Serra de Boumort en BTT

Pujant per la carretera cap a Montanissell La Sílvia pujant fort cap al Forat del Pitarell Arribant al Forat del Pitarell Arribem al Cap de Boumort Barranc d'Inglada Baixant cap al Pas Comptador Flanqueig pel Pas Comptador Baixada per la pista còmoda Posta de sol

A mig camí entre l'Alt Urgell i el Baix Pallars s'aixeca la Serra de Boumort, un massís calcari principalment arrodonit, però amb diversos vessants abruptes. Fem una circular amb bicicleta que ens permetrà arribar fins al punt més elevat, el Cap del Boumort (2.077 m.) És una ruta llarga, rodadora i sense dificultats tècniques, però amb molt desnivell. Cal comptar que durant l'últim tram fins al cim i el flanqueig del Pas Comptador l'itinerari no és ciclable.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Organyà, (Alt Urgell)
  • Distància: 63,5 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.835 metres
  • Temps: 10:02 hores
  • Dificultat: Mitjana. Principalment pista fàcil, però fort desnivell. Tram no ciclable al Pas Comptador.
  • Cartografia: Serra de Boumort, Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Organyà 00:00 00:00 0
Carretera de Montanissell 00:13 00:13 1,4
Montanissell 01:12 01:25 12,2
Forat del Pitarell 00:32 01:57 14,2
Les Collades 00:59 02:56 18,7
Els Prats 00:24 03:30 22,4
Coll de Llívia 00:19 03:39 25,8
Cruïlla pistes (barrera) 01:11 04:50 32,5
Cap de Boumort 00:45 05:35 34,8
Pausa 00:40 06:15
Pas Comptador 00:56 07:11 37,2
Prat Montaner 00:48 07:59 38,4
Cabó 01:19 09:18 54,8
Organyà 00:44 10:02 63,5

Crònica

Treiem (o més aviat afegim) la pols a les bicicletes. Feia dies que les teníem una mica abandonades, però les elevades temperatures impròpies de la tardor ens havien portat per altres viaranys. De pols prou en trobem, ja que principalment rodarem per pistes en bon estat, per un terreny castigat per la manca de precipitació d'aquesta temporada.

Si tracéssim una línia gairebé recta entre les poblacions de La Pobla de Segur i Organyà entremig hi trobaríem la Serra de Boumort. Es tracta d'una serra prepirinaica calcària transversal, amb unes zones baixes ricament poblades d'arbres i unes parts altes arrodonides on predomina el prat alpí. En aquesta zona hi abunden els grans cèrvids, sobretot els cèrvols, però també s'hi poden veure daines, cabirols o isards. A la tardor la brama del cèrvol fa que els crits dels mascles cèrvids ressonin pertot als capvespres i matinades. Bona part del territori està protegit com a Reserva Nacional de Caça. Mirant enlaire no ens costarà de veure voltors i trencalossos, i fins i tot alguna àguila. Des del punt més elevat, el Cap de Boumort es pot contemplar una ampla perspectiva dels Pirineus i de la plana lleidetana, sempre que la visibilitat sigui bona, i no com ens va passar a nosaltres.

Sortim el matí des dels afores d'Organyà, al peu de les últimes cases on s'inicia la carretera de Montanissell. Avancem gairebé de pla durant poc més d'un quilòmetre i aviat tombem a l'esquerra seguint el senyal cap a Montanissell. Durant gairebé 11 quilòmetres avançarem per carretera asfaltada, però una carretera molt poc transitada. En gairebé una hora ens vam creuar tot just un cotxe. La pista asfaltada voreja pel sud-est la muntanya de Santa Fe, al cap d'amunt de la qual, des de baix es pot veure l'església de Santa Fe i una gran creu.

Anem pujant suaument. Passem al costat d'una bassa i una font que forma una petita cascada, i seguim durant un tram força planer. Passem al peu de l'àrea recreativa de la Font Bordonera, i a partir d'aquí el pendent s'incrementa. La carretera esdevé sinuosa, amb pronunciats revolts per guanyar altura i salvar les formes del terreny. Passem el petit nucli de Fenollet i continuem avançant de nou per un llarg tram més suau. Arribem a Montanissell tot contemplant la forma escarpada del Puig d'Espies, un gran tossal sobre mateix del poble.

Fem un petit tomb pel poble, que aviat està vist, ja que està format per quatre cases, situades en un altiplà. Trobem un parell de veïns del poble i xerrem animadament uns minuts. Reprenem la marxa canviant totalment de direcció. Tal com veníem, passades les primeres cases del poble girem a la dreta i prenem una pista que comença a pujar fort en sentit nord. Ens encaminem cap al Forat del Pitarell, una escletxa que separa la Serra de Sant Joan (oest) i el Puig d'Espies (est) i per la qual s'escolen les aigües intermitents del Barranc de la Muntanya.

Pugem fort per la pista pedregosa, però en bon estat. Anem guanyant alçada sobre Montanissell, i fem un parell de fortes llaçades. Passem sota una zona d'escalada esportiva just abans de creuar l'esmentat pas. Un cop situats ja al vessant nord de la serra, continuem per la pista, i en pocs minuts passem a prop de la masia del Pitarell. Vora la masia continuem per la pista principal que tomba cap a l'esquerra (oest), i continua pujant. Avancem ara per un terreny boscós i obac. Anem pujant progressivament pel Camí dels Prats, una pista en bon estat que avança cap a l'oest. A la nostra dreta queda el Serrat del Capellà, on hi ha les Coves d'Ormini, on volíem arribar-nos. Però en no trobar el cartell que ens havien comentat els veïns del poble, quan veiem que ja ens hem passat de llarg descartem tornar enrere i continuem avançant per la pista. Deixem la visita a les coves per una altra ocasió.

Remuntem un darrer tram amb més pendent i assolim Les Collades, un punt d'inflexió en la ruta, ja que després de gairebé 19 quilòmetres de pujada comencem a baixar per la banda oposada. El primer tram baixa fort fins al Clot dels Ganxos, fent fortes llaçades pel Camí dels Prats. Després de la baixada arribem a una zona planera de camps. Rodem còmodament i passem a la vora de diverses masies, algunes abandonades. Creuem el petit nucli dels Prats i continuem baixant suaument. Desemboquem a una pista més principal que puja des de Montanissell pel Grau dels Prats. La seguim cap a la dreta i tornem a canviar de tònica: ara toca pujar, i durant una bona estona.

Pugem per la pista còmoda i amb pendent moderat fins arribar al Coll de Llívia. Veiem un cartell indicador de la Reserva de Caça. Canviem de direcció i girem fort a la dreta. Iniciem una pujada més pronunciada per una pista menys transitada. De seguida descartem una pista a la dreta que marxa cap a Can Magí, i seguim a l'esquerra per la pista del Camí de Boumort. Comença una llarga i fatigosa pujada que va flanquejant la muntanya guanyant alçada progressivament, però amb alguns pujadors que fan suar de valent. Superem la Collada del Rei i anem avançant sempre direcció nord-oest, entrant i sortint de les diverses torrenteres que neixen en aquest vessant de la muntanya. Avancem fins que veiem una pista que marxa a la dreta, més de 90º, tancada per una barrera que impedeix el pas de vehicles. Deixem aquí la pista principal i prenem aquesta secundària que marxa a la dreta, en fort pendent.

El pendent és tan fort que no ens veiem amb cor de pujar sobre la bicicleta, i pugem a peu empenyent-la. Probablement persones més entrenades podrien superar aquest tram. Comença ara un tram de bici-excursionisme, ja que durant uns 6 quilòmetres i gairebé 3 hores no tornarem a pujar sobre la bicicleta, tret d'alguns breus trams. Pugem per aquesta pista secundària fins a trobar un filat de bestiar. El creuem i tendim lleugerament a l'esquerra per remuntar el darrer tram. La pujada final fins al Cap de Boumort és dura, però ja queden pocs metres. Acabem d'empènyer la bicicleta fins al punt més elevat de la serralada, coronat amb un vèrtex geodèsic. Uns metres més ensota veiem una barraca, i ens hi acostem amb l'esperança que estigui oberta, ja que fa molt fred. Aquesta barraca d'observació dels animals està tancada, i ens hem de conformar en dinar arrecerats del vent al seu davant.

El Cap del Boumort és planer i ampli, i en dies clars segur que hi ha molt bona visibilitat. No és el cas. A partir d'ara tenim el tram més confús de la ruta, ja que hem d'avançar sense camí evident fins al flanqueig que ens portarà al Pas Comptador. Cal anar a buscar una coma que marxa direcció sud-est sota mateix del cim, la Canal de la Creueta. Aquesta coma ens portarà fins un balcó que s'aixeca sobre la llarga i profunda vall del Barranc d'Inglada. Nosaltres ens vam embolicar una mica per arribar fins al balcó, i vam anar un tram bosc a través. Cal trobar la coma i seguir-la fins al mateix balcó, un pla de roca que es desploma sobre la vall, on ja veurem algunes fites. Les fites s'encaminen cap a l'esquerra (nord-est) per buscar un pas que inicia un flanqueig aeri a mitja alçada d'una zona espadada.

El Pas Comptador és un camí estret i aeri que flanqueja la base de les escarpades parets orientals del Cap del Boumort. En ser un pas tan estret era útil per als pastors que baixaven a les valls després de la transhumància per comptar el bestiar, i assegurar-se que no havien perdut gaires animals durant el tragí.

Comencem el flanqueig cap al Pas Comptador empenyent sempre la bicicleta. El pas és molt incòmode i lent, ja que el camí és estret i ple de rocs, de manera que haurem d'empènyer i alçar la bicicleta constantment. El camí és aeri, amb bones vistes sobre la vall, però no és gens exposat. És un dels trams més bonics de la ruta, però és més adient per fer-lo a peu que no pas amb la bicicleta. L'alternativa per evitar aquest pas seria tornar enrere fins a retrobar la pista principal i seguir-la. Llavors però cal baixar força cap a l'oest per tornar a pujar, i la ruta s'allarga gairebé 20 quilòmetres.

Amb penes i treballs anem avançant pel camí del Pas Comptador, poc a poc. Ens creuem amb uns excursionistes que vénen en direcció contrària. Nosaltres anem avançant gairebé de pla, però amb tendència anar baixant. De lluny ja veiem el Prat Montaner, punt en què anhelem retrobar la comoditat de la pista. Si haguéssim continuat per la pista principal i baixat cap al vessant d'Hortoneda, de tornada hauríem arribat també a aquest punt, però després d'haver fet més quilómetres.

Arribem fins al fons del prat on trobem la pista, i la seguim cap a la dreta, fent un fort gir de gairebé 180º i iniciant un llarg descens de gairebé 20 quilòmetres. Baixem sota mateix de les parets del Cap de Boumort, per una pista en bon estat que fa fortes giragonses. Quan som un bon tros avall la pista ja s'encarrila en la mateixa direcció de la vall, i anem perdent alçada ràpidament. Baixem a velocitat moderada, sobretot per evitar la sensació de fred, a estones acusada. Passem al costat d'una font, on sorprenem un parell de cabirols que marxen esporuguits.

Anem trobant pistes a banda i banda de la principal, que sempre descartem. Algunes d'aquestes pistes són de desbrossar, i altres porten a algunes bordes que hi ha a la zona. Avancem direcció est pel Camí d'Escales, la pista en molt bones condicions. La pista baixa progressivament, fins un punt en què enllaça uns quants revolts molt pronunciats i baixa més intensament fins al Grau de Comaleda. Continuem baixant per la mateixa pista durant quilòmetres i quilòmetres, seguint sempre el Barranc d'Inglada. Arribem a una zona més planera, amb camps i pastures. En poca estona més ens plantem al petit poble de Cabó.

Des de Cabó tenim dues opcions: la fàcil que és baixar per la carretera asfaltada que ens portaria fins a Organyà, i un més entretinguda, seguir l'antic Camí Ral per una pista, que segons ens explica un ramader planeja, però per a les nostres cames fatigades més aviat puja. Òbviament triem aquesta segona opció més divertida, però també més sacrificada. Queden encara gairebé 9 quilòmetres per una pista pedregosa, que constantment puja i baixa, tot i que sense grans desnivells. En cansament acumulat però es nota, i aquest darrer tram es fa feixuc.

Passem entremig de camps i fruiters. Finalment acabem desembocant a la carretera asfaltada per on ja havíem pujat, i només ens queda desfer en baixada un parell de quilòmetres per arribar a Organyà. Arribem amb les últimes llums del dia, amb el temps just per veure una bonica posta de sol sobre l'escarpada silueta de la muntanya de Santa Fe, sobre mateix del nucli.

Una ruta llarga i dura, sobretot pel fort desnivell que cal cobrir. L'itinerari és senzill tècnicament fins a situar-nos sota mateix del Cap de Boumort. A partir d'allà comença un tram en què cal empènyer la bicicleta durant una bona estona per mal camí. Una zona interessant, recomanable especialment a la tardor, amb el canvi de colors i amb la possibilitat d'escoltar la brama del cèrvol si coincidim a la matinada o al capvespre. Una zona que cal evitar en èpoques molt caluroses. Recomanable pels entusiastes del bici-excursionisme. Pels més rodadors és millor opció allargar la ruta direcció Hortoneda però sempre per terreny ciclable.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari