El Castellot (891 m.) Castell de Puigarbessós

• 

  Pont de Pedret. Al fons de la segona arcada, el Castellot

• 

  Mar de boires a la Catalunya Central

• 

  Berga i els cingles de Queralt

• 

  El Castellot

• 

  Caminant per la carena. Al fons rocs de Tastanós i el Sobrepuny

• 

  Pantà de la Baells. Al fons Ensija

• 

  Restes del castell de Puigarbessós. Al fons Berga

• 

  Terma Alta

• 

  Pont de Pedret. Al fons el Castellot

Al límit est de la serra de Picancel, gairebé sobre el pantà de la Baells, s'aixeca un turó que, malgrat la seva modesta alçada, és un punt de conexió visual cap a totes bandes, i precisament per això antigament s'hi bastí un castell. Des del magnífic pont gòtic de Pedret anem a buscar un vell camí, pràcticament desaparegut, que remunta la carena que ens portarà fins el petit cim, on queden unes restes testimonails de l'antic edifici. Tornem per la pista de la Mesquita, tot fixant-nos en el magnífic piló de terme, conegut com la Terma Alta.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pont de Pedret Cercs (Berguedà)
• Distància: 7,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 430 metres
• Temps: 3:15 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Trams amb camí poc definit
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Tenim un matí curt i decidim fer una ruta breu prop de casa. El candidat d'avui és un petit cim que no arriba ni als 1000 metres, però té una posició estratègica per al control visual dels principals nusos de comunicació al centre del Berguedà. Des del cim del Castellot es veu perfectament Berga, el seu castell i la torre de la Petita. Es pot divisar també la vall del Llobregat, tant cap al nord com cap al sud, i també el sector occidental de la vall del Mergançol (Vilada, Borredà,...) Precisament per aquesta posició privilegiada, aquest petit turó va ser escollit a l'edat mitjana per albergar un castell o si més no una torre de vigilància. Les poques restes de l'antiga edificació i probablement també la falta de documentació i d'estudis més detallats, fan que tinguem poca informació als nostres dies de la importància d'aquesta plaça fortificada.

Tot i que està fora de la ruta d'avui, val a dir que aquest petit cim és molt visible mirat de nord cap a sud. Per exemple si venim per la carretera C-16 a l'alçada de la cua nord del pantà de la Baells, davant nostre veurem una característica silueta piramidal molt definida. És el Castellot, al cap d'amunt del qual s'hi va edificar el castell de Puigarbessós. Aquest marcat turó el trobem al límit occidental de la serra de Picancel, just abans que aquesta mori al fons de la vall del Llobregat. Està situat just a sobre de la presa del pantà de la Baells, pel cantó est. En línia recta hi han escassos 700 metres, però amb un terreny abrupte i vertical. Seria divertit un camí directe.

En canvi, des del costat sud el cim és poc atractiu, però és per on transita el precari camí que ens hi portarà. Sortirem des del pont de Pedret, un magnífic pont gòtic datat al segle XIII, amb una gran arcada que creua el riu Llobregat, i altres tres de més petites que formen un conjunt majestuós i estètic. Creuem el pont i prenem el camí de l'esquerra que ens porta en pocs minuts fins a Sant Quirze de Pedret, una bonica església romànica, amb elements prerromànics del segle IX, com unes interessants pintures. Els dissabtes, diumenges i festius es pot visitar el recinte.

Passat Pedret seguim la pista que marxa cap a llevant i al cap d'uns metres fa un marcat revolt encarant-se a ponent. Anem seguint la pista que va pujant suaument, contemplant quan la vegetació ens ho permet, les bones vistes cap a Berga i rodalies, avui mig engolits per la boira. Quan fa aproximadament mitja hora que caminem per la pista arribem a un collet indefinit. Si ens hi fixem, a l'esquerra marxa un camí molt poc evident. Cal parar atenció a un antic rètol clavat a un arbre. El rètol no s'hi llegeix res, però va ser la pista que ens va ajudar a identificar que allí hi havia el camí, d'altra manera ben poc visible. Val a dir que recentment s'han realitzat tasques de tala en aquesta zona que encara han acabat de desdibuixar més un camí ja per ell precari i poc transitat.

Deixem doncs la pista i marxem cap a l'esquerra seguint o més aviat intuint el camí. Cal avançar sempre cap al nord, seguint la línia d'una poc marcada carena. El camí és realment precari, pràcticament engolit per la vegetació. Cal anar buscant sempre el millor pas, i la progressió és lenta. Afortunadament anem trobant més o menys el bon traç, i fins i tot alguna antiga fita que ens confirma que anem pel bon camí. Al cap d'una estona comencem a pujar més fort pel costat d'una petita cinglera, i acabem d'arribar a un cimet secundari, la Roca Roja (827 m.), des d'on veiem perfectament el cim i la línia que ens hi portarà.

Des del petit cim cal baixar una mica, ara en direcció nord nord-est. Tenim a la vista el Castellot, i hi acabarem d'arribar per la carena. A partir d'aquí curiosament el camí és una mica més definit, res de l'altre món. Plangem uns minuts i pugem algun petit turonet abans d'arribar a la collada de la Mesquita. Aquí la carena canvia de direcció i s'orienta cap al nord-oest (esquerra). Ara el camí sí que s'endevina una mica més, ja que estem al que seria el camí "habitual" per pujar a aquest cim, i poso habitual entre cometes ja que és un indret ben poc transitat.

Encara queda una estoneta abans d'arribar al cim, ja que cal resseguir la carena que puja i baixa diverses vegades. Tenim una visió cada cop més general de les aigües del pantà de la Baells, a la dreta de la carena per on circulem. En pocs minuts arribem al punt més alt, on veiem les poques restes que queden de l'antic castell de Puigarbessós, just al cim del Castellot (891 m.) Es conserva només un petit tram de paret, una cantonada amb uns pocs carreus ben apariats. Poca informació hem pogut aconseguir d'aquest castell medieval, més enllà que estava situat en una posició estratègica, amb visió directa a altres torres i castells, com el castell de Berga o el castell de Roset, prop de Vilada, ambdós fàcilment distingibles.

Fem una pausa per fer un mossec i contemplar el paisatge en aquest punt elevat, amb un dia radiant i una temperatura primaveral. Sentim un soroll i arriba un excursionista al petit cim. Ens sobta, ja que és un lloc molt poc concorregut. Xerrem uns minuts i comencem la tornada. En primer lloc desfem la mateixa carena per on havíem accedit al cim, i ens fixem uns metres enllà que també hi ha alguna altra resta d'una antiga construcció. Però un cop a la collada de la Mesquita descartem el camí mig amagat per on havíem pujat, i seguim de dret, pel sender una mica més traçat. Baixem per unes lloses de conglomerat, força humides i relliscoses. Seguim baixant uns metres fins un coll que divideix el vessant nord i el sud. Amagada entre les bardisses trobem la Terma Alta.

La Terma Alta és una antiga fita de terme que dividia les terres dels senyors de Berga i les dels senyors de Pinós. La Terma Alta és una roca de considerable dimensió alçada al mig del coll i amb els escuts gravats de les dues famílies feudals. Un cop passada aquesta curiositat històrica prenem el camí que baixa cap al sud. El camí és força ben definit, sobretot pel fet que recentment s'hi ha fet una tala d'abres i el camí és net i eixamplat. Baixem fort uns metres entremig d'un bosc espès, paral·lels al torrent, i desemboquem en una pista en desús.

Seguim la pista a la dreta i marxem de pla. Pugem lleugerament i arribem al petit collet on l'havíem deixat abans per emprendre el camí de la carena. Desfem la pista, tornem a passar per l'església de Pedret i acabem de baixar al magnífic pont gòtic, una de les meravelles arquitectòniques del Berguedà. Posem així punt i final a una ruta curta i força senzilla, amb l'única complicació d'algun tram de camí força difús. És un petit cim d'interès local, però amb unes perspectives diferents de les que coneixem habitualmernt, sobretot cap al pantà de la Baells i també cap a Berga i les seves rodalies.

Imatges