Muntanya de Santa Fe

Sota la magnífica església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó comencem a pedalar en forta pujada fins a Coll Piqué, punt de trobada de molts escaladors. Seguim pujant fort per una pista força trencada fins a les envistes de Montanissell, on arribem per terreny més suau. Després d'una pausa tornem a pujar fins al grau del Pitarell, on hem de superar una gran esllavissada. Seguim pujant per damunt de les cingleres fins al coll d'Espies, punt més alt de la ruta, i tot seguit planegem amb vistes precioses cap al Cadí i el Pedraforca. Al grau de Santa Fe deixem les bicis i pugem a peu fins a la petita ermita penjada al cingle sobre mateix d'Organyà, un gran mirador de la contrada. Baixem per un camí difícil i poc ciclable fins al coll Marí, i ja per pistes agradables entre camps acabem d'arribar al peu del Segre. Ja només queda tornar per la carretera secundària de Figols, contemplant la muntanya on hem pujat i la riba del Segre.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Coll de Nargó Alt Urgell
  • Distància: 33,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.190 metres
  • Temps: 5:25 hores
  • Dificultat: IBP=95 / Vermella
  • Sensació de dificultat: Mitjana Principalment pistes. Descens de Santa Fe per camí difícil
  • Cartografia: Muntanya d'Alinyà Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Coll de Nargó 00:00 00:00 0,0
Coll Piquer 00:15 00:15 1,5
Montanissell 01:15 01:30 8,7
Pausa 00:15 01:45
Forat del Pitarell 00:15 02:00 11,1
Creuar l'esllavissada 00:20 02:20
Collada de Mont-roi o d'Espies 00:30 02:50 13,4
Grau de Santa Fe 00:40 03:30 19,1
Santa Fe 00:10 03:40 19,5
Pausa 00:15 03:55
Coll Marí 00:40 04:35 21,0
Organyà 00:25 05:00 25,7
Fígols 00:10 05:10 27,8
Coll de Nargó 00:15 05:25 33,2

Crònica

Tothom qui hagi passat per Organyà camí de la Seu d'Urgell o d'Andorra s'haurà fixat en una gran mola de roca que s'aixeca sobre mateix de la població. És l'extrem de la Muntanya de Santa Fe, la punta oriental d'una petita serra que en aquest límit mostra el seu vessant més abrupte amb una paret vertical sobre els camps que envolten la població. A la punta d'aquesta cinglera hi ha una petita ermita suspesa al buit, i un extraordinari mirador de la vall del Segre i les muntanyes abruptes d'aquest sector tan retallat de l'Alt Urgell. Es pot pujar al cim per un caminet molt dret que surt per damunt del poble, però nosaltres farem una ruta circular més llarga en bicicleta, sortint des de Coll de Nargó i passant pel petit nucli de Montanissell. Això ens permetrà recórrer tota la muntanya i conèixer els seus escarpats vessants.

Amb la Sílvia i el Fum fem cap a Coll de Nargó, on començarem la ruta. Hem passat la nit prop de Fígols, des d'on es té una bona perspectiva matinal de la muntanya de Santa Fe des de l'altre cantó del Segre. Sortirem des de la bonica església de Sant Climent de Coll de Nargó, una joia del romànic amb al seu característic campanar més ample de la base i més estret a la part superior. Ens posem a punt i comencem a pedalar just al costat de l'església on neix un carrer que s'enfila fort en direcció a coll Piquer (nord). Pugem per uns forts pendents asfaltats i voltem una zona de cases disperses. Al final, en un revolt pronunciat i amb un pendent fortíssim s'acaben les cases i girem a l'esquerra. Enrere contemplem algunes cases de Coll de Nargó encimbellades en un petit turó sobre el característic meandre que fa el riu Segre al pas per la població. Passem pel costat dels dipòsits i marxem direcció oest per una pista de terra en pujada més moderada. Anem avançant per la base de la muralla rocosa del Solà d'en Roca, conegut també com la cresta de Coll de Nargó, que vam escalar ara fa prop de 10 anys.

La pujada inicial ens ha fet entrar en calor, i de seguida ens adonem que anem massa abrigats. Al matí feia fresca, i ens hem vestit de llarg, però la ruta és força assolellada, i tot i ser a mig febrer fa un temps més propi d'abril. Sembla que suarem la cansalada, cosa que no ens vindrà pas malament. Així doncs anem pujant més suaument que al principi seguint la pista en bones condicions que porta fins al coll Piquer. És una pista molt freqüentada per escaladors, ja que hi ha moltes vies a les diferents formacions rocoses que envolten el coll, algunes ben curioses i conegudes com els Gegants de Coll Piquer. Arribem al coll i efectivament està ple d'escaladors que aprofiten aquest dia atemperat per gaudir de les sensacions verticals. És una zona bonica i concorreguda, amb molt d'ambient d'escalada. Saludem un grupet d'escaladors que comencen l'activitat i seguim endavant.

El coll Piquer passa entremig de dues grans moles rocoses. Trobem una cruïlla de diverses pistes, i seguim en la mateixa direcció que portàvem, és a dir, cap a ponent seguint la pista del mig, que continua pujant. Avancem durant una bona estona per un entorn de secà amb vegetació baixa i un sol de justícia. La primera part d'aquest nou tram de seguida puja més fort, i la pista és més trencada i pedregosa, tot i que es pot pujar sense grans dificultats. És però d'aquelles pistes que no donen treva, i cal portar un ritme alt de pulsacions tota l'estona. Anem guanyant alçada, i contemplem en la mateixa direcció una gran cinglera molt vertical i característica, el Tossal de la Feixa. Avancem acalorats, encaixonats per les fortes parets del Tossal de Salamó, que fan de pantalla on el sol encara reflecteix més la seva calor.

Mica en mica la pista va girant cap al nord i entrem al barranc de les Grases. Aquí el pendent s'incrementa alhora que la pista es fa més dolenta, i cal parar atenció a mantenir la traçada i l'equilibri. Entrem en un pas estret, una mena de grau per travessar un tram més congost del barranc. Aquí la pista traça diversos revolts curts en fortíssima pujada, d'aquelles que pots arribar a fer-les sobre la bicicleta, però amb les pulsacions disparades, i parant atenció a la trajectòria. Creuem aquest pas més congost i pendent i anem pujant fins al gran altiplà de la Muntanya de Coll de Nargó, conegut també com a Montdellit. Un cop dalt l'altiplà la pista torna a girar a l'esquerra (ponent), i ens dóna un respir ja que planeja per una zona còmoda i amb bones vistes ja cap a la muntanya de Sant Joan i la muntanya de Santa Fe, una llarga línia de cingleres que s'allarga de ponent cap a llevant.

Després de planejar uns minuts iniciem un descens ràpid per la pista fins al barranc del Clot. Tornem a encarar-nos cap al nord i anem pujant en direcció a Montanissell, que ja hem vist des de la llunyania. Tot pujant voregem el turó de la Mare de Déu de la Salut, on hi ha una petita ermita romànica molt bonica, i amb bones vistes cap al poble. S'hi pot arribar desviant-nos uns metres cap a la dreta. Avancem de dret i sempre pujant fins arribar a l'entrada de Montanissell, un petit nucli de vint-i-pocs habitants al peu de la muntanya de Sant Joan, una ermita que es pot veure un tros amunt del poble en direcció ponent. Com que fa molta calor busquem una font per refrescar-nos i proveir-nos d'aigua. Però és missió impossible, ja que segons ens expliquen no n'hi ha cap. Hem d'anar a l'únic hostal del poble a comprar una ampolla, un fet força inaudit en un poble de muntanya.

Amb tot plegat passem prop d'un quart d'hora abans de reprendre la marxa. Ja ens avisen que hi ha hagut una gran esllavissada al forat del Pitarell, per on hem de passar, però decidim provar-ho. Així doncs prenem una pista que marxa direcció nord des del poble. Pugem fort un primer pendent que ens apropa a la base de les roques. Mirada així de front, la muralla sembla inexpugnable, i si no coneguéssim ja una mica l'indret costaria d'endevinar per on haurem de passar. La pista marxa fort cap a la dreta per traçar una llarga diagonal que després del revolt torna a l'esquerra al peu mateix de les roques.

Així arribem fins a l'entrada del grau del Pitarell, actualment barrat per una gran esllavissada de roques de moltes tonelades. L'esllavissada és relativament recent, i tot sembla força inestable. Pensàvem que amb les bicis podríem vorejar fàcilment el gran munt de roques, però no serà fàcil, i com que és un lloc molt tancat ens hem d'enfilar amb compte per damunt dels derrubis. En tota aquesta operació passem gairebé 20 minuts per creuar uns 20 metres.

Superat l'entrebanc seguim endavant i acabem de creuar l'estret tram del Forat del Pitarell, un grau produït per un torrent que trenca la cinglera i provoca una debilitat del terreny per on es va poder construir la pista. Saltem al vessant nord i fem una primera diagonal en forta pujada fins un primer revolt. Tot seguit deixem un ramal a l'esquerra que ens acostaria cap a la Cova d'Ormini, que vam visitar fa uns anys, o també podríem continuar enllaçant pistes cap al Boumort, per on també vam pedalar fa uns anys. Nosaltres seguim de dret i passem just per sobre de la casa del Pitarell. La pista continua en direcció llevant i va pujant moderadament per terreny rost. Més amunt passem vora uns camps sota el turó d'Espies, i encarem la pujada fins al punt més alt de la ruta, la collada d'Espies, de 1.461 m.

Creuem la collada d'Espies i baixem per un tram de bosc més obac fent diversos revolts marcats. Baixem fins damunt del grau de Fenollet, per on puja un camí des de la casa del mateix nom. Aquí obrim una panoràmica preciosa cap al Cadí i el Pedraforca, que ens queden just al davant. També albirem per primera vegada l'ermita de Santa Fe, que tot i no ser el punt més alt, sí que és l'objectiu més emblemàtic de la ruta d'avui. Seguim baixant per la pista ara per terreny obert i amb bones vistes. Amb l'allargada esquena del Cadí a l'horitzó baixem sota el turó de Mont-roig, sempre en clara direcció oest, i fem un parell de revolts sobtats fins damunt del grau del Fangueret, per on puja també un altre camí que desafia les cingleres que envolten aquest gran altiplà. Falta només emprendre l'última pujada fins a la collada de Santa Fe. Un parell de revolts per pista pedregosa i en fort pendent i arribem al final de la pista.

La pista mor just on comença un caminet pedregós que ens acabarà de portar al cim. Deixem les bicicletes i caminem durant 10 minuts pujant fins a l'extrem oriental de la cinglera on trobem l'ermita de Santa Fe, construïda al fil del precipici. Voregem l'edifici ja que a la part del davant hi ha un bonic mirador que s'aboca sobre la vall del Segre. Tenim Organyà just a sota, enmig d'una gran esplanada envoltada de camps, i amb el riu que la travessa. Bones vistes sobre un entorn abrupte i molt estètic. Al nord hi tenim la llarga vall de Cabó i el Cogulló d'Ares com a punt més alt de la serra que la tanca pel nord; a l'est el Cadí, el Port del Comte i més properes les escarpades muntanyes de Fígols i Alinyà. Destaca també per damunt d'Organyà el congost de Tresponts, per on el Segre es va obrir camí entre cingleres i espadats. Finalment, una mica més avall també capta l'atenció la forma piramidal del pic de Turp, on vam estar fa poques setmanes.

Després d'una pausa per reposar i contemplar el paisatge des del mirador de Santa Fe, tornem enrere pel camí i recuperem les bicicletes. Les recuperem, però no les utilitzarem durant una bona estona, ja que el següent tram de camí per baixar pel vessant nord del cim és molt dret, i caldria molta habilitat per baixar. Sí que és cert que diversos trams es poden fer sobre la bicicleta, però com que hi ha molts rocs, innombrables revolts sobtats i dificultats diverses, acabem baixant a peu i amb la bicicleta al costat. Ciclistes més hàbils podrien fer segurament més trams sobre la bicicleta. El tram inferior del camí no és tan dret, i aquí ja ens atrevim a fer diversos trams més llargs sobre rodes. Acabem trigant gairebé 40 minuts en arribar fins a Coll Marí, que queda just a sota de la gran cinglera on hi ha l'ermita. Al coll hi ha un monument a mossèn Cinto Verdaguer. Fins aquí també arriba una pista que ens servirà per baixar més còmodament.

De nou sobre rodes baixem direcció oest per la pista obaga fins que un revolt sobtat ens torna a la direcció est que hem de seguir. Repetim aquest mateix tràmit en una altra marrada que ens permet anar perdent altura. Desemboquem finalment a la carretera asfaltada que puja a Montanissell. La seguim en baixada direcció Organyà durant 350 metres. Girem a la dreta i baixem cap a la masia de Caselles. La voltem per sota i anem baixant per una pista pràcticament en desús que s'entafora al clot de Caselles i va baixant entremig de camps i pastures fins a l'entrada de la població de les Homilies. Arribats a Organyà ens partim. La Sílvia i el Fum es quedaran a la població ja que cal fer la tornada per asfalt, i no volem allargar massa el quilometratge pel nostre gos. Per la meva part, per evitar circular per la carretera C-14 que és molt transitada, faré una petita volta cap a Fígols.

Així doncs creuo la carretera i continuo cap a la part baixa del poble. El vorejo cap al nord fins a trobar el curiós pont penjant de Fígols, que permet creuar el Segre. Comença una carretera poc transitada i en lleugera pujada fins al poble de Fígols (2 km.) Passo el petit poble i m'entretinc un moment a la bonica església de Sant Víctor, des d'on es pot contemplar la vall del Segre i la muntanya de Santa Fe. Continuo per asfalt 2 km. més fins al pont d'Espies, on torno a creuar el Segre. Aquí sí que no tinc més remei que incorporar-me a la C-14 i assumir el trànsit que un diumenge a la tarda en temporada d'esquí baixa d'Andorra direcció a Barcelona. Són 2,5 km. més fins entrar a Coll de Nargó, on acabaré la ruta de nou al peu de la preciosa església de Sant Climent.

A Coll de Nargó donem per finalitzada una ruta molt bonica que transita per terreny abrupte de l'Alt Urgell, una comarca on últimament estem fent moltes incursions, però és molt gran i interessant. Avui hem sortit des del peu del riu Segre a Coll de Nargó i ens hem enfilat fins a Montanissell per pistes força trencades, i tot seguit hem continuat amunt desafiant les cingleres fins a superar la muntanya de Santa Fe. Al mirador de l'ermita hem gaudit de grans vistes cap a les muntanyes urgellenques i la vall del Segre. Una ruta moderada en duresa, i principalment fàcil en dificultat excepte alguns pujades fortes i pedregoses, i el camí de baixada del cim que és difícil. Un itinerari ben complert per terreny rost i abrupte, amb altes cingleres i profundes foranques.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari