Resta dels Pirineus

Taillon (3.114 m.) i Gabietos (3.031 i 3.034 m.)

Baixant del darrer cim, amb el Gabieto oriental i el Taillon de fons

Ens apropem a una de les zones més espectaculars dels Pirineus per enfilar dos cims característics i gaudir d'un panorama majestuós. Des del vessant de Gavarnie pugem cap al refugi de Serradets i d'aquí a la Bretxa de Roland, punt mític en el món del pireneisme. Per les vores de la paret primer i deprés per un ampli llom arribem al Taillon. Fem una ràpida escapada cap als Gabietos on cal grimpar uns metres abans del cim. Tornem per la mateixa ruta.

Neuvielha (3.091 m.)

El Neuvielha vist des de l'estany de Cap de Long

Tot i no ser el punt més elevat, aquest cim dóna nom a tot el massís i una àmplia reserva natural que inclou una preciosa zona lacustre. Sortim des de l'estany de Cap de Long i enfilem fins al Pas del Gat. Un llarg flanqueig ens porta a enllaçar amb el concorregut camí normal, on cal superar una llarga travessa per sobre de grans blocs. Una grimpada final per una xemeneia fàcil ens acosta a l'estret cim d'amples panoràmiques.

Pic Long (3.192 m.)

Ens encaminem cap al Pic Long

El punt culminant del massís del Neuvielha està considerat com un dels cims principals més difícil dels Pirineus. És una zona escarpada per tots cantons, i requereix bona grimpada per terreny aeri. Sortim de l'estany de Cap de Long i fem una llarga aproximació fins a coronar el pic Maubic. Continuem per cresta fins a l'Agulla Tourrat, baixem per terreny molt pendent i fem una llarga travessa fins els pics de Bugarret i d'Estibère Male. Tot seguit una grimpada força aèria ens porta al pic principal, del qual baixem pel cantó oposat amb 3 ràpels.

Aneto (3.404 m.) per la canal Estasen i el corredor Petit Black

Corredor Petit Black, el més estret, al centre

Encara fosca nit iniciem la llarga remuntada del barranc de Coronas. Un bon tros amunt anem flanquejant la cresta de Llosars fins trobar la canal Estasen. Equipats amb piolets i grampons enfilem per pendents de 45-50º. Quan la canal es bifurca entrem a l'encaixonat i estètic corredor Petit Black, més inclinat (60º). Grimpem fins a les agulles Escudier i Daviu abans d'accedir al cim dels Pirineus. Creuem el pas de Mahoma, baixem fins a la collada de Coronas i emprenem la llarga baixada fins al punt d'inici.

Turbó (2.492 m.) per la cresta

Cara oest del Turbó

Aquesta característica mola rocosa, visible des de pràcticament tots els Pirineus, no destaca pas per la seva alçada sinó per la seva mida, la posició isolada i la característica forma de ferradura, amb cresta a banda i banda i una gran vall al mig. Fem un recorregut circular que sortint des del nord recorre tota la cresta i baixa per l'ampla coma de Sant Adrià.

Posets (3.375 m.) hivernal

Passem sota la Dent de Llardana

Tornem al segon cim més alt dels Pirineus, en aquesta ocasió a l'hivern i per la ruta normal del refugi Àngel Orús. Amb menys neu del que és habitual, però amb la sol·litud i l'ambient alpí de les rutes hivernals enfilem la Canal Fonda, passem per sota l'espectacular Dent de Llardana i guanyem l'aresta que seguim fins arribar al cim després d'un últim tram estret i estètic.

Garmo Negro (3.066 m.)

Aresta cimera

Des dels Baños de Panticosa sembla a prop, i de fet ho és, però fins al cim ens separen més de 1.400 metres de pujada pràcticament directa, sense treva. Un ascens franc i directe fins un cim fàcil i molt panoràmic, amb excel·lents vistes cap al Balaitús, els Infiernos i el Vinyamala. Destaca la petita carena cimera, aèria i estètica, especialment quan la neu ja dibuixa una fina aresta.

Intent al Midi d'Ossau

Cavalls sota el petit cim de Saoubiste

Tot i el dia excepcional no aconseguim pujar el Midi d'Ossau a causa de la neu i la humitat que fan més perillosa la progressió ja de per si delicada. Gaudim però de l'aproximació en un entorn magnífic i espectacular, al peu d'una de les muntanyes més emblemàtiques i estètiques dels Pirineus.

Anayet (2.545 m.)

Ivó i pic d'Anayet

Modest per la seva alçada, desafiant per la seva verticalitat i majestuós per la seva silueta. Tímid, amagat a la capçalera del riu Gállego, a tocar de la frontera franco-espanyola, aquest petit cim es pot pujar fàcilment amb una aproximació llarga però còmoda fins als ivons, i una última grimpada entretinguda després d'un pas exposat equipat amb cadenes. Una petita joia en un entorn excepcional.

Spijeoles (3.065 m.) i Gourdon (3.034 m.)

Gourdon i Spijeoles sobre l'Estany Glaçat

Una llarga ascensió ens porta a sortir des de les Granges d'Astau, remuntar la vall i enfilar per pedregars molt pendents fins a l'escarpat pic d'Spijeoles. Seguim l'esmolada cresta, de poca dificultat però molt aèria, fins al veí pic de Gourdon. Baixem fins al refugi del Portillhon on fem nit després de més de 2.200 metres de desnivell. El dia següent tornem al punt d'inici desfent la llarga vall.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Pirineus