Cresta de Queralt

• 

  La Sílvia grimpant per la cresta

• 

  Grimpada fàcil però amb trams aeris

• 

  Berga sota els nostres peus

• 

  Desgrimpada delicada (es pot rapel·lar)

• 

  Fent equilibris

• 

  Desgrimpada delicada, exposada i vertical

A sobre mateix de Berga i prop de la bonica ermita de Sant Pere de Madrona neix un crestall que finalitza just a l'aparcament del santuari de Queralt. Recentment s'ha popularitzat aquest itinerari, sobretot arran del desbrossament i neteja que permet recorre'l amb comoditat. Una forma diferent, estètica i un xic més aventurera d'accedir a aquest gran mirador de Catalunya. La ruta és fàcil, tot i que cal grimpar per terreny aeri i superar un parell de desgrimpades breus però delicades (III).

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Cresta
• Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
• Distància: 4,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 420 metres
• Temps: 2:10 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Força fàcil Un parell de desgrimpades breus però delicades (III)
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fa poc més d'un any que vam recórrer la Cresta de Queralt fent el mateix itinerari que avui repetim. Però amb una notable diferència: en aquelles dates aquesta ruta era ben poc coneguda, i el principal inconvenient, més que la dificultat del terreny, van ser les bardisses, ja que el recorregut era ple de matolls, especialment en el tram mitjà, on els garrics feien gairebé una tortura avançar. Veient l'estètica del recorregut, ja déiem aleshores que si l'itinerari fos més net, tindria força requesta, ja que és una ruta divertida, amb un punt d'emoció, i molt a prop de Berga. I així va ser.

Decidim pujar a Queralt a la tarda per estirar les cames. La Sílvia em proposa que anem per la cresta, i així també estirarem els braços. De seguida m'adhereixo a la proposta. Sortim de Berga i pugem pel barri dels Pedregals fins a la casa de Fumanya. Travessem la carretera dels Rasos i enfilem pel camí habitual del solei. Trobem el trencant de Sant Pere de Madrona i seguim de dret amunt. Poc abans d'arribar a l'ermita, just abans que el camí giri, veiem una fita a l'esquerra. Recordo la primera vegada que vam venir que calia endevinar per on passar. Avui és més clar, amb fites i el camí fresat.

De seguida trobem una placa molt inclinada per on comencem a grimpar. Tot just s'ajau i en comença una altra que superem també grimpant fins un terreny més pla i herbós. Pugem caminant uns instants fins a l'alçada de l'església de Sant Pere, que veiem a la nostra dreta, tot i que ens en separa una considerable fondalada.

Les fites ens conviden a passar al fil del precipici. Grimpem un petit pas sobre una petita balma i seguim amunt uns metres més ara caminant, ara grimpant. Guanyem alçada i guanyem una bona vista de tarda, cap a la Figuerassa a la nostra dreta, cap a la ciutat de Berga a l'esquerra, i cap al Sobrepuny al darrera.

Al cap de poc la cresta pren més caràcter, i trobem una línia estreta i més aèria. Grimpem aquest tram més vertical, amb roca força desfeta, però sense dificultats. Superat aquest esperó més dret arribem a la part superior de la cresta, on aquesta esdevé més horitzontal.

Ja veiem Queralt al davant, però enterbolit pels rajos de sol que ens vénen de cara. Avancem un tram horitzontal, i arribem a un petit esperó que abans estava ple de petites alzines, i ara està net i el pas és còmode. Grimpem un tram més, sempre amb bones vistes sobre Berga, i de nou planegem fins un punt on la cresta baixa molt fort.

Aquí trobem la primera dificultat seriosa de l'itinerari. Cal desgrimpar 4 o 5 metres fins una petita bretxa per una roca força llisa. Hi ha una instal·lació de ràpel amb un parell de cintes en un pont de roca. Com que no portem res, desgrimpem amb compte i concentració. Un cop a baix seguim per un tram més fàcil però estret.

Grimpem un esglaó que de lluny sembla difícil però no ho és, agafant-lo pel vessant de Berga (hi ha un parabolt a la part superior per assegurar si cal). Desgrimpem uns passos més fàcils i seguim de pla fins a trobar una nova bretxa, aquesta més marcada. És potser el pas més delicat de tota la cresta, ja que és exposat i vertical. De nou desgrimpem amb molt de compte.

Ja queda només un tram pla abans d'arribar a una petita desgrimpada que ens deixa directament a l'aparcament del santuari de Queralt. Acabem de pujar al Santuari i tornem pel camí de la drecera fins a Berga, tancant una ruta ben divertida i amb un pèl de pebre ben a prop de casa.

Imatges