Resta dels Pirineus

Petretxema (2.371 m.) per la vall d'Ansebère

Davant unes pastures, al fons les agulles d'Ansebère

A l'oest de la població bearnesa de Lascun descobrim una de les valls pirenenques més boniques que culmina sota les impressionants agulles d'Ansebère. Després de creuar una zona de bosc frondós i plàcides pastures, ens situem sota la paret nord de les agulles, en un paisatge increïblement vertical, oníric, gairebé irreal. Pugem al coll i fàcilment assolim el cim enmig d'un panorama sublim.

Pic d'Aspe (2.640 m.)

Cara nord del Pic d'Aspe

Sortim de l'estació d'esquí de Candanchú i per les pistes desertes avancem cap a sota la característica paret de la Zapatilla. Pugem fort al port de Tortiellas, i després de saltar una grada rocosa flanquegem per sobre del barranc amb la vista posada a la impressionant cara nord. Al fons del circ comencem a remuntar una llarga glacera cada cop més dreta. Dalt del coll decidim encarar el cim per l'aresta nord, fent una grimpada fàcil però molt descomposta i amb passos exposats. Vistes excepcionals dels pirineus bearnesos.

Es Corbets (2.904 m.)

Flanquegem les Agulles de Perramó per l'esquerra

Creuem la part baixa de la vall d'Estós i la deixem per enfilar la secundària de Batisielles. Creuem una zona bellíssima al costat dels ivons de l'Escarpinosa i els de Perramó, sota la imponent verticalitat de les parets de les Agulles de Perramó i les Tuques d'Ixeia. Continuem pujant fins la collada de la Pllana, on comencem una grimpada per blocs fins a l'estret cim. Tornem pels ivons de Batisielles arrodonint una ruta llarga, amb fort desnivell però molt estètica i gratificant.

Pic de Paderna (2.622 m.) i Pic d'Alba (3.107 m.)

Ens aproximem al bonic Pic de Paderna

Iniciem la ruta a la Besurta i pugem decidits cap al refugi de la Renclusa. Poc més amunt contemplem al magnífic pic de Paderna sobre uns estanyols. Remuntem la coma pedregosa fins a la collada, i en pocs minuts al cim. Tornem al coll i pugem ara per terreny fatigós de blocs fins assolir la cresta. Grimpant assolim el pic d'Alba. Contemplem el massís de la Maladeta d'aprop i comencem a baixar per blocs fins als Ibons d'Alba, i seguim en fort descens fins als decrèpits Bañs de Benás.

Balaitús (3.144 m.) hivernal

Darrers metres cap al cim, amb fort vent

El darrer dia de l'any enfilem un dels grans cims pirenaics que a l'hivern presenta un aspecte encara més sever. Sortim del còmode refugi de Respomuso i pugem fort per l'ampli torrent fins que gira a llevant per buscar la Bretxa de Latour. Aquest pas, ja força difícil en sec, es complica bastant en mixte. Un cop dalt remuntem forts pendents fins al cim.

Taillon (3.114 m.) i Gabietos (3.031 i 3.034 m.)

Baixant del darrer cim, amb el Gabieto oriental i el Taillon de fons

Ens apropem a una de les zones més espectaculars dels Pirineus per enfilar dos cims característics i gaudir d'un panorama majestuós. Des del vessant de Gavarnie pugem cap al refugi de Serradets i d'aquí a la Bretxa de Roland, punt mític en el món del pireneisme. Per les vores de la paret primer i deprés per un ampli llom arribem al Taillon. Fem una ràpida escapada cap als Gabietos on cal grimpar uns metres abans del cim. Tornem per la mateixa ruta.

Neuvielha (3.091 m.)

El Neuvielha vist des de l'estany de Cap de Long

Tot i no ser el punt més elevat, aquest cim dóna nom a tot el massís i una àmplia reserva natural que inclou una preciosa zona lacustre. Sortim des de l'estany de Cap de Long i enfilem fins al Pas del Gat. Un llarg flanqueig ens porta a enllaçar amb el concorregut camí normal, on cal superar una llarga travessa per sobre de grans blocs. Una grimpada final per una xemeneia fàcil ens acosta a l'estret cim d'amples panoràmiques.

Pic Long (3.192 m.)

Ens encaminem cap al Pic Long

El punt culminant del massís del Neuvielha està considerat com un dels cims principals més difícil dels Pirineus. És una zona escarpada per tots cantons, i requereix bona grimpada per terreny aeri. Sortim de l'estany de Cap de Long i fem una llarga aproximació fins a coronar el pic Maubic. Continuem per cresta fins a l'Agulla Tourrat, baixem per terreny molt pendent i fem una llarga travessa fins els pics de Bugarret i d'Estibère Male. Tot seguit una grimpada força aèria ens porta al pic principal, del qual baixem pel cantó oposat amb 3 ràpels.

Aneto (3.404 m.) per la canal Estasen i el corredor Petit Black

Corredor Petit Black, el més estret, al centre

Encara fosca nit iniciem la llarga remuntada del barranc de Coronas. Un bon tros amunt anem flanquejant la cresta de Llosars fins trobar la canal Estasen. Equipats amb piolets i grampons enfilem per pendents de 45-50º. Quan la canal es bifurca entrem a l'encaixonat i estètic corredor Petit Black, més inclinat (60º). Grimpem fins a les agulles Escudier i Daviu abans d'accedir al cim dels Pirineus. Creuem el pas de Mahoma, baixem fins a la collada de Coronas i emprenem la llarga baixada fins al punt d'inici.

Turbó (2.492 m.) per la cresta

Cara oest del Turbó

Aquesta característica mola rocosa, visible des de pràcticament tots els Pirineus, no destaca pas per la seva alçada sinó per la seva mida, la posició isolada i la característica forma de ferradura, amb cresta a banda i banda i una gran vall al mig. Fem un recorregut circular que sortint des del nord recorre tota la cresta i baixa per l'ampla coma de Sant Adrià.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Pirineus