Serrat de Sant Roc

Situats a l'entrada de la Vall Fosca, prenem la carretera que puja de Senterada cap a Naens, Burguet i finalment el bonic poble de Cèrvoles. Aquí continua una pista que s'enfila cap a la base del vistós roc del Codó, ineteressant mirador local. Baixem fins a l'ermita de Sant Roc i reprenem la marxa tot passant pel dòlmen de la Cabana del Moro. Prenem una pista secundària que entra en un bosc de pi i s'enfila cap al Serrat de Sant Roc, sostre de la ruta. Llavors comencem a baixar per un bonic bosc obac sota la serra de Camporan que mica en mica es va entaforant al barranc d'Enserola, on passem per sota de grans parets de roca. Baixem cap a Erinyà i encara més avall fins al congost del mateix nom, per on anirem tornant seguint la carretera vella.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Senterada Pallars Jussà
• Distància: 34,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.080 metres
• Temps: 3:30 hores
• Dificultat: IBP=87
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes
• Cartografia: Tremp Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Seguim al Pallars Jussà, i avui pugem una mica més amunt, concretament fins a Senterada, que és la porta d'entrada de la Vall Fosca. Des d'aquí começarem una ruta en bicicleta que s'enfila cap al Serrat de Sant Roc, un nom genèric per definir tot una zona muntanyosa situada a l'oest de la vall i que s'estén cap als dominis de l'Espai d'Interès Natural de la Vall Alta de Serradell-Terreta-Serra de Sant Gervàs. De fet des de Senterada, mirant cap a l'oest es veu perfectament un morral de roca conglomerada ben característic, que és el Codó, i que és un bon mirador local de la zona. De camí passarem pels pobles de Naens, Burguet i Cèrvoles, aquest últim molt estètic i curiós, encimbellat en una petita cinglera. Un poblet que havia quedat pràcticament abandonat i que els últims anys s'ha rehabilitat.

Aparquem davant l'ajuntament de Senterada i fem un cafè a la popular Casa Leonardo, on conserven l'antiga botiga gairebé com a petit museu. Després ens partim, ja que la Sílvia i el Fum pujaran caminant pel bonic camí de Cèrvoles, i jo faré una ruta en bicicleta força rodadora i amb trams d'asfalt, gens adequada per anar amb gos. Així surto des de l'aparcament i prenc la carretera que puja cap a Naens, Burguet i Cèrvoles. És una carretera asfaltada estreta però en bon estat, i amb un ferm més que acceptable. Tot pujant es pot contemplant la població de Senterada i l'entrada de la Vall Fosca. Poc abans del km. 4 veig encimbellat el petit poble de Naens, per on ja havíem passat fa un temps en una alta interessant ruta en BTT cap a Naens, Corroncui, Adons i Cérvoles. Deixo el trencant cap al poble, i segueixo a l'esquerre fins a Burguet un petit poblet ben arreglat.

Passat Burguet la carretera puja una mica més i encadena un seguit de revolts curts sota la Roca Canera. Vaig pujant per terreny foça obert que combina trams de pastures, alguns camps i zones de bosc fins arribar a l'entrada de Cèrvoles. Arribo fins al nucli i agafo aigua de la font. És interessant pujar fins a la part alta, ja que és un mirador ben bonic cap a la conca de Tremp. De cop i volta sento un gos i veig que és el Fum, que m'havia ensumat d'un tros lluny. Al cap de poc arriba la Sílvia, així que hem coincidit en temps de pujada, ells a peu pel caminet, i jo per la carretera i en bicicleta. Al cap d'uns minuts torno enrere fins a l'entrada del poble, on continua la pista. De fet la pista es bifurca, i prenc el ramal que marxa cap al sud, en direcció al roc del Codó que es veu un bon tros més amunt. Al cap de pocs metres es pot contemplar una imatge ben bonica del poble allargat al damunt del cingle.

La pista és molt agradable, i puja sense estridències sota la solana de Comeula, i tot seguit per un bosc ben bonic. Un tros amunt el bosc desapareix i trobo el trencant per baixar cap a l'ermita de Sant Roc, al peu mateix del Roc Codó. Baixo per la pista uns metres i arribo a una casa que indica que és l'ermita de Sant Roc, tot i que no té gens d'aspecte d'església, sinó més aviat d'una petita masia abandonada. Bones vistes cap a la zona de la Pobla de Segur i la Conca de Tremp. No acabo de pujar fins al Roc del Codó, ja que no és ciclable i encara tinc molta estona per davant. Torno a pujar a la cruïlla de la pista principal i em trobo de nou amb la Sílvia i el Fum, que també han pujat fins aquí. De fet pugem uns metres més per la pista principal fins al dòlmen de la Cabana del Moro.

Segueixo pedalant amunt en un tram obert que em permet contemplar cap al nord del Montsent de Pallars. Al cap d'uns metres prenc una pista més trencada a la dreta que fa una marrada fins al punt més alt de la ruta, el Serrat de Sant Roc, a 1.520 metres. Aquest tram es por escurçar un parell de quilòmetres seguint per la pista principal, que està en més bon estat. Després d'aquesta petita marrada recupero la pista principal i començo el descens, primer amb un tram gairebé planejant per la pista a força alçada, que permet bones panoràmiques cap a la vall. Entro en una zona boscosa molt bonica, un bosc humit i espès que fa olor de tardor. Vaig baixant suaument sota la carena de Camporan fins un fons de torrent sota les roques de Sant Aleix, on la pista canvia de direcció i comença a baixar més fort.

Segueixo baixant a bon ritme, ja que la pista és còmoda tot i ser pedregosa. Fa fresca, ja que fa estona que em moc en terreny obac, i em poso el paravent. La pista fa alguns girs sobtats per encarar el barranc de la Torre que va baixant fins a enllaçar amb el barranc d'Enserola, molt més congost i prodund. Aquesta zona és molt bonica, ja que la pista passa entaforada sota grans roques, per una banda la Taula d'Enserola, al nord, d'on es desprenen grans parets de conglomerat vermellós, i per l'altra els verticals vessants del Serrat del Corb. La pista baixa molt fort, i cal prémer els frens fins al límit. Baixo per l'obaga de Sant Isidre fins que la pista gira i entra de nou en terreny més solei i agradable. Just aquí hi ha la petita ermita de Sant Isidre, pintada de blanc. Ara la baixada ja és més suau, i pel vessant sud, fins arribar al poble d'Erinyà.

Des d'Erinyà ja faré tota la tornada per asfalt. Primer prenc la carretera que baixa fins a la vall principal. Cal creuar la N-260 pel pas subterrani i anar a buscar la carretera vella que creua el congost d'Erinyà. Tot i ser asfalt és un tram ben bonic per la carretera que passa a tocar de les parets de roca i al peu del riu. La carretera vella desemboca en la nova, i encara caldrà avançar 3 km. per una via més ràpida i transitada. Arribo a Senterada i ens retrobem amb la Sílvia i el Fum, que arriben al cap de poc de la seva ruta a peu. Tanquem així una jornada ben agradable per les sempre agraïdes i solitàries muntanyes del Pallars Jussà.