Estany Gento

Des del fons de la Vall Fosca emprenem una llarga i contundent pujada fins al coll del Triador, a més de 2.100 metres. Des de les alçades planejarem seguint el traçat d'un antic ferrocarril, amb algun pas difícil, trams aeris i alguns túnels que ens portaran fins a la presa de l'estany. Reculem uns metres per trobar el camí que baixa amb un pendent fortíssim per la canal de Pigolo, on farem diversos trams a peu. Un cop a l'embassament de Sallente baixarem uns metres per asfalt, i després per un camí força complicat que ens porta al nucli de Capdella, des d'on ja només cal baixar fins al proper poble d'Espui.

Gorges del Segre

Sortim d'Er i saltem cap a Llo a través del petit nucli de Vedrinyans. Un cop al peu dels banys prenem la pista tancada al trànsit que s'endinsa a les gorges que forma el riu Segre en passar per un tram de roca dura i molt vertical. Seguim remuntant per una agradable pista al peu del riu fins arribar al refugi de la Culassa, un bonic indret on descansem uns minuts. Canviem de direcció i pugem fort fins al Pla de la Creu, a 2.034 m., on comença un bonic i panoràmic descens per una pista mig abandonada que passa pel refugi del Camí de Núria. Amb vistes cap a la plana de la Cerdanya acabem de baixar fins al punt d'inici.

Serres de Campdevidre i Confós

Fem una ruta de prospecció pel vessant nord dels Rasos de Peguera per racons poc coneguts i solitaris. Comencem a pedalar a Sant Corneli per la pista que marxa cap a Fígols, continuem direcció oest cap a la Creu de Fumanya i per la falda d'Ensija fins a la font de la Bruixa. Canviem de direcció i voltegem la serra de Campdevidre per una pista de circumval·lació que passa damunt del bonic engorjat del Tec. Amb pujades fortes arribem als plans de Peguera i tornem al coll de la Creu, on comença una intensa escalada fins al Confós, una punta molt panoràmica dalt dels cingles de Vall-llobrega. Acabem la ruta amb una llarga baixada per una pista molt dreta.

La Tosella (1.456 m.)

Des de Fígols ens enfilem fins la punta més oriental dels cingles de Vall-llobrega, un petit turó amb excel·lents vistes sobre la vall de Peguera i cap al pantà de la Baells, Sobrepuny i Catllaràs. Pràcticament tota la pujada és per una pista ombrívola dins d'una bonica fageda a la baga de Fígols. Un cop a la collada de Sant Ramon seguirem un caminet mig amagat entre l'espessa vegetació que ens portarà a la punta d'aquest petit cim panoràmic. Tot seguit encara pujarem seguint el fil de la cinglera, i un cop a dalt baixarem per un ròssec que ens deixa de nou a la pista que ens tornarà al punt d'inici.

Pratformiu

Connectem en una mateixa ruta en bicicleta les petites serres de Guixers i Pratformiu, al peu de la major serra del Verd. Sortim de Valls i comencem a pujar per pistes en bon estat cap a Sant Martí de Guixers i més endavant per un camí difícil a Sant Lleïr de Casabella. Aquí comença una pujada molt dura per pista pedregosa difícil de ciclar que es va enfilant fins al coll de Jou, i continua més moderada cap al nord fins al coll de la Santa Creu, on podem reposar uns moments. Aviat torna la pujada més dura per les costes de la serra de Pratformiu fins que la travessem a més de 1.600 m. Baixem per una pista molt difícil plena de sots i pedres fins a l'extens Pratformiu i ens arribem fins als curiosos terrers que hi ha al final. Pugem suaument fins al mirador natural del Cap del Balç, amb extensa visió cap a la Llosa del Cavall, Busa i l'entorn de Guixers. Ja només queda prendre la pista asfaltada que passa per Sant Martí de la Corriu i baixa rapidíssima fins al punt d'inici.

Al peu del Cadí i del Pedraforca

Al punt d'unió del riu Bastareny al Llobregat comencem una llarga pedalada que ens acostarà a la falda de la serra del Cadí. Pel recorregut de l'antiga via del Nicolau avancem de Guardiola cap a Bagà i sant Joan de l'Avellanet. Uns metres d'asfalt i continua una agradable pista que passa per Sant Martí del Puig i va pujant cap al coll de la Bena i més amunt el coll de Bauma. La pujada continua amb vistes al vessant nord del Pedraforca cap al coll de Torn, on s'inicia el descens per prats alpins a les Bassotes, i continua per la pista quefaldeja les parets del Pedraforca. De Saldes baixem direcció Gresolet, però abans d'arribar-hi prenem la llarga pista que acompanya el riu Saldes entaforat entre cingleres. Un últim tram de corriol estret al Roc de la Senyora i acabem d'arribar al collet d'Eina, on ja només queda planejar al peu del Llobregat fins al poble.

Serrat del Migdia (1.082 m.)

En un matí rúfol ens entaforem als viaranys de les canals de Sant Miquel fins a la punta d'un dels seus cims emblemàtics. Comencem a caminar al pont del Climent sobre el riu Mergançol, i avancem cap al sud enfilant dins d'un bosc espès i obac. Creuem el portell de l'Ovellar i seguim pujant per la fageda fins al collet dels Pins, sota les parets del cingle de la Por. Girem cap al nord i enfilem l'últim turó de roca conglomerada vers el cim. Bones visites cap al Sobrepuny, el Catllaràs, i la resta del Picancel. Baixem pel vessant occidental per un caminet molt bonic que recorre la canal dels Colletons fins al peu de les aigües del pantà de la Baells, des d'on retornem planejant fins al punt d'inici.

Serra de l'Orri

Fem una ruta curta però intensa a cavall de l'alta i la baixa Cerdanya, amb fortes pujades per pista i un descens directe per un corriol ben panoràmic. Comencem a pedalar a Vilallobent i ens enfilem primer per GR, després cap a la pista que puja de Queixans, i finalment per un caminet fins al pla de les Forques. Passem davant del refugi de Vilallobent i seguim pujant cap al bost de l'Orri de l'Andreu. En un revolt de la pista asfaltada comencem el descens per un corriol que ressegueix una carena ampla cap al pla de Nafrí, i avall va fins a Palau de Cerdanya, ben a prop d'on havíem començat la ruta.

L'Estany i la baga de les Nou Comes

Aprofitant l'avinantesa que aquests dies, després de les pluges de primavera, l'Estany torna a tenir aigua, ens enfilem per la pista que puja des de la Casanova de les Garrigues fins aquest bonic pla situat a 1.500 metres sota els Rasos de Peguera. Un cop a dalt continuem cap al nord i ens endinsem a les profundes fagedes de la Baga de les Nou Comes, a través d'uns camins preciosos que baixen fent zig-zag enmig d'arbres majestuosos. Creuem el traçat de l'antic trenet miner, i seguim avall fins a tocar del torrent de Peguera. El seguim fins poc abans d'arribar a Cercs, on iniciem el retorn pel bonic camí del Tramvia de Sang.

Torre del Mir i Puig de la Clapa (1.654 m.)

Iniciem la ruta amb un breu descens des de Molló fins a creuar el Ritort, on comença una pujada constant i amb alguns trams força durs per una carena de lloms amples que ens porten al coll d'Ares. Creuem al vessant francès i prenem una pista que primer baixa i després torna a pujar moderadament fins a la torre del Mir, extraordinari mirador cap al Canigó i la vall del riu Tet. Seguim pujant per amples carenes amb un temps incert fins al Puig de la Clapa, sostre de la ruta, des d'on continuem planejant a notable alçada per pastures alpines. Baixem cap al nuclis de Fabert i tot seguit Espinavell, on comença un corriol estret que ens fa baixar momentàniament de la bicicleta, però tot seguit gaudim d'un descens bonic i divertit fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS