Pallars

Roc de Sant Aventí (1.482 m.)

Al peu de l'estany de Montcortès comencem a pedalar entremig de pastures i camps de cereals fins a trobar un bonic corriol que amb algun tram difícil ens permet pujar al cap d'amunt de la serra de Peracalç. Per un caminet pedregós baixem al poble del mateix nom i prenem una pista que continua pujant fins al vèrtex geodèsic del Roc de Sant Aventí, sostre de la ruta. Tot baixant passem pel panoràmic pla de Peracauba i baixem fins enllaçar amb el mateix corriol de pujada. De nou al peu de l'estany pugem fins al petit nucli de Cabestany per contemplar una altra perspectiva.

Tossal de Sant Quiri (1.825 m.)

A Gerri de la Sal creuem el pont sobre la Noguera Pallaresa i per un bonic corriol enfilem cap a l'ermita de la Mare de Déu d'Arboló. Seguim pel camí de ribera fins a Baro, on tornarem a creuar el riu. Pugem ara per asfalt fins al petit poble d'Escós on comença una llarga i solitària pista que es va enfilant cap a la serra de Culroi. Per damunt del barranc d'Ancs i amb vistes cap a les muntanyes de la Vall Fosca anem pujant fins a la collada, i finalment un últim tirapit molt exigent ens enfila fins a dalt del cim, coronat per la petita ermita de Sant Quiri. Extenses vistes cap a les muntanyes del Pallars i la Vall Fosca. Iniciem el descens cap als petits nuclis d'Ancs, Sellui i Balestui enmig d'un bonic bosc caducifol·li ben acolorit, i acabem de baixar per asfalt fins al punt d'inici.

Lo Calbo (2.291 m.)

Des del petit llogarret de Llavorre, enfilat al marge esquerre de la vall d'Àneu, anem a buscar una pista que segueix el riuet de Burgo i puja sense descans fins al la carena de la serra de Cerdanyís. Un cop a dalt planegem uns minuts ja per damunt de 2.000 metres i afrontem l'última pujada fins al cim on hi ha un vèrtex geodèsic i unes antenes. Des d'aquesta posició privilegiada poden contemplar els cims del sector de Sant Maurici cap a l'oest i del sector de la Pica d'Estats cap a l'est. Tornem per la pista i anem a buscar el coll de Campirme, on prenem un corriol força perdut i poc ciclable que enllaça de nou amb la pista per on acabem de baixar fins al petit nucli i finalitzem la ruta al peu de la bonica església de Sant Miquel.

Coll de Fogueruix

Des del bonic poble de Son, al vessant solei de les valls d'Àneu, comencem a pedalar i ens enfilem per una pista amb innumerables revolts fins al refugi del Pla de la Font. Acabem de pujar a peu fins al mirador de Fogueruix que ofereix una bonica vista cap al sector d'Espot i la vall d'Escrita. Baixem per un divertit corriol per dins del bosc cap al planell de Roca Blanca i tornem a pujar més suaument fins al turó de Castell-renau, on hi ha vestigis d'un antic assentament militar medieval. Ja només queda una baixada continuada cap a les Planes de Son, i tot seguit per pista secundària fins al punt d'inici, sota el magnífic campanar de l'església de Sant Just i Sant Pastor.

Piflorit (2.097 m.) i Campmaior (2.064 m.)

Sortim pedalant del poble d'Arestui fins a les envistes de Baiasca, on comença una llarga pista que va pujant cap al serrat de Matanegra. Al pla d'Artigues prenem una pista més trencada que s'enfila fins al punt més alt de la serra, el cim del Piflorit, on hi ha unes antenes. Més avall una altra bifurcació ens porta al petit cim del pic de l'Àliga. De nou a la pista principal pugem fins al gran altiplà de Campmaior, a més de 2.000 metres, enmig d'unes immenses pastures d'alta muntanya a la capçalera de la vall d'Àssua. Tornem enrere i ens desviem cap a l'ermita de Sant Jaume, on comença un divertit corriol que desfila entremig del bosc amb trams de fort pendent fins al mateix poble.

Baladredo

El que va ser un dels pitjors escenaris del front del Pallars durant la Guerra Civil és ara un preciós entorn d'alta muntanya on es pot pedalar i gaudir de vistes cap als cims més alts dels Pirineus catalans. La ruta comença a Llavorsí i puja fort per una pista fins al despoblat de Biuse. Segueix un fort ascens sense treva per una pista solitària i pedregosa que passa pel monument en record a la batalla de Baladredo i continua fins al coll del mateix nom. Aquí cal empènyer la bicicleta uns metres per sota del Pui d'Urdosa fins al cap del serrat de les Collades, amb bones vistes cap al pic de l'Orri. Canviem de direcció i baixem per una pista d'alta muntanya a 2.000 m. encarats cap a la Pica d'Estats. Descens fort per pista trencada fins al coll de Trescollo, i tot seguit continuem baixant en direcció a Montesclado entre boscos alpins, prats i bordes. Baixem per asfalt fins a Tírvia, i seguim la carretera fins al punt d'origen.

Bosc de Virós

Amb el Monteixo com a sentinella sempre vigilant, ens anem enfilant amb una llarga i progressiva pujada pels boscos damunt del poble d'Alins fins arribar al punt més alt de la ruta, a 2.400 metres sota mateix del cim del Covil. Al tram superior planegem a molta alçada per un tram de pista obert i panoràmic que ems permet contemplar la vall Ferrera i molts dels cims del Parc Nacional d'Aigüestortes. El descens ens porta cap als boscos de Virós, i fem una pausa al refugi del Gall Fer. Passat el refugi un corriol preciós dins d'un bosc d'avets ens porta fins a les bordes de Virós, i una lleugera pujada ens torna de nou al pla de Buiro on hem començat la ruta.

Vall d'Àssua

Recorrerem unes de les majors pastures d'alta muntanya dels Pirineus als peus del Montsent de Pallars i el pic de Mainera. Comenem la ruta des del petit poble de Caregue on marxa una pista cap al nord que inicia una llarga pujada de gairebé 1.200 metres de desnivell fins a Serravilla. Al coll de la Portella canviem de direcció i llisquem fins al pas de la Mainera, des d'on continuarem 15 quilómetres planejant a gran alçada sobre els diversos torrents que alimenten el riu Pamano. Contornegem la base del Montoroio i el Montent de Pallars, i seguim per pistes entre extensíssimes prats alpins molt inclinats fins a la collada del Triador. Entrem als dominis de l'antiga estació d'esquí de Llessui, tancada als anys 80 del segle passat, i comencem una llarga baixada fins al poble del mateix nom. Per carretera baixem ràpid fins prop de Bernui, i una última pujada per asfalt fins al punt d'origen.

Pla de Nègua i pic de Costuix (2.333 m.)

Iniciem la ruta al petit poble de Cassibrós, al fons de la Vall de Cardós, amb una forta pujada per una pista força trencada que remunta el vessant oest de la serra que separa les valls de Cardós i Ferrera. Pugem fort i continuat durant més de dues hores fins arribar al plàcid Pla de Nègua, on hi ha un mirador natural suspès sobre la Vall Ferrera. Passada una tanca la pista segueix enfilant cap a l'est amb pujadors molt durs que en algun punt s'acosten 20%. La pista puja cap a la serra de Costuix, i arribem fins al punt més alt, un fantàstic mirador panoràmic cap a les dues valls, i els grans cims com el Certascan, la Pica d'Estats o el Monteixo. Tornem al Pla de Nègua, i tot seguit prenem un corriol, que segons alguns pallaresos és el millor descens de la comarca. El caminet és molt divertit i emocionant, i té diversos trams força tècnics. Baixa directe fins al poble d'Arrós, al peu de la Noguera de Cardós, que resseguirem uns minuts més fins al punt d'inici.

Vall de Tor

L'element diferencial d'aquesta ruta és que surt del punt més alt i comença baixant. Efectivament sortim del port de Cabús, fronterer entre Andorra i la Vall Ferrera, i baixem per una pista que creua un paisatge d'alta muntanya preciós per sobre del roc de Llumeneres. Anem a buscar el riu de Rabassa i passada la borda Palanca prenem una pista secundària a l'esquerra que comença a pujar amb alguns trams forts cap al serrat de Borgs. Al punt més alt de la pista seguim el ramal que baixa fort i decidit cap a la dreta fins a la riba del riu Tor. Remuntem fins al preciós poble de Tor, on fem una pausa abans de continuar. Sortint del poble girem a l'esquerra i pugem fort cap a les bordes de Sansa enmig d'una vall ampla i preciosa. Pugem cap a la part alta del roc de Llumeneres, i per la pista principal ja coneguda acabem de pujar fins al punt d'inici, a 2.300 metres.

Pàgines

Subscriure a Pallars