Les mines del Catllaràs

• 

  Camins obacs al Catllaràs

• 

  Mina del Moreno

• 

  Xemeneia de vapor al Pla de les Vaques

• 

  Pou d'una antiga mina

• 

  Creuem el Prat Gespador

• 

  Grimpem cap al cim de la Roca del Joc

• 

  Pou de la mina d'Arderiu

• 

  Túnel del Cable

• 

  Antics edificis de la zona del Cable

• 

  Bocamina de l'Artiga de Capdevila

• 

  Interior de la mina

• 

  Pont de la Mineta

L'empremta humana al Catllaràs és ben present des de molt antic, i augmenta finals del segle XIX amb una intensa activitat minera. Avui recorrem alguns racons on encara resten vestigis industrials. Sortim de Falgars, pugem cap a Vallfogona i prenem el camí per una fageda ombrívola que ens porta a la mina del Moreno. Seguim pujant cap al bonic prat Gespador, on trobem un pou de mina i una antiga xemeneia, i acabem d'arribar al Joc de la Pilota i la Roca del Joc, on ens hi enfilem grimpant. Passem per la mina d'Arderiu abans de baixar cap al Xalet del Catllaràs, obra de Gaudí. Baixem fort cap a la zona del Cable, amb restes de construccions mineres, passem la mina de l'Artiga de Capdevila i seguim fins al torrent per agafar el camí dels Graus que ens tornarà al punt d'origen. Una mirada enrere per adonar-nos que la natura reabsorbeix allò que l'hi havia estat manllevat.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Santuari de Falgars La Pobla de Lillet (Berguedà)
• Distància: 13,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 740 metres
• Temps: 5:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

A principis del segle XX l'empresari català Eusebi Güell, juntament amb altres empresaris, va fundar l'empresa Asland, i ben aviat va començar a construir una fàbrica de ciment a l'indret conegut com el Clot del Moro. El perquè de la ubicació d'una indústria tan gran en un lloc tan remot aleshores és fàcil d'explicar. Allà tenien a l'abast els dos ingredients principals necessaris per a la construcció de ciment: roca calcària, ben abundant al Berguedà i energia barata gràcies a la força hidràulica del riu Llobregat i al carbó provinent de les mines de la zona, especialment del Catllaràs. Les mines estaven situades a considerable distància de la fàbrica, en terreny muntanyós de difícil accés. Per aquest motiu es va construir una xarxa de telefèrics, vagonetes i edificis auxiliars. Actualment la majoria d'aquestes infraestructures estan desaparegudes, però entre el silenci de la natura frondosa encara es poden identificar nombrosos vestigis que recorden el brogit del passat industrial de la comarca.

Hi ha moltes rutes al Catllaràs que permeten recórrer les restes del passat miner. Per aquest dia de Sant Joan n'hem triat una de ben fàcil i rodona que ens permetrà identificar diverses restes de l'activitat minera escampades entremig pels prats i boscos del Catllaràs. Seguirem parcialment la ruta proposada pel Cosorci de Turisme del Berguedà, amb alguns canvis. El punt de sortida és el santuari de Falgars, al qual s'arriba des de la Pobla de Lillet o des de Sant Julià de Cerdanyola. Al peu del santuari hi ha una bona zona recreativa, amb un gran planell amb taules i cadires i una font.

Sortim del peu de la font i caminem només uns metres per la pista un cop s'acaba l'asfalt. De seguida prenem el camí a la dreta seguint els senyals blancs i grocs del PR-C 51. Caminem per dins d'una fageda, aprofitant l'ombra de la ufanosa vegetació. Pugem poc més de 20 minuts fins a trobar la casa abandonada de Vallfogona. Antigament al Catllaràs hi havia hagut molta vida, tant en algunes masies com gràcies a l'activitat minera. Actualment la zona està pràcticament deshabitada, tot i que és freqüentada per excursionistes, boletaires, caçadors i treballadors del bosc.

Passat Vallfogona baixem pel camí fins a trobar la pista enmig d'un revolt. No seguim la pista, sinó que el camí es torna a enfilar cap a la dreta i avança amunt entremig d'un bosc mixt de pi i faig. Al cap d'uns minuts trobem la mina del Moreno al peu del camí, a la dreta. Entrem uns metres, tot i el bassal que sempre hi ha al davant, però aviat reculem, ja que alguns despreniments ens indiquen que no és un lloc segur. Uns metres més endavant, entremig dels arbres, veiem un edifici de mida considerable. És l'antic carregador, del qual sortia un telefèric que baixava cap a la mina del Teixó. Es pot observar a la part de dalt la tramuja per on es carregava el carbó, i a sota la volta amb el pla inclinat per on sortia el telefèric.

Després d'aquest primer contacte amb el passat miner, continuem caminant pel camí humit i frescal que puja còmodament cap al Clot Bullidor. Poc després, arribant a la zona planera del Pla de les Vaques, ens hem de fixar a la nostra dreta amb un edifici peculiar: una gran xemeneia que emergeix solitària enmig del bosc. La xemeneia potser fa 15 o 20 metres d'altura, i servia per proveïr energia mitjançant una màquina de vapor per al telefèric de la zona. Al costat de la xemeneia es poden veure altres restes, com el pou d'una mina, que es pot observar amb compte, ja que és molt fons. Seguim caminant i passem al peu d'una antiga cabana ensorrada, just abans d'arribar al gran Prat Gespador. Creuem el prat fins a la pista, on hi ha una bona font.

Des del Prat Gespador seguim la pista uns metres a l'esquerra, però aviat l'abandonem per seguir el camí que marxa cap a la dreta i que comença a pujar entremig dels pins. En pocs minuts arribem al Joc de la Pilota, un planell conegut abans com a prat de les Dameses, però que els enginyers anglesos utilitzaven com a improvitzat camp de futbol, i així va quedar batejat. Creuem tot el planell, descartant el camí que marxa a la dreta i que ens portaria cap al refugi de l'Ardericó. Seguim de dret i passem sota d'un gran faig. A l'esquerra marxa un senderol que ens desvia del camí principal, i que ens permetrà pujar al Roc del Joc o Roc de la Mare de Déu.

Des del Joc de la Pilota un caminet molt dret puja directe cap al roc punxegut i vertical. Al tram superior cal fer una petita grimpada abans d'arribar al cim, on hi ha una creu, un llibre de registre i una Mare de Déu. Des del cap d'amunt d'aquest cap de roc hi ha una fantàstica vista de la zona superior del Catllaràs, arrodonida i boscosa, però amb diverses puntes calcàries que emergeixen verticals. També hi ha una gran visió del Pedraforca, però no avui, ja que els núvols s'han anat enrabiant i ja tapen tots els cims propers del Moixeró i el Cadí. Després d'una petita pausa en aquest punt encimbellat, desfem el camí fins al prat. Acabem de creuar-lo i baixem pel camí indicat cap a la Devesa Jussana.

Des del pla de la Devesa Jussana podríem seguir avall per la pista fins prop del Roc de la Lluna, i de camí veuríem les restes de la Sala de Màquines, on queden rastres d'un pou i una antiga màquina de vapor. Però nosaltres no seguirem la pista, sinó que prenem el camí que voreja les Roques d'Arderiu fins un petit collet, i continua baixant per l'altre costat. Al cap de pocs minuts arribem directes a la mina d'Arderiu. Podem veure la boca d'entrada, força baixa, amb la volta encimentada, i la galeria semi-inundada. Uns metres més enllà hi ha el pou i un antic accés vertical a la mina. Una reixa deixa veure l'interior del pou sense risc d'accidents.

La mina d'Arderiu és al costat de la pista que neix a pocs metres i baixa cap a l'Ardericó. Arribem fins a la pista principal i baixem cap a la dreta en direcció cap al Xalet del Catllaràs. Hi ha un caminet mig perdut que evita la petita marrada de la pista i baixa directe, però com que avui el terra està molt moll per la pluja del dia anterior, decidim baixar més còmodament per la pista. En pocs minuts arribem a l'edifici que va projectar Antoni Gaudí com a allotjament de muntanya per als enginyers i capatassos de les mines per encàrrec d'Eusebi Güell, l'industrial propietari de la cimentera i mecenes de l'arquitecte. Poc resta de l'edifici original de Gaudí, i les diferents transformacions l'han anat espatllant. L'antiga escalinata que donava accés a les plantes superiors de l'edifici va desaparèixer. Actualment té un estat lamentable, sense ús conegut. Tenim un bri d'esperança en veure que s'han iniciat unes obres a l'edifici. Esperem que pugui ser restaurat i se li trobi un ús adient.

Al costat del Xalet del Catllaràs hi ha un refugi lliure, just al punt on neix un caminet que baixa evitant les voltes de la pista. Evitem només el primer revolt, ja que un cop retrobem la pista la seguim a l'esquerra i deixem el PR. Avancem de pla per la pista uns 400 metres, i cal prestar atenció al caminet que abandona la pista sobtadament i baixa fort cap a la dreta. Hi ha senyals de pintura groga que ajuden a identificar el punt on baixem zigzaguejant fort fins un petit túnel excavat a la roca i que ens donarà accés a la zona minera del Cable.

Creuem doncs el curiós túnel excavat a la roca, d'uns 7 o 8 metres. A l'altra banda el camí continua i ens porta a un conjunt d'edificis abandonats coneguts com el Cable. Aquest era un punt important de la xarxa de comunicació del carbó. Es poden veure les parets d'alguns edificis, i s'endevina algun carregador i les pilones d'un antic telefèric. Tots els edificis estan pràcticament ensorrats, i només queden les parets o l'estructura. Com dèiem al principi, la natura està en procés de reabsorbir allò que l'home va bastir i posteriorment abandonar.

Passat el Cable el camí baixa molt fort seguint el curs d'un torrent, el rec de les Mines. Durant el trajecte veurem la base d'algunes de les antigues torres del telefèric. Més avall trobem la boca de la mina de l'Artiga de Capdevila. Aquesta boca té una mida més considerable, i es pot entrar dret. La volta està recoberta de ciment en el primer tram. Entrem uns metres cap a l'interior de la mina, i ens fixem en alguns tascons de fusta que encara es conserven clavats a les parets. Al terra també queden alguns vells travessers que aguantaven les vies. La mina és ben recta, i es pot entrar força endins. A l'interior hi ha molta humitat, i fins i tot amb el frontal costa de veure-s'hi. Caminem uns metres per l'interior, fixant-nos fins i tot en alguns procesos litogènics que s'han iniciat. Un bon tros endins diversos petits despreniments ens fan desconfiar, i tornem a l'exterior.

Seguim el camí avall. Passem a la vora d'un antic carregador i avancem pel caminet que voreja el petit Serrat Pinós i arriba fins a la pista que puja des de La Pobla. La seguim només uns metres a l'esquerra fins al revolt. El camí abandona la pista i baixa cap a la dreta fins a trobar el torrent, i el segueix avall fins a creuar-lo uns metres més enllà. Som al punt més baix de tota la ruta, i toca tornar a pujar. El camí continua endavant fins a creuar-se amb el GR-4 al Primer Grau. Girem a l'esquerra i prenem el GR que ja no deixarem fins a Falgars.

El camí dels Graus és bonic, i va resseguint una carena rocosa pujant progressivament. En alguns punts és empedrat, fet que demostra la importància i antiguitat del camí. De sobte enmig del camí trobem un pont de notables dimensions, la Mineta. Es tracta d'un trau excavat a la roca per on passava el telefèric, cobert per la volta del pont i el camí que hi passa per sobre. Creuarem dos graus més, el Segon i el Tercer, que són passos enginyosos que permeten creuar fàcilment la línia rocallosa. Anem pujant suaument però sense descans i uns minuts més tard arribem al santuari de Falgars, on havíem començat la ruta. Contemplem el bonic entorn i tornem cap a la font on havíem començat la ruta unes hores abans.

Sempre és agradable caminar pel Catllaràs, especialment a la primavera amb la l'explosió floral que hi podem trobar. En algun punt que no desvetllarem prop del trajecte podem observar la Flor de Neu (Leontopodium alpinum), Edelweiss, la flor símbol dels muntanyencs, escassíssima i protegida. Un endemisme molt reduït i peculiar d'aquesta zona. Aquest és un al·licient més, però també ho són recordar el passat miner que va configurar el paisatge i també la vida de molts berguedans durant dècades. Les restes industrials ens recorden un passat dur i sever, amb unes condicions de treball molt dures i perilloses en un entorn feréstec. Actualment la xarxa de camins ens permeten recórrer fàcilment aquesta zona alta del Catllaràs, admirar els magnífics prats, enfilar-nos en alguna de les roques punxegudes que emergeixen entre la vegetació, meravellar-nos amb una obra poc coneguda de Gaudí, observar el passat industrial i gaudir d'una natura exultant.

Imatges