Llessui

Volta al Pamano

Al bonic poble de Llessui, a la capçalera de la vall d'Àssua, iniciem una ruta en bicicleta que ens enfilarà per immensos prats alpins fortament inclinats fins als peus del Monsent de Pallars. La primera part de la ruta puja de forma constant tot fent giravolts fins a la carena de Comamenre. El pendent es suavitza una mica als altiplans d'alçada, i torna a pujar fort fins enllaçar amb la pista principal que ve d'Espot, gairebé a 2.200 metres. Tombem cap al sud i planegem per damunt de l'ampla coma del barranc de Pamano, que deixem sempre a la nostra esquerra. Passem a tocar del coll del Triador i baixem cap a les antigues pistes d'esquí de Llessui. Ja només queda l'última baixada ràpida fent diversos revolts fins al petit nucli pallarès.

Vall d'Àssua

Recorrerem unes de les majors pastures d'alta muntanya dels Pirineus als peus del Montsent de Pallars i el pic de Mainera. Comenem la ruta des del petit poble de Caregue on marxa una pista cap al nord que inicia una llarga pujada de gairebé 1.200 metres de desnivell fins a Serravilla. Al coll de la Portella canviem de direcció i llisquem fins al pas de la Mainera, des d'on continuarem 15 quilómetres planejant a gran alçada sobre els diversos torrents que alimenten el riu Pamano. Contornegem la base del Montoroio i el Montent de Pallars, i seguim per pistes entre extensíssimes prats alpins molt inclinats fins a la collada del Triador. Entrem als dominis de l'antiga estació d'esquí de Llessui, tancada als anys 80 del segle passat, i comencem una llarga baixada fins al poble del mateix nom. Per carretera baixem ràpid fins prop de Bernui, i una última pujada per asfalt fins al punt d'origen.

Tossal dels Altars (2.455 m.)

Cim del Tossal dels Altars

Per sobre del poble pallarès de Llessui trobem la base de l'antiga estació d'esquí, tancada gairebé fa 30 anys. Amb poca neu al principi avancem fins trobar les amplíssimes pales, ben innivades i amb pendent suau. Pugem fins la Fita Alta, on hi havia un dels edificis de la instal·lació. Resseguint un dels decrèpits i abandonats remuntadors pugem fins al punt més alt, sobre el vertical penyasegat que s'aboca a la Vall Fosca. En tot moment ens acompanya la poderosa vista del Montsent de Pallars.

Pic de la Mainera (2.909 m.)

Pic de la Mainera

Al límit sud del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici sobresurt un pic granític encrestat a la part superior, i amb forts pendents a banda i banda. Remuntem suaument la bonica i oberta vall de la Mainera fins que hem d'enfilar fort i fins i tot grimpar per assolir l'estret i aeri cim. Grans vistes cap als cims del Parc i sobre la zona lacustre de la capçalera de la Vall Fosca.

Montsent de Pallars (2.883 m.)

Montsent de Pallars

Situat al límit entre la Vall Fosca i la Vall d'Àssua, aquest bonic i airós cim és una de les primeres grans elevacions del Pallars venint des del sud. La seva posició isolada respecte a altres muntanyes, la considerable altura, el vessant oest rocallós i encinglerat, i el vessant est entapissat per immensos prats alpins l'hi donen singularitat i una gran bellesa captivadora. Pugem pel vessant sud seguint la llarga i panoràmica carena.

Subscriure a Llessui