Bicicleta de muntanya

El petit poble de Fenollet és molt estètic, situat entremig de dos castells, i amb els carrerons estrets i les cases de pedra. Està situat al peu d'una gran massa forestal per on avui circularem en bicicleta. És una ruta fàcil i plàcida per dins d'un gran bosc on combinarem trams de roureda a les parts baixes i assolellades, fagedes a les obagues i grans avetoses a la part alta de la carena. Sortim del poble, pugem cap al coll del Mas i girem a la dreta per la pista que comença pujant fort. Més amunt prenem la bifurcació a la dreta i avancem cap a l'oest en pujada moderada i constant fins al coll de Tulhà, el punt més allunyat de la ruta. Seguim encara pujant fins a superar la carena als 1.150 metres. Baixem per l'altre vessant i tornem a pujar per travessar de nou al coll de Boire, on anem tancant el cercle sempre envoltats d'un bosc immens.

Sortim des de Vilanova de l'Aguda pedalant de pla entre camps, i després del primer escalfament comencem a pujar per pistes secundàries cap a la serra del Bancal. Un cop a dalt anem resseguint la carena direcció nord fins arribar a Santes Creus de Bordell, on després tornarem ja que la ruta fa forma de vuit. Baixem ràpid pel vessant nord de la serra i girem a l'esquerra pel Clot de l'Infern fins que trobem la pista asfaltada que puja cap al bonic nucli de Madrona. Contemplem l'antiga església de Sant Pere i seguim per asfalt cap als Colls, tot seguit cap al coll de l'Ascensió i després baixem fort fins a trobar la pista que torna a pujar a Santes Creus, on hi ha un ampli mirador i l'església. Baixem per un corriol fins a la Creu dels Lladres i enllacem amb la pista de la carena de Sant Miquel que ens porta a l'antic nucli de Valldàries. Ja només cal acabar de baixar cap a la plana.

Fem una pedalada fàcil i agradable per un dels boscos més espectaculars del Pallars entre avets i bedolls que comencen a adopar els colors de tardor. Iniciem la ruta a la borda de Virós i pugem per pistes fàcils on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. Arribem fins al mirador natural del Farro, un cap de roc molt panoràmic on hi restes d'un antic campament dels republicans durant la Guerra Civil. Tombem cap a l'est fent llargues diagonals i sengles revolts fins al punt més alt de la ruta, sota la carena de la serra de la Màniga. Comencem un ràpid descens que ens porta primer al refugi del Gall Fer i tot seguit a les bordes de Buiro abans de l'última baixada directa al punt d'inici.

Al sud de la Seu d'Urgell neix una serra arrodonida que s'enfila progressivament fins un altiplà rost on hi havia l'antic poblet de Nabiners. Sortim del Parc del Segre i de seguida trobem la pista en bon estat que comença pujant fort amb una successió de revolts, i després més suaument fins a la part alta on hi ha l'antic poble, que té totes les cases ensorrades. Seguim l'ampla carena fins a la Creu dels Canyamassos, on anem girant tot planejant sota el Tossal de Cal Franc. Baixem cap al Mas d'en Planes i continuem per una pista que entra al bosc i connecta amb el Camí de les Mines. La ràpida baixada s'acaba al Pla de Sant Tirs, on tornem planejant al peu del Segre fins al punt d'inici.