Resta dels Pirineus

Intent al Peña Blanca

Pla del Portalet

Sortim des de la gran esplanada que hi ha al vessant francès del Portalet amb la intenció d'ascendir un pic fàcil i amb una pala molt esquiable, ampla i sostinguda. Els núvols que ja hi havia a primera hora van creixent, i les boires s'ajauen a mitja alçada. Quan som sota el característic Pène de la Glère ens rendim a l'evidència que és inútil continuar sense visibilitat. Traiem pells i fem un descens pràcticament a cegues sobre bona neu.

Tarbesó (2.364 m.) amb esquís

Avancem de pla per la coma del riu Maure amb el Tarbesó al fons

Des de la minúscula estació d'esquí de Mijanes, al nord de la comarca occitana del Donasà, sortim una bona colla amb els esquís als peus tot i l'escassetat de neu. Avancem un tram llarg i planer seguint la coma del riu Maure fins passada la cabana de l'Orri. Després comencem a pujar per terreny més obert fins a situar-nos sota les grans pales del cim. Encarem la pujada més forta per la dreta, fins a guanyar la carena. El primer tram del descens i el més dret el fem pel vessant sud fins a la Comella de l'Ós. Llavors per terreny menys uniforme anem desfent la coma fins al punt d'origen.

Pimené (2.801 m.)

Circ de Gavarnia des del cim del Pimené

Poques vegades una excursió tan fàcil és alhora tan plaent. I és que el pic que pujarem avui es troba enclavat entre les grans moles dels Pirineus occidentals, i la seva situació central i tanmateix aïllada el fa un mirador excepcional. Sortim des de la famosa població de Gavarnia en direcció a la cascada, tot i que abans d'arribar-hi prenem un camí que comença a remuntar el vessant est en fort pendent. Passem les pastures de la cabana de Pailla i després el refugi d'Espuguettes, i prenem un camí molt dret que zig-zagueja fins a la carena. La resseguim pel fil fins al cim. Excels panorama cap al Mont Perdut, el Vinyamala, el Pic Long, la Múnia, el Taillón i el circ de Gavarnie amb els seus diversos pics. Ruta fàcil però llarga i amb fort desnivell.

La Múnia (3.134 m.) i circ de Troumouse

Superem la boira i tenim davant tota la cresta de Troumouse

Des del fons del circ tenim al davant un imponent amfiteatre natural, semicircular, amb diverses puntes que sobrepassen els 3.000 metres d'alçada. Sortim de l'aparcament de la verge de Troumouse, i caminem entre les boires per la planura. Vora uns estanyols comencem a enfilar, i el pendent es multiplica prop del coll. Ja dalt la carena busquem un senderol penjat que passa per sobre els tubs de Gerbats, en una travessa molt exposada. Guanyem la carena i aviat arribem al primer cim notable, el Heid. Avancem per la carena, aèria en molts punts, i amb diversos passos de grimpada. Superem el pic de Tromosa i arribem a la base del Sierra Morena, amb una escalada de III exposada. Amb grimpadetes més fàcils arribem a la Múnia, i contemplem el vast paisatge. La baixada també és entretinguda, amb diveres grimpades delicades i un ràpel.

Russell (3.207 m.)

Grimpant al tram més delicat de l'aresta summital del Russell

La llarga aresta del massís de la Maladeta que aglutina alguns dels pics més elevats dels Pirineus es tanca al sud-est amb el pic de Russell, batejat així en honor del cèlebre pirineista que precisament fou el primer en pujar-hi. Sortirem de l'estany de Llauset i pujarem una bona estona fins al coll de Vallibierna. Fem un flanqueig ascendent fins a la collada dels Isards i travessem la llarga coma amb petits estanyols, on abandonem el camí habitual i ens enfilem a la cresta. Comencem a grimpar sobre grans blocs (II) en forta pujada fins a la punta est (3.042 m.) Seguim grimpant amunt fins a l'avantcim (3.205 m.) on ja avançarem per una cresta horitzontal fins al cim principal (3.207 m.) Ens acabem d'arribar fins a la Punta de la Bretxa (3.195 m.) seguint la cresta per gaudir d'una bona perspectiva. Tornem pel mateix camí desfent la llarga ruta.

Cuyalaret (2.286 m.)

Cim del Cuyalaret

Fem uns sortida ràpida i enfilem un cim fàcil, directe i agraït. Sortim des dels plans del Portalet, però avui en comptes de creuar-los comencem ja a pujar progressivament en direcció sud-oest. Sempre amb el cim a la vista anem remuntant els amplis lloms fent llargues diagonals. Coronem el cim amb els esquís als peus, i contemplem l'amplíssima vista, sobretot amb els ulls posats a l'abrupte vessant nord de l'Anayet. Descens fàcil, agraït i molt esquiador per pales amples i pendents suaus. Ideal per un dia amb poc temps.

Pic de la Canal Roya (2.231 m.)

Descens amb el Midi d'Ossau al davant

Enfilem avui un cim secundari, de baixa rellevància però d'alta esquiabilitat. Comencem prop del Portalet recorrent la llarga coma abundantment innivada en direcció oest. Passem sota el característic roc del Pène de la Glère, i un cop davant del nostre cim anem a buscar l'aresta nord per guanyar alçada progressivament. El cim ens ofereix un bell panorama, quan la boira ens ho permet. Iniciem el descens per la pala summital, en considerable pendent i amb neu poc transformada. Més avall seguim baixant per pendent més suau fins al punt d'inici.

Vèrtex d'Anayet (2.559 m.)

Creuem al gran pla davant del pic d'Anayet

Des de l'aparcament Anayet de l'estació d'esquí de Formigal comencem a foquejar per les pistes i aviat les abandonem per recórrer la Glera d'Anayet, un ampli barranc que es va estrenyent al cap d'amunt. Un pujador sobtat ens deixa a l'amplíssim pla dels ivons d'Anayet, que haurem de creuar de cap a cap, tot gaudint de les formidables vistes al característic pic. Al final dels plans una pala cada cop més dreta ens acosta al coll, i en pocs metres al panoràmic cim, on contemplem de prop l'Anayet i el Midi d'Ossau. Bon descens, amb un tram més dret al principi, i més fàcil després, parant atenció a no perdre massa alçada.

Peyreget (2.487 m.)

Excel·lents vistes del Midi d'Ossau

Absolutament eclipsat pel seu veí, el majestuós Midi d'Ossau, el nostre objectiu d'avui n'és un mirador privilegiat, gràcies a la seva posició endarrerida. Sortim des de la Cabana de l'Araille, prop del Portalet i fem una llarga diagonal per pendents suaus fins al coll de l'Iou. Ens calcem els grampons i remuntem l'aresta oest amb trams de considerable pendent i sempre amb grans vistes. Coronem el cim i contemplem el vast paisatge. De nou al coll calcem esquís i baixem per pales suaus de neu primavera fins al punt d'inici.

Bernera (2.432 m.) hivernal

Pujant per la llarga canal, amb el Bisaurín al fons

A cavall entre les valls d'Aísa i Hecho, el massís de Bernera és poc freqüentat tot i la bellesa de l'entorn. Pujarem el cim principal que dóna nom al massís, però que no és el més alt. Sortim des del refugi de Lizara i creuem l'estret Achar de Catiellas. Encarats a llevant enfilem una llarguíssima i ampla canal, barreja de tartera, neu i gel. Un cop al coll coronem un pic secundari al nord, per contemplar l'espectacular vista. Tot seguit accedim al cim principal, contemplem l'ampli paisatge i baixem per l'est, voltejant el massís i tancant el cercle per la collada del Bozo.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Pirineus