Bicicleta de muntanya

Bosc de Virós

Amb el Monteixo com a sentinella sempre vigilant, ens anem enfilant amb una llarga i progressiva pujada pels boscos damunt del poble d'Alins fins arribar al punt més alt de la ruta, a 2.400 metres sota mateix del cim del Covil. Al tram superior planegem a molta alçada per un tram de pista obert i panoràmic que ems permet contemplar la vall Ferrera i molts dels cims del Parc Nacional d'Aigüestortes. El descens ens porta cap als boscos de Virós, i fem una pausa al refugi del Gall Fer. Passat el refugi un corriol preciós dins d'un bosc d'avets ens porta fins a les bordes de Virós, i una lleugera pujada ens torna de nou al pla de Buiro on hem començat la ruta.

Coll de Joux

Ens situem a la zona d'Orlu, una de les valls més encaixonades de l'Arieja i ens disposem a enfilar-nos fins dalt d'un coll panoràmic sobre la regió. Sortim del petit poble d'Orgeish per un camí paral·lel al riu i anem a buscar la pista asfaltada que s'enfila al nucli de Petches. A partir d'aquí comença una llarga i bonica pista forestal que es va enfilant per boscos d'alta muntanya plens d'avets de grans dimensions. Quan la vegetació va desapareixent contemplem la part superior de la vall de l'Arieja i les muntanyes d'Andorra, i acabem de pujar fins al coll entremig de prats alpins. Fem uns metres de corriol i comencem el descens per un bosc obac que va perdent alçada fins a la vall principal, on acabem la ruta resseguint el riu Oriège per un bonic camí de ribera.

Riutort i Coll Roig

Al peu del Llobregat comencem la ruta remuntant un dels seus afluents, el Riutort. Pugem per la vall fresca i enclotada, creuem el curiós pas de l'Estret i enfilem fort fins a la cruïlla de Gavarrós. Seguim la pista cap a la dreta, encara en considerable pujada i en direcció est fins la magnífica masia de Pardinella. Uns metres més amunt hi ha el punt més curiós de la ruta, el Coll Roig que fa honor al seu nom amb un terreny d'argila d'un vermell molt vistós. Per bona pista comença la baixada que passa pel refugi d'Erols i continua fins al Clot del Moro. Ara per un caminet agradable el peu del Llobregat seguim baixant fins a la Pobla de Lillet. A partir d'aquí avançarem per pistes mig abandonades i algun corriol en un constant puja-baixa. Fem una visita ràpida a l'ermita romànica de Santa Cecília de Riutort, mig ensorrada dalt d'un turó, i acabem d'arribar al punt d'origen.

Serra de Faig-i-branca

Sortint des de Vilada ens anem enfilant progressivament per pistes obagues i poc transitades fins assolir la carena de la serra. Fem un primer tram d'asfalt fins al barri de la Ribera, i prop de la casa de Camp-rubí ja agafem una pista solitària que puja fort cap al clot de Cosp i continua amunt fins a coronar la carena. Tot seguit avancem cap a l'est entremig de prats d'altura amb vistes cap a les serralades veïnes i cap a la vall del Llobregat. Recorrem un bonic tram de corriol i creuem diversos prats sempre al fil de la carena. Arribem fins al cingle de les Forques que sobrevola Sant Jaume de Frontanyà. Seguim cap a les masies de Frontanyà i les Lloberes i baixem seguint un pista al peu d'un rierol fins a la masia dels Torrents. Tornem a pujar fort per arribar a la magnífica església de Sant Sadurní de Rotgers i busquem una pista mig perduda que baixa fort fins a la ribera de Vilada just abans de tornar al poble.

Volta al Montsec de Tost

Des del coll de la Trava baixem suaument fins al coll de Creus, un dels llocs més interessants de la ruta on podrem trepitjar les argiles vermelloses que formen un bonic paisatge. Ens enfilem fins un collet i baixem per camins i pistes abandonades que trobem plens d'arbres caiguts. Poc a poc anem baixant fins a trobar l'accés al despoblat de Sauvanyà i pugem fins al petit nucli abandonat fa anys. Es conserva dempeus la bonica ermita romànica de Sant Esteve. Tot planejant seguim voltejant el vessant nord el Montsec de Tost fins arribar a Torà de Tost, un petit poble on agafem una pista que amb algun pujador fort ens portarà al coll d'Arnat. A dalt baixem per una pista asfaltada fins que trobem l'accés a l'Espluga de Lavansa, un nucli petit de cases habitades ubicades dalt d'un turó rocós. Baixem al fons de la vall de la Vansa i tot seguit pugem fort per pistes entre masies fins al nucli de Sisquer. Per asfalt seguim pujant cap al coll de Bancs, tot seguit el poble d'Adraén i un últim esforç fins al punt d'origen.

Gósol - Moripol

Ens endinsem pedalant en una de les zones més desconegudes del Berguedà per la falda de la serra del Verd amb l'objectiu de visitar el despoblat de Moripol, sempre sota l'atenta mirada del Pedraforca. Sota el castell de Gósol ens posem en marxa en direcció oest, passem per sota Santa Margarida i avancem cap a la falda de la serra. Pugem sempre per pistes sense trànsit enmig d'un bonic bosc d'alta muntanya fins assolir el punt més alt, a la font de les Abeurades. Planegem cap al coll de Gósol i baixem per una pista molt precària fins arribar al poblet abandonat, del qual queda la bonica ermita de Sant Vicenç. Tornem a pujar per pistes solitàries amb vistes cap a la Gallina Pelada i voregem la serra de la Matella tot creuant els plans de Dou i Moniu. Fem un tram de corriol i planegem cap a les Colladetes, el pla de Morers i finalment el bonic racó de Torrentsenta poc abans de tancar el cercle.

Tossal de l'Estivella (2.338 m.)

Sota les parets de la serra de Querol, al coll de Jou, comencem a remuntar una pista pedregosa i amb algun pujador fort que contorneja tot el vessant sud del massís del Port del Comte. Un cop arribem a l'estació d'esquí avancem per asfalt fins a l'aparcament de l'Estivella, on comença una nova pista que voreja ara el vessant oriental. El primer tram és més suau, però es fa enfilant progressivament fins assolir pujadors molt forts i pedregosos a la Costa Dreta. Un cop a la part alta tan sols falta un últim esforç, l'exigent pujada amb algun tram que supera el 20% de pendent. Bones vistes des de dalt tot i els núvols i el fred que ens aconsellen perdre altura. Descens fortíssim per les pistes d'esquí fins al Clot de la Vall, on tornem a remuntar per la pista de la Ginebrosa fins al portell del Llop. De nou a més de 2.100 m. creuem el plàcid prat Piquer i l'immens pla de Bacies abans d'emprendre l'última baixada, llarga, fàcil i molt panoràmica.

Canals de Catllarí

Situats al petit nucli de Llinars comencem una pedalada que ens enfilarà als peus de les parets de Ferrús. De camí voltarem, d'anada per ponent i de tornada per llevant, el profund engorjat de l'Aigua de Llinars. Iniciem la ruta al càmping Aigua d'Ora, i ens enfilem per unes pistes més complicades al principi i més fàcil després fins a Montcalb, on fem una petita pausa. Amb vistes cap a las serra del Verd i el Pedraforca anem remuntant fins a la font del Pi, sota l'espectacular paret de Ferrús, el vessant més ferotge d'Ensija. Pugem fort fins a la collada de Peguera i prenem una pista en desús que baixa cap a un fons de rasa fins arribar a Canals de Catllarí, on contemplem l'antiga masia i l'església a certa distància. Seguim baixant per bona pista i passem per la Mare de Déu de la Mata abans de tancar l'itinerari.

Costes de Gisclareny

Tornem a enfilar-nos a la bicicleta i triem una ruta fàcil però molt panoràmica, ja que a la part alta gaudirem d'extraordinàries vistes del Pedraforca, la cara sud del Cadí i un bonic entorn d'alta muntanya en plena efervescència cromàtica primaveral. Sortim de Sant Joan de l'Avellanet per asfalt, i el deixem aviat per prendre una pista que va pujant direcció oest i que passa a tocar de Santa Magdalena, Sant Martí del Puig i Murcarols. Un últim zig-zag en pujada més intensa ens porta fins al coll de la Bena, on hi ha un petit nucli d'habitatges. Prenem l'antiga pista que avança entremig de pastures fins al nucli de Gisclareny. Des del seu mirador hi ha una vista excepcional. Farem un tram per asfalt i prendrem la pista que puja fins a la collada de Turbians, punt més alt de la ruta. Ja només queda baixar per bona pista, i finalment un agradable tram planer seguint la Via del Nicolau.

Vall d'Angostrina

Fem una pedalada curta per l'Alta Cerdanya i ens endinsem en una petita vall que neix a sota mateix del Carlit i es dilueix dins la gran plana cerdana sota el monestir de Bell-lloc, prop de Puigcerdà. El punt de sortida de la ruta d'avui és l'enclavament de Llívia, on sortim sota el castell per una pista que remunta el riu de Targasona, el qual forma al peu de la nostra ruta unes boniques cascades. Pugem direcció nord fins a la central solar Thémis i entrem per damunt de la vall d'Angostrina seguint la pista d'una canalització d'aigua. Contemplem la vall des de dalt, i baixem fins a creuar el riu i ens acostem a la bonica ermita de Sant Martí d'Envalls. Fem una forta pujada fins un revolt on prenem un preciós corriol cap al sud que baixa directe a Vilanova de les Escaldes. Creuem de nou el riu d'Angostrina i prenem un bonic camí empedrat que entre camps ens retorna a Llívia.

Pàgines

Subscriure a Bicicleta de muntanya