Cruz de la Guardia

Des de la collada de la Cruz de la Guardia es pot gaudir d'una de les millors vistes de la vall de Pineta amb la cara nord del Mont Perdut al darrere, i més enllà les muntanyes de la Múnia. Per arribar-hi comencem a pedalar per una pista que surt de Chistén i puja cap al mirador de la Cruz de Puyadase, sobre la vall de Chistau i amb bones vistes cap al massís de Bachimala. Remuntem l'ampla coma del barranc de la Poma, farcit de bordes enmig de pastures d'alçada. Seguim pujant per vessants oberts fins al coll, a 2.100 metres, i encara continuem per un tram molt panoràmic fins al refugi de Pardinas. El descens també ens regala bones vistes sobre el sector del massís de Cotiella i la vall del riu Cinqueta.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Chistén Osca (Espanya)
  • Distància: 31,90 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 915 metres
  • Temps: 4:10 hores
  • Dificultat: IBP=56 / Blava
  • Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes en bon estat
  • Cartografia: Bachimala Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Chistén 00:00 00:00 0,0
Mirador Cruz de Puyadase 00:20 00:20 1,7
Collada de Piedras Blancas 00:55 01:15 7,5
Collada de la Cruz de Guardia 00:35 01:50 10,8
Refugi de Pardinas 00:25 02:15 13,3
Refugi Turmaquera 00:45 03:00 19,8
Señés (afores) 00:35 03:35 25,7
Chistén 00:35 04:10 31,9

Crònica

A vegades deixar-se guiar també és una bona opció. Moltes vegades planifiquem les nostres rutes estudiant sobre el mapa zones que ens interessen, busquem informació a internet sobre opcions de rutes, i amb tota la informació acabem muntant rutes que ens semblin interessants. En el cas d'avui és una mica diferent, i ens limitarem a seguir una ruta que proposen des de Zona Zero, una iniciativa de foment de les activitats ciclistes i el turisme actiu nascut a l'Aïnsa i que ha crescut en moltes altres zones del Pirineu aragonès. Principalment hi ha moltes activitats d'enduro, però la iniciativa s'ha anat obrint a altres modalitats ciclistes. Mirant les seves propostes vaig veure que tenien algunes rutes a la vall de Chistau, on precisament teníem intenció de fer-hi una escapada.

Una de les rutes que proposaven ZX-002 Bal de Chistau V2, la vaig trobar interessant, ja que encaixa molt bé amb el tipus d'activitats que ens agraden: rutes ciclistes d'alta muntanya, bons paisatges i poca dificultat tècnica. En aquest cas és una ruta 100% per pista, i en força bones condicions. Es comença amb una pujada llarga i continuada de 700 metres de desnivell, però sempre amb pendents assumibles on pots pedalar sense arribar al límit. Ja només sortir de Chistén les vistes són fabuloses, i podrem coontemplar alguns dels grans colosos dels Pirineus. La part alta és especialment bonica, i pedalarem una bona estona per una pista a més de 2.000 metres d'alçada. La ruta va superar les expectatives.

Ens situem al poble de Chistén (Gistaín en castellà), el més alt de la vall de Chistau a 1.378 metres. És un municipi gran en extensió que alberga alguns dels cims de 3.000 metres més destacats de la zona com el Bachimala o els Culfreda, però petit en població (142 habitants amb dades de l'any 2019). S'hi arriba per una carretera que puja fort des del veí municipi de Plan. Sortirem com cada dia d'aquestes vacances amb la Sílvia i el Fum, tot i que ells no faran l'última part per evitar un excessiu quilometratge pel gos. La ruta, segons les informacions que tenim de Zona Zero té uns 33 km. i uns 1.000 metres de desnivell, i està catalogada com a vermella. A la part baixa de Chistén hi ha un aparcament on deixarem la furgo. Ens proveïm d'aigua a l'abundosa font que hi ha a l'entrada del poble, preparem els estris i comencem a pedalar.

Sortim pedalant des de l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble i pugem només uns metres fins a trobar el primer carrer que marxa a la dreta. Passem sota unes cases i avancem fins a la sortida del poble, on el carrer gira i ja es transforma en pista. Comencem a pujar en direcció nord en paral·lel a la vall de Chistau que anem veient a sota. El primer tram puja considerablement durant poc més d'un quilómetre i mig i arriba al bonic mirador de Cruz de Puyadase. Hi ha una petita àrea recreativa i un mirador sobre la vall de Chistau que permet contemplar-la en tota la seva extensió. Més enllà sobresurten nombroses muntanyes i cims, en primer terme el pic Montó, i més enllà els Culfreda i el Bachimala.

Descartem la pista que comença a baixar cap a la vall de Chistau i seguim la principal que gira cap a l'esquerra. Avancem cap a l'oest, fem un revolt i seguim amb una llarga diagonal que ens aproxima a la part baixa de l'ample barranc de la Poma. Es tracta d'una gran coma ampla i oberta, tota plena de pastures i camps de ferratge i amb desenes de bordes a la vora dels camps. És un lloc molt bonic, amb una concentració de bordes inusual. La pista dibuixa revolts amples i s'enfila progressivament entremig dels camps i les bordes. Tot aquest tram és molt agradable, ja que la pujada és suau i el paisatge magnífic. Pedalem entre camps i pastures amables alhora que tenim un horitzó de grans muntanyes que s'enfilen fins més amunt dels 3.000 metres. Pugem suaument assaborint aquest deliciós primer plat de la ruta.

Ens anem enfilant per l'ampla coma entre prats i bordes fins arribar a un coll ample i obert, gairebé a 1.900 metres d'alçada. És la collada de Piedras Blancas i ja portem poc més d'una hora de ruta i 7,5 km. Planegem uns metres i trobem una pista que marxa a la dreta. Ens hi enfilarem, tot i que més tard tornarem fins a aquest punt per recuperar la pista principal. Així doncs iniciem un tram d'anada i tornada per una pista una mica més dreta i també més pedregosa, però continua sent fàcil. Girem doncs a la dreta i fem un parell de revolts, tot i que la pista avança en tendència nord-oest. Continuem gaudint d'amples vistes cap a totes bandes, i com més pugem més esplèndid és el panorama. La nostra pista es fa enfilant sense contemplacions fins assolir la cota dels 2.100 metres just arribant a la collada de la Cruz de la Guardia. S'obre davant nostre un espectacle visual magnífic.

Des de la collada de la Cruz de Guardia s'obre cap a ponent una visió espectacular de la vall de Pineta i tota la cara nord del massís del Mont Perdut. És una visió transversal que permet gaudir de tota la vall envoltada pels grans cims calcaris. Més enllà també despunten els diversos pics de la Múnia. Tot això mirant cap a ponent, però cap a llevant continuem tenint el sector dels Bachimala i Culfreda, i cap al sud els vessants més drets de la serra d'Armeña i el massís de Cotiella. La collada de la Cruz de Guardia és un lloc peculiar i estratègic ja que se situa entremig d'aquests grans colosos i a prou alçada per oferir una preciosa visió. Em va sorprendre especialment aquesta vista per a mi inusual de la vall de Pineta, ja que es pot contemplar sense cap obstacle visual tota la seva llargada i els cims que la protegeixen, les diferents puntes del massís del Mont Perdut.

La pista continua enllà direcció nord-oest per un vessant obert de pastures alpines sota el Tozal d'Escubillons. La Sílvia i el Fum es queden al coll, i jo avanço per aquesta pista panoràmica que m'obliga a parar a cada petit revolt per contemplar un matís diferent de la vista cap a la vall de Pineta. També és molt bonic el terreny per on transita la pista, amb un terra vermellós que contrasta amb la verdor intensa dels vessants herbats. Aquest tram de pista avança encara 2,5 km. primer baixant lleugerament, i llavors tornant a pujar també lleugerament fins al fons d'una ampla coma on hi ha el refugi de Pardinas, una petita cabana de pastors on s'acaba definitivament. Faig una breu pausa i torno enrere per la mateixa pista fins arribar de nou a la collada de la Cruz de la Guardia. La Sílvia i el Fum han anat baixant al ritme del gos, i això em permet accelerar el ritme de baixada fins a la collada de Piedras Blancas, la cruïlla de pistes, on ens retrobem i fem una petita pausa.

El descens continua direcció sud, tot i que la pista fa diversos revolts, enmig d'un terreny obert i amable. Ara baixem encarats cap al massís de Cotiella i la serra d'Armeña que tenim davant, just a l'altre cantó de la fonda vall del riu Cinqueta. Baixem fins a creuar la coma del barranc de l'Orbar i seguim cap al sud passant pel refugi de Turmaquera i pedalant per damunt d'una zona de pastures a les bordes dels Desvios. Més avall la pista va tendint cap a ponent i baixa més decidida fins a prop del petit nucli de Señés. Poc abans del poblet marxa una pista a l'esquerra que coincideix amb el GR-19. La Sílvia i el Fum, per evitar fer massa quilòmetres baixaran fins al poble de Serveto, a sota de Señés, i jo continuaré la ruta per aquesta pista que marxa cap a llevant. Inicio doncs el retorn per aquesta pista que planeja al principi i després puja amb algun tram fort. Avanço direcció est molt per damunt de la vall principal del riu Cinqueta, i amb bones vistes cap als cims de l'altra banda del sector de Cotiella.

Vaig avançant per aquesta pista més precària que passa també per una zona de bordes i continua cap a l'est sempre amb bones vistes i resseguint les entrades i sortides del terreny. Després de 4 o 5 km. des del trencant on ens hem separat amb la Sílvia i el Fum arribo a una mena de collet on ja es pot contemplar el poble de Chistén una mica més avall, amb un gran horitzó de muntanyes al darrere. Tot aquest tram avanço més de pressa, sobretot a l'última baixada ràpida i contundent que em porta a les envistes del poble. Ja només queda acabar-hi d'arribar per tancar una ruta preciosa per les serres arrodonides damunt del poble de Chistén. Vaig a buscar la Sílvia i el Fum al poble de Serveto on dinem tranquil·lament tot comentant la bonica ruta que ens ha portat fins a la collada de Cruz de la Guardia, un excel·lent mirador de la vall de Pineta i el Mont Perdut. Un itinerari fàcil i molt paisatgístic.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari