Bicicleta

Puig Cornador (1.229 m.)

Al peu del monestir de Santa Maria de Lluçà comença la pedalada principalment per pistes secundàries, avui plenes de fang que alenteixen el ritme. La ruta volta en primer lloc el castell de Lluçà per sota, i tot seguit avança cap al nord per una llarga carena que passa sota el Puig Martorell i continua fins a la Tor de l'Espà. Al collet de Comià creuem la carretera de les Llosses i seguim pujant cap a la magnífica ermita romànica de Sant Pere de Serrallonga, en un balcó natural sobre la comarca. La pujada continua cap al Puigdon, i per un preciós camí carener coronem el sostre de la ruta. El descens s'inicia amb un llarg tram de camí poc ciclable i força incòmode. Als afores d'Alpens prenem una pista bona que ens permet baixar ràpidament seguint el GR fins a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Finalment un tram de pujada esgotadora per asfalt ens retorna al punt d'origen.

Gavarres sud-oest

A l'hivern les Gavarres permeten sortir a pedalar amb una temperatura agradable gràcies a l'influx marí. La ruta d'avui és fàcil, principalment per pista, però amb algun tram de camí més complicat, i avança una primera part pel vessant sud, assolellat i més sec, i una segona part pel vessant nord, humit i amb un ambient molt més fred. S'inicia la ruta a Sant Antoni avançant de pla cap a Calonge. Tot seguit una llarga pujada fàcil i progressiva fins al Puig de la Gavarra i el Puig d'Arques, els dos cimets bessons sostre de la serra. A partir d'aquí comença la baixada pel vessant nord, a la fresca castanyeda d'en Genoer, i més endavant per algun tram de camí menys ciclable fins al nucli dels Metges (Sant Cebrià de Lledó). Des del vessant nord cal tornar a pujar cap a la part alta de la serra, concretament fins al coll del Matxo Mort. Tot seguit un tram planer fins a Romanyà de la Selva, i la baixada definitiva cap a la riera de Molins, amb un últim tram de corriol deliciós.

Sant Miquel, la Portella, la Quar i Campdeparets

De nou sobre la bicicleta i pedalant pels dominis de l'antiga baronia de la Portella, sobre un terreny humit, poc transformat per la mà de l'home i un cert aire misteriós. Des de Berga baixem ràpid cap a la Via Verda del Llobregat i passat el primer túnel enfilem amunt seguint el rec de Bosoms i en pujada continuada fins a Mascaró. La pujada s'accentua i amb forts tirapits arribem al balcó natural de Sant Miquel de les Canals. Tot seguit baixada per una antiga pista, gairebé camí, fins la masia abandonada de Corrubies i planejant al peu de la riera, fins al monestir de la Portella. Una breu pujada per asfalt ens situa sota la Quar, i ens enfilem al santuari per una pista encimentada en fort pendent. Queda encara una última pujada fins al coll de Sant Isidre, on marxem cap a l'oest seguint la serra de Campdeparets. Al límit occidental una pista baixa fort cap a la riera de la Portella, i la seguim fins a Cal Rosal. Ja només queda tornar a Berga passant per Graugés.

Gran volta als Rasos de Peguera

Fem un itinerari que ens permet recórrer en bicicleta els contorns dels Rasos de Peguera en sentit ampli, incloent-hi els seus contraforts com els Tossals, cingles de Capolat i serra de Queralt. Comencem a Berga en pujada continuada fins al pla de l'Estany, on baixem pel corriol que recorre la baga de les Nou Comes. Al poble abandonat de Peguera planegem cap a les fonts de la Bruixa i del Pi, sota la gran paret de Ferrús, el vessant més abrupte d'Ensija. Pugem per pistes solitàries cap al coll d'Ubí, i obrim les vistes cap al Pedraforca, el Cadí i la serra del Verd. Una pausa merescuda al pla suspès de Montcalb, amb vistes a la vall de Lord, i continuem baixant fins a Llinars. Toca de nou pujar, i de quina manera fins al mirador dels Presidents, sobre mateix de la preciosa església de Sant Pere de Graudescales, al peu de les parets de Busa. A a riba de l'Aigua d'Ora tornem a pujar cap a la base dels cingles de Taravil, i a partir d'ara anirem evolucionant cap a llevant resseguint per sota els cingles de Capolat fins a la capital berguedana.

Roc Codós i cingles de Capolat

Els cingles de Capolat són els primers contraforts del Prepirineu al Berguedà, i representen la frontera entre la plana i la muntanya. Des dels seus diferents morrals es pot contemplar una gran panoràmica de la Catalunya central i més concretament de la zona agrícola del Baix Berguedà. Sortim de Berga cap a Avià i ens enfilem per una pista trencada i molt dreta cap a la punta de Serrapinyana. Ja a dalt de la cinglera l'anem resseguint cap a Sant Salvador, i després per un caminet carener molt bonic avancem cap al pantà de l'Espunyola i tot seguit el morral del serrat de Malla. Encara pel fil de la carena ens apropem al mirador del Roc Codós, que ofereix una extraordinària vista. Planegem cap a la magnífica masia del Puig, i baixem per la pista de Tresserra fins a la plana. La tornada fins a la capital berguedana serà per asfalt per anar per feina, però hi ha moltes opcions per fer variants o allargar la ruta.

Roc Roig i pla de la Feixa

Al costat de la capital de la Cerdanya comencem a pedalar de pla cap a Sant Martí d'Aravó i Saneja, on ja comencem a pujar, primer suaument cap a Guils, i a partir d'aquí més fort per la pista vella de Fontanera. La pujada és agradable per un bosc obac, però amb alguns pujadors forts fins a l'estació d'esquí de fons. A partir d'aquí seguim per la pista principal cap a l'oest fins al refugi de la Feixa, al costat d'uns immensos prats plens de bestiar pasturant. Encara es pot pujar una mica més fins a revoltar el Roc Roig, i ens hi enfilem pel darrere pedalant fort per prats inclinats. El descens comença creuant els llargs plans de la Feixa, i al fons dels prats seguint el GR per un camí preciós amb vistes cap a la Cerdanya. Arribem de nou vora els plans de Fontanera i prenem primer una pista i després un caminet divertit que baixa per la carena de la serra de la Mata de l'Ós. Amb extraordinàries vistes acabem baixant al poblet de Niula, on prenem uns metres d'asfalt i tot seguit un antic camí molt bonic i ciclable fins la raconada de Coforn. Aquí comença un nou corriol que baixa per sobre del torrent directe fins a Ger, ciclable, ràpid i divertit. Des de Ger per pista cap a Bolvir, i pel Remei tornem planejant al punt d'inici.

Mata Negra

Des del pla de la Cerdanya avancem paral·lels al Segre fins a Llívia, on voltem el castell i prenem una pista que s'enfila al peu del riu de Targasona. La pista puja fort fins als afores de la població, i gira a l'esquerra per asfalt fins la central solar Thémis. Aquí seguim per una pista tancada al trànsit que entra a la vall d'Angostrina a mitja alçada, i la sobrevola planejant al costat d'una gran tuberia que alimenta una central hidroelèctica. La pista acaba a la cabana del Prat de Carrera, on hi ha la captació d'aigua. Un caminet poc ciclable baixa uns metres fins a la bonica ermita de Sant Martí d'Envalls. Tornem a pujar per una pista precària una bona estona per la falda dels pics de Collroig fins al final, la Mata Negra, on hi ha un petit refugi lliure. Tornem a baixar per la pista fins a l'últim revolt, on baixem per un camí trial·ler i després una pista cap a Vilanova de les Escaldes. Acabem per asfalt fins a Ur i tot seguit Puigcerdà pel nucli de Rigolisa.

Roc Roig (2.225 m.) i els plans de la Feixa

Un itinerari entretingut comença al peu de la capital de la Cerdanya, enmig de la gran plana, i s'enfila per una antiga pista que a trams esdevé camí fins als plans de Fontanera, on hi ha l'estació d'esquí de Guils. Tot seguit continuem per una pista principal fins al refugi de la Feixa, i seguim endavant fins a vorejar la pleta del Pas. Tot seguit cal enfilar per forts pendents herbats fins al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i una gran panoràmica de la Cerdanya i les muntanyes que l'envolten. El descens comença creuant els grans plans de la Feixa, cap a l'est, i tot seguit enllacem amb el GR fins passades Roques Feres, on girem a la dreta i comencem a baixar fort per una pista que passa pel panoràmic refugi de pastors de Cabanella. La pista baixa fort, i la deixem uns metres més avall per anar fins a la raconada de Coforn, on comença un deliciós corriol totalment ciclable que baixa directe a Ger. Des d'aquí anem tornant per la plana, seguint més o menys el Segre fins al punt d'inici.

Tossa del Pas dels Lladres (2.661 m.)

Al peu del Segre iniciem una ruta amb una forta pujada fins un dels punts més elevats de la Cerdanya on es pot arribar pedalant. Als afores d'Oceja comença una pista que s'enfila dins d'un bosc fresc i obac al vessant nord, i que conflueix més endavant amb la ruta forestal asfaltada que puja fins al cim del Coma Morera (2.209 m.) A partir d'aquí una pista precària comença planejant pels immensos plans de les Salines, i tot seguit s'enfila fort per terreny trencat cap al pic Dòrria. Un breu tram de descans abans de l'última pujada fins al cim, on encara podem continuar planejant uns metres més fins al peu del Puigmal. Tornada pel mateix camí fins al coll de Pradelles, on s'inicia un corriol preciós i poc difícil que baixa directe durant 6 km. i uns 700 metres de desnivell fins a Oceja, on ja només cal acabar de tornar planejant.

Puig de la Tossa (2.034 m.)

Sota la ciutadella de Montlluís iniciem una ruta en bicicleta que ens portarà a recórrer una llarga carena que fa frontera entre les comarques del Capcir i el Conflent. Planegem fins a la Llaguna i a partir d'aquí comencem a pujar sense treva fins al cim de la Tossa, creuant un camp de tir dins d'una zona militar que segons els dies pot tenir el trànsit restringit. Dalt del cim es conserva un antic fort militar del segle XIX. Per una bona pista baixem des del cim fins al coll de la Llosa, on hi ha una estació d'esquí de fons, i des d'aquí anem seguint una llarga carena cap al nord que connecta diferents colls, com el de la Jacinta, el coll de Torn on hi ha un refugi guardat, i finalment el coll de la Creu, on prenem un corriol en descens que ens portarà fins a les portes de Matamala. Voregem l'estany i tornem a pujar per un camí fins al coll de la Quillana, on ja planejant acabem d'arribar al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Bicicleta