Pallars

Vall de Santa Magdalena

Paisatge d'alta muntanya sota el pic de Salòria

Sortim del refugi de la Basseta i pel camí tradicional planegem fins a les ruïnes de Sant Joan de l'Erm Vell. Prenem un camí deliciós que baixa fort pel serrat de l'Oratori, enmig d'un bosc d'avets i bedolls. Arribem al peu del riu de Santa Magdalena, i planegem per bona pista a peu d'aigua fins a la bucòlica ermita que dóna nom al sector. Comencem la primera gran pujada remuntant la vall de Bedet, en un ambient increïble d'alta muntanya amb prats alpins i petites bordes. Un cop a dalt voltem la capçalera de la gran coma per una pista panoràmica. Baixem de nou a peu de riu, i sota mateix del pic de Salòria iniciem la segona gran pujada cap al Ras de Conques. Encara pugem més fins a la carena de les Mongetes, i per un camí preciós, que a vegades ens obliga a baixar de la bicicleta, la resseguim fins un l'últim descens vertiginós que ens porta al punt d'inici. Una ruta dura i espectacular per paratges idíl·lics.

Torreta de l'Orri (2.438 m.)

En un matí gris sortim dels bucòlics prats de Sant Joan de l'Erm i planegem per bones pistes cap als barrancs de Sant Miquel i de l'Avedosa. Precisament entre bonics exemplars d'avets comencem a pujar més fort per la serra Seca fins assolir la Roca Senyada, sobre mateix de les Comes de Rubió. Ja dins del Pallars Sobirà continuem pujant per prats d'alçada fins al sostre de la ruta, coronat per dues vistoses antenes. Enfredorats per la boira, el vent i la baixa temperatura baixem cap a l'estació de Port-Ainé, i anem tancant la volta per l'obaga de Montenartró fins al punt d'inici, on arribem pedalant sota la pluja.

Cunyes d'Aulà

A punt d'iniciar la cresta per les Cunyes d'Aulà

Recorrem un tram de cresta en un entorn molt salvatge al límit del Pallars, l'Aran i l'Arieja. Situats a les Cases de Bonabé pugem direcció nord per un dels camins de l'exili fins al fronterer Port d'Aulà. Voregem per darrere l'esperó i ens enfilem dalt del Lanet Clau, el primer cim de la serra que recorrerem pel fil. El recorregut és llarg, aeri i amb trams exposats. Principalment caminant però amb trams de grimpada, avancem sobre un precipici cap al nord i forts pendents herbats al sud. Progressem sense camí per terreny aeri i panoràmic, amb el Mont Valièr sempre de vigia.

Estany d'Airoto

Estany d'Airoto

Les bordes de Lapre estan situades en un petit replà idíl·lic suspès sobre la capçalera de les valls d'Àneu. Des d'aquí comencem una caminada que remunta tota la vall d'Airoto, resseguint el riuet i fins arribar a l'ampli estany del mateix nom, clos al fons d'un circ envoltat de muntanyes. Al costat de l'estany hi ha un petit i acollidor refugi lliure. Excursió fàcil i molt bonica a una vall poc coneguda, al límit amb l'Aran.

Moredo (2.768 ), Bonabé (2.723) i Qüenca (2683 m.)

Pic de Qüenca i carena de Rocablanca

Per sobre del poble d'Isil comencem a caminar prop de les bordes de Moredo, primer per pista, i a partir d'un petit refugi per un camí indefinit que es va esvaint. Enfilem els Altars de Rocablanca i guanyem el pic de Moredo, de color blanc calcari. Resseguim la cresta de blocs granítics fins al fosc Tuc de Bonabé, grimpant en alguns punts. Baixem a una collada i comencem el tram més entretingut per una cresta descomposta fins al curiós pic de Qüenca. Baixem sense camí prats a través.

Tossal dels Altars (2.455 m.)

Cim del Tossal dels Altars

Per sobre del poble pallarès de Llessui trobem la base de l'antiga estació d'esquí, tancada gairebé fa 30 anys. Amb poca neu al principi avancem fins trobar les amplíssimes pales, ben innivades i amb pendent suau. Pugem fins la Fita Alta, on hi havia un dels edificis de la instal·lació. Resseguint un dels decrèpits i abandonats remuntadors pugem fins al punt més alt, sobre el vertical penyasegat que s'aboca a la Vall Fosca. En tot moment ens acompanya la poderosa vista del Montsent de Pallars.

Mont Valier (2.838 m.)

Pujant cap al Valièr, al fons veiem l'Estanh Redon, un instant

Sortim de les cases de Bonabé i pugem el llarg barranc de Clavera fins al coll fronterer. Submergits en la boira del Coserans seguim la carena cap al Petit Valièr i finalment cap al cim del Senyor de l'Arieja enmig de la nevada que no ens deixa veure res. Baixem al refugi d'Estanhous, i el dia següent, amb mal temps, escurcem la ruta prevista i tornem pel Coll de la Pala Clavera, tot passant pels magnífics Estanhs Redon i Long.

Bordes de Costuix i pic de Tudela (2.328 m.)

Bordes de Costuix, amb el Monteixo al fons

Passat Àreu comença un camí costerut i sense treva que puja pel vessant solei fins les bordes de Costuix, un petit paradís planer enmig d'un pendent acusat. Bonica vista del Monteixo des dels amplis prats i les bordes de roca ferrinosa ben integrades en l'entorn. Continuem pujant per la serra de Tudela, que separa les valls de Cardós i Ferrera. Pugem fins al cim on contemplem una vastíssima vista cap ambdós cantons. Una ruta de contemplació del Monteixo en tota la seva esplendor.

Monteixo (2.905 m.) hivernal

Aresta final abans al cim del Monteixo

Des del bonic Pla de la Selva, a la capçalera de la Vall Ferrera, comencem caminant per la pista fins que ens calcem els esquís al cap de pocs minuts. Amb alguns dubtes d'orientació anem pujant per un bosc esclarrissat fins assolir el serrat de Socarrats. Deixem esquís i pugem fins un plató on amb grampons i piolet encarem el fort pendent del con summital, d'uns 35 o 40º. Impressionants vistes des de l'estret i estètic cim. Retrobem els esquís i gaudim d'un excel·lent descens sobre neu primavera.

Tuc de Ratera (2.861 m.) amb esquís

Sortim de bon matí des del refugi d'Amitges i pugem per uns lloms costeruts fins un collet sota la serra de Saboredo. Un llarg flanqueig en baixada, incómode pels blocs de les purgues, ens situa a la vall de Ratera. Remuntem fins al coll i voregem la base de la muntanya fins a encarar-la definitivament pel vessant sud. Fort pendent a l'aresta final, sense esquís. Baixada impressionant, primer amb fort pendent i neu nova. Més avall pales amples i suaus fins a l'estany de Sant Maurici.

Pàgines

Subscriure a Pallars