Fígols

Gallina Pelada (2.317 m.)

Ens decidim a pujar a Ensija per gaudir d'una de les últimes nevades que ha cobert de blanc les muntanyes del Pirineu. Fem una de les rutes clàssiques que ens permet contemplar els diversos vessants de la serra d'Ensija. Sortim des de la Creu de Fumanya i voregem el vessant sud per sota la Roca Gran de Ferrús. Ens enfilem per les Llosanques, on cal fer una petita grimpada una mica més delicada amb neu i gel, i seguim cap a les Roques Blanques, on una bonica i fàcil cresteta connecta amb el sostre de la serra, el cap de la Gallina Pelada. Tot seguit baixem fins al refugi Delgado Úbeda, amb un terreny força glaçat, i creuem tot l'altiplà fins a trobar el collet que dóna accés a la canal del Caçador, on iniciem una ràpida i contundent baixada fins al punt d'inici.

Les Cambrotes

Observant l'interior de les Cambrotes

Ens enfilem de nou dalt dels cingles de Vallcebre per trobar unes grans esquerdes paral·leles al precipici que formen uns curiosos passadissos. Algunes d'aquestes esquerdes tenen gran profunditat, i fins i tot tenen trams subterranis. Ens movem per dins les esquerdes i busquem la zona més profunda per fer una breu exploració per les galeries entre els blocs despresos.

Cingles de la Bruixa

Al fil dels Cingles de la Bruixa

En un dia rúfol fem una escapada ràpida per conèixer una cinglera estreta i allargada, situada al sud d'Ensija, ben a prop del poble abandonat de Peguera. Des del portell dels Terrers marxem per la pista de Ferrús fins situar-nos vora la cinglera. La voregem per sota per una pista, i ens hi dirigim bosc a través fins a la base de l'alta paret sud, on hi ha les restes d'una antiga construcció, possiblement Cal Pitarra. Voregem cap al vessant nord, on sense camí grimpem fins a l'aresta. Resseguim l'aèria aresta fins que trobem un punt en què podem baixar.

Cingles de Vallcebre

Avancem pel fil de la cinglera. Al fons el Pedraforca i el Cadí

Sortim de Sant Corneli i ens acostem a la base de la cinglera. Ens hi enfilem per l'original grau dels Boigs, un pas equipat que permet superar la paret fent un zig-zag. Avancem en sentit antihorari sempre pel fil, amb bones vistes cap al Pedraforca i el Cadí. Ens entretenim al grau de les Granoteres, i baixem cap a la Foradada. Pugem ara fins a la carretera, i la creuem cap a la Barceloneta, i tot seguit el poble de Vallcebre. Tornem cap a l'ermita de Santa Magdalena, i retrobem els cingles baixant pel grau de Cal Sastre.

Cingles de la Garganta

Avancem pel feixanc superior de la cinglera, la zona amb vegetació

Relegat l'interès excursionista pel gran impacte de la central tèrmica de Cercs, i amagada en una reconada, trobem una llarga cinglera que des dels plans de Fígols i Sant Corneli es desploma pràcticament fins al peu del Llobregat. Un estret feixanc a mitja alçada permet recórrer la cinglera, sempre amb la paret a una banda i el precipici a l'altra, amb bones vistes cap al sector del pantà de la Baells. Al final del relleix pugem a Sant Corneli i retornem pel barranc del Querot Negre.

Cresta de Peguera

Ràpel estètic al sector final de les agulles

Entremig dels plàcids plans de Peguera s'aixeca un línia rocallosa coneguda com a Cingle del Griell. Aquesta petita cresta té una primera part fàcil, que es fa caminant i grimpant (II) en un terreny moderadament aeri. La segona part és més divertida, i ja trobem una grimpada més seriosa (III). Quatre ràpels, dos d'ells evitables, i un parell de trams breus d'escalada de IV i IV+ conformen el darrer tram d'agulles, estètiques i entretingudes.

Entorn miner i Roc de Peguera (1.704 m.)

Sant Miquel, el cementiri, les cases abandonades i el Roc de Peguera

Actualment inert però fa cent anys en ple bullici, el poble de Peguera i els seus voltants tresoren un munt de rocords de l'esplendor passada. Una ruta amb interès paisatgístic i també històric ens porta a recórrer l'itinerari de l'antic tren miner, passejar pel poble abandonat i fortament degradat de Peguera, fins i tot entrar en alguna mina, i finalment grimpar fins al característic Roc darrere mateix de les cases mig ensorrades.

Cingles de Vallcebre i Les Cambrotes

Un dels passadissos soterrats de les Cambrotes

Al sector més meridional dels Cingles de Vallcebre unes grans esquerdes formen profunds passadissos i diversos avencs gairebé al fil de la cinglera, als quals es pot accedir amb certa dificultat. Es tracta d'un conjunt de forats, esquerdes i grans blocs de pedra encastats que configuren un peculiar laberint soterrani. L'accés és difícil, ja que es pot desgrimpar en alguns punts amb compte, i és recomanable portar equipament.

Cingles de la Garganta i Cingles de Vallcebre

Cingles de la Garganta

Amagats en una fonda raconada sota el poble de Fígols els Cingles de la Garganta formen un llarg mur rocós poc conegut i empastifat per l'omnipresent central tèrmica de Cercs que trenca l'harmonia d'aquest indret altrament bonic. Flanquegem els cingles a mitja alçada per un camí aeri i enfilem fins a Sant Corneli. Assolim els Cingles de Vallcebre pel curiós i equipat Grau dels Boigs i contemplem les principals muntanyes de l'Alt Berguedà.

Subscriure a Fígols