Resta dels Pirineus

Mont Perdut (3.355 m.) per la Punta de las Escaleras

Camí del Mont Perdut

L'autobús 4x4 de Nerín ens deixa dalt de la serra de las Cutas, a pocs metres de l'espectacular mirador sobre el gran canó de la vall d'Ordesa. Planegem per sobre de la cinglera esfereïdora en direcció cap a la base del massís de les Tres Serols: el Cilindre, el Mont Perdut i el pic d'Añisclo, que tenim davant. Ens apropem a Góriz sense acabar d'arribar-hi, i seguim el camí normal fins que sota un gran esperó girem a la dreta per enfilar una canal molt dreta. Grimpem un primer ressalt, i anem remuntant en fort pendent la cara sud de la muntanya fins assolir els 3.000 metres a la Punta de las Escaleras. Hem de grimpar dues parets, la segona més dreta, fàcil (II+) i equipada amb un cordino. Tot seguint un pendent ara nevat arribem directes al cim. Amb la visibilitat reduïda per les boires baixem pel camí normal de l'Escupidera fins a l'estany Gelat, i seguim baixant amb vistes espectaculars de la vall fins a Góriz, on fem una parada abans de desfer el camí ja conegut.

Vèrtex d'Anayet (2.559 m.) i Espelunciecha (2.397 m.)

Descens de l'Espelunciecha, amb l'Anayet davant

Des de l'aparcament intermig de Formigal ens enfilem primer per les pistes en direcció a la Glera d'Anayet, i l'anem recorrent fins al fons de la coma. Per un fort pendent guanyem la gran planúria on apareixen el magnífic pic d'Anayet i el Vèrtex al fons. Travessem el gran altiplà nevat enmig d'un paisatge de muntanyes espectacular. Remuntem el fort pendent de la pala fins al coll, i acabem de coronar el cim. Baixem la pala, amb compte pel fort pendent i la neu glaçada. De nou a la zona planera enfilem el pic secundari d'Espelunciecha on gaudim d'una magnífica visió de l'entorn i una bona baixada amb neu més transformada.

Peiralún (2.441 m.)

Ens aproximem a la gran pala del pic Peiralún

Ens reunim un bon grapat d'amics i aficionats a la muntanya per enfilar, i tot seguit esquiar, un cim fàcil i molt agradable a la capçalera de la vall de Tena. Sortim des de l'aparcament del Portalet de l'estació d'esquí de Formigal, i planegem per una pista fins un refugi de pastors. Comencem a traçar llargues zetes per l'amplíssima pala amb pendent creixent fins uns 35º prop del cim. El descens és molt agradable i sostingut sobre neu primavera. Excel·lents vistes cap a la zona de l'Anayet i el Midi d'Ossau.

Intent al Peña Blanca

Pla del Portalet

Sortim des de la gran esplanada que hi ha al vessant francès del Portalet amb la intenció d'ascendir un pic fàcil i amb una pala molt esquiable, ampla i sostinguda. Els núvols que ja hi havia a primera hora van creixent, i les boires s'ajauen a mitja alçada. Quan som sota el característic Pène de la Glère ens rendim a l'evidència que és inútil continuar sense visibilitat. Traiem pells i fem un descens pràcticament a cegues sobre bona neu.

Tarbesó (2.364 m.) amb esquís

Avancem de pla per la coma del riu Maure amb el Tarbesó al fons

Des de la minúscula estació d'esquí de Mijanes, al nord de la comarca occitana del Donasà, sortim una bona colla amb els esquís als peus tot i l'escassetat de neu. Avancem un tram llarg i planer seguint la coma del riu Maure fins passada la cabana de l'Orri. Després comencem a pujar per terreny més obert fins a situar-nos sota les grans pales del cim. Encarem la pujada més forta per la dreta, fins a guanyar la carena. El primer tram del descens i el més dret el fem pel vessant sud fins a la Comella de l'Ós. Llavors per terreny menys uniforme anem desfent la coma fins al punt d'origen.

Pimené (2.801 m.)

Circ de Gavarnia des del cim del Pimené

Poques vegades una excursió tan fàcil és alhora tan plaent. I és que el pic que pujarem avui es troba enclavat entre les grans moles dels Pirineus occidentals, i la seva situació central i tanmateix aïllada el fa un mirador excepcional. Sortim des de la famosa població de Gavarnia en direcció a la cascada, tot i que abans d'arribar-hi prenem un camí que comença a remuntar el vessant est en fort pendent. Passem les pastures de la cabana de Pailla i després el refugi d'Espuguettes, i prenem un camí molt dret que zig-zagueja fins a la carena. La resseguim pel fil fins al cim. Excels panorama cap al Mont Perdut, el Vinyamala, el Pic Long, la Múnia, el Taillón i el circ de Gavarnie amb els seus diversos pics. Ruta fàcil però llarga i amb fort desnivell.

La Múnia (3.134 m.) i circ de Troumouse

Superem la boira i tenim davant tota la cresta de Troumouse

Des del fons del circ tenim al davant un imponent amfiteatre natural, semicircular, amb diverses puntes que sobrepassen els 3.000 metres d'alçada. Sortim de l'aparcament de la verge de Troumouse, i caminem entre les boires per la planura. Vora uns estanyols comencem a enfilar, i el pendent es multiplica prop del coll. Ja dalt la carena busquem un senderol penjat que passa per sobre els tubs de Gerbats, en una travessa molt exposada. Guanyem la carena i aviat arribem al primer cim notable, el Heid. Avancem per la carena, aèria en molts punts, i amb diversos passos de grimpada. Superem el pic de Tromosa i arribem a la base del Sierra Morena, amb una escalada de III exposada. Amb grimpadetes més fàcils arribem a la Múnia, i contemplem el vast paisatge. La baixada també és entretinguda, amb diveres grimpades delicades i un ràpel.

Russell (3.207 m.)

Grimpant al tram més delicat de l'aresta summital del Russell

La llarga aresta del massís de la Maladeta que aglutina alguns dels pics més elevats dels Pirineus es tanca al sud-est amb el pic de Russell, batejat així en honor del cèlebre pirineista que precisament fou el primer en pujar-hi. Sortirem de l'estany de Llauset i pujarem una bona estona fins al coll de Vallibierna. Fem un flanqueig ascendent fins a la collada dels Isards i travessem la llarga coma amb petits estanyols, on abandonem el camí habitual i ens enfilem a la cresta. Comencem a grimpar sobre grans blocs (II) en forta pujada fins a la punta est (3.042 m.) Seguim grimpant amunt fins a l'avantcim (3.205 m.) on ja avançarem per una cresta horitzontal fins al cim principal (3.207 m.) Ens acabem d'arribar fins a la Punta de la Bretxa (3.195 m.) seguint la cresta per gaudir d'una bona perspectiva. Tornem pel mateix camí desfent la llarga ruta.

Cuyalaret (2.286 m.)

Cim del Cuyalaret

Fem uns sortida ràpida i enfilem un cim fàcil, directe i agraït. Sortim des dels plans del Portalet, però avui en comptes de creuar-los comencem ja a pujar progressivament en direcció sud-oest. Sempre amb el cim a la vista anem remuntant els amplis lloms fent llargues diagonals. Coronem el cim amb els esquís als peus, i contemplem l'amplíssima vista, sobretot amb els ulls posats a l'abrupte vessant nord de l'Anayet. Descens fàcil, agraït i molt esquiador per pales amples i pendents suaus. Ideal per un dia amb poc temps.

Pic de la Canal Roya (2.231 m.)

Descens amb el Midi d'Ossau al davant

Enfilem avui un cim secundari, de baixa rellevància però d'alta esquiabilitat. Comencem prop del Portalet recorrent la llarga coma abundantment innivada en direcció oest. Passem sota el característic roc del Pène de la Glère, i un cop davant del nostre cim anem a buscar l'aresta nord per guanyar alçada progressivament. El cim ens ofereix un bell panorama, quan la boira ens ho permet. Iniciem el descens per la pala summital, en considerable pendent i amb neu poc transformada. Més avall seguim baixant per pendent més suau fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Pirineus