Pallars Jussà

Estany de Filià

Passada la Central de Capdella comença una pista que s'enfila fort pels pendents occidentals de la Vall Fosca fins assolir la plàcida vall de Filià. Ja en terreny més obert ens acostem a la cabana del Vaquer i seguim amunt sota les aparatoses restes de l'estació d'esquí que es volia perpetrar en aquest indret. Amb una última pujada forta accedim al bonic estany, el més meridional dels Pirineus, situat al fons d'una cubeta glacial a 2.132 m. i envoltat d'altes muntayes. Iniciem el descens recuperant la pista principal, i tot seguit una llarga baixada amb extraordinàries vistes de la vall i els grans cims que l'envolten, amb una breu parada al balcó natural de l'ermita de la Mare de Déu de Fa.

Estany Gento

Des del fons de la Vall Fosca emprenem una llarga i contundent pujada fins al coll del Triador, a més de 2.100 metres. Des de les alçades planejarem seguint el traçat d'un antic ferrocarril, amb algun pas difícil, trams aeris i alguns túnels que ens portaran fins a la presa de l'estany. Reculem uns metres per trobar el camí que baixa amb un pendent fortíssim per la canal de Pigolo, on farem diversos trams a peu. Un cop a l'embassament de Sallente baixarem uns metres per asfalt, i després per un camí força complicat que ens porta al nucli de Capdella, des d'on ja només cal baixar fins al proper poble d'Espui.

Trinxeres de Vilanoveta i Aramunt Vell

Plantegem una ruta fàcil i curta a nivell esportiu, però carregada d'història i molt interessant a nivell cultural. Sortirem del poble d'Aramunt i entre camps de cereals, oliveres i ametllers anirem pujant per bona pista fins a Pessonada, sota la gran cinglera rosada. Tot seguit baixem suaument cap al despoblat de Vilanoveta i planegem fins a la base d'un turó on ens enfilem a peu fins a trobar les trinxeres més ben conservades de Catalunya, una línia de formigó d'uns 100 metres que ressegueix la carena. Al costat hi ha diversos nius de metralladora de l'època de la Guerra Civil, quan en el marc del Front del Pallars es van viure cruents combats. Tornem a pedalar i pugem fins el nucli d'Aramunt Vell, també despoblat, i encimbellat dalt d'un turó. L'antiga vila closa s'organitzava concèntricament sota l'església situada al punt més elevat. Tant les cases com la gran església estan en runes, tot i la bellesa de l'indret. Acabem de baixar per un camí costerut fins al poble nou.

Cap de Boumort (2.077 m.)

En plena època de la brama del cérvol ens enfilem fins el punt més alt del massís del Boumort des del vessant occidental. Sortim des de la Pobla de Segur, al la cua del pantà de Sant Antoni. Remuntem uns primers quilòmetres per asfalt cap als petits nuclis de Claverol, encimbellat, i Hortoneda, a la base de la muntanya. Tot seguit enfilem durant molts quilòmetres per pistes en bon estat, amb un pendent moderat però constant i sense treva. Arribats a la part alta de la serra planegem a gairebé 2.000 metres contemplant un ampli paisatge, i escoltant els brams dels mascles provant d'encaterinar les femelles. Passem pel refugi lliure i amb una pujada molt forta per pista secundària ens enfilem fins al punt més alt, un gran mirador dels Pirineus. Baixem suaument fins al coll de Llívia, on comencem a desfer la llarguíssima vall de Carreu, entremig de la serra del mateix nom i algun petit poble abandonat. Ens apropem sota les parets vermelloses dels cingles de Pessonada, i amb un ràpid descens per asfalt retornem al punt d'inici després de gairebé 70 km. i 1900 m. de desnivell.

Carros de Foc + Montardo (2.833 m.) i Peguera (2.983 m.)

Caminant al peu de l'estany Tort

Dediquem 3 dies i una estona a recórrer la clàssica ruta que uneix els diferents refugis guardats del Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, popularitzada i comercialitzada amb el nom de Carros de Foc. Sortim un vespre del Prat de Pierró, passat Espot, i pugem fins al refugi d'Amitges, on sopem i fem nit. El següent dia ens enfilem sota el pic de Ratera i baixem cap al refugi de Saboredo. Tornem a pujar sota el tuc de Sendrosa i saltem cap al circ de Colomèrs, on fem parada al refugi. Tornem a pujar al port de Caldes, i ens enfilem al Montardo on gaudim de grans vistes. Des de la base del cim planegem entre estanys fins al refugi Ventosa i Calvell. El dia següent comencem la feixuga pujada al coll de Contraix, i baixem gairebé 1.000 m. fins al refugi de l'estany Llong. Havent dinat seguim pujant cap a la collada de Dellui i després planegem llarga estona entre estanys fins al refugi de Colomina. L'últim dia el comencem pujant entre preciosos estanys, primer el pas de l'Ós i després la collada de Saburó. Baixem cap a l'idíl·lic refugi Josep M. Blanc, en una petita península dins de l'estany, i després d'una pausa tornem a pujar cap al coll de Monestero. Des del coll fem una grimpada ràpida fins al pic de Peguera. Ja només ens queda desfer la llarga vall de Monestero, passar pel refugi Ernest Mallafré i tornar al punt d'inici. Una preciosa ruta d'alta muntanya amb cims, estanys, flors, animals, corriols i tots els ingredients per gaudir de la travessa en companyia de bons amics.

Volta a la Serra de Carrànima

Pedalant prop d'Abella de la Conca

Al peu de l'imponent castell de Llordà comencem la ruta baixant cap a la població d'Isona. Després d'una llarga recta ens acostem al forat d'Abella, a l'altre costat del torrent de la bonica població d'Abella de la Conca. Passem al vessant nord de la serra, i fem una llarga diagonal ascendent amb algun tram molt pendent. Un cop al coll baixem cap a Bóixols, i per carretera fins al coll de la Faidella. Fem un ràpid i fort descens fins al despoblat de la Rua, un lloc especial i molt bonic tot i l'estat d'abandó. Tornem a pujar fins al mateix punt i seguim cap al petit nucli de Siall. Finalment una suau baixada seguint la carena del Serrat Llarg ens portarà al punt d'inici. Ruta rodadoda i interessant pel Pallars profund.

Castells del Baix Pallars

Arribant al Castell de Mur

Sota el magnífic castell de Mur comencem a circular pel vessant nord del Montsec d'Ares. Baixem cap a la Guàrdia de Tremp, i per pista asfaltada pedalem direcció oest passant per petites poblacions com l'Alzina, Beniure i Sant Esteve de la Sarga. Comencem a baixar i ens aturem a Alsamora, bonic poble medieval, amb una elegant torre. Continuem fins a Mont-rebei, on comencem el camí de tornada pujant cap a la Clua, el despoblat de la Torre d'Amargós i l'encimbellat fortificat Castellnou de Montsec. Baixem fins un barranc poc ciclable, enfilem cap el petit poble del Meüll coronat pel seu castell, i ja planejant fins al punt d'inici. Mitja muntanya remota, amb petits nuclis fortament castigats per la despoblació.

Pui de Lleràs (1.692 m.)

Caminant per la carena prop del cim

A cavall entre la Ribagorça i el Pallars Jussà, la subcomarca de la Terreta té racons ben interessants per descobrir. Sortim des del vessant pallarès, prop de Serradell i remuntem fort fins al canvi d'aigües. Tot contemplant la magnífica serra de Sant Gervàs baixem fent zig-zag cap al petit poble d'Espluga de Serra, i ja de pla ens arribem fins prop del Castellet. Sobre nostre les magnífiques Roques del Castellet, punxegudes, desagastades i vermelloses. Tornem a pujar fort cap a la carena i coronem el cim principal, amb amplíssimes panoràmiques sobre els cims pirinencs. Tornem a baixar per la mateixa vall, fixant-nos al final amb les curioses roques del Seix i les Picorres.

Roc de Sant Aventí (1.480 m.)

Rocs de Queralt

Per sobre de la Pobla de Segur una llarga carena es dibuixa cap al nord fins al punt més alt, on hi ha un vèrtex geodèsic i un excel·lent mirador. Seguirem aquesta llarga carena tornant, però d'anada fem marrada per vorejar per sota els montserratins Rocs de Queralt. Pugem per l'intrèpid pas equipat de la Canalissa, i per la carena de Roques Roies arribem al poble abandonat de Montsor, dalt d'un morral. Per pendents suaus coronem el cim, i tornem per la carena creuant la cresta de Gelat, el Salt del Llop i fent una breu parada a la curiosa Roca Foradada.

Rocalta (1.489 m.) Cingles de Pessonada

Mirador natural als cingles de Pessonada

Ens situem al poble pallarès de Pessonada, sota la cinglera del mateix nom, i pugem suau fins la Mare de Déu de la Plana. De sobte el camí enfila molt fort buscant els passos entre les feixes de la cinglera, i en un parell de punts trobem els Escalirons, uns passos equipats amb esglaons per superar els ressalts verticals. Gairebé al capdamunt contemplem un antic refugi de la Guerra Civil, i acabem de pujar fins al cim panoràmic. De tornada fem una breu parada a l'ermita troglodítica de Sant Joanet.

Pàgines

Subscriure a Pallars Jussà