Resta dels Pirineus

Via ferrada La Foradada de Toscar

Pas lateral

Provem una de les noves vies ferrades que s'han obert al Pirineu d'Osca. Es tracta d'una via molt vertical i aèria, amb alguns passos fins i tot extraplomats. Hi ha un parell de ponts força espectaculars. Té diversos passos entretinguts, alguns en què cal tibar fort de braços, i altres en què cal fer moviments atlètics o gairebé contornsionistes.

Perdiguero (3.222 m.) i cresta de Lliterola

Cresta sud-est del Perdiguero

Remuntem tota la vall de Lliterola i enfilem el feixuc pedregar que ens acosta a un dels grans cims pirenencs. Reseguirem l'aèria cresta nord-est assolint el Pico Royo i els pic satèl·lits fins a la Punta de Lliterola. Voregem l'Ibon Blanco a certa alçada i anem a buscar la llarga vall de Remuñe que desfem tot tancant una llarga però preciosa jornada de muntanya.

Vignemale (3.298 m.), Punta Chausenque i Pitón Carré

Pique Longue

És sens dubte un dels cims més atractius dels Pirineus. La seva espectacular cara nord i la glacera en forma de gran llengua són reclams que porten milers d'excursionistes a aquesta muntanya. En aquesta ocasió l'enfilem per la vall d'Ossue, creuem la glacera, pugem l'esmolada aresta de la Punta Chausenque (3.204 m.), el Piton Carré (3.197 m.) i finalment, després d'una grimpada per terreny descompost el punt més elevat, la Pique Longue (3.298 m.)

Gavarnie - Tucarroya

Espatalla de Marboré, Casco, Bretxa de Rolán i Taillón

Sortim des del fons de la vall per buscar un sender que enfila fort fins al refugi de les Espuguettes, des d'on tenim una excel·lent visió de les muntanyes del circ de Gavarnie. Continuem fins creuar el coll de l'Hourquette d'Alans, fem un llarg flanqueig i enfilem el fort pendent de la canal de Tucarroya. Des del peculiar refugi ubicat enmig de la bretxa de Tucarroya contemplem la cara nord del Mont Perdut.

Taillon (3.146 m.)

Taillon

Pugem un dels "tres-mils" més fàcils dels Pirineus, tot i que amb la neu es complica una mica més. Pel vessant francès de Gavarnie fem un llarg flanqueig cap al refugi de Sarradets. Enfilem fins un dels llocs més màgics dels Pirineus, la Bretxa de Roland. Creuem la bretxa i per l'altre costat flanquegem fins a guanyar una fina aresta que ens apropa fins al panoràmic cim.

Puntal Alto de lo Foratón (2.154 m.) i Crestas del Gallo

Seguim una bona estona la fina carena

Tot i que la intenció inicial era pujar el Bisaurín, el mal temps al coll i la falta de visibilitat ens fa replantejar l'objectiu. Acabem de pujar a un cim més modest i fàcil, i acabem d'arrodonir la sortida recorrent la llarga Cresta del Gallo, una carena estreta i estètica, que tot i ser fàcil gaudeix d'un gran ambient alpí.

Intent al Petrachema

Inici del camí cap al Petrachema

El Petrachema és un cim fronterer força concorregut a l'hivern tant per excursionistes com esquiadors, ja que no és gaire difícil. Es surt des des del refugi de Liza, a la capçalera de la Val d'Ansó, en direcció est fins assolir la carena divisòria amb l'Estat francès. Les previsions meteorològiques es van complir i vam haver de girar cua a mig camí.

Castillo d'Acher (2.384 m.)

Castillo d'Acher

Es tracta d'un dels cims més emblemàtics de l'entorn. La seva característica silueta de castell medieval és visible des de molt enllà. Les seves parets són pràcticament inexpugnables, i des de la base sembla difícil poder pujar-hi sense equipament. Però el castell té un punt feble des d'on es pot assaltar, això sí, després d'una pujada molt pendent. Ambient alpí en aquesta ascensió hivernal. Un cim imprescindible.

Ibón de Acherito

Pujant pel barranc de las Foyas. Al fons la Sierra de Alano

Iniciem el primer dia d'estada a les valls d'Ansó i Echo amb una fàcil excursió fins a un bonic llac enclotat en un circ glacial. Per arribar a l'Ibón d'Acherito cal fer una bona pujada des dels extensos prats de la Guarrinza, que per si mateixos ja mereixen una visita. Excel·lents panoràmiques dels espadats cims de la zona.

Pics de la Forqueta (3.007 i 3.004 m.)

Ibon de Llardaneta i pics de la Forqueta

Ens ha sorprès gratament l'ascensió a aquests cims situats al sud del massís de Posets, ja que tot el recorregut és d'una gran bellesa. La perspectiva del Posets i la cresta d'Espadas és immillorable. El recorregut és llarg però molt variat, amb un tram final força aeri que li dóna un bon caràcter alpí.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Pirineus