el centre dels dinosaures. Un corriol divertit planeja sota els cingles de Conangle fins que els creua i continua per l'altre vessant baixant per uns terrers fins prop del poble.

Sortim caminant del punt més alt de la ruta, Sant Pau de Pinós, i planegem per pista fins a la magnífica masia de la Guaita de Pregones. Continuem per un corriol que va baixant fins al barranc del Vilaró, on ens entaforem en una clotada on hi ha la balma. Es tracta d'un gran espai tancat pel llavi d'un ample cingle, per damunt del qual cau l'aigua del torrent que forma una bonica paret de tosca. Un cop visitada la balma seguim per un caminet que ens apropa la masia del Vilar, i tot seguit per pista fins a Ginebret, on hi la una bonica església i llargues vistes cap a l'Alt Berguedà. La mateixa pista va pujant suaument fins al punt d'inici tot passant per les masies del Puig, l'Anglada i cal Miquel.

Al peu de Sant Andreu de Sagàs comencem a planejar cap a l'est per una pista fins a la masia de Gavarrós Nou. Per darrere la casa un caminet comença a baixar i s'entafora fins a la font de l'Andreuet, al fons d'una rasa plena de vegetació. Uns metres més avall trobem el gorg del Basilio just al punt on creuem el torrent del Regatell. Seguint un corriol pel marge esquerre fins que el tornem a creuar i ens separem del torrent. Guanyem alçada pel corriol i arribem a la balma del Pou, una antiga casa troglodítica de la quan encara queden força vestigis. El camí continua pujant cap al Pla de la Creu, on anem girant cap al nord en direcció al nucli de Sagàs, tot passant abans per la masia del Pou i l'ermita de Sant Jordi.

Des del cim de la Tercera Maria es pot contemplar una extensa panoràmica de la Catalunya Central. Fem una ruta clàssica per accedir-hi, sortint des de la capital del Berguedà. Passat Avià agafem un bonic corriol que avança pel Peu de Roca, a la base dels cingles, i arriba fins als Sants Metges. Tot seguit comença una intensa pujada per la pista dels pantans de l'Espunyola. Al darrere del segon embassament continuem per una pista que és pràcticament un camí i que careneja fins al cim. Per tornar accedim als plans de Torneula i baixem al Molinot, on segueix un corriol que ens portarà per la carena de la Segona Maria fins al Grau. Passem sota el salt d'aigua i fem l'últim descens per un caminet divertit fins arribar de nou a la plana.

Des de Guardiola de Berguedà ens enfilem per pista cap a la masia Cavallera, i de seguida trobem el GR-270 que anirem seguint direcció est principalment per un corriol estret però força ciclable. Desemboquem a la vall de Riutorn i la remuntem fins a l'Estret, on uns metres abans surt una pista que s'enfila molt fort per la baga fins a la Collada Grossa, amb trams de pendent intensos que s'acosten al 30%. Un últim pujador ens deixa a la bassa de Tarnes on s'agafa el camí que ens porta al cim. Al peu de la petita ermita de Sant Marc contemplem el Pedraforca, el Cadí, Moixeró, Tosa i Puigllançada. Baixem de nou a la bassa i iniciem un llarg descens per pista fins a Sant Martí de Brocà. Enllacem amb un últim corriol fins al peu del Bastareny, i pel camí del solei arribem al punt d'inici.

Marxem caminant des el Pla de la Quar seguint el GR-1 en direcció cap a Borredà, i enmig d'un tram obac i de vegetació espessa deixem el camí principal i prenem un carrerany que baixa seguint més o menys el curs d'un torrent. Per terreny selvàtic en un bosc molt espès baixem fins al peu de la cinglera on es forma una gran balma, potser una de les més grans que hem vist al Berguedà. De fet es tracta d'una enorme cinglera abalmada, per sota de la qual passa el camí que seguim. Deixem la balma i avancem fins al pla de les Arnes, on girarem 180º pel GR-241 que ens tornarà de pujada fins al punt d'inici.

Sortim caminant de Castellar del Riu cap a la base dels cingles de la Corba amb la intenció de localitzar una cavitat formada sota una gran escletxa de la cinglera. Passada la masia del Riu seguim un caminet cap a ponent fins a un petit collet on ens enfilem marges a través, per terreny emboscat fins a la base de la roca on trobem l'escletxa. Entrem a l'ampla cova a la base del cingle i contemplem aquesta curiositat geològica. Reprenem el camí cap a l'oest i pugem al grau d'Olivell, on s'obre la visió cap a la vall de Lord. Anem pujant cap als plans de la Corba, seguim cap a la bonica ermita de Sant Llorenç dels Porxos i baixem pel camí directe al peu del torrent que ens retorna al punt d'inici.

Des de la cota 0 a Sant Antoni de Calonge comencem a pedalar amb una primera pujada exigent al puig Cargol, i tot seguit un divertit corriol ens acosta a l'idíl·lic paratge de Fitor. Una baixada curta per mal camí ens porta al mas Plaja, a prop d'on surt un camí en pujada cap a la serra d'en Cals, on podem visitar diversos dòlmens. Descens ràpid cap al mas Cals, i per bones pistes cap a la Cavorca i Santa Llúcia de l'Arboç. Després de creuar la carretera de la Ganga comença la pujada cap al coll Bregó, lleugera baixada fins al torrent d'en Genoer, i una exigent i llarga pujada al Puig d'Arques, sostre de les Gavarres. Per pista baixem a Sant Cebrià dels Alls, i combinant pistes mig abandonades i algun tram de camí més complicat anem tornant cap al pla de Calonge.

Fem una ruta fàcil en bicicleta pel sector nord-occidental de les Gavarres amb començament al bonic poble de Cruïlles. Sortim per una pista que puja lleugerament fins al monestir de Sant Miquel de Cruïlles, i tot seguit avancem per pistes de sauló que es van enfilant fins arribar al petit nucli de Sant Cebrià de Lledó, conegut com els Metges, on fem una pausa a l'ombra del gran lledoner. Continuem per una pista cap al nord que creua el riu Daró i la carretera de la Ganga i es torna a enfilar cap el nucli de Montnegre. Tombem cap a llevant per la desdibuixada carena de serra del Suro Robat, i tot seguit baixem cap a Sant Sadurní de l'Heura, ja a prop del punt d'origen.