Situats al Passo de la Guardia flanquegem a mitja alçada cap a l'oest per una antiga pista militar entre les costes del Monte Saccarello i la vall de Verdeggia. La pista, suau i panoràmica, passa per un curiós túnel i finalment arriba al Passo di Collardente. Girem a la dreta i comencem una pujada duríssima pel vessant oest de la muntanya, dins de territori francès, fins arribar al Passo di Tanarello, on obrim la visió cap al sector nord de Monesi. Seguim pujant per un pendent més accessible fins assolir el cim coronat per un obelisc. Ben a prop ens aturem a Il Redentore, on hi ha una estàtua i un mirador. Poc més avall fem una parada per dinar al refugi La Terza, i tot seguit continuem per una pista que torna a pujar fort sota el Monte Forté. Un tram de descens per corriol ens deixa al coll de Garezzo, on creuem un altre túnel i baixem suaument per la pista militar gaudint de bones vistes fins al punt d'inici.

Des del poble de Triora, a les muntanyes dels Alps de Ligúria, surt una estreta carretera que puja fins al coll Melosa, on hi ha el refugi Allavena. Aquí comença una antiga pista militar que va pujant fort fins al refugi Monte Grai, a partir del qual el pendent es suavitza i resegueix la carena fins a les àmplies pastures del coll de Marta, on hi ha restes d'una antiga caserna. Neix una pista a l'esquerra que puja fins al cim on hi ha una àmplia panoràmica cap al vessant francès, i també hi trobem un curiós fort subterrani, on s'hi pot entrar per fosques i estretes galeries (llum necessària). Tornem a la carena principal i prenem un corriol fàcil, ràpid i divertit que baixa fins a prop de la Bassa di Sanson, on prenem una pista que puja en paral·lel al camí per on hem baixat, i de nou al coll baixem per la mateixa ruta.

Fem un bon tram del popular itinerari sortint des del coll de Tenda i fins al refugi Don Barbera sempre per bones pistes a gran alçada. Des del coll fronterer comencem una primera pujada força intensa passant pel Fort Centrale i per damunt les pistes d'esquí de Limone fins al Colleto Campanin. Tot seguit un llarg tram planer i obert que permet contemplar quilòmetres de pista enmig d'un paisatge de muntanya amb prats alpins i cims rocosos. Tornem a pujar fins al Col della Boaria, just passat el revolt més conegut que està penjat damunt d'una cinglera. Tot seguit una baixada i un tram planer entremig d'un paisatge càrstic fins arribar al refugi Don Barbera, on fem una pausa amb molts altres ciclistes que aprofiten el dia sense vehicles. Tornem per la mateixa ruta, contemplant ara en sentit invers un paisatge fabulós.

Marxem pedalant des del coll de Tenda per la pista que entra a França en direcció al poble de Casterino. És una antiga pista militar en molt bon estat, força freqüentada per vehicles a l'estiu. Passem ben aviat per sota del turó on hi ha el Fort Pernante, i després d'una lleugera baixada passem per davant del Fort Marguerie. Planegem una estona a la falda de la imponent Rocca dell'Abisso, i després de creuar un pont comencem a pujar primer cap a les antigues casernes militars de Peïrefique, i després als amplis planells de la Baisse de Peïrefique. Deixem aquí la pista principal i en prenem una altra que planeja sota el Mont Chajol fins als prats de la Baisse d'Ourne, on tornem a pujar i encadenem uns revolts en zig-zags en fort pendent al costat d'uns antics búnquers i fins arribar al petit cim on contemplem una esplèndida panoràmica. Tornarem pel mateix camí.

Pedalem durant molta estona per una carena a més de 2.000 metres que separa França i Itàlia al límit entre els Alps Marítims i els Alps de Ligúria, i connectem diverses antigues fortififacions militars. Iniciem la ruta al coll de Tenda i de seguida pugem cap al gran Fort Centrale i el Fort Alto, a pocs metres. Avancem per la carena cap a la punta d'un morral sobre la vall de Tende, on hi ha el Fort Tabourde, en un balcó panoràmic, i en un altre esperó amb vistes cap al vessant francès ens aturem momentàniament al Fort Pepin. Tot seguir planegem per un corriol preciós que flanqueja sota la Cima del Becco fins al Col della Perla, on trobem la pista de la Via del Sale ja al cantó italià, i anem tornant suaument cap al punt d'inici. Encara fem una escapada fins al Fort Pernante, damunt d'un turó que ens va esbufegar fort.

Completem el tram occidental d'aquesta bonica pista de muntanya que recorre la carena entre les valls de Maira i Varaita. Ens enfilem fins al coll de Sampeyre, un dels punts accessibles amb vehicle des dels dos vessants. Des del mateix coll, gairebé a 2.300 metres, hi ha una gran panoràmica cap a totes bandes. Marxem cap a l'oest amb un primer tram que planeja i més endavant baixa per damunt del petit poblet d'Elva que contemplem a sota. Tot seguit pugem lleugerament fins arribar al final de la pista, el coll de Bicocca, on tenim una visió frontal magnífica del Mont Viso, el cim més elevat dels Alps Cotians, situat cap al nord a poca distància. Tornarem per la mateixa pista, tot gaudint d'un paisatge alpí magnífic, amb una pista per damunt de prats alpins molt inclinats que cauen més de 1.000 metres sobre les valls.

La llarga carena que separa les valls de Maira i Varaita està solcada per una quilomètrica pista a gran alçada que ens regala excel·lents vistes dels Alps Cotians i els Alps Marítims. Es tracta d'una antiga pista militar que actualment permet gaudir tot pedalant d'un gran ambient de muntanya, ja que ens mourem entre els 1.700 i els 2.300 metres. Sortirem des del Colle della Ciabra i anirem marxant en direcció oest, primer tot planejant, i passat el coll de Birrone en pujada decidida i pedregosa tot flanquejant el Monte Nebin. Arribem fins al coll de Sampeyre, on després de més de 22 quilòmetres girarem cua al peu d'un momument i emprendrem la tornada. Fem el retorn pel mateix camí, ara principalment en baixada que ens permet gaudir més tranquil·lament de l'ampli panorama.

Recorrem el magnífic altiplà situat entre les valls de Maira i Stura sempre per damunt dels 2.100 metres a través d'antigues pistes militars. Comencem al coll de Valcavera i marxem cap a l'oest en pujada moderada fins als peus de l'espectacular Rocca la Meja, una muntanya punxeguda i molt característica que veurem durant tot el recorregut. Combinem un tram de corriol fàcil que connecta amb la pista del Col del Preit, el punt més baix de la ruta. Comença una pujada dura que ens portarà al refugi de Gardetta i poc després al coll del mateix nom. Seguim uns metres amunt per un camí aeri i excavat a la roca fins al punt més alt, que ens regala un immens panorama. Comencem a tancar el cercle connectant diversos colls amb sengles pujades i baixades a través de bones pistes i paisatges immensos fins arribar al punt d'origen.

El petit poble de Tournoux és conegut sobretot per un complex de fortificacions militars construïdes al segle XIX. Sortim del nucli envoltat de pastures i notables muntanyes i comencem a enfilar-nos per vessants arbrats fins assolir el Fort de Corres, una de les principals fortificacions de la zona, actualment en desús. Una forta pujada ens porta fins a la carena on hi ha el petit fort de la Serra d'Aut. Des d'aquí tenim una gran visió de la vall d'Ubaia, tant cap al sud, com cap al nord, fronterera amb Itàlia. Recorrem un tram de la carena per un camí panoràmic, i tot seguit enllacem diversos camins molt divertits i ciclables que van baixant de nou cap al poble amb algun passet més difícil entremig.

A finals del segle XIX els militars francesos van construir una pista que connectava les valls d'Ubaye i la del riu Durance amb un túnel al seu punt més alt que travessa la cresta sota mateix del pic del Gran Parpaillon. Actualment és un magnífic itinerari d'alta muntanya ideal per recorre'l en bicicleta. Sortim del vessant sud, al petit poblet de Sainte Anne - La Condamine, i pugem per una pista que ressegueix la valleta envoltada de grans muntanyes que superen els 3.000 metres. A partir del gran Pla de Parpaillon la pista puja més fort i fa llargues llaçades en un entorn de prats alpins fins arribar al punt més alt, on hi ha el curiós túnel de més de mig quilòmetre i totalment fosc. Creuem a l'altra banda per contemplar la zona del sector de Crévoux, i tot seguit tornem enrere sobre els nostres passos fins al punt de sortida, al peu de la petita capella de Santa Anna.