Pallars

Tuc de Saboredo (2.829 m.) amb esquís

Des de l'estany de Sant Maurici comencem a foquejar amb molta neu fins al refugi d'Amitges. Després d'una pausa i amb força vent i boira creuem el llac sota les espectaculars agulles d'Amitges i anem remuntant la coma. Pugem fort fins al coll d'Amitges, i sense esquís per forts pendents fins al cim (45º). Extraordinari descens directe pels tubs amb una capa d'uns 15 cm. de neu nova.

Vall de Cabanes amb esquís

Estany Negre de Cabanes, amb el Montsaliente al fons

Reduïm l'expectativa inicial de pujar al pic de Bassiero pel temps, però igualment sortim des del refugi de Gerdar, envoltat de la magnífica avetosa per enfilar la vall de Cabanes. Pugem per pendents moderats, amb algun tram dur fins al bonic estany Negre de Cabanes. El creuem i enfilem la coma Negra fins al circ que la tanca, entremig de cims escarpats. Baixem la part superior per amples pales i tubs, i més avall sortejant avets.

Ventolau (2.851 m.) hivernal

Avançant cap al Ventolau per la zona dels estanys

Des de Quanca, i amb els esquís als peus pugem la llarga pista cap a la pleta Palomera, i llavors pel barranc de la Roia de Mollàs fins al refugi lliure de Mont-roig, sota el gran cim homònim. El dia següent creuem els estanys de la Gallina i cada cop amb pendent més fort anem remuntant fins arribar al cim, l'últim tram mig grimpant. El descens és directe i en considerable pendent, primer per amples pales i després pel barranc de la Coma del Forn.

Cresta de Certascan

Tram agut de la cresta

Al voltant de l'estany més gran dels Pirineus s'alcen un conjunt de pics escarpats que es poden resseguir per la cresta. Sortim des del refugi de Certascan i pugem cap al pic de Punturrí. Per una carena fàcil avancem fins al pic del Cap de l'Estany, fronterer amb França. Fins al Pic Senó el terreny és fàcil, però després la cresta es fa més esmolada i aèria, amb diversos passos de III exposats fins al pic Nord de Certascan. Una senzilla grimpada ens deixa al pic de Certascan (2.853 m.). Una llarga volta amb vistes esplèndides sobre l'estany i les muntanyes pirenaiques.

Pic de Clavera (2.721 m.)

Estanyet i pic de Clavera (a la dreta)

Fronterer entre el Pallars i el Coserans, aquest cim amb excel·lents vistes panoràmiques és poc conegut, discret a l'ombra del proper Mont Valier, el Senyor de l'Arieja. Modifiquem sobre la marxa una ruta de dos dies per problemes físics i climatològics amb el resultat d'un cim prou interessant, però amb una aproximació llarga i poc lògica.

Pic d'Amitges (2.848 m.)

Les Agulles d'Amitges, i al fons el Pic d'Amitges

El segon dia de ruta sortim des del refugi d'Amitges i voregem l'Estany Gran amb precaució, ja que comença a desglaçar. Passem sota les espectaculars Agulles d'Amitges i tendim cap a l'esquerra per buscar uns tubs en considerable pendent que ens porten fins al coll que separa el Tuc de Saboredo del Pic d'Amitges. Amb alguna petita grimpada i últim tram força dret amb els grampons coronem el cim. Contemplem el vast panorama i gaudim d'una magnífica baixada amb bona neu.

Pic del Portarró (2.734 m.)

Pic del Portarró, cara nord (foto del dia següent)

Iniciem un cap de setmana sobre la neu a la zona de Sant Maurici. Des de l'aparcament remuntem fins l'estany i el voregem per l'esquerra per anar a trobar la Coma d'Aiguabella. Arribem al Portarró després d'una llarga pujada, i acabem de pujar al cim de grans panoràmiques. Baixem per la mateixa coma fins a trobar el camí que flanqueja pel Mirador de l'Estany, i pugem fins al refugi d'Amitges on passarem la nit. Jornada dura per la distància, el desnivell, l'estat de la neu i sobretot la calor.

Montsent de Pallars (2.883 m.)

Montsent de Pallars

Situat al límit entre la Vall Fosca i la Vall d'Àssua, aquest bonic i airós cim és una de les primeres grans elevacions del Pallars venint des del sud. La seva posició isolada respecte a altres muntanyes, la considerable altura, el vessant oest rocallós i encinglerat, i el vessant est entapissat per immensos prats alpins l'hi donen singularitat i una gran bellesa captivadora. Pugem pel vessant sud seguint la llarga i panoràmica carena.

Intent al Pic d'Areste

Pic d'Areste, vist des del Pla de la Selva

Tot i ser un cim poc freqüentat l'allargassat Serrat d'Areste és un dels més visibles quan remuntem la pista al fons de la Vall Ferrera. Intentem recórrer la llarga aresta sud, però hi ha alguns passos delicats en què caldria corda i girem cua. Tot i això val la pena recórrer, encara que sigui parcialment, aquesta carena panoràmica situada enmig d'un entorn majestuós d'alta muntanya.

Pic de Baborte (2.934 m.)

Arribant al cim, amb el Sotllo i la Pica d'Estats al fons

Discreta entremig d'altres més populars com la Pica d'Estats o el Sotllo, aquesta gran muntanya és una impressionant piràmide situada a la capçalera de la Vall Ferrera. Flanquegem pel fons de la vall passant per una zona de boniques bordes i remuntem el barranc de Baborte. Arribem al circ de Baborte, i passem al peu del llac i el refugi lliure. Al coll enfilem pel fort pendent de l'aresta sud-est, grimpant fins al cim.

Pàgines

Subscriure a Pallars