Resta dels Països Catalans

Turons de la Segarra

La primavera mostra la millor cara de la Segarra, amb els camps de cereals lluint un verd intens que oneja al vent, i les roselles als vorals que donen el contrapunt vermell. Pedalarem per un seguit de pistes que connecten petits nuclis de població, sovint enfilats dalt d'un turó, amb cases de pedra, petites esglésies romàniques i fins i tot alguns castells. Sortim d'Antolí i Vilanova, al peu del riu Ondara, i farem una circular cap a Rubinat, Llindars, la Guàrdia Lada, Talavera, Pavia, Montfar, Pallerols i Pomar, pobles poc coneguts però ben bonics. De camí visitarem la Torre dels Francesos i les restes d'unes edificacions avui abandonades però que van servir per forjar una de les grans fortunes de la burgesia catalana del tombant del segle XX.

Montagut (963 m.)

Iniciem la ruta d'avui sota l'impressionant monestir cistercenc de Santes Creus, a la riba del riu Gaià. Comencem a pedalar suaument i creuem la Plana dels Frares fins al nucli de les Pobles. A partir d'aquí una pista més trencada es va enfilant per dins d'un bosc més muntanyós. Passem per la vora d'algunes masies, i en una d'elles, la Portella ens desviem per visitar el despoblat de Selma, un poble abandonat a mitjans del segle XX del qual es conserven només parets i el bonic campanar de Sant Cristòfol. Planegem uns minuts per una obaga i enfilem un últim tram força dret fins a la magnífica església gòtica de Sant Jaume de Montagut, isolada a la base d'un turó. Seguim i enfilem per pendents fortíssims fins al cim del mateix nom, amb bones vistes cap a la plana i la costa mediterrània. Un llarg descens ressegueix una carena per sobre del Pont d'Armentera, i un cop a la plana de l'Alt Camp avancem entre vinyes fins al punt d'origen.

Tossal de la Baltasana (1.201 m.)

Comencem la jornada a Prades, coneguda també com la Vila Vermella, una població de muntanya a gairebé 1.000 metres d'alçada, i pedalem cap al nord seguint el barranc dels Bassots. Pugem sense descans una bona estona fins a la carena de les Muntanyes de Prades, i amb un últim esforç arribem al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i una gran panoràmica de 360º. Baixem tot seguit cap al coll de les Masies, i encara més fins al barranc del Viern, on tornem a enfilar amb alguna pujada forta fins a Vilanova de Prades. Fem una escapada d'anar i tornar a la Punta Curull, i tornem enllaçant bones pistes per una zona d'altiplà entre roures i camps d'avellaners.

Mola d'Estat (1.127 m.)

Als peus del majestuós monestir de Poblet comencem a pedalar i enfilem una pista que remunta el barranc de la Pena. Passem per la bonica casa forestal d'estil modernista i entrem en una preciosa roureda. Seguim pujant fins assolir l'altiplà superior, i planegem una bona estona passant per la Taula dels Quatre Batlles fins arribar al cim, la punta d'una bonica cinglera que s'aboca sobre la vall del riu Brugent. Bones vistes de les muntanyes de Prades, els boscos de Poblet i la costa mediterrània del Baix Camp. Anem a buscar un corriol que baixa directe cap a la vall de Castellfollit i que té algun tram trial·ler. Enllacem tot seguit amb una pista que recorre tot el barranc fins arribar de nou als afores de Poblet.

Lluçà, riera de Merlès i Salselles

Comencem a pedalar als peus del monestir de Lluçà i pugem per una pista còmoda fins a la carena de Codoleres. Planegem uns minuts i passada la masia de Caselles comencen a baixar cap a Sant Climent de la Riba i seguim baixant fins a la riera de Merlès. Contemplem les Goles de les Heures i comencem a remuntar per la riba esquerra fins al càmping. Deixem la riera i avancem per una pista que va pujant fins al poble abandonat de Salselles. Fem una visita ràpida i tornem als pedals per pujar de nou a la carena de l'altiplà del Lluçanès. Planegem fins als peus del castell de Lluçà, i ens hi enfilem amb una pujada dura i intensa fins als peus de la bonica ermita circular de Sant Vicenç. Tornem a Lluçà i rematem la jornada amb un bon dinar.

La Foradada

Al petit aparcament del Cocó de Jordi, per sobre de Sant Carles de la Ràpita, comencem a remuntar a peu la falda del Montsià, i a mesura que guanyem alçada contemplem el Delta de l'Ebre i la Mediterrània. Pugem per un camí ben fresat, i a la font del Burgar prenem un caminet a l'esquerra que s'enfila fins una carena ampla i indefinida fins a la Foradada. Arribem al límit de la cinglera, ja abocada al vessant sud. Precioses vistes de la zona més meridional del Delta de l'Ebre, amb la barra del Trabucador i la punta de la Banya. És un lloc especial i molt bonic, amb un arc natural de roca amb vistes sobre el mar. Per tornar prenem un camí que avança uns metres més cap al sud fins un collet. Tot seguit baixa suaument cap al poble abandonat de Mata-redona, i segueix el descens per bon camí fins al punt d'inici.

Tossal del Faig (1.566) i Coscollet (1.610 m.)

El riu Segre ha excavat durant mil·lenis un gran congost a l'alçada d'Oliana que es va aprofitar per construir-hi un embassament. Al vessant oest s'aixeca una impressionant cinglera que arriba fins al cim que avui assolirem, sostre de la serra d'Aubenç. La sortida és als afores de Coll de Nargó, a les Masies, on comença una pista que puja sense treva fins al Tossal el Faig, un avantcim que ofereix una vista excepcional de la vall superior del Segre. Poc més amunt s'arriba per pista trencada i en considerable pendent al Coscollet, cim d'extraordinàries vistes cap a totes bandes i que cau en una vertical impressionant sobre la vall. Descens ràpid per pista fins al punt d'inici aprofitant una de les diverses pistes de la zona.

Volta a Gavarra

Ens endinsem amb les bicicletes en una zona remota al vessant nord de la serra d'Aubenç en un itinerari que ens portarà per pobles i masies abandonades. Sortim de les Masies de Nargó i comencem a pujar per una pista fins al nucli d'Aubàs. La pujada continua fins a Serradarques, un turó panoràmic amb una masia abandonada. Baixem lleugerament i contemplem el canyó de Valldarques, amb parets de roca a banda i banda. Passem al costat del curiós nucli penjat a la cinglera, i remuntem la vall per una roureda. Seguim pujant ara pel vessant obac de la serra fins a la carretera asfaltada que ens portarà a l'encantador nucli de Gavarra, amb les seves cases de pedra i teulades de llosa, i la curiosa església de Sant Sadurní. Baixem per pista a la font de l'Isot i pugem fins a l'ampli pla de Tolustre. Ja només cal baixar uns quilòmetres més fins al punt d'inici.

Baumes de Llaés

Ens dirigim al petit nucli de Llaés, agregat de Ripoll, situat al vessant sud de la serra de Milany per visitar un conjunt de grans balmes que havien estat habitades anys enrere. Aparquem sota el turonet on hi ha el castell de Llaés i caminem per una bona pista que s'enfila cap a l'est fins a la masia del Teixidor. Més endavant baixem a la primera gran balma, la del Teixidor. Es tracta d'una gran visera sota la qual hi havia diferents estances troglodítiques. Seguim endavant fins a la masia de Burbau, on prenem un camí cap al nord fins a la Baumassa, la segona gran balma que encara serveix per guardar el bestiar. La tercera balma és la dels Fleus, de característiques similars, amb diferents estances, un forn i una pica. Pugem fins la pista sota la serra de Milany i avancem fins a l'ermita de la Cau. Ja només queda baixar per un camí agradable dins d'una fageda fins al punt d'origen.

Quermany Gros (224 m.)

Entre les poblacions empordaneses de Pals i Begur hi trobem un petit cim de poca alçada però que ofereix un bonic panorama del sector marítim de la badia de Pals i les illes Medes. Aquest és l'objectiu d'una ruta en bicicleta que té un tram llarg i planer per la via verda del Tren Petit des de Palamós fins a Palafrugell, i continua de pla fins la bonica població medieval de Pals. Sortim del nucli antic planejant i aviat comencem a pujar fort i sobtat per pistes trencades fins al cim, on fem una parada al costat de la torre de vigia per gaudir del paisatge. Descens per caminet fins a Regencós, i tot seguit s'encadenen diversos corriols fàcils i divertidíssims fins a Palafrugell. Per afegir encara més interès a la sortida, fem el retorn pel Cap Roig i el GR fins arribar de nou al peu del mar a Sant Antoni de Calonge.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Països Catalans