Anem a trobar un antic pas que creua el torrent d'Eina a la seva desembocadura al riu de Saldes, i que permetia connectar la zona de Gisclareny amb l'altiplà de Vallcebre. Sortim de Sant Julià de Fréixens i prenem un camí poc definit que baixa cap al grau de l'Arrel, i continua fins a la pista damunt del riu. Baixem fins a la riba i creuem a gual, i tot seguit acabem de pujar fins a l'antic pas excavat a la roca que creuava un tram molt engorjat del torrent. Tornem enrere cap a la pista, i pugem per un altre camí mig perdut pel serrat de Puigventós cap al grau Punxut, els plans de cal Solà i ja per bon camí tanquem la ruta circular.

Des de Llessui comencem a enfilar els immensos prats alpins al vessant sud del Montsent de Pallars. La pista comença serpentejant pel domini de l'antiga estació d'esquí, i a partir dels 2.000 metres planeja durant molts quilòmetres damunt del barranc del Pamano. Acabem de pujar al coll de Triador que separa el Pallars de la Vall Fosca, i després continuem per la pista principal fins al Collet, on girem en baixada cap al pla Gran de Davall i el pla de Marguinets, on sempre hi pasturen grans ramats de bestiar. Aquesta pista més secundària baixa fort fent zig-zags i tanca el cercle de nou al bonic nucli on havíem sortit.

Iniciem la ruta al bonic poble de Tornafort, encimbellat en un turó al sud del Pallars Sobirà. Prenem una pista que comença a pujar per dins d'un bosc obac en direcció sud, i anem pujant progressivament. Arribem a la part superior del serrat dels Forats i la pista s'aplana. Girem a la dreta per la pista que puja cap a les antenes, i seguim amunt fins assolir la carena. Tombem cap al vessant sud i acabem de pujar al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i unes vistes molt extenses. Tornem a la pista i seguim per la carena fins al pla dels Ginebrons, on iniciem el descens per una pista de desbrossar molt dreta que connecta més avall amb la principal. Baixem cap a prop de Soriguera, i girem cap al petit nucli de Puiforniu, on comença l'última i intensa pujada a Tornafort.

Comencem a pedalar al Pian delle Gorre, al final de la vall de Pesio, i pugem per antigues pistes militars en fort pendent primer per un bosc espès, i més endavant per prats alpins. Entrem al parc natural de Marguareis, als Alps marítims, una gran zona càrstica de relleus arrodonits. L'antiga pista es transforma en corriol, amb alguns trams on és difícil pedalar. Després de forts pujadors en zig-zag creuem el Passo del Duca, i entrem a la zona alta del parc, on els camins són pedregosos i més precaris. Seguim pujant fins al coll fronterer amb França, on es pot connectar amb la Via del Sale o pujar al cim més alt del parc.

Pugem fins al cim més alt del massís del Pasubio en bicicleta, tot i que els últims metres els haurem de fer a peu. Sortim del Pian delle Fugazze i remuntem la llarga Strada degli Eroi, amb algun passatge molt bonic penjat sobre la Val Canale. Passat el refugi Achille Papa seguim amunt fins al collet que separa el cim del Dente Italiano, un petit cim veí. Des d'aquí un túnel subterrani permet pujar fins al cim, un túnel construït pels militars italians per protegir-se de l'artilleria austríaca, ja que aquí passava la línia del front a la I Guerra Mundial. Contemplem les vistes i els nombrosos vestigis dels enfrontaments, i baixem per la bonica Strada Scarubbi.

Recorrem una ruta espectacular que els militars italians van construir a l'abrupte massís del Pasubio durant la I Guerra Mundial per protegir-se dels atacs austríacs. Aquesta obra audaç de l'enginyeria militar travessa unes cingleres escarpades amb profunds barrancs, penya-segats i pinacles verticals enmig d'una zona coneguda com les Petites Dolomites. Per superar les dificultats del terreny es van construir fins a 52 túnels, alguns d'ells llargs i amb traçats sinuosos. Un camí gairebé impossible que ofereix bonics miradors sobre aquestes escarpades muntanyes, que s'ha convertit en una gran atracció excursionista. La ruta acaba al refugi Achille Papa, bon lloc per reposar i recuperar forces abans d'emprendre la tornada, més plàcida, per la pista a l'Strada Scarubbi.

Fem una ruta pels altiplans de l'Alpe Cimbra i connectem diverses edificacions construïdes pels militars austríacs a principis del segle XX. Sortim d'un dels nuclis de Lavarone i planegem fins a l'espectacular Forte Belvedere, ben conservat i visitable. Tot seguit baixem entremig de camps i boscos frondosos fins a buscar la llarga pujada per l'obaga fins al Forte Cherle, que està en ruïnes dalt d'un ample turó. Més endavant fem una marrada per arribar a la perillosa Vecchia Strada della Fricca, amb bonics túnels entremig de barrancs inestables. I encara finalment ens arribem fins a les restes mig amagades al bosc del Comando Austriaco, on hi havia uns búnquers de comandament dels militars.

Recorrem una bona part dels Alpe Cimbra, una zona d'altiplans als prealps del Trentino on trobarem nombroses construccions de la I Guerra Mundial. Al petit nucli de Bertoldi prenem una pista entre avets que segueix el Sentiero della Pace i ens porta els peus de la pista que ens enfilarà al cim en una forta pujada. Dalt hi ha el Forte Vezzena, al punt més alt d'una cinglera que cau 1.300 metres sobre la plana de Levico Terme. Baixem cap a l'altiplà de Vezzena i ens dirigim cap al Campo Luserna, un antic fort militar que es pot visitar. Seguim el camí de la Pau per pistes secundàries i trams de corriol ben bonics, i finalment acabem el descens per un bike park que els regala una bona dosi d'adrenalina.

Sortim ben amunt, al Passo Tonale, i baixem per un itinerari divertit del bike park fins a enllaçar amb una pista i després un corriol que ens portarà a la vall de Viso, plàcida i harmoniosa. Al pintoresc poble de Case di Viso comença la llarga pujada amb zig-zag i algun tram molt dur fins al refugi, sota cims escarpats de gairebé 3.000 m. Al voltant hi ha restes de les posicions militars i un petit museu de la guerra. Després de la forta pujada comença un descens preciós per un corriol que planeja molts quilòmetres per damunt de 2.200 m., i finalment baixa fort amb una gran panoràmica cap al massís d'Adamello.

Iniciem la ruta ben amunt, al Passo Tonale, on hi ha una estació d'esquí, i planegem per damunt de la vall Vermigliana per una bona pista fins a trobar-ne una de més precària que s'enfila fins a l'antic fort militar. Visitem l'exterior de les antigues instal·lacions militars que els austríacs van construir a principis del segle XX, i també gaudim d'extraordinàries vistes cap al massís de l'Adamello. Tornem a la vall i per una pista còmoda i planera arribem al bonic poble de Vermiglio. Passem l'àrea recreativa i el llac, i ara pel fons de la vall anem remuntant fins al punt de sortida, primer per una zona més plana, i després per fortes pujades.