Pallars

Estany d'Airoto

Estany d'Airoto

Les bordes de Lapre estan situades en un petit replà idíl·lic suspès sobre la capçalera de les valls d'Àneu. Des d'aquí comencem una caminada que remunta tota la vall d'Airoto, resseguint el riuet i fins arribar a l'ampli estany del mateix nom, clos al fons d'un circ envoltat de muntanyes. Al costat de l'estany hi ha un petit i acollidor refugi lliure. Excursió fàcil i molt bonica a una vall poc coneguda, al límit amb l'Aran.

Moredo (2.768 ), Bonabé (2.723) i Qüenca (2683 m.)

Pic de Qüenca i carena de Rocablanca

Per sobre del poble d'Isil comencem a caminar prop de les bordes de Moredo, primer per pista, i a partir d'un petit refugi per un camí indefinit que es va esvaint. Enfilem els Altars de Rocablanca i guanyem el pic de Moredo, de color blanc calcari. Resseguim la cresta de blocs granítics fins al fosc Tuc de Bonabé, grimpant en alguns punts. Baixem a una collada i comencem el tram més entretingut per una cresta descomposta fins al curiós pic de Qüenca. Baixem sense camí prats a través.

Tossal dels Altars (2.455 m.)

Cim del Tossal dels Altars

Per sobre del poble pallarès de Llessui trobem la base de l'antiga estació d'esquí, tancada gairebé fa 30 anys. Amb poca neu al principi avancem fins trobar les amplíssimes pales, ben innivades i amb pendent suau. Pugem fins la Fita Alta, on hi havia un dels edificis de la instal·lació. Resseguint un dels decrèpits i abandonats remuntadors pugem fins al punt més alt, sobre el vertical penyasegat que s'aboca a la Vall Fosca. En tot moment ens acompanya la poderosa vista del Montsent de Pallars.

Mont Valier (2.838 m.)

Pujant cap al Valièr, al fons veiem l'Estanh Redon, un instant

Sortim de les cases de Bonabé i pugem el llarg barranc de Clavera fins al coll fronterer. Submergits en la boira del Coserans seguim la carena cap al Petit Valièr i finalment cap al cim del Senyor de l'Arieja enmig de la nevada que no ens deixa veure res. Baixem al refugi d'Estanhous, i el dia següent, amb mal temps, escurcem la ruta prevista i tornem pel Coll de la Pala Clavera, tot passant pels magnífics Estanhs Redon i Long.

Bordes de Costuix i pic de Tudela (2.328 m.)

Bordes de Costuix, amb el Monteixo al fons

Passat Àreu comença un camí costerut i sense treva que puja pel vessant solei fins les bordes de Costuix, un petit paradís planer enmig d'un pendent acusat. Bonica vista del Monteixo des dels amplis prats i les bordes de roca ferrinosa ben integrades en l'entorn. Continuem pujant per la serra de Tudela, que separa les valls de Cardós i Ferrera. Pugem fins al cim on contemplem una vastíssima vista cap ambdós cantons. Una ruta de contemplació del Monteixo en tota la seva esplendor.

Monteixo (2.905 m.) hivernal

Aresta final abans al cim del Monteixo

Des del bonic Pla de la Selva, a la capçalera de la Vall Ferrera, comencem caminant per la pista fins que ens calcem els esquís al cap de pocs minuts. Amb alguns dubtes d'orientació anem pujant per un bosc esclarrissat fins assolir el serrat de Socarrats. Deixem esquís i pugem fins un plató on amb grampons i piolet encarem el fort pendent del con summital, d'uns 35 o 40º. Impressionants vistes des de l'estret i estètic cim. Retrobem els esquís i gaudim d'un excel·lent descens sobre neu primavera.

Tuc de Ratera (2.861 m.) amb esquís

Sortim de bon matí des del refugi d'Amitges i pugem per uns lloms costeruts fins un collet sota la serra de Saboredo. Un llarg flanqueig en baixada, incómode pels blocs de les purgues, ens situa a la vall de Ratera. Remuntem fins al coll i voregem la base de la muntanya fins a encarar-la definitivament pel vessant sud. Fort pendent a l'aresta final, sense esquís. Baixada impressionant, primer amb fort pendent i neu nova. Més avall pales amples i suaus fins a l'estany de Sant Maurici.

Tuc de Saboredo (2.829 m.) amb esquís

Des de l'estany de Sant Maurici comencem a foquejar amb molta neu fins al refugi d'Amitges. Després d'una pausa i amb força vent i boira creuem el llac sota les espectaculars agulles d'Amitges i anem remuntant la coma. Pugem fort fins al coll d'Amitges, i sense esquís per forts pendents fins al cim (45º). Extraordinari descens directe pels tubs amb una capa d'uns 15 cm. de neu nova.

Vall de Cabanes amb esquís

Estany Negre de Cabanes, amb el Montsaliente al fons

Reduïm l'expectativa inicial de pujar al pic de Bassiero pel temps, però igualment sortim des del refugi de Gerdar, envoltat de la magnífica avetosa per enfilar la vall de Cabanes. Pugem per pendents moderats, amb algun tram dur fins al bonic estany Negre de Cabanes. El creuem i enfilem la coma Negra fins al circ que la tanca, entremig de cims escarpats. Baixem la part superior per amples pales i tubs, i més avall sortejant avets.

Ventolau (2.851 m.) hivernal

Avançant cap al Ventolau per la zona dels estanys

Des de Quanca, i amb els esquís als peus pugem la llarga pista cap a la pleta Palomera, i llavors pel barranc de la Roia de Mollàs fins al refugi lliure de Mont-roig, sota el gran cim homònim. El dia següent creuem els estanys de la Gallina i cada cop amb pendent més fort anem remuntant fins arribar al cim, l'últim tram mig grimpant. El descens és directe i en considerable pendent, primer per amples pales i després pel barranc de la Coma del Forn.

Pàgines

Subscriure a Pallars