Carrànima

Iniciem una ruta a peu al coll de Faidella, a la carretera entre Coll de Nargó i Isona, i caminem fins a la casa del mateix nom. D'allà surt un camí força perdut que s'enfila pel vessant solei de la serra fins assolir la carena, on trobem una pista que ens porta fins al punt més alt de la ruta, la Mare de Déu de Carrànima, al sostre de la serra homònima. Baixem per la pista fins a la collada Sobirana, on de nou prenem un camí poc definit que va planejant fins als afores del bonic poble de Bóixols. Creuem la carretera i baixem cap al pont romànic, al lloc conegut com a Forat de Bóixols, on hi ha un bonic gorg a sota del pont. Seguim caminant per pista fins a Can Miquel de la Borda, i des d'aquí pugem una bona estona per la pista fins al punt d'inici, contemplant des de dalt el despoblat de la Rua.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Coll de Faidella Abella de la Conca (Pallars Jussà)
• Distància: 13,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 790 metres
• Temps: 4:40 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Tremp Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Juntament amb els amics Teresa i Joan, avui ens disposem a fer una caminada pel sector oriental del Pallars Jussà que ens portarà a enfilar-nos fins al cap d'amunt de la petita serra de Carrànima, on hi ha una ermita dedicada a la Mare de Déu, i tot seguit baixarem fins al fons del barranc de Bóixols i contemplarem un indret idíl·lic, el forat de Bóixols, on l'aigua del torrent s'esmuny entre parets encinglerades, passa per sota d'un petit pont romànic, i s'aboca en un gorg de color verd intens. Aquests són els dos punts més destacats de la ruta, la qual iniciarem pujant pel vessant assolellat de la serra, baixarem llavors per l'obaga enfront de la serra de Carreu, i tornarem per una pista un xic monòtona amb vistes a l'antic poble ara abandonat de la Rua.

Ens situem al coll de Faidella, que es troba a la carretera sinuosa que uneix els nuclis de Coll de Nargó (Alt Urgell) i d'Isona (Pallars Jussà), passant entremig pel bonic coll de Bóixols. El coll de Faidella està ja dins del Pallars, i hi ha un ampli aparcament on podem deixar els vehicles i preparar-nos per començar a caminar. Al cantó nord de la carretera neix una pista per la qual iniciem la ruta, una pista que ens acosta fins a la masia de Faidella, actualment un allotjament rural regentat per una parella d'origen alemany. Cal parar atenció ja que tenen alguns gossos que corren lliures per la propietat. Ens acostem a la casa i trobem els amos, que ens indiquen el camí per anar cap al cim. El corriol neix a tocar de la casa, just abans d'arribar, a l'esquerra. No és molt evident, però hi ha un cartell.

El camí al principi és poc definit i creua uns bancals. Tot seguit és més marcat, però en tot cas és un camí poc freqüentat, i la vegetació va guanyant pas. Els bancals aviat donen pas a un bosc principalment de pins, on trobarem força rovellons sense sortir del camí. Un indicador més que hi ve ben poca gent. Anem pujant zig-zaguejant per aquest camí orientat a sud, a vegades apartant alguna branca que intenta recuperar l'espai que el camí havia manllevat. Una bona estona pujant fins arribar a una petita esplanada on hi arriba una pista. Som ja a la carena, i des d'aquí hi ha un bon mirador cap al sud. Seguim la pista amunt uns minuts, la qual s'acaba en una esplanada més ampla. Unes escales continuen amunt, i enfilem fins al punt més alt de la serra, a 1.631 metres, on hi ha la Mare de Déu de Carrànima.

El cim és una esplanada prou ampla, però sobretot llarga. En una punta, la petita ermita de la Mare de Déu, reconstruïda a mitjans del segle XIX després de quedar molt malmesa després de la Guerra Civil. Tot el Pallars va patir les terribles conseqüències de la guerra, amb diversos fronts i moltes víctimes. En aquest indret sembla que hi havia hagut un santuari, tot i que ara, com dèiem, només queda una petita ermita ben conservada, i on es pot accedir. Al costat unes petites taules i fins i tot una barbacoa tancada, que suposem aprofiten els veïns de la zona en algun aplec. Cap al sud s'allarga la vista cap a la conca Dellà, avui coberta per la boira, i també la zona del port de Comiols. Cal al nord destaca vivament la llarga cinglera de la serra de Carreu, en forma de mitja lluna.

Després d'una bona pausa al cim, iniciem el retorn baixant per les escales i tot seguit la pista. Baixem fins al punt on entronca amb el camí per on havíem pujat, però ara seguim la pista, que aviat gira i entra al vessant nord. Aquí la temperatura és molt més freda. Estem a l'obaga i ens hem d'abrigar. Baixem per la pista que voreja per nord la petita serra on hem pujat, per una zona de bosc humit. Baixem fins a la collada Sobirana, on cal parar atenció ja que hem de deixar la pista i prendre un camí poc evident que surt cap a la dreta. Prenem el caminet, molt poc definit i una mica perdedor, bàsicament pel poc ús. Planegem primer per un bosc esclarissat, i després per uns camps erms fins que ens situem a les envistes del petit poble de Bóixols, molt bonic, amb la serra de Sant Joan al fons.

Baixem per una carena amb camí poc definit fins a trobar la carretera de Coll de Nargó a Isona, potser un quilòmetre per sota de Bóixols, que ens queda més amunt. Creuem la carretera i prenem el caminet indicat que comença a baixar fins al Forat de Bóixols. Aquest és un dels punts més bonics de la ruta, ja que el caminet baixa fins a trobar un torrent que s'encaixona entremig d'uns espadats de roca, en un tram molt congost que a l'edat mitjana van aprofitar per fer-hi un petit pont, just al punt més estret. És un lloc preciós, de postal, amb el petit pont gairebé de pessebre damunt d'un torrent estret, envoltat de cingleres i amb un bonic gorg de color verd intens a sota. Seguim el camí avall i arribem a unes cases. Passem per damunt i seguim uns metres la pista fins que en un revolt marxa un camí a la dreta.

Prenem el caminet que va baixant suaument seguint més o menys el rierol, fins que en un punt cal creuar a gual. Com que baixa força aigua hem de buscar el punt més estret per creuar-lo. A l'altre cantó pugem uns metres fins a Can Miquel de la Borda, una petita casa molt bonica i que està habitada, tot i estar situada en un lloc molt remot. Aquí trobem una pista per on anirem pujant una bona estona. Aquest és el tram més monòton de la ruta, ja que pujarem gairebé una hora per la pista que té pocs al·licients, potser l'únic contemplar el poble abandonat de la Rua, que es veu més avall. Des de la casa també hi ha la possibilitat de fer la ruta una mica més llarga seguint avall i anant a voltar per la Rua. Nosaltres tornem al coll de Faidella després d'una bona caminada amb dos al·licients destacats: el cim de la serra de Carrànima, molt panoràmic, i el bonic Forat de Bóixols. Sempre en un territori solitari i autèntic típic del Pallars Jussà.