Castillo Mayor (2.014 m.)

Des del petit poble de Puértolas, a la comarca del Sobrarb, encarem una forta pujada pel vessant sud fins assolir aquest cim panoràmic. La pujada comença suaument amb una diagonal ascendent que ens porta fins a una gran esplanada. Creuem una ampla coma i ens enfilem a la carena enmig d'un terreny càrstic. Des d'aquí seguim el fil d'una cinglera molt vertical pel vessant nord que ens porta fins al cim. Contemplem una magnífica panoràmica del massís del Mont Perdut i les muntanyes adjacents, encara curulles de neu. Baixem pel camí directe fins al gran prat, i després desfem el camí ja conegut fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: La Cruz , Puértolas (Sobrarb, Osca, Espanya)
• Distància: 10,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 895 metres
• Temps: 4:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Ordesa y Monte Perdido Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Aprofitem un dels primers dies amb bon temps de la primavera d'enguany per acostar-nos al vessant sud el Pirineu aragonès. Tenim un cap de setmana llarg que aprofitarem per fer algunes rutes per vessants sud que ens portin fins a punts panoràmics. El passat hivern ha produït abundants nevades, i la majoria de cims estan ben coberts de neu. En aquesta època la innivació varia molt segons els vessants. Els sud estan pràcticament nets fins als 2.000 metres, mentre que ens nord són inaccessibles sense material adequat. L'objectiu d'avui és pujar fins un cim molt vistós des del vessant nord, ja que té unes parets impressionantment verticals que s'aboquen davant mateix de la vall d'Escuaín i de les Tres Serols (Mont Perdut).

El punt de sortida està situat al coll de la Cruz, mig quilòmetre després del petit poble de Puértolas. S'hi accedeix per una carretera estreta i amb molts revolts que surt des de la vall principal del Cinca, al poble d'Escalona. Al coll hi caben 4 o 5 vehicles, i poc més enllà surt el camí. Cal seguir la carretera que avança cap al poble de Bestué, però a 50 metres marxa un camí ben definit, amb una bonica paret de pedra seca que ens acompanyarà el primer tram. Avancem per terreny de secà alçats sobre el barranc del riu Airés i amb vistes cap a les muntanyes de Sestrales, més enllà. Pugem els primers minuts suaument fins al coll de la Custodia, on hi ha una esplanada que ens permet contemplar el cim davant mateix. Aquí marxa a la dreta el camí que fa la circumval·lació al Castillo Mayor, però el descartem i marxem pel camí que continua de dret.

Passada l'esplanada, el camí traça una llarga diagonal en sentit nord-oest que s'enfila pel vessant sud de la muntanya del Castillo Mayor. És una mena de muntanya formada per grans plegaments fruit de l'orogènesis pirenaica, amb un resultat molt similar al nostrat Cadí: un vessant sud suau i progressiu i un vessant nord abrupte, trencat i vertical, que s'aboca cap a la vall d'Escuain. Això provoca que la pujada és progressiva i fins i tot monòtona, amb un paisatge pedregós on tan sols hi creixen alguns matolls, especialment el molest eriçó groc, conegut a la zona com a abrizón, una mena de petit arbust que forma uns grans llits de punxes.

El camí és ben fresat, i no té pèrdua possible. Anem avançant sense dificultat, tot i que tampoc és un camí còmode, ja que és molt pedregós. Tot aquest sector està format per roca calcaria molt desgastada, un gran karst que es farà més evident a la part superior. La pujada és constant, moderada, però sense treva fins arribar a una gran esplana, o més aviat un gran tàlveg o coma suspesa. Arribats a aquest punt, el camí més directe creua l'esplanada i torna a pujar més decidit pel pendent superior. Però nosaltres farem una mica més de volta, i remuntem la gran coma per anar a guanyar la carena al seu punt més oriental. Així doncs girem a la dreta i pugem suaument, esquivant algunes llengües de neu, fins arribar al límit de la cinglera est, que ens ofereix bones vistes cap a la vall del Cinca, la Peña Montañesa i més a l'est el Cotiella, el Posets i el Bachimala.

Arribats a la carena, tombem cap a ponent i l'anem resseguint per un terreny càrstic molt trencat. Sense camí definint, anem buscant el millor pas entre les roques, amb unes vistes excel·lents sobre la profunda vall d'Escuain que tenim al nord. Equivem diferents congestes de neu i solquem l'abrupta carena fins assolir el cim del Castillo Mayor, el punt més alt d'una llarga cinglera orientada d'oest a est, i davant mateix del massís del Mont Perdut. De fet, davant mateix mirant cap al nord tenim el massís de les Tres Marías, a la Montaña de Sesa, i més a l'oest s'alcen imponents els tres cims més importants del massís del Mont Perdut, tal com els veiem, d'est a oest: el pic d'Añisclo, el Mont Perdut i el Cilindre de Marmorés. Una vista esplèndida d'aquests grans cims encara ben innivats.

Fem una pausa al cim i contemplem el fabulós paisatge, amb les grans muntanyes enfront, i entremig un solc profundíssim de les gorges d'Escuaín que cauen més de 1.000 metres des d'on som. Gaudim de les vistes i de la verticalitat de l'indret. Compartim cim amb alguns pocs excursionistes més que han decidit pujar fins aquest punt panoràmic. Tot seguit emprenem el descens seguint algunes de les nombroses fites. Hi ha diversos itineraris que permeten baixar per un terreny càrstic i obert, però també força incòmode. Baixem fins a la gran esplanada, uns 300 metres més avall del cim, i allí ja reconnectem amb el mateix camí que ja havíem seguit de pujada.

Desfem el camí j conegut ara però amb la vista posada cap al sud, amb l'ampla vall del Cinca que baixa cap a l'Aïnsa, custodiada per un gran sentinella, la Peña Montañesa. Anem desfent la baixada i acabem la ruta al mateix coll de la Cruz, al costat del bonic poblet de Puértolas. Hem gaudit d'una ruta fàcil, però amb una bona pujada per terreny obert de secà. Una ruta ideal per a la primavera, quan ja no queda neu al vessant sud, però quan encara no fa gaire calor, ja que tota la ruta és molt soleia, i no la recomanaria a l'estiu. A destacar especialment la verticalitat de la cinglera i les vistes cap a la vall d'Escuain i el massís del Mont Perdut.