Val de Loron

Des del centre turístic de la vall de Loron iniciem una ruta en bicicleta que comença al fons de la vall i que s'enfila fins a les carenes que la separen de la veïna vall d'Aura. Comencem pedalant al poble d'Avanha i remuntem una llarga pista en considerable pendent i amb trams força durs fins assolir la carena. Tot seguit fem un puja-baixa constant per damunt d'una carena ampla i amb trams molt panoràmics cap als grans cims pirinencs durant gairebé 7 km. fins al coll d'Azet. Iniciem el descens per corriol fins a l'estació d'esquí de Val Louron, i seguim el descens enllaçant camins, amb alguns trams difícils fins a Lodenvièla i el llac de Genòs, el centre neuràlgic de la vall. Ja només queda seguir planejant al peu del riu Loron fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Avanha Alts Pirineus, Occitània (França)
• Distància: 23,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 960 metres
• Temps: 4:50 hores
• Dificultat: IBP=105 / Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana Pujada per pistes i trams de camí. Part del descens per corriol difícil
• Cartografia: Bagnères-de-Luchon / Lac d'Oô IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Dediquem un segon dia a la vall de Loron en les nostres vacances estivals que ens han portat a recórrer una part del vessant nord dels Pirineus fent parades en diferents punts per fer rutes en bicicleta de muntanya. No coneixíem la zona, i ens va sorprendre el notable desenvolupament turístic, això sí, força respectuós, d'aquesta zona. El poble de Lodenvièla és el més destacat de la vall, a la part alta, just on comença la carretera que puja cap a l'estació d'esquí i el coll d'Azet. Aquest mateix any una estapa del Tour de France va acabar aquí. Just al costat, gairebé enganxats, hi ha el poble de Genòs, amb el seu característic llac, punt de trobada de gent que passeja, corredors, ciclistes, i també practicants d'activitats nàutiques com el kayac o el ràfting.

La Vall de Loron també és molt coneguda pels circuits de bicicleta. Hi ha molts recorreguts d'Enduro, tant de moda recentment, i també algunes rutes de XC que a nosaltres ens interessen més. Precisament el dia anterior vam fer una ruta per la Vall de Varelha, i avui farem la segona de les dues rutes de categoria negra que tenen marcades. Cal destacar que els serveis turístics de la vall tenen una web amb informació interessant i on es poden descarregar les rutes: Tracedetrail Louron, i també tenen disponible una aplicació mòbil des de la qual es poden seguir les rutes. Avui hem triat l'itinerari número 3, el qual ens enfilarà fins una ampla carena que separa la vall de Loron de la vall d'Aura, amb grans vistes cap a alguns dels cims de més de 3.000 metres d'aquest sector dels Pirineus centrals.

Podem començar la ruta al peu del llac de Genòs, o en qualsevol dels poblets per on passa l'itinerari una mica més al sud. Nosaltres ho farem a Avanha, el poble on comença la pujada cap a la carena i punt més baix de la ruta. Aparquem al costat del càmping al principi de la població tot baixant per la vall. Ens preparem i comencem a pedalar simplement creuant la carretera i prenent una pista a l'altra banda del càmping que comença a pujar fent una diagonal a l'esquerra.

Només començar i ja ho fem amb una pujada constant i notable que serà la tònica de la primera part de la ruta. La pista surt de la mateixa carretera, a l'altre cantó del vial que va al càmping. Comença pujant amb una diagonal curta fins un primer revolt a la dreta. Tot seguit la pista fa una altra llarga diagonal cap al nord de més de 2 km. Avancem pel vessant oest de la vall, per tant la cara asolellada, però hi ha molts arbres i el matí és fresc, de manera que anem pujant a ritme suau i sense patir en excés. Després de més de 2 km. en direcció sud la pista fa un gir de 180º a l'esquerra i s'encara cap al sud durant aproximadament 1,4 km. més. En aquest punt concret la pista principal continua recte, però nosaltres girem a l'esquerra i prenem una pista secundària.

Portem el track al GPS, però també ajuden els senyals del centre BTT, o sigui que la cruïlla està indicada, tot i que cal parar atenció ja que el gir és sobtat. Aquesta pista que prenem ara és més trencada i pedregosa, i sobretot el pendent augmenta, de manera que en la primera part ens hem d'esforçar per mantenir el ritme. Més endavant el pendent es suavitza lleugerament i torna a ser més progressiu, com al principi. És una pista que no té cap tram pla, cap descans, però que tampoc ofega. Ens anem enfilant per dins del bosc fent diversos zig-zags fins arribar al coll del Pla de la Seuba, a 1.617 metres d'altura. Hem guanyat ja 700 metres de desnivell, el més fort de la ruta, i hem trigat 1:20 h.

Un cop arribem al coll del Pla de la Seuba ja som dalt la carena, i tant el paisatge com el tipus de pedalar canvia radicalment. Comencen uns quants quilòmetres per damunt d'una carena suau i ampla, on deixarem la pujada constant i anirem alternant petits pujadors, alguns intensos, amb trams de baixada, i sobretot trossos llargs planejant per un terreny amable i panoràmic. Un cop dalt la carena avançarem sempre cap al sud durant aproximadament 7 km. fins al coll d'Azet. És possiblement la part més interessant de la ruta a nivell paisatgístic, ja que cavalcarem per la línia de separació entre dues valls. A la nostra esquerra (est) hi tenim la vall de Loron, des d'on hem pujat. La vall és recta i força ampla, amb diversos poblets al llarg del curs del riu Loron. A l'altre vessant observem turons arrodonits i prats alpins. Més enllà també s'albira l'estació d'esquí de Peyragudes. En canvi, a la dreta (oest) tenim la vall d'Aura, i també podem veure una estació d'esquí, en aquest cas la de Piau Engaly.

Però possiblement si una vista captiva més la mirada que les valls a banda i banda són les muntanyes escarpades que veiem al davant. És una zona que coneixem poc, i costa endevinar els diversos pics que es veuen, però sí que és fàcil saber que són de gran alçada. Mirant cap al sud sobresurten algunes puntes molt altives i espadades. Sense arribar a situar-los tots correctament, sí que podem més o menys identificar les puntes del Lustou, els Culfreda i tot el massís de Bachimala, gairebé en línia recta i en direcció sud.

Les boires van i vénen, ja que els dies anteriors han estat molt humits, i costa de fer-se una idea global de les diverses puntes. Una mica més cap a l'est també sobresurten cims molt destacats, que mirant al mapa situaríem com la zona dels Clarabides, Gorgs Blancs i fins i tot Perdiguero. En sentit oposat, cap a l'oest, sobresurt el massís de Nhèuvièlha (Néouvielle en francès) amb les seves puntes fosques i escapades, tot i que en aquest sector les boires són més persistents. El panorama cap al nord és sensacional, i s'aixequen unes muntanyes dretes i encrestades que contrasten amb l'entorn amable per on progressem.

El recorregut per dalt la carena és molt plàcid, i convida a la contemplació. Passat doncs el coll del Pla de la Seuba deixem la pista precària per on anàvem pujant, la qual sembla que vulgui continuar cap al vessant oposat. Un cop al coll seguim de dret per uns prats seguint una mena de pistota o camí. No és ben bé una pista, però es veu que hi passa algun vehicle, imagino que dels ramaders que pugen a controlar el bestiar. A trossos sembla més una pista, i en alguns trams és ben bé un camí. Passat el coll seguim pujant, tot i que suaument, fins un primer turonet, el cap de Boupillac (1.659 m.), des d'on tenim molt bona vista sobretot cap a la vall d'Aura (oest). Tot seguit s'inicia un fort descens per un caminet on cal parar atenció, i que ens porta de nou a una zona molt planera on tornem a pedalar, sempre direcció sud.

Contemplant els cims punxeguts que tenim a l'horitzó, anem avançant, ara en pujada, ara en baixada. El proper cim és el cap del Tech (1.678 m.), i tot seguit baixem lleugerament en un tram més estret de la carena que el mapa identifica com la cresta de Calamagne, tot i que de cresta no en té res ja que sempre avancem pel llom d'una amable carena. Sí que és cert que en aquest tram la carena és més estreta, i el pendent cap a la vall de Loron s'accentua. Anem recorrent la carena seguint corriols no sempre ben definits, però amb bona visibilitat és fàcil encertar la traçada. En dies de boira podria ser complicat, sobretot els trams més oberts, que són la majoria. Passem pel cap de Baricaué (1.680 m.), una de les altres puntes, i tot seguit sense perdre alçada creuem el llarg pla de la Sabate.

Durant uns minuts tornarem a pujar seguint un caminet estret dins de l'ampla carena fins assolir el punt més elevat de la ruta, el pic de Peyres Aubes (1.735 m.), que no deixa de ser un turó més destacat en la llarga carena. L'últim pujador per arribar-hi és exigent, i cal buscar la millor traça entre els diversos caminois excavats al pla que sovint fa el bestiar. Passem pel petit cim, gairebé imperceptible si no fos pel fort pujador que ens ha fet esbufegar uns minuts. Des d'aquí, estem més o menys a la mateixa latitud que el poble de Genòs i el seu estany, que contemplem molts metres ensota, al fons de la vall. Continuem pedalant per la carena, ara per uns plans amplíssims fins a la base de l'últim turó de la carena, el tuc de Labatiadere, tot just dos metres més alt que on acabem de passar (1.737 m.) És més visible que els anteriors perquè al seu punt més alt hi ha una petita caseta i una antena de comunicacions.

Voregem per l'esquerra el tuc de Labatiadere, sense acabar de pujar-hi. Anem seguint un corriol i els escassos senyals de la ruta BTT. Continuem gaudint d'unes vistes sensacionals de les muntanyes que tenim davant. El contrast és molt potent, ja que avancem per una carena arrodonida i amable, però just al darrere s'aixequen muntanyes molt dretes amb vessants molt escarpats. La ruta ens va acostant al peu d'aquestes muntanyes, i gaudim d'aquestes paisatge magnífic. Just abans d'acabar d'arribar al punt més alt d'aquest últim cim, deixem la mena de pista ramadera que seguim i prenem un corriol a l'esquerra que comença a baixar. Aquest corriol més endavant ens tornarà a connectar amb la pista, però ara retalla per l'esquerra el cim en un tram molt bonic i també més divertit. Llisquem per un corriol estret en un vessant més dret de la muntanya, amb vistes cap al fons de la vall i també els grans cims de més de 3.000 que s'aixequen davant.

El tram de corriol, poc més de mig quilómetre, ens porta fins un punt on s'enlairen molts parapentistes. Ens aturem un moment a veure com s'enlairen just sobre el poble de Lodenvièla i l'estany de Genòs. El corriol desemboca en una pista, aquesta més principal que permet l'accés dels parapentistes a aquest punt, i també a la torre de comunicacions que hem vorejat fa uns minuts. La pista baixa entremig dels prats del pla de Labasse, i gairebé 2 km. més avall arriba al coll d'Azet, punt de comunicació entre les valls de Loron i Aura. El coll d'Azet és un lloc molt bonic, ja que aquí s'acaba la suau carena per on hem vingut i comença la muntanya més escarpada. Hi ha un replà on s'aturen molts ciclistes i també turistes amb els seus vehicles. Fins i tot ara a l'estiu hi ha un food track on es pot fer un cafè o un refrigeri. També és punt de partida de diverses excusions. És un lloc bonic, amb vistes als dos vessants.

Des del coll d'Azet fem escassos 100 metres per l'asfalt en direcció a la vall de Loron, i de seguida prenem un corriol a la dreta que primer flanqueja cap al sud, amb algun pas on posem momentàniament el peu a terra, i tot seguit baixa per una coma força dreta però amb un caminet ben definit que permet baixar sobre la bicicleta fins a l'aparcament de l'estació d'esquí de Val Louron. Aquest breu descens d'aproximadament mig quilòmetre és molt divertit, ja que és fàcil però dret i emocionant. Des de l'aparcament continuem planejant per un corriol fàcil que més endavant creua la carretera asfaltada al pla de Luc. Seguim baixant per un corriol no sempre ben definit que creua una petita mollera, i en paral·lel a la carretera asfaltada arriba al pla de Nabias, al mig d'un revolt de la carretera, i en un punt on hi ha unes bordes habitades. Entremig de les bordes neix el camí per on baixarem.

A de les bordes de Nabias comença un divertit corriol força fàcil durant aproximadament un quilòmetre. Llavors el camí es complica notablement, i entrem en un dels itineraris d'enduro marcats. És una ruta d'enduro marcada com a blava, i la primera part és més o menys accessible. Més endavant el pendent de la muntanya és molt fort i el caminet es complica tant pel pendent, com per la presència d'arrels i salts, i sobretot pels revolts molt tancats. Segurament els amants de l'enduro aquí gaudirien de valent, però nosaltres fem diversos trams a peu fins gairebé al final, on el terreny es suavitza i acabem baixant sobre les bicicletes fins gairebé l'entrada del poble de Genòs. Baixem uns metres per asfalt fins a la població i fem una breu pausa al peu del llac, un lloc molt turístic i concorregut.

Portem poc més de 18 km., i encara ens falta desfer un bon tros de la vall de Loron fins al poble d'Avanha, on hem començat. Fem algun tram per asfalt i anem enllaçant diversos camins fins a trobar el riu Loron, i l'anirem seguint avall durant una bona estona. Fem un tram molt agradable de camí per la riba dreta del riu, tot seguit creuem per un pont i pugem fins al poble d'Adervièla. Anem seguint els indicadors i ens dirigim cap al proper poblet de Poshèrgas, que també creuem. Passem per davant de l'església romànica del poble i baixem per una pista entre camps fins a la carretera. Fem menys de mig quilòmetre per asfalt, però la carretera és molt transitada, no té voral i cal anar amb compte. Passem el poble de Vièla de Loron, i al final prenem un vial que baixa de nou fins al peu del riu. Avancem per una pista a la riba esquerra fins un petit estany al costat del punt de sortida.

Voregem l'estany i arribem al costat del càmping, on hi ha l'aparcament des d'on hem començat la ruta. Aquí tanquem un itinerari carener ben bonic que ens ha permès contemplar les valls de Loron i d'Aura des de les alçades, i alhora alguns dels grans cims de més de 3.000 metres d'aquest sector central dels Pirineus, com els massisos de Nhèuvièlha, Bachimala i Gorgs Blancs. Un itinerari molt bonic amb una primera pujada llarga per pista, una llarga carena panoràmica de més de 7 km. i un descens principalment per corriols, la majoria ben divertits amb algun tram picant.