Resta dels Pirineus

Ivó i Mirador de Cregüenya (2.975 m.)

Mirador de Cregüenya (esquerra) i Pic Bondidier (dreta)

Remuntem el costerut barranc de Cregüenya sempre al peu de les aigües que desguassen de l'estany natural més gran dels Pirineus. Després d'una dura i llarga pujada arribem al costat de l'Ivó de Cregüenya, immens, semicircular i encaixonat entre grans muntanyes, la majoria de més de 3.000 metres. Pugem fins al Mirador, un cim empetitit pels seus veïns gegants, sobre els quals es gaudeix d'una gran perspectiva.

Pic Abadías (3.271 m.) i pic de la Maladeta (3.308 m.)

Tram de cresta molt aeri

Sortint des del pla de Basurta enfilem fins al Portilló Superior i arribem fins al coll Maleït. Comencem a crestejar fins a guanyar el pic Abadías, i tot seguit continuem per la cresta fàcil però molt aèria fins prop del pic de la Maladeta, on arribem després de remuntar una curta però pendent canal de neu. Iniciem la tornada baixant pel coll de la Rimaia i creuant la glacera de la Maladeta fins retrobar el camí d'anada.

Mont Perdut (3.355 m.) per la cara nord

Primera imatge del Mont Perdut al Balcó de Pineta

Enfilem la tercera alçada dels Pirineus pel vessant més directe. Sortim des de la vall de Pineta i pugem fort fins al Balcó. Avancem fins a sota els seracs que es despengen de la glacera i enllacem diverses canals de neu i glaç de fort pendent (55º). Sortim al cim on gaudim de l'esplèndida panoràmica. Baixem la canal central (Escupidera), remuntem fins al Coll del Cilindre, baixem al llac de Marboré i pugem al refugi de Tucarroya on passarem la nit.

Via ferrada La Foradada de Toscar

Pas lateral

Provem una de les noves vies ferrades que s'han obert al Pirineu d'Osca. Es tracta d'una via molt vertical i aèria, amb alguns passos fins i tot extraplomats. Hi ha un parell de ponts força espectaculars. Té diversos passos entretinguts, alguns en què cal tibar fort de braços, i altres en què cal fer moviments atlètics o gairebé contornsionistes.

Perdiguero (3.222 m.) i cresta de Lliterola

Cresta sud-est del Perdiguero

Remuntem tota la vall de Lliterola i enfilem el feixuc pedregar que ens acosta a un dels grans cims pirenencs. Reseguirem l'aèria cresta nord-est assolint el Pico Royo i els pic satèl·lits fins a la Punta de Lliterola. Voregem l'Ibon Blanco a certa alçada i anem a buscar la llarga vall de Remuñe que desfem tot tancant una llarga però preciosa jornada de muntanya.

Vignemale (3.298 m.), Punta Chausenque i Pitón Carré

Pique Longue

És sens dubte un dels cims més atractius dels Pirineus. La seva espectacular cara nord i la glacera en forma de gran llengua són reclams que porten milers d'excursionistes a aquesta muntanya. En aquesta ocasió l'enfilem per la vall d'Ossue, creuem la glacera, pugem l'esmolada aresta de la Punta Chausenque (3.204 m.), el Piton Carré (3.197 m.) i finalment, després d'una grimpada per terreny descompost el punt més elevat, la Pique Longue (3.298 m.)

Gavarnie - Tucarroya

Espatalla de Marboré, Casco, Bretxa de Rolán i Taillón

Sortim des del fons de la vall per buscar un sender que enfila fort fins al refugi de les Espuguettes, des d'on tenim una excel·lent visió de les muntanyes del circ de Gavarnie. Continuem fins creuar el coll de l'Hourquette d'Alans, fem un llarg flanqueig i enfilem el fort pendent de la canal de Tucarroya. Des del peculiar refugi ubicat enmig de la bretxa de Tucarroya contemplem la cara nord del Mont Perdut.

Taillon (3.146 m.)

Taillon

Pugem un dels "tres-mils" més fàcils dels Pirineus, tot i que amb la neu es complica una mica més. Pel vessant francès de Gavarnie fem un llarg flanqueig cap al refugi de Sarradets. Enfilem fins un dels llocs més màgics dels Pirineus, la Bretxa de Roland. Creuem la bretxa i per l'altre costat flanquegem fins a guanyar una fina aresta que ens apropa fins al panoràmic cim.

Puntal Alto de lo Foratón (2.154 m.) i Crestas del Gallo

Seguim una bona estona la fina carena

Tot i que la intenció inicial era pujar el Bisaurín, el mal temps al coll i la falta de visibilitat ens fa replantejar l'objectiu. Acabem de pujar a un cim més modest i fàcil, i acabem d'arrodonir la sortida recorrent la llarga Cresta del Gallo, una carena estreta i estètica, que tot i ser fàcil gaudeix d'un gran ambient alpí.

Intent al Petrachema

Inici del camí cap al Petrachema

El Petrachema és un cim fronterer força concorregut a l'hivern tant per excursionistes com esquiadors, ja que no és gaire difícil. Es surt des des del refugi de Liza, a la capçalera de la Val d'Ansó, en direcció est fins assolir la carena divisòria amb l'Estat francès. Les previsions meteorològiques es van complir i vam haver de girar cua a mig camí.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Pirineus