El petit poble de Fenollet és molt estètic, situat entremig de dos castells, i amb els carrerons estrets i les cases de pedra. Està situat al peu d'una gran massa forestal per on avui circularem en bicicleta. És una ruta fàcil i plàcida per dins d'un gran bosc on combinarem trams de roureda a les parts baixes i assolellades, fagedes a les obagues i grans avetoses a la part alta de la carena. Sortim del poble, pugem cap al coll del Mas i girem a la dreta per la pista que comença pujant fort. Més amunt prenem la bifurcació a la dreta i avancem cap a l'oest en pujada moderada i constant fins al coll de Tulhà, el punt més allunyat de la ruta. Seguim encara pujant fins a superar la carena als 1.150 metres. Baixem per l'altre vessant i tornem a pujar per travessar de nou al coll de Boire, on anem tancant el cercle sempre envoltats d'un bosc immens.

Per damunt del petit nucli de Lo Caunilh hi trobem l'àrea recreativa del coll del Frayche, enmig d'uns prats alpins. Comencem a pedalar pujant per una pista que traça una diagonal fins a les Artigues d'en Malo. Tombem cap al nord fins a la Roca Roja, al límit de la cinglera. Seguim la pista per dins del bosc, i en prenem una de secundària amb trams poc ciclables. Arribem al Prat d'Estable, un balcó suspès sobre la vall del riu Bolzana que ens ofereix unes llargues vistes. Iniciem el descens per un corriol que es va complicant, i que acabem fent a peu fins a retrobar la pista que ens torna al punt d'inici.

Sortim des de Vilanova de l'Aguda pedalant de pla entre camps, i després del primer escalfament comencem a pujar per pistes secundàries cap a la serra del Bancal. Un cop a dalt anem resseguint la carena direcció nord fins arribar a Santes Creus de Bordell, on després tornarem ja que la ruta fa forma de vuit. Baixem ràpid pel vessant nord de la serra i girem a l'esquerra pel Clot de l'Infern fins que trobem la pista asfaltada que puja cap al bonic nucli de Madrona. Contemplem l'antiga església de Sant Pere i seguim per asfalt cap als Colls, tot seguit cap al coll de l'Ascensió i després baixem fort fins a trobar la pista que torna a pujar a Santes Creus, on hi ha un ampli mirador i l'església. Baixem per un corriol fins a la Creu dels Lladres i enllacem amb la pista de la carena de Sant Miquel que ens porta a l'antic nucli de Valldàries. Ja només cal acabar de baixar cap a la plana.

Al costat del magnífic monestir de Santa Maria de Lluçà comencem a caminar planejant cap a ponent entre camps fins al peu d'una gran alzina, on baixa el caminet de la gran balma dels Bous. Ens fixem en la curiosa font i seguim endavant sota la masia del Vilaró. Pugem per una pista seguint el rec de Miralles fins que girem al a dreta a la costa del Collet i comencem a baixar ara cap al sud. Arribem a la masia del Castell, bastida sobre una gran roca, i tombem a l'esquerra per començar una pujada curta i intensa fins al castell. Arribem a la bonica ermita circular de Sant Vicenç i acabem de pujar a les restes del castell, amb bones vistes de la contrada. Baixem pel mateix camí i tornem al petit nucli de Lluçà que tenim ben a prop.

Situats al santuari de la Mare de Déu de Canòlic comencem a pujar intercalant trams de camí i trams de pista asfaltada en direcció al pla de les Toves i tot seguit al coll de la Gallina, ben conegut pels amants del ciclisme. Des d'aquí prenem un caminet obac que avança cap al nord per sota de la carena fins que l'assoleix en un prat. Aquí trobem una petita pista que puja de Civís i que, canviant de direcció, ens permet arribar a aquest petit cim coronat per unes grans antenes. Bones vistes cap al sector d'Andorra, però també cap a la banda de Civís i el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Baixem pel mateix camí, tot i que a la collada de Canòlic retallem pel camí sense tornar al coll de la Gallina.

Sortim des d'Oristà per fer una plàcida caminada que ens portarà fins al mas on va néixer el popular bandoler Perot lo Lladre. Comencem planejant al peu de la riera Gavarresa i passem al costat de la gran masia la Quintana. Tot seguit ens enfilem cap al peu del cingle dels Tres Còdols per contemplar uns antics grafits sobre la roca. Seguim pujant fins a les restes del mas de Rocaguinarda, que es troba en estat de ruïna. Tot seguit planegem per bones pistes dalt l'altiplà i passada la casa de la Gallinera baixem fort cap al torrent de la Gavarresa fins a retrobar la pista principal per on ja havíem vingut.

La tardor és un espectacle de colors per les fagedes del vessant nord de Vallfogona de Ripollès. Sortim des de la població i prenem la pista que marxa cap al sud i que va remuntant el vessant obac de la serra. La pujada és molt intensa a prop de les Artigues, i continua exigent fins a la carena, on acabem de pujar a peu fins al Castell de Milany, des d'on hi ha una extraordinària panoràmica. Baixem cap al vessant oposat i ens aturem al mirador natural del Morro del Quer. Seguim baixant cap al Pla de Marenyol, i encara més fins al torrent de Milany, on ben a prop hi trobem la immensa balma troglodítica del Teixidor. Planegem cap a Llaés, i tornem a pujar per terreny obac i fagedes acolorides cap al coll de Piella, on comença la llarga baixada fresca i ombrívola, passant primer per la casa del mateix nom, i continuant avall fins a la ribera de Vallfogona.

Fem una pedalada fàcil i agradable per un dels boscos més espectaculars del Pallars entre avets i bedolls que comencen a adopar els colors de tardor. Iniciem la ruta a la borda de Virós i pugem per pistes fàcils on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. Arribem fins al mirador natural del Farro, un cap de roc molt panoràmic on hi restes d'un antic campament dels republicans durant la Guerra Civil. Tombem cap a l'est fent llargues diagonals i sengles revolts fins al punt més alt de la ruta, sota la carena de la serra de la Màniga. Comencem un ràpid descens que ens porta primer al refugi del Gall Fer i tot seguit a les bordes de Buiro abans de l'última baixada directa al punt d'inici.

Comencem a pedalar al Pont de la Plana i en pocs minuts arribem al bonic i enigmàtic poble de Tor, situada en un clot on conflueixen diversos torrents. Seguim pujant per la pista principal en direcció Andorra, però a l'alçada de les bordes de Pleià prenem una pista secundària a la dreta que s'enfila fort pel serrat de Borgs, amb algun pas més difícil. Pugem per un bonic bosc fins a la cruïlla de pistes del planell de Matabous i continuem pujant per un tram panoràmic fins al final de la pista, on hi ha un prat alpí obert que ens regala unes esplèndides vistes de la Vall Ferrera i les grans muntanyes de l'entorn, amb el Monteixo en primer pla. Reculem fins a la cruïlla i seguim ara la pista de l'esquerra que va baixant fent llargues llaçades fins al punt d'inici.

Al sud de la Seu d'Urgell neix una serra arrodonida que s'enfila progressivament fins un altiplà rost on hi havia l'antic poblet de Nabiners. Sortim del Parc del Segre i de seguida trobem la pista en bon estat que comença pujant fort amb una successió de revolts, i després més suaument fins a la part alta on hi ha l'antic poble, que té totes les cases ensorrades. Seguim l'ampla carena fins a la Creu dels Canyamassos, on anem girant tot planejant sota el Tossal de Cal Franc. Baixem cap al Mas d'en Planes i continuem per una pista que entra al bosc i connecta amb el Camí de les Mines. La ràpida baixada s'acaba al Pla de Sant Tirs, on tornem planejant al peu del Segre fins al punt d'inici.