Trencacalders (2.268 m.)

Des de l'estació d'esquí de Tavascan, a la Pleta del Prat, surt una pista d'alta muntanya que s'enfila fins un cim arrodonit i amb vistes panoràmiques. Sortim des de l'aparcament de l'estació i prenem la pista que neix sota el refugi i va seguint l'itinerari de raquetes de neu. Per pendents moderats pugem enmig d'un bosc d'alta muntanya, i després d'un parell de quilòmetres arribem al bonic mirador del Corbiu, amb bones vistes cap al sector del pic de Certascan. Passat el mirador fem un tram força planer, i més endavant comença la part dura de l'ascensió, amb una successió de revolts en zig-zag, un fort pendent i un terreny més trencat. L'últim tram és el més dur, i finalment arribem al petit cim, un altiplà envoltat de muntanyes. Baixem pel mateix itinerari contemplant des de dalt el reguitzell de revolts tancats.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Pleta del Prat Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)
• Distància: 15,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 540 metres
• Temps: 2:30 hores
• Dificultat: IBP=45 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Últim tram de pujada molt dur
• Cartografia: Pica d'Estats - Montroig Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Pugem fins al cap d'amunt de la vall de Cardós, i a l'últim poble, Tavascan, seguim pujant per l'estreta carretera que ens porta a la Pleta del Prat, on hi ha el refugi del mateix nom i també la petita estació d'esquí de Tavascan. Mirant el mapa m'havia fixat que des de l'estació d'esquí surt una pista que continua pujant fins passats els 2.200 metres. Sempre ens han atret les rutes d'alta muntanya en bicicleta, ja que no sempre és possible pedalar a gran alçada. Avui la previsió meteorològica preveia una finestra de bon temps matinal, però que s'aniria complicant abans del migdia, de manera que tenim només una estona per fer una ruta curta. Així doncs tot coincideix per anar a descobrir aquest racó tranquil i poc freqüentat, amb l'atractiu afegit del mirador del Corbiu que trobarem al cap de poc de sortir.

Aparquem al pàrquing de l'estació d'esquí, i sortim pedalant per sota mateix del refugi i del telesquí. Surt una pista cap al sud amb indicacions del mirador del Corbiu i també dels itineraris en raquetes de neu. La pista s'endinsa en un bonic bosc de pi negre pel bosc de Graus, i puja amb pendent moderat i en sentit sud. Aviat trobem un primer revolt, i més amunt dos més després de llargues diagonals. Al cap de 2,5 km. arribem al mirador del Corbiu, on hi ha una taula d'interpretació i uns bancs per reposar i contemplar el paisatge. Cap al nord es pot contemplar les comes de Palomera i de Noarre, amb el característic nucli de bordes. Al fons el majestuós pic de Certascan que presideix la contrada. El mirador és molt bonic, i passem uns minuts gaudint de les àmplies vistes.

Passat el mirador la pista gira lleugerament i continua amb un tram planer que es torna a encarar cap al sud. Després d'una llarga diagonal trobem el primer d'un seguit de molts revolts que ens faran guanyar alçada. Comença el tram més dur de la ruta tant per l'increment del pendent com pel terreny, cada cop més pedregós i trencat. És una pista ben poc utilitzada, ja que només arriba a l'altiplà on suposem que a l'estiu hi pastura el bestiar. Encadenem una successió de revolts tancats cada cop més curts. Especialment el tram superior és molt dret, i costa mantenir la pedalada als trams més durs, amb terra pedregós i pendents que superen el 15%. Superats els 2.200 metres queda només una última diagonal ascendent que ens porta dalt de l'altiplà de Trencacalders, de 2.268 m.

Des d'aquest cimet arrodonit podem contemplar la capçalera de la vall de Cardós, que hem anat veient tot pujant. Però també obrim les vistes cap a la petita coma del riu Tovarres, a l'oest, i les carenes del sector del Campirme. La pista acaba a dalt del petit altiplà, i imaginem que la devien contruir per portar bestiar a les alçades, tot i que les pastures són limitades. Gaudim de les vistes però aviat comencem el descens, ja que fa fresca i el dia es va tapant. baixarem per la mateixa pista, a poc a poc ja que el terreny és trencat i el pendent fort. Tot baixant contemplem els estètics revolts tancats. Mica en mica anem desfent el camí, tornem a passar pel mirador del Corbiu i de nou a l'estació d'esquí on havíem començat. Una ruta curta però intensa, amb fortes pujades, i sobretot el plaer de gaudir del paisatge d'alta muntanya i bones vistes sobretot cap al sector de Certascan.