Pallars Jussà

Serra de Gurp

Al remot llogarret de Gurp, als confins del Pallars Jussà, comencem una ruta curta però molt intensa paisatgísticament, cultural i esportiva. Passat el poble prenem una pista secundària que desemboca en un corriol amb algun tram difícil que ens porta fins al bonic poble de Santa Engràcia. El nucli està bastit al cap d'amunt d'un penya-segat ben vertical. Passat el poble prenem una pista que puja fort durant molta estona per la serra de Santa Engràcia. Un cop a la carena, al límit de la Terreta, avancem per fil de la serra de Castellet, molt panoràmica cap als dos cantons. La pista és precària i solitària, però les vistes són precioses, i amb constants puja-baixa enllaça amb la serra de Gurp. En un punt baixem per un corriol fins al barranc que dona accés al camí de la cinglera, on passem per un tram molt aeri i espectacular al costat dels antics corrals de Gurp.

Eroles, Sant Adrià i Claramunt

Iniciem una pedalada a l'oest del Pallars Jussà per un terreny rost amb serres pedregoses de mitja muntanya que ens permet connectar els 3 nuclis. Sortim d'Eroles i marxem cap al nord per pistes dretes i trencades. Un últim tram de corriol ens permet assolir el petit nucli de Sant Adrià, des d'on avancem cap a les vinyes de Sant Miquel, i després la forta pujada de Montibarri. Remuntem la Serra Mitjana i cavalquem per la carena que limita amb la Terreta en un tram molt panoràmic, sobretot cap a la Conca de Tremp. Baixem cap al despoblat de Claramunt, un bonic llogarret malauradament abandonat i encimbellat en un turó. Baixem cap al coll de Montllobar, i ràpidament per asfalt tornem a Eroles tancant una preciosa ruta per un territori feréstec i solitari.

Tossal de l'Abadia i Espills

Explorem tot pedalant la subcomarca natural de la Terreta, un terreny rost, inhòspit i aspre regat per la Noguera Ribagorçana. Sortim del Pont d'Òrrit i avancem sota el poble abandonat fins al també despoblat d'Esplugafreda. Aquí comença una llarga pujada tot fent esses fins al Tossal de l'Abadia, un turó molt panoràmic que ens ofereix grans vistes de la serra de Sant Gervàs i del massís de la Maladeta. Resseguim una bona estona la solitària carena i baixem damunt d'uns barrancs fins al fantàstic despoblat d'Espill, un antic poble construït sobre una cinglera que feia de muralla natural. Des d'aquí baixem per una pista precària fins al peu del riu a la Ribereta, i el remuntem amb trams de camí i pista fins al punt d'origen.

Plandestàs

Des del petit poble d'Avellanos iniciem una curta pedalada cap a una petita serra que separa la vall de la Valiri amb la vall de Manyanet, al peu de grans muntanyes com la pica de Cervi que supera els 2.700 metres. Al costat de l'església surt una pista pràcticament en desús que es va enfilant cap al nord, i fent llaçades dins d'un bonic bosc d'alta muntanya arriba a la carena de la serra de Plandestàs. Contemplem els vessants de forta inclinació que tanquen un bonic circ alpí, i iniciem el descens per una pista que va baixant per damunt de la vall de Manyanet. Fem una breu parada al petit nucli de Vilancós, on tenim bones vistes cap al sud, i tornem a arribar ràpidament al punt d'inici.

Naens, Corroncui, Adons i Cérvoles

Anem a conèixer un seguit de petits pobles alçats a l'oest de Senterada, en una zona muntanyosa al vessant nord de la serra de Sant Gervàs. Sortim del petit poble de Naens i prenem una pista que planeja fins al despoblat de Cadolla. Comença una pujada progressiva fins al nucli de Pinyana, on queden habitatges de segona residència. Fem un tram d'asfalt fins a Corroncui, el més gran dels petits pobles que encara manté una petita població estable dedicada a la ramaderia. Ens enfilem fins a Adons, bastit dalt d'un turó, i al peu de la serra de Sant Gervàs. Des del punt més llunyà iniciem la tornada per un bosc de pins. Fem parada a l'ermita de Sant Nicolau i pugem a Colldeberri, el punt més alt de la ruta, abans de baixar cap al bonic poble de Cérvoles des d'on acabem de baixar per asfalt passant per l'últim nucli, Burguet.

Estany de Filià

Passada la Central de Capdella comença una pista que s'enfila fort pels pendents occidentals de la Vall Fosca fins assolir la plàcida vall de Filià. Ja en terreny més obert ens acostem a la cabana del Vaquer i seguim amunt sota les aparatoses restes de l'estació d'esquí que es volia perpetrar en aquest indret. Amb una última pujada forta accedim al bonic estany, el més meridional dels Pirineus, situat al fons d'una cubeta glacial a 2.132 m. i envoltat d'altes muntayes. Iniciem el descens recuperant la pista principal, i tot seguit una llarga baixada amb extraordinàries vistes de la vall i els grans cims que l'envolten, amb una breu parada al balcó natural de l'ermita de la Mare de Déu de Fa.

Estany Gento

Des del fons de la Vall Fosca emprenem una llarga i contundent pujada fins al coll del Triador, a més de 2.100 metres. Des de les alçades planejarem seguint el traçat d'un antic ferrocarril, amb algun pas difícil, trams aeris i alguns túnels que ens portaran fins a la presa de l'estany. Reculem uns metres per trobar el camí que baixa amb un pendent fortíssim per la canal de Pigolo, on farem diversos trams a peu. Un cop a l'embassament de Sallente baixarem uns metres per asfalt, i després per un camí força complicat que ens porta al nucli de Capdella, des d'on ja només cal baixar fins al proper poble d'Espui.

Trinxeres de Vilanoveta i Aramunt Vell

Plantegem una ruta fàcil i curta a nivell esportiu, però carregada d'història i molt interessant a nivell cultural. Sortirem del poble d'Aramunt i entre camps de cereals, oliveres i ametllers anirem pujant per bona pista fins a Pessonada, sota la gran cinglera rosada. Tot seguit baixem suaument cap al despoblat de Vilanoveta i planegem fins a la base d'un turó on ens enfilem a peu fins a trobar les trinxeres més ben conservades de Catalunya, una línia de formigó d'uns 100 metres que ressegueix la carena. Al costat hi ha diversos nius de metralladora de l'època de la Guerra Civil, quan en el marc del Front del Pallars es van viure cruents combats. Tornem a pedalar i pugem fins el nucli d'Aramunt Vell, també despoblat, i encimbellat dalt d'un turó. L'antiga vila closa s'organitzava concèntricament sota l'església situada al punt més elevat. Tant les cases com la gran església estan en runes, tot i la bellesa de l'indret. Acabem de baixar per un camí costerut fins al poble nou.

Cap de Boumort (2.077 m.)

En plena època de la brama del cérvol ens enfilem fins el punt més alt del massís del Boumort des del vessant occidental. Sortim des de la Pobla de Segur, al la cua del pantà de Sant Antoni. Remuntem uns primers quilòmetres per asfalt cap als petits nuclis de Claverol, encimbellat, i Hortoneda, a la base de la muntanya. Tot seguit enfilem durant molts quilòmetres per pistes en bon estat, amb un pendent moderat però constant i sense treva. Arribats a la part alta de la serra planegem a gairebé 2.000 metres contemplant un ampli paisatge, i escoltant els brams dels mascles provant d'encaterinar les femelles. Passem pel refugi lliure i amb una pujada molt forta per pista secundària ens enfilem fins al punt més alt, un gran mirador dels Pirineus. Baixem suaument fins al coll de Llívia, on comencem a desfer la llarguíssima vall de Carreu, entremig de la serra del mateix nom i algun petit poble abandonat. Ens apropem sota les parets vermelloses dels cingles de Pessonada, i amb un ràpid descens per asfalt retornem al punt d'inici després de gairebé 70 km. i 1900 m. de desnivell.

Carros de Foc + Montardo (2.833 m.) i Peguera (2.983 m.)

Caminant al peu de l'estany Tort

Dediquem 3 dies i una estona a recórrer la clàssica ruta que uneix els diferents refugis guardats del Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, popularitzada i comercialitzada amb el nom de Carros de Foc. Sortim un vespre del Prat de Pierró, passat Espot, i pugem fins al refugi d'Amitges, on sopem i fem nit. El següent dia ens enfilem sota el pic de Ratera i baixem cap al refugi de Saboredo. Tornem a pujar sota el tuc de Sendrosa i saltem cap al circ de Colomèrs, on fem parada al refugi. Tornem a pujar al port de Caldes, i ens enfilem al Montardo on gaudim de grans vistes. Des de la base del cim planegem entre estanys fins al refugi Ventosa i Calvell. El dia següent comencem la feixuga pujada al coll de Contraix, i baixem gairebé 1.000 m. fins al refugi de l'estany Llong. Havent dinat seguim pujant cap a la collada de Dellui i després planegem llarga estona entre estanys fins al refugi de Colomina. L'últim dia el comencem pujant entre preciosos estanys, primer el pas de l'Ós i després la collada de Saburó. Baixem cap a l'idíl·lic refugi Josep M. Blanc, en una petita península dins de l'estany, i després d'una pausa tornem a pujar cap al coll de Monestero. Des del coll fem una grimpada ràpida fins al pic de Peguera. Ja només ens queda desfer la llarga vall de Monestero, passar pel refugi Ernest Mallafré i tornar al punt d'inici. Una preciosa ruta d'alta muntanya amb cims, estanys, flors, animals, corriols i tots els ingredients per gaudir de la travessa en companyia de bons amics.

Pàgines

Subscriure a Pallars Jussà