Resta dels Pirineus

Anayet (2.545 m.)

Ivó i pic d'Anayet

Modest per la seva alçada, desafiant per la seva verticalitat i majestuós per la seva silueta. Tímid, amagat a la capçalera del riu Gállego, a tocar de la frontera franco-espanyola, aquest petit cim es pot pujar fàcilment amb una aproximació llarga però còmoda fins als ivons, i una última grimpada entretinguda després d'un pas exposat equipat amb cadenes. Una petita joia en un entorn excepcional.

Spijeoles (3.065 m.) i Gourdon (3.034 m.)

Gourdon i Spijeoles sobre l'Estany Glaçat

Una llarga ascensió ens porta a sortir des de les Granges d'Astau, remuntar la vall i enfilar per pedregars molt pendents fins a l'escarpat pic d'Spijeoles. Seguim l'esmolada cresta, de poca dificultat però molt aèria, fins al veí pic de Gourdon. Baixem fins al refugi del Portillhon on fem nit després de més de 2.200 metres de desnivell. El dia següent tornem al punt d'inici desfent la llarga vall.

Malpàs (3.109 m.)

Pic de Malpàs

És un pic fronterer que connecta la vall de Remuñé (Espanya) al sud amb la vall de Lys (França) al nord, i forma part d'un sector de pics encrestats i aeris. Pugem des de la vall de Lys (prop de Banhèras de Luishon) per un camí llarg, feixuc i tremendament monòton fins a trobar el refugi. Des d'aquí l'itinerari es fa més entretingut, especialment en el darrer tram en què cal grimpar per assolir el cim d'àmplies perspectives.

Gorgs Blancs (3.129 m.) per la cresta

Arribant a la punta Lourde Rocheblave

Al nord del refugi d'Estós, just al cordal fronterer, s'aixeca l'airós massís dels Gorgs Blancs, una curta cresta molt espadada i espectacular, que cau al buit cap al vessant francès. Remuntem la vall d'Estós i fem nit al refugi. Remuntem el barranc de Gías fins als ivons, on ens desviem cap al Port d'Oô. Comencem a crestejar pel tram més complicat (III) fins coronar el pic Jean Arlaud. Desgrimpem i remuntem de nou fins als Gorgs Blancs, i seguim la cresta pujant i baixant per terreny delicat fins assolir els diversos cims. Espectacular vista de la pared nord en terreny sever i alpí.

Pics del Infierno (3.075, 3.083 i 3.079 m.)

Ibones Azules, i darrere els pics del Infierno

L'impressionant massís dels Infiernos format per tres puntes que es poden recórrer per la fàcil cresta summital sorprèn pel fort contrast entre els esquistos vermellosos i el marbre blanquinós. Fem una llarga ruta circular des dels Banys de Panticosa, passant pels estanys de Bachimaña, grimpant el Garmo Blanco i creuant la Marmolera en un trajecte molt exposat fins a coronar el pic occidental. Enllacem els cims central i oriental fàcilment, i baixem fins al Coll de Pondiellos per terreny molt pendent i delicat.

Balaitús (3.144 m.)

Grimpant a la Bretxa de Latour

Des del refugi de Respomuso enfilem els forts pendents que sempre en direcció nord ens condueixen a la Bretxa de Latour. Des d'aquest pas clau fem una grimpada incòmoda i força exposada per situar-nos sota mateix de l'aresta summital d'aquesta gran muntanya. En pocs minuts arribem dalt del cim d'amplíssimes panoràmiques. El descens el fem pel mateix camí rapel·lant la brexta.

Gran Facha (3.005 m.)

Gran Facha

La seva forma piramidal gairebé perfecta mirat des de qualsevol perspectiva fa molt atractiva l'ascensió a aquest cim. Situats al refugi de Respomuso després de l'aproximació la tarda anterior iniciem la llarga travessa pel barranc de Campoplano fins assolir el coll de la Facha des d'on comença una grimpada per grans blocs granítics fins al cim. Baixem per l'aresta oposada, encara més pendent, gaudint de diferents perspectives d'aquest altiu cim.

Ivó i Mirador de Cregüenya (2.975 m.)

Mirador de Cregüenya (esquerra) i Pic Bondidier (dreta)

Remuntem el costerut barranc de Cregüenya sempre al peu de les aigües que desguassen de l'estany natural més gran dels Pirineus. Després d'una dura i llarga pujada arribem al costat de l'Ivó de Cregüenya, immens, semicircular i encaixonat entre grans muntanyes, la majoria de més de 3.000 metres. Pugem fins al Mirador, un cim empetitit pels seus veïns gegants, sobre els quals es gaudeix d'una gran perspectiva.

Pic Abadías (3.271 m.) i pic de la Maladeta (3.308 m.)

Tram de cresta molt aeri

Sortint des del pla de Basurta enfilem fins al Portilló Superior i arribem fins al coll Maleït. Comencem a crestejar fins a guanyar el pic Abadías, i tot seguit continuem per la cresta fàcil però molt aèria fins prop del pic de la Maladeta, on arribem després de remuntar una curta però pendent canal de neu. Iniciem la tornada baixant pel coll de la Rimaia i creuant la glacera de la Maladeta fins retrobar el camí d'anada.

Mont Perdut (3.355 m.) per la cara nord

Primera imatge del Mont Perdut al Balcó de Pineta

Enfilem la tercera alçada dels Pirineus pel vessant més directe. Sortim des de la vall de Pineta i pugem fort fins al Balcó. Avancem fins a sota els seracs que es despengen de la glacera i enllacem diverses canals de neu i glaç de fort pendent (55º). Sortim al cim on gaudim de l'esplèndida panoràmica. Baixem la canal central (Escupidera), remuntem fins al Coll del Cilindre, baixem al llac de Marboré i pugem al refugi de Tucarroya on passarem la nit.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Pirineus